DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
allò DEM 36633 oc.
allô I 10 oc.
allò M 26 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb allò Freqüència total:  36669 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

sabem en general res de res, ni del que depèn l'exercici del cervell ni d'allò que prové de la noble disciplina de les mans. Hermes És aquí un jove amb
dissimulant. Tino Costa aleshores sortia poc pel poble; però només amb allò, a penes si, durant molts dies, s'atreví ningú a ofendre Candi. Després,
reformes a l'edifici; va disposar-se una habitació per a ell, moblada amb allò estrictament necessari i sense ornaments, i s'hi instal·là com si ho fes
petites galindaines, amb la il·lusió de regalar-les a les amigues. Però allò en què sobretot fruïa, el que la feia palpitar d'emoció, era d'anar a la
els dies sense pensar que havia d'arribar aquell moment; i ve't aquí que allò en què no volia pensar havia arribat, i ella havia de decidir-se. Allí hi
més irresistible al seu davant amb la promesa misteriosa de tot allò per què sempre havia dalejat. Per això havia sentit davant d'ella tremir
contenia totes les seves futeses i les joguines de quan era petita; tot allò que feia de l'estança com un petit altar familiar. "Tot està igual —li
nova realitat que s'haurà revelat als teus ulls. Aleshores veuràs que tot allò que abans et semblava digne dels més grans sacrificis estava desproveït
grans sacrificis estava desproveït de valor real, que no era res, i que allò que menyspreaves per allò altre era el que en realitat valia. Se't
desproveït de valor real, que no era res, i que allò que menyspreaves per allò altre era el que en realitat valia. Se't descobriran belleses que no
per primera vegada. Potser ens crida quelcom —algun efluvi misteriós— d'allò que de nosaltres quedà enterrat amb els nostres avis. Arribem aquí: els
en l'ampla nit del món, es sentia en una total desemparança. De tot allò que el bon vell li havia dit només una cosa persistia en la seva ànima
Àgueda es deturà: enmig de la seva angoixa es preguntà si, després d'allò que havia passat, tenia el dret d'anar a ajudar el seu pare, i li semblà
la boca torçada i la respiració anhelant. Assabentada per la serventa d'allò que havia succeït, entrà feta una fúria, sense respectar l'estat d'ell.
res; després s'acomiadà de la tia Càndia profundament impressionada per allò que acabava de contar-li, amb el cor oprimit. XI Oh, quina pena que
tots aquells perills que l'envoltaven, de l'obscuritat de la vida, de tot allò que endevinava ja, sense, però, arribar-ho a comprendre. Maria Àgueda, en
ja, sense, però, arribar-ho a comprendre. Maria Àgueda, en vista d'allò que havia passat a l'escola, l'envià aleshores de nits a prendre lliçons
en la idea que aquell infant havia nascut sota un signe advers i que allò eren arts del diable; algunes velles, en veure-la, es persignaren, i no
algunes velles, en veure-la, es persignaren, i no faltà qui opinà que allò era una manera de perdre el temps. Mossèn Anselm, el rector de Santa
aconseguiria mai més veure's lliure. Així Mila, a través de converses i d'allò que d'ell li havien referit, anà coneixent-lo més de dia en dia; així
ni encara així no podria expressar el meu sentiment per tu. Et diré tot allò que pugui dir-te, i el meu amor restarà sempre per damunt de les meves
què la volia. Ella li pregà que la perdonés pel mal que li havia causat; allò era més fort que la seva voluntat. Sempre es recordaria de les seves
contingut, i per sota la taula hi féu una sutzesa. Candi tornava rient d'allò que l'altre li havia dit. Rigueren també els de la colla. Ell, sense
i oposa un gest viril a l'acte covard, aquell dia l'empresonen." Allò era el pitjor que a Candi podia succeir-li. Tino Costa ho endevinava amb
sofriments de la innocència. En el fons, és veure la innocència castigada allò que sempre m'ha turmentat més; és sentir per totes bandes el clam
i fins el propi Déu en sembla afectat. A això, l'ancià hauria oposat allò de sempre: l'obscuritat dels camins de Déu, la misèria de la nostra
oposat amb tota la força de la seva ànima. "No! —hauria dit repetint allò que havia dit a l'ancià—: la innocència castigada no pot tenir
del seu fill. Ell, per la seva part, sentia que en aquell instant tot allò que sa mare li contava no l'afectava gens ni mica. SEGONA PART I No
sense moure's, en un silenci de religiosa emoció, amb l'ànima pendent d'allò que succeïa, sota la rogenca i mòbil resplendor dels alts cremallers. Per
sortit la causa de tot: el motiu primer de la preocupació del padrí, allò de què fins aleshores no s'havia atrevit a parlar-li, qui potser per no
la bosseta. Féu venir la criada i l'obligà a declarar-li què significava allò. La criada li ho explicà. Armà un terrabastall que es sentia de la plaça.
