×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb allargassar |
Freqüència total: 212 |
CTILC1 |
però a la meva edat la memòria flaqueja, i altrament em sembla que, si m' | allargassava | , et cansaria i t'avorriria. Val més que et previngui ara contra les | de Salom?", indagava la senyora Marigó sense un veritable interès, per | allargassar | la rosegada de la vacuïtat de l'estona. "Encara que tots creiem o hem | trista, per damunt les estores, un animal de música, | allargassant | -se, prim, des del començament de la mort en la terra | aguantar es deixa caure en una cadira prop de la màquina de cosir. | Allargassa | els braços damunt de la mateixa i reposa el cap entre ells, sense treure | està acostumat a menjar vora la carretera. S'hi troba a casa seva. Ara s' | allargassa | , tip, amb l'ampolla a la mà. Es llepa els llavis mullats de vi. M'adono | créixer i fer fruit. Altres anys l'esporga va endarrerida. L'hivern s'ha | allargassat | fins ben entrada la quaresma, o perquè alguna regirada ha portat fred, o | del cementiri..." Josep apareix en un extrem del pati; la seva ombra s' | allargassa | a mesura que avança cap al reixat. El sol arrenca fosforescències breus | -se. Els edificis i tots els objectes es projecten a l'aire i a la mar, s' | allargassen | , es mouen. Palaus i ciutats de somni omplen l'atmosfera. Exèrcits | en aquell estat vestibulari en què el gruix de la vida és donat, | allargassat | , sense que sigui encara destruït pel coronament d'un ordre dels signes: | quietament el riu, pas a pas a partir de la riba, pertot on l'Aigua s' | allargassa | i es condorm, massa refiada. I alhora s'arrapava a les roques que tallen | entra decidida i alegre, com si fos la porta del paradís perdut, i s'hi | allargassa | i acomoda, dolçament commoguda de tanta pau i benestar. ¡Quin goig de | no semblen les mateixes, i els dies s'escurcen i les nits i les ombres s' | allargassen | . I els cels, quina variada meravella! Cels idíl·lics d'un blau | cims, blaveja la boira en les clotades, tornassolats de ros i de verd s' | allargassen | els prats en els pendissos. Són ja establades vaques i ovelles i en les | Érem tretze persones que refregàvem les ròtules i barrejàvem les suors i | allargassàvem | el coll vers la finestreta, bocabadats com les gallines engabiades del | vostres robes d'una odor suau i retornadora. A frec de les muntanyes s' | allargassen | uns núvols afusats d'un color blau ultramarí i creuen el cel verdós, de | algun indret guspireja la brunyida superfície d'un roc o d'una fulla i s' | allargassa | , ran de terra, una boirina lleu i esfumada. La monotonia del camí ral | lentament. Uns nuvolets, de formes i colors de meravella, s'anaven | allargassant | . Però volia contemplar els canvis que el dia naixent operava a les | ens calia complir i arribar. Un tro llunyedà, començant en sec, que anava | allargassant | -se tot ressonant de muntanya en muntanya, va tenir el do de produir en | cos. Però no, no venia. Poc a poc em vaig anar tranquilitzant i em vaig | allargassar | descansadament, tot aplanat, tot rendit. El meu cap s'enfonsava al coixí | estava, que, en aquell moment, s'oblidà de parlar català fi); ara m' | allargasso | com el més gran telescopi que mai hi hagi hagut! Adéu-siau peuets! | d'un bell palau encatifat, ple de coixins, a la manera oriental; poden | allargassar | -se en la peresa benestant, com si fossin rics; poden tenir idil·lis | arribem a l'arbreda que forma la vorera del Gàmbia. La caravana, que s'ha | allargassat | , com totes les columnes en marxa, es concentra al pendís pel qual el camí | Aquests pobres negres feren el camí tan carregats, que la caravana s' | allargassà | i es trossejà. En Joan Botey i jo partírem els darrers, i anàrem trobant | s'havia ajegut en la sorra i contemplava la mar sense veure-la. Se li | allargassava | la faç, de cera, i els ulls se li empetitien. Els nois es distreien. | cosa. Et distreus. Més tard, desenganys i avorriment i els dies, que s' | allargassen | i el corc de les nits, que no