Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

meva! Ja no és un crit, és un xiscle d'horror que profereix Laura; un	aliret	exasperat. Ni veu la Ventura que la mira com fuig cap a l'escala, cap a
tenia encreuades damunt de la testa, i el quart vingué corrent amb grans	alirets	d'alegria, enlaire la gorra, com la cabellera d'un enemic acabat de
i serveis li corresponguin." No hi ha paraules que abastin a dir els	alirets	d'alegria, els aplaudiments i les aclamacions que trontollaren llarga
fantasma, que l'escometia, el pesant sarró del recapte i, llançant un	aliret	histèric, apretà a fugir esbojarradament. I en Jeroni s'arrencà a córrer
de la filla del sabater. —Sabeu quina és? —exclama en Paparritx amb un	aliret	de furor que fa el mateix efecte d'una fermmatta de tiple lleugera—. La
la marxa no s'ha adonat que el nuvi quedava a terra... I, oh Déu!, quin	aliret	d'amor ha sortit de dins el cor de la pobra núvia. —"Grabiel", el meu
xisclós que llencen les cogullades, ens ressonen dins les orelles com els	alirets	d'una donzella segrestada que ens demana socors; aquell escamot de xais
jocundes que toquen a missa, els galls que quiquiriquegen amb uns	alirets	espingats, els còrrecs i braçals que rondinen dins la frescor dels horts;
ofegat a mitja nit pels udols salvatges dels corredors i els esgarips i	alirets	de les dones, que, en fer-les caure de cavall damunt la gespa, eren
boscúries. —La Serradora...! L'hostal de Llinàs! —cridà el Dimoni amb un	aliret	d'alegria. Una pitrada més i ja hi érem. —Heu vist quina cosa més
neu blanca, flonja i somniosa, el goig immens i ferir el silenci amb un	aliret	triomfal, i en l'excelsitud de la seva íntima ventura, va agafar grapats
pegaven de mil maneres i sabien reconciliar-se efusivament, en mig d'un	aliret	final de l'Orquestrina que feia tremir les estaques del circ. Un dels
entrellaçats. Crovec esdevenia vencedor, quan es doblegà llançant un	aliret	, i fou la dona la que aleshores intentà redreçar-se. Crovec semblava
de serpent mansa, en algun indret, un vidre, ferit pel sol, llançava un	aliret	de resplendor llampugant, que posava una nota esparpellada i viva en el
sever, el senyor Mateu hi llegia la seva sentència, la sentència d'aquell	aliret	de joventut trastocada que, en determinada ocasió, l'havia fet entrar,
coberta d'uralita, o algunes construccions rudimentàries de pedra i calç,	alirets	innocents de menestrals que somnien passar els finals de setmana en
i en la sordidesa atapeïda de la demora, sempre més s'hi va veure un	aliret	virolat d'aquestes o les altres flors, resplendent com una flama, sobre
dijous al cinema: les mans a la roda del timó i cabussant-se entre els	alirets	de la tempestat embriagadora. Així, ara a la dreta... zimm!...; ara cap a
van dar-se a entendre als Serpents Emplomallats. Només xiscladissa,	alirets	i botzineig. —¿És per això que, dels pobrics animalons, tots en fem un
Ressonaren els aplaudiments demanats i els mexicans ahucaren amb els seus	alirets	salvatges. El coronel estengué el seu fuet devers el cap de Rose i,
: "¿Qui els ho deu haver ensenyat?", pensava. Toc d'atenció. A l'	aliret	de la corneta els reclutes han quedat immòbils. Silenci feixuc en el
y presonera de son mateix encegament. La casa també's buydà als primers	alirets	de la musica, quedant solsament en la cuyna les dones, debatentse ab la
Net que el peu s'envoli dret fent l'	aliret	. Tiba i retiba, quan s'escaliba ja té el
salta un mico d'ulls vellets, sense fressa ni	alirets	. Troba al cotxe, quan hi fura, tot de màgics
flors a la balança. Cabell blanc sigui en la dansa;	aliret	i cant d'ocell. Galta pàl·lida mostrant-se —fes-la
Qui penjàs, tot al voltant de tes ales invisibles, l'	aliret	d'una cançó amatent i aferradissa, per escampar arreu
i al palau de llur rei em van seguir amb una fressa d'	alirets	sens fi. I avant entre les dones de túnica esquinçada
passen de pressa. El mar amaga les seves escumes. Ni rialles d'infant ni	aliret	de noia. Fam i misèria. El pa el tasten abans les rates. Avui llentilles.
lluernes, l'aigua tranquil·la d'una sèquia...) L'home s'aixeca, i fent un	aliret	salvatge, clava la seva arma al pit d'un home que tot just fa un moment
embranzida, eleva el braç i el branda per a donar-li impuls, fa un	aliret	salvatge i la llença furiosament contra l'ombra que acaba de fer emmudir
corones de pluja i brancs de llampecs, garbes d'esperança,	alirets	de joia i feixos de dol... Els xiprers: I
anaven a banyar-se els adolescents (oh els seus	alirets	barrejant-se amb el cant dels grills!), el pes sagrat d'una
tot— s'animava, se n'hi anaven tots els mals-de-cap i li venien tals	alirets	que ni que tingués a la frega de vint anys; i amb els alirets li venien
venien tals alirets que ni que tingués a la frega de vint anys; i amb els	alirets	li venien també tots els punts i fantasies que li havien donat tant bella
i el Centre Català del PEN, que d'entrada algú acomboià amb	alirets	d'escàndol, ha lliscat fins ara amb greixada diligència. A banda, s'ha
tallà en sec la protesta. Els xiulets es canviaren tot d'una per	alirets	d'entusiasme i la gentada començà a remoure's i a escoltar atenta sobre
i divertits, amb el pitet al coll, els dits ennegrits, acudits gruixuts,	alirets	forçats de les senyores més enfigassades i els porrons de vi que no paren
li conferien dinamisme. M'abraçava, em petonejava, llençava increïbles	alirets	d'entusiasme. Ens vam quedar, jo ben atabalat i ella sufocada. —Ai no sé,
signes? Esclat de signes: plors músics de dolçaina,	alirets	nobles, oneigs de mans, inicis extàtics de somriures.
tota dansar amorós. Quan vols copsar una flaire de cent mil	alirets	, no et cal vacil·lar gaire. Tinguessis més ditets
i tot, amb una tintura sorda, ombres i opacitat només trencades amb l'	aliret	de colors àcids i estridents. Membres desfets, desordre gloriós. És una
en espia d'alta categoria. Entre whiskis i danses i	alirets	arrancava els secrets d'aquells militarots de mala