×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb alliberar |
Freqüència total: 4202 |
CTILC1 |
t'hi passaries tota l'eternitat, però sembla que a la fi un heroi t' | alliberarà | ", comentaven, malagradosos, Poder i Força. I tots dos, junt amb | fins a aconseguir, encadenant-lo, de reduir-lo a la impotència. Ares l' | alliberava | . Ja mort, al regne d'Hades, Sísif va explicar al déu i a Persèfone una | i emblanquinada tota; els conreus floriren, els seus habitants s'havien | alliberat | de llur vella apatia, i per a les terres varen semblar ressuscitar els | i de tant en tant espolsava el cap alçant-lo al cel, intentant d' | alliberar | -se de la mà del jove pastor. Mila l'acaricià sota les banyes, damunt la | va treure blanc. És cert que a casa del vell Candaina hi havia or per a | alliberar | del servei tot un regiment; però no per això l'esdeveniment fou celebrat | l'enterro... "El dia que es féu l'enterro!..." Mila féu un esforç per | alliberar | -se d'aquell record. Va aixecar una vegada més el cap en direcció a la | més terrible, més esfereïdor l'enigma—, aquella vida tornava a ell per | alliberar | -lo dels seus terrors. Sortí a l'encontre de sa mare. En el seu rostre hi | de portar penjada al coll la dita bosseta un cert nombre de dies si volia | alliberar | -se del malefici, car li digué que, en efecte, el seu marit estava | d'irritació, fou com el gest de l'esclau que volgué d'una estrebada | alliberar | -se dels lligams que el subjectaven, i es sentí a l'instant abatut, | dolorós per a ella si era possible, i del qual sentia que no podria ja | alliberar | -se. Procedia també de la infantesa d'ell, d'una vegada que el seu Tinet | un ús personal. Potser és utòpic esperar que un dia la humanitat s' | alliberi | d'aquesta mena de risc. De moment, només una forma d'organització pública | indefinida de presidi en qualitat de criminals de guerra, acaben de ser | alliberats | : els funcionaris gaullistes han decidit treure'ls de la presó i | que els grans sistemes moderns de metafísica amb prou feines si s'han | alliberat | , si no és en l'aparença, de la teologia: les "qüestions" que | Lenin, no arribarà fins que els homes s'hagin renovat moralment, s'hagin | alliberat | d'una herència que els corrompia. L'home innocent, l'home pur de | la Revolució; que, després del triomf, els obrers espanyols aniran a | alliberar | el proletariat de França, d'Anglaterra... Molt pocs aplaudiments. | que cridin la seva llibertat per a ells i per a tothom. També a ells cal | alliberar | -los de l'odi i de la ceguesa que els fa injustos i ens hi fa. Tu... | la nova casa, i quan el noi, que feia ja temps que era un home, aconseguí | alliberar | -se de la tutela del pare, perquè el vell, bo i assegut a la cadira, | era la vida de Cinta, per això, perquè era divertit, i sobretot, perquè l' | alliberava | de la presència del pare. Quan se'n tornà a Cervera, Jeroni duia en el | condemna en la presó cerverina. Compartírem la condemna i la lluita per | alliberar | -nos-en, i aquesta lluita compartida havia d'unir-nos amb més força que | que ella, garrotada per la influència d'aquella hora, pogués fer res per | alliberar | -se'n. Les escenes anaven sorgint a la seva ànima, de manera tan viva i | l'horta i feinejava entre les plantes. En l'ocupació cercava més que res | alliberar | -se d'aquella sensació humiliant que li imposava l'espera. La nit, | geleres— més s'enfonsen en llur bressol geològic; contràriament, quan s' | alliberen | d'aquell pes, per circumstàncies normals d'erosió fluvial, es redrecen i | del segle XV, a causa de la topada amb els pagesos de remença. | Alliberats | aquests dels mals usos, l'Església rural no s'emancipà de la mentalitat | m'ha transmès l'eco irisat de la vostra rialla feliç que | allibera | ; i he explorat, germans, quanta mortal veritat, sense | coa d'ull—, els meus amics no han estat mai enemics de vostè. ¡Déu ens en | alliberi | ! De mi he de