Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

millor. Tots dos tenen ja l'edat, és cert, i no hi ha cap raó per a	allargar	-la més. Que parli Manuel amb ella, i si ella hi està conforme, que es
hauré de reconèixer que m'haveu salvat la vida. Mireu el meu Fillet que	allarga	els seus bracets suplicant i es posa a plorar, i no enduriu els vostres
tal vegada per inspiració divina, l'Infant havia esclatat a plorar i	allargava	, suplicant, els seus bracets. ¿Qui, davant una escena semblant —diu la
mateix. Tino Costa s'aixecà a rebre'l. Quim Bisa s'avançà devers ell, li	allargà	la mà i li desitjà llarga felicitat. Tino Costa la hi va estrènyer
baix i miserable: el gest d'aquell que, sentint-se enfonsar en l'abisme,	allarga	la mà, no pas per salvar-se —car sap que per a ell no hi ha ja
estigués cridant inútilment. —Abriga't amb això, Mila —li digué, tot	allargant	-li la seva pellissa, que havia despenjat d'un clau—. Abriga't amb això,
contestà; pensava en Sileta. Aixecà el cap de sobte, com despertant-se, i	allargà	la mà a la germana. —Adéu, germana; li agraeixo molt les seves bondats.
s'avençà al seu pas amb un infant als braços; l'infant ploriquejava i	allargava	cap a ell les seves ertes manetes; tremolava de fred. Deliberadament la
a encreuar-se tots dos pel carrer es dirigí a Quim espontàniament. Li	allargà	la mà... —Quim, et prego... Quim Bisa no el deixà acabar, i mentre li
a sobre d'ell totes les fatigues d'aquells dies. Se n'entrà a la masia, s'	allargà	sobre el llit, sense ni despullar-se i al cap de poc s'havia ja adormit,
alhora que de la seva gorja s'escapava un crit ofegat però terrible. Va	allargar	els braços tot rebutjant-lo, mentre s'arraulia contra la paret, cap al
com en un nínxol de l'infern, maleint-lo, amagant la cara per no veure'l,	allargant	cap a ell els braços descarnats, tot allunyant-se'l, horroritzada de la
una cadira on ella pogués posar el peu. Ja posada la cadira, el padrí	allargà	els braços cap al carro i la cridà: —Vina, Mila... En veure-la baixar,
d'una catàstrofe nuclear és justificat i burxador. La llista, podríem	allargar	-la. La literatura que el tema ha suggerit és abundant i coneguda. Els
en certa manera, una desmistificació de l'amor: d'allò que els romàntics,	allargant	una tradició literària multisecular, deien amor. No eren els naturalistes
la pau com un bé pròxim, però tot d'una diríeu que el temporal s'	allargarà	mesos i mesos, un tronar inacabable d'odi i de mort... I la Natura fa el
Diu que fa mal temps als fronts del Centre: neu, pluja i fang. Això	allarga	la guerra. A moments, diríeu que una llosa enorme us pesa al damunt.
d'una substància viscosa, lluents. Les poncelles de la glicina s'han	allargat	molt i al lilà ja es destrien les fulles menudes. 23
Quina nit més clara! Lluna, neu, avets i estrelles. L'ombra dels avets s'	allarga	sobre els conreus blancs. El clar de lluna és neu sobre la neu. (A les
de la morera s'arriben a posar ben bé dos dits de neu. Vora la finestra s'	allarguen	les branques del cedre com les potes d'un drac blanc fantàstic. Però
dametes amb blanca ombrel·la en una prada tendra, fresca, minúscula (si	allarguen	massa la cama ja troben l'espai). Començo a llegir Les anges
el sol il·lumina, davant la finestra, el cim del teix i de l'àlber,	allarga	l'ombra de la perera sobre la terra llaurada, fa cantar grills i
dels ocells amatents; s'agrupaven, esbategaven un instant, el perdigot	allargava	el coll, esvelt, entre el rostoll i les falgueres que l'oreig agitava.
records, Ombrívola Brillant?". Fa un llevant fresc, gairebé massa; s'	allarguen	boira i núvols sobre el Montseny i, de tant en tant, plovisqueja. Vaig a
larga. Amenaça el món amb l'extensió del conflicte, si aquest s'	allargués	molt. 8 octubre. Vaig a Barcelona. Als aparadors de les