saps com empassar-te-les. Tota la vida | per les nits del tròpic, amb la coberta xopa de lluna. Els seus pals s' | allargassaven | i semblaven foradar les estrelles. Aleshores s'aclaria l'esguard del vell | ardent. Tot amb tot, romania estintolada contra l'àmpit de la finestra, | allargassant | el coll dintre la reixa ventruda, per tal de poder atalaiar carretera | dansaven ombres filiformes. Uns xiulets horribles i un bruel monstruós s' | allargassaven | a embranzides per la plana. Darrera la reixa, els cors s'enxiquien com si | El sol havia davallat a la posta. L'ombra del plàtan i de la casa s' | allargassava | fins al mig de l'era. Els peladors feien requisa de les eines i del | per un batre d'ales sorollós. En un cimal de branca descobria un tudó que | allargassava | el coll i girava el cap desconfiadament. L'hereu Aspriu sentia que el cor | tardes ensopides i caloroses de mitjan agost. L'ombra dels suros s' | allargassava | i cobria gairebé tot el camp. El marge partioner exhalava una xardor | el Nadal. El novembre és fosc. És el mes de les Ànimes. El novenari s' | allargassa | dies i més dies per la devoció dels fidels. Hi ha tanta gent que ploren | El juliol és un mes amic. Mata totes les borrasques que de vegades s' | allargassen | per tot el juny, aconsola i alegra als pagesos mostrant-los els penjolls | que per una banda baixa fins a la vinya de can Pujol i per l'altra s' | allargassa | de cara a l'horta d'En Furest, cama ací, cama allà de la muntanya. | i els bons amagatalls. El nostre grup formava el cap del serpent que s' | allargassava | davant el ranxo, i ens començàvem a impacientar perquè el furrier | d'ací d'allà abans de gosar elevar-se per damunt les vores. Després s' | allargassa | en llargues faixes vaporoses d'embut a embut. Fresqueja. Estic de | però al mig del jardí hi havia un Roser al bo de la florida. Sota d'ell s' | allargassava | un Cargol que tenia qui-sap-les coses a complir, segons ell. —Espereu que | al volt d'ella no s'esparvilla la curiositat. L'any següent el Cargol s' | allargassava | , gairebé en el mateix indret d'abans, a la llum del sol, sota el Roser; | amb somnieigs meravellosos. Porttancat tenia l'encís dels reflexos que s' | allargassaven | per la superfície de les aigües com les ombres dels arbres quan el sol | voladissa d'ocells. Tot fou un raig. Després, per les portes obertes s' | allargassà | la calma. Un esparver se'n tornà davall el ràfec de la capelleta i només | de sol i al mateix temps la llenca de terra de la banda de tribord s' | allargassava | , fins a l'horitzó de proa. —Té: ens hem ficat a una badia sense com va | i la importància que tenen com a documents històrics. El sol començava d' | allargassar | les ombres quan els nois ja van parlar altre cop de que tenien gana, però | espitllera com les dels vells castells. Alleugerint-me de roba em vaig | allargassar | al jaç. La calor era horrible i de moment no podia somniar en altra | sinó que en el foc van enlaire... En un dinar oficial, el sobretaula s' | allargassa | i ningú sap com acabar. Ell diu, somrient: —Senyors: Si nosaltres fóssim | governar, el posen molt més en el pendent de caure-hi. D'aquí ve que si s' | allargassen | acostumen a deixar el país més desmoralitzat del que estava quan varen | de la construcció de les encavallades més grans hauria pogut ser evitada | allargassant | la barraca, és a dir, engrandint-la mitjançant l'augment de la quantitat | la regla. Existeixen algunes barraques amb estable interior, molt | allargassades | per la prolongació dels murs laterals i l'addició d'encavallades al | tireganyós, afiganyar, atiranyar. Ass. Adobassar, | allargassar | -se, esclafassar, escridassar, esfilegassar, espodassar, estiregassar, | iss, etc. V. §132). Ex.: adobar, adobassar; allargar, | allargassar | ; escridar-se escridassar-se, esclafar, esclafassar; esquerdar, | mofeta d'aquell que l'havia escarnida pujant l'escala. El so del timbre s' | allargassà | . Res encara. I per més desencert, haver d'entrar junt amb aquell home!... |
|