×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb alleujar |
Freqüència total: 406 |
CTILC1 |
Ara les coneixerà." I s'alçava per acomiadar, pompós i vacu, el client, | alleujat | per aquelles paraules. Camí de la sortida, en l'estança veïna, el docte | trista Ventafocs. Però un dia, mentre guarda els seus porcs i canta per | alleujar | les seves tristeses, ve't aquí que, de sobte, veu venir un cavaller. | de les aigües, monòtona, com el ritme d'una respiració panteixant, com si | alleugés | amb ella el seu pit, com la queixa d'un malalt: "Vina... Vina...", | per fora vila? Tomàs ho prefereix; potser l'aire de la nit de desembre li | alleujarà | el mal de cap. S'ha espargit la boira i fa un bon clar de lluna. Surten | del cos de l'home i els diversos mals a què està subjecte per tal d' | alleujar | -los és molt bonic i interessant; però m'agradaria també d'ésser advocat | però m'agradaria també d'ésser advocat per consagrar-me a la política i | alleujar | els mals de la societat. Probablement no em limitaré a estudiar una sola | Tota plegada semblava desprendre's del seu aire somort com qui s' | alleuja | d'una pena. Al seu entorn s'esvaïa quelcom. De la penombra on semblava | és, servir-vos? El meu braç pot defensar la ciutat, i el meu or pot | alleujar | la misèria dels pobres. Electra. —No ens falten ni capitans ni | hi havia una mena d'innocència: et dissimulaven la teva esclavitud, | alleujaven | les ferides del teu orgull. Mai no has tingut la intenció de | ! Ara bé, la màquina no fa res més que allò que li han manat. Va venir per | alleujar | el treball de l'home i fa el seu fet. Llavors? Fem un xic d'història. | sort; si ens hi podem sotmetre, el suprem Enemic tal volta | alleugi | el furor amb el temps, i, amb la distància i no | cura o cap encantament per donar treves o eludir o | alleujar | tantes angoixes d'aquest lloc maleït. Vetlleu tothora | com jo sóc, bé que jo hi perdi. Els meus neguits sense repòs no | alleujo | només que destruint: si enfonso l'Home o el duc a | i els arrenquin, i més nombre de braços ens ajudin a | alleujar | de naixences la Natura." I féu, alegre, l'arterosa Vibra: "No és lluny, | ara es desperten en el meu ànim contorbat, frisosos d' | alleujar | els nostres mals o d'acabar-los; per bé que són amargs i que | disposà al voltant del meu cos la seva crinera, com una pluja per | alleujar | -me. Fou ell qui m'anuncià la celebració d'una festa que no existeix entre | en vendes europees. Tot plegat redimia algunes comarques, o almenys les | alleujava | de doloroses precarietats. La guerra del 74 fou un afer privatiu | amb una perversitat infantina, i per ventura amb una tenue esperança d' | alleujar | les meves tristeses, a desplegar-hi part de dins una magnificencia més | Usher ni per mi; i tot aquest període jo m'atrafegava i m'esforçava per | alleujar | la malenconía del meu amic. Pintàrem i llegírem plegats; o bé jo | anglès féu constar que estava satisfet i que el passat fóra oblidat. Això | alleujà | en gran manera el cor del rei de Siam; i en part com a senyal de | seient, i em tractaren amb molta de polidesa, i foren molt sol·lícits en | alleujar | -la a ella de tot empallegament i consentir-li tot el desembaràs que | Em feia una llàstima, pobre xicot! Com pantejava! Amb tot i haver-lo | alleujat | de càrrega, s'anava endarrerint, s'havia d'aturar de tant en tant per a | la creu! Déu meu, que plogui! Déu meu, que plogui! Que el pit se'ns | alleugi | d'aquesta agonia, que és respirar. X Més larves —Vaig a dir-te | afer major, que el portin a tu; mes tota cosa menor, judiquin-la ells. T' | alleuges | així de sobre teu, i ells portaran amb tu la càrrega. Si tu fas aquesta | creus més segur en llur coneixença que en la teva, quan la seva paraula | alleuja | el teu neguit, el seu parer et facilita el determini, la seva alegria et | lluïssor de l'esguard de