el camí dels Sis Avets; si no em porten res, gairebé me n'alegro: així s'	allarga	un dia més la deliciosa espera. Ha fet un dia esplèndid. Del marge
a haver calma. He vist molts ametllers florits. La vida, impertorbable,	allarga	la blancor delicada a un món de follia i de sang. Parlo amb en Carles
una mica vora els avets feixucs de blancor, que, com un drac xinès, m'	allarguen	les grans urpes. L'heura del pati sembla florida i les boles de pedra que
ben estival, amb llunyanies boiroses. L'ardent refilar dels rossinyols s'	allarga	sobre els llacs adormits, grisencs del sègol. Treballo en la versió del
dic que tothom torni a ficar-se a la mina. En veure que la resistència s'	allarga	tant, tinc por que no ataquin aquests turons amb l'artilleria. (Més
costat—. Fan els possibles per salvar-la. Però ell no s'ha mogut, només	allarga	el coll per veure el ginecòleg que ara s'ha agenollat entre les cuixes de
Observa que la porta del quiròfan es bada una mica i que una mà comença a	allargar	ampolles a les persones que té més a prop, les quals les van passant cap
el cirurgià ja ho ha previst, rega la ferida amb una xeringa que acaba d'	allargar	-li una de les infermeres i, darrera, hi projecta el fum de la cigarreta.
i, per darrera del tendal, només es veu la seva mà i un braç que s'	allarga	. —Ja la cus —diu un dels homes. —Sí —contesta l'altre, i el
com les de les cel·les, car de panys, aquesta només en té tres. Darrera s'	allarga	un altre passadís de lloses i, a banda i banda, hi ha tot de portes
l'adequació entre les creences i la realitat. Hi ha un gran silenci que s'	allarga	, dens i penetrant com la fortor d'excrements que satura l'atmosfera. Tots
. Has caigut en un pou mort? —pregunta. —M'he de canviar —diu ell.	Allarga	l'esguard cap a darrera la dona, més enllà d'un reduït vestíbul que es
d'ella. —Ara vaig a veure què puc saber... Ell posa el peu al plat,	allarga	la mà cap a l'aixeta. —Abans hi vivia jo, aquí —diu. —Fa poc
l'amor i la vida, que s'aglomeren i somriuen mentre ell tanca l'aixeta i	allarga	la mà cap a la tovallola. —Diu que l'han matada? —sent que pregunta una
ell. El noi agafa un altre full de paper i escriu alguna cosa; l'hi	allarga	i ell pot llegir: "Vius en perill. Te la trobarien i encara seria
sembla relaxar-se una mica, repenja la mà amb la pistola sobre la taula,	allarga	l'altra. Ell només té temps de llegir l'encapçalament: "Certificat de
. Quan van venir, era fora. Vés-hi —torna a dir la noieta. Ell li	allarga	la mà. —Sí, vine. Obre la porta i ulla a dreta i esquerra, però el
penjaments en veu baixa. A la fi en descobreix una d'equipada, la hi	allarga	i continua cercant fins que en troba una altra en bones condicions.
a l'exterior, però abans d'arribar-hi l'home tomba cap a l'esquerra, on s'	allarga	un altre passadís, més estret i que sobtadament es parteix en tot de
ho és —afegeix indicant el que acaba de recollir. Impulsivament, l'hi	allarga	—. Teniu, emporteu-vos-el. Ell l'observa i, per no haver-lo
ampla, robusta i emfàtica, es vessa de les grans boques tenebroses que s'	allarguen	fins al vestíbul. "La criatura erecta i bípeda, proveïda de dues
que els altaveus van retransmetent amb tota fidelitat, i aleshores	allarga	la mà, li agafa la seva. —Veniu —diu. El mena cap una porteta que hi
-se. Té un gest adust i disgustat quan diu: —Me'n vaig, jo. Ell	allarga	la mà. —No. Per què? La xicota, però, el rebutja, surt cap a
la torna a deixar i pregunta: —Per beure, no hi ha res? El tercer orador	allarga	la mà cap a l'interior de la llar i, d'entre la cendra, en treu una
amb una avidesa una mica repugnant, de gent afamada. El silenci s'	allarga	, s'endureix, fins que un d'ells, el dels conceptes lògics, repenja una

Pàgina 1 (de 120)

50 següents