L'estàvem felicitant quan Rafael Verdaga, que és el propi diable, li diu allò de la bosseta. Candaina es posà roig com un tomàquet i negà. Rafael li
et juro que... Escolta'm, Mila estimada... No en parlem més, d'allò; no et posis trista... A mi em sap mal per Tiago: el seu pare és un tros
temps al temps; que ell, si l'ocasió es presentava, procuraria fer allò que li demanaven. Amb tot, ja per endavant els declarà, també ell, el seu
què sabia del món i de les criatures que vaguen per ell? Parlar-li d'allò era predicar en desert; cercar una justificació a la seva conducta,
sense proposar-s'ho, gairebé sense adonar-se'n, li havia declarat tot allò que s'agitava en els seus dintres, li havia mostrat sense vels la seva
promeses, juraments; tot fou en va. No tenia la intenció de complir res d'allò que li prometia; no ho podia complir. Sabia que ja no podia
Li costà molt d'adormir-se aquella nit; semblava com si pressentís allò que jo ja tenia resolt dintre meu. Per fi s'adormí; va quedar en una
entre les ombres d'un malson, combatut per mil contraris afectes. Tot allò que escoltava de llavis d'ell, tan poc amic de confidències, li semblava
crèdit a la seva oïda. Va dir-se que devia estar begut. Tornà a pensar en allò que havia pensat tantes vegades davant les seves rareses. Però no per
bondat i enamorat d'ella fins a la follia. Res no mancava a Mila de tot allò que per a ésser feliç pot desitjar una dona: si volia joies, joies tenia;
més ombriu, vell sense anys, sense esperança de res i sense fe? Tot allò que havia dit a Mila, no seria solament un impuls de la seva
ha sentit flaquejar la seva fe en ell, Mila comprèn que és aquesta fe allò que la sostenia; que mancar-li aquesta fe és com mancar-li l'aire que
mancar-li aquesta fe és com mancar-li l'aire que respira. Era aquesta fe allò que li havia donat forces per a tot, per a suportar amb ànim tranquil la
sempre, amb disgust les preguntes que li dirigien a propòsit del fill i d'allò en què s'ocupava. Maria Àgueda s'excusava sempre de contestar.
anar creixent de dia en dia. ¿No era per ventura l'enyorament de sa mare allò que el portà en aquell sobtat retorn del poblet de mar on havia anat amb
anat amb el seu oncle mariner? ¿No fou, feia poc, el mateix sentiment allò que l'arrencà de la ciutat on va deixar aquella noia? Sinó que Maria
Maria Àgueda llavors es prometia que quan ell tornaria li parlaria d'allò, li descobriria la seva tortura. Però el cas era que aquests records, a
tardà, però, a convèncer-se, no sense pena, que el seu somni, quant a allò, mai no es realitzaria, i Maria Àgueda desesperà que el seu fill arribés
la casa, la tancada i opressora atmosfera que notava al seu entorn, i allò d'incert i amenaçador que semblava flotar-hi. A Mila li semblava com si

  Pàgina 1 (de 734) 50 següents »