la noia. Aquesta, satisfeta, volia tot d'una | alleujar | -li el sofriment i l'enuig que creia haver descobert en les seves | atrontollant-se-li l'alè, va rompre a plorar a mars desfetes. Així s' | alleujà | de totes les llàgrimes que abans, amb la gran pena, se li eren | de somniador... Parlava amb foc, amb entusiasme de convençut, amb l'ànima | alleugida | per la franca explosió dels seus sentiments i per la indulgència | ben acollits perquè, a mesura que anava resant, sentia que el seu cor s' | alleujava | . —Potser sortirà un entrebanc —pensava. —Bé podria ésser que en el moment | abans de la seva arribada! Quina generositat tan corprenedora! Li havia | alleujat | tant el seu cor oprimit per tants turments insuportables! Potser havia | amb què he saludat aquesta casa en passar-ne la porta l'han | alleujat | i eixamorat. El mal tornaria a enverinar-se, això sí. Però l'en aturarem | de gratitud, sentint que llurs peus endanyats i llurs membres adolorits s' | alleujaven | de pressa. El pintor Godin tornava a desempaquetar els seus pinzells. M. | Sentí la veu coneguda i una sensació de conhort li vingué a l'ànima i l' | alleujà | d'aquella angoixa i d'aquella por que l'oprimien. Els parents entraren en | un estrany tremolor. Després recomençava en un to de confessions que l' | alleujaven | , quan la faç dintre la penombra devenia d'una dolça serenor... Tornava de | i ells parlaven de les seves coses amb un to de sinceritats que els | alleujava | ... Parlava animadament. Amb l'esperit abocat als miratges de la vida | darrera meu. Vaig anar-me'n de dret a casa del senyor Pumblechook, i m' | alleujà | immensament de no trobar-l'hi. Així és que, deixant dit al dependent quin | escaientment fins que ocorregué oportunament una circumstància que ens | alleujà | . La tia-àvia del senyor Wopsle es sobreposà a aquell hàbit persistent de | en terra. —Bé, doncs, Josep Gargery, sóc portador d'un oferiment d' | alleujar | -vos d'aquest minyó, el vostre aprenent. ¿Us avindríeu a cancel·lar-li el | el temps la pujada al seu setial, i se'n va haver anat (cosa que semblà | alleujar | el seu esperit), vaig entrar al primer despatx amb la maleta a la mà i | no és de saber tan vagament cap on van!— Amb aqueixes paraules vaig | alleujar | el meu esperit del que sempre hi havia pesat més o menys, però sobretot | Una cosa era ben palesa a tots dos, i era que fins que algun atzar ens n' | alleugés | , ni l'un ni l'altre no abandonaria el foc. I allí continuàrem, ben | negres, d'una vintena d'anys, entrà amb una cistella a la mà; i Herbert l' | alleujà | tendrament de la cistella i la presentà, tot enrojolant-se, pel nom de | fretura de diners (vull dir de diner avinent, en la meva butxaca) i a | alleujar | -la tot convertint en numerari alguns joiells dels quals podia ben | El senyor Jaggers mogué el cap retrospectivament dues o tres vegades, i s' | alleujà | , tanmateix, d'un sospir. —Pip —va dir,— no enraonarem pas de "pobres | perquè generalment s'entenien d'allò millor. Però per fortuna a tots dos | alleujà | l'escaient aparició de Mike, el client de la gorra de pells i el costum | què podien complir aquella amenaça, em vaig estar de tot i vaig cercar d' | alleujar | -me el braç ni que fos una mica. Però estava lligat massa tivant per a | benvolguda, i obrir-li el meu cor i fer-li la meva protesta penedida, i | alleujar | -hi la ment i el cor d'aquell retingut: Segonament, que havia començat com | al seu entorn. Ve Franz Liszt, que el cobreix de la seva devoció, l' | alleuja | amb els seus cabals, l'introdueix pertot amb el seu prestigi. Ve Lluís | ajornar, ajornament; alletar, alletament; alliberar, alliberament; | alleujar | , alleujament; amuntegar, amuntegament; anorrear, anorreament; apaivagar, | rodar, rotatori. ble (able, ible). Ex.: | alleujar | , alleujable; arranjar, arranjable; atorgar, atorgable; avaluar, |
|