repetir el que he dit sempre: vaig néixer cantant com els | la falguera hi penetra. Tota la vall respira; els vessants | alliberen | un pit que puja i baixa; la ribera que el talla | saltant a la corda, i en el tomb que fa forces s' | alliberen | . Totes van a ell, dominant la terra. I ell | fer-se i de desfer-se, a punt d'acollir qui vulgui entrar-hi i d' | alliberar | qui vulgui sortir-ne. Per això és un cercle que uneix sense obligació i | l'amabilitat i els bons sentiments de Mado o d'una altra amiga, havien | alliberat | Rosa de compromís; i sempre que havia rebut un favor d'aquelles xicotes, | per terra, amenaçà de matar Guillem i li demanà després que el matés per | alliberar | -lo d'aquella tortura; a la fi el Baró va afluixar; Guillem feia | es veuen com alguna imposició que ens oprimia i hem tingut la sort d' | alliberar | -nos-en, i que si molt ens hi entestem no ens serà gens difícil de pescar | distreure's i no parlar de la desgràcia; en el fons, Conxa s'havia | alliberat | del pes més desagradable de la seva vida i començava a respirar de gust. | i explorada; sempre és la monòtona repetició de tot, de la qual no pot | alliberar | -nos-en res, ni l'amor, ni la bogeria. En les dones gastades i explorades | de l'ànima de la xicota; era la primera vegada de la seva vida que s' | alliberava | d'alguna cosa que ella no sabia com definir. Pat li feia una companyia | dir, el fantasma familiar que ofegava Maria Lluïsa i del qual ella volia | alliberar | -se saltant al camp de la llibertat i de l'impudor, acceptant tot el risc, | més. El que sentia era un neguit, un horror del seu estat, i unes ganes d' | alliberar | -se'n fos com fos. La maternitat no era allò. No s'havia produït cap llum | per descabdellar la desaprensió i el desafecte. Quan Maria Lluïsa se n' | alliberà | una mica, el banc en el qual treballava, el personal del qual depenia i | i abandonà la seva germana. Maria Lluïsa, mentint i fent comèdia, l'havia | alliberat | d'un moment anguniós, en el qual ell no s'hauria decidit per a res. Però | culpable dels seus vicis i mereix caure dins l'etern turment, en lloc d' | alliberar | -se amb maleficis i de vendre la sang d'un innocent. Bernat No | "Acabo perquè en Tomàs puja l'escala. Digues a la tia Amèlia que s'ha | alliberat | per sempre de sentir les meves eternes escales i arpegiats. Ara que tinc | fugin ni els mals pensaments. Els campanars, malgrat llur aparent daler d' | alliberar | -se, regalimen oprimits dins la boira subtil com els somriures dels | dones d'aquí dieu tan sovint aquesta paraula horrible? Havia cregut poder | alliberar | -te de la hipocresia que et volta, que us corca tots; ensenyar-te a | volgut que la boira del Pla cerclés miraculosament aquella dona per | alliberar | -la dels esguards profans (del marit) i dels altres homes; i s'engelosia | fantasia de Teresa, amb precs marginals per demanar un son tranquil; per | alliberar | -se d'aquella imatge, obsessionadora; d'aquella metzina subtil que es | les persones que us són a prop; dels qui us refiàveu que us ajudarien a | alliberar | -vos de la soledat. Recel, incomprensió, pietat o befa dissimulada, | aquells altres que, en el fons ella menysprea amb tot el seu orgull? Com | alliberar | -se'n? —Laura! A la fi la trobo —li diu ben prop la veu, | Deixar de veure'l sense sofrir; que Nostre Senyor li concedís la gràcia d' | alliberar | -la d'aquell influx que l'atrau a Pere, per poder riure i cantar com abans | d'una vida pròpia, sense cap relació amb qui les ha proferides. I voldria | alliberar | -se d'aquella lassitud que li dificulta l'embranzida meravellosa amb què | uns vagues inicis de les males passions temudes, de què voldria | alliberar | -les, que els germinen per dintre sense saber-s'ho: que ella i tot, a | de la Vostra serenor divina. Senyor Déu!, només per no morir ofegada, per | alliberar | -se del reclosiment d'aquestes parets mediocres que l'empresonen. Senyor!: |
|