Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

diu, però l'anomenem així, ja no recordo per què, procurarà d'atenuar,	allisant	-me els plecs de les sumptuoses vestidures que aparello a propòsit, fent
febrer. Sortim a mitja tarda. Fa vent. Núvols gris clar, gris fosc,	allisats	per la ventada. Els Pirineus són una mica velats. Tot d'una, al Canigó i
la barbeta agafa un fèmur, el sospesa, hi passa la mà com si el volgués	allisar	. —Ja veig —diu—. No en deveu saber gran cosa, del fluor. —Confesso
tots els estaments socials. La noia afectada d'esteatopigia s'aixeca, s'	allisa	la faldilla. —És una llàstima —diu—, però jo me n'hauré d'anar. La
dolça i sabuda: que un teu posat se m'endú sempre, i com	allisa	l'obstacle de rompents on m'aïllo, difícil i encara
res al cap, s'atansa a l'espill de l'escalfapanxes. Enfront de l'espill s'	allisa	el pentinat, s'estira les faldilles, es mira de tort i de través,
com xarol. Se'ls pentinava a cops de pinta i a cada cop de pinta se'ls	allisava	amb l'altra mà. Quan no tenia pinta se'ls pentinava amb els dits de les
Poble de Llo, mon poble mort, prenyat ets del temps que s'	allisa	; a cada pedra hi ha un record, i cada estança lliga
en una pedra del camí, la roba li queia en tot de plecs ondulants; en	allisar	-se els cabells, enretirats sobre les temples, semblava a Teresa veure en
passar revista davant del mirall; es donà uns entretocs a la corbata, s'	allisà	uns cabells, els de la templa dreta, que l'aire li havia esbullat, es
i llefiscosos —deia— i, quan els toques, les mans se't posen de foc. Vaig	allisar	-me el mostatxo, i tota la nit fulgurava com un dimoni. Llavors, doncs,
racó, vaig arrambar-me al setial lluent que les mans dels fidels havien	allisat	com ivori, i escoltava arribar des de les profunditats del temps les
viscut tota la santa vida els peus dins el sernill i el ribot a la mà,	allisa	que allisaràs i fusteja que fustejaràs. Així no cal estranyar que
la santa vida els peus dins el sernill i el ribot a la mà, allisa que	allisaràs	i fusteja que fustejaràs. Així no cal estranyar que s'esverés a la vista
soledat. Semblava que la Natura l'aconsellés. La fredor de la ventada li	allisava	el color de la cara. El mateix sol, que l'emmorenia, li avivava el brill
Ses ales humides se deslliguen, s'allarguen més enllà del cos ovalat, s'	allisen	amb unes tenses nervadures. Quina delícia per ella de sentir aquesta
presència i dignitat, i sobretot la barba, de color de cendra fina, que	allisava	i eixamplava endavant de les barres. Entre els records a què al·ludia, el
del Canidell forma una mena de circ o de voltejament. Les collades s'hi	allisen	sense una penya. El serpoll, la brossa, els clavells de pastor, s'hi
ve d'agafar un color diferent. És molt més confiat i voluntari. Ta pell s'	allisa	. Els músculs s'hi graven amb una duresa de pedra marbre. Ton nas s'afila
Les rutes noves ne tenen la culpa, elles que a tot arreu s'enfilen i s'	allisen	. Són elles que han aconsellat als joves de baixar a la plana. Més que el
distreure de contemplar la vall de Comalada. El color rosa de brasa que	allisa	encara les dues carenes gegantines les fa tan properes que hom dubta bona
prodigiosos, car la pila de roques d'ambdues bandes ha estat dispersada i	allisada	. La consideració d'aquests fets m'impressiona quasi de la mateixa manera
la neu El núvol, que era tot arrugat i negrejava, s'aclareix de sobte i s'	allisa	. I comencen a davallar les volves de neu, blanques, flonges, silencioses,
clava els ulls en el sol fit a fit, ben cregut que és una àguila. S'	allisa	les plomes de tres cops de bec, treu enfora el pit, estira el coll tant
els núvols de maig, grans torres blanques cel amunt, i la nuvolada que s'	allisa	tot-d'una, fosca i espessa, i el daltabaix del xàfec que arriba, i
una simetria deliberades, i ni tan sols —si tècnicament no fa falta— per	allisar	una paret o per arrodonir una aresta. L'home aspira a fer, en tot allò
que s'està per dir-ho. Panteixant i escabellada, mentre prenia alè i s'	allisava	el cabell, el veié en mig de l'entrada com estabornit, i després,
Rès d'axò; de mica en mica y descansant de tant en quant, ella s'anà	allisant	aquelles trenes que li havíen desfet les criades y que una suhor mortal
ens arriba a l'ànima. Els ocells que es capbussen, neden, s'enfilen i s'	allisen	, i s'abandonen dins l'aire, com si l'aire fos aigua o una substància més
Baloo baixà a la cisterna per abeurar-s'hi; Bagheera començà a	allisar	-se la pell i Kaa lliscà fins al mig de la terrassa i obrí i tancà la boca
que no era pas cosa mengívola, corregué per tota la taula, s'assegué i s'	allisà	la pell, es gratà i féu un bot, posant-se a la petita espatlla del minyó.
és ben cert que es lleva la gorra i es poleix els cabells, es descorda, s'	allisa	i torna a cordar-se el levitó. Passen carros, tramvies, cotxes i
en Xaneta ponderava tant suara mateix, i donariem a l'atacat el dret d'	allisar	-nos l'esquena amb aquella plançonada, que tant temíem. I tothom ens
S'espolsà les genolleres, es tivà el gec, va treure's la barretina, s'	allisà	els roigs i aspres cabells, se reféu el llaç del cuot, tornà a
Amb el bec esbullaven llur plomatge i amb una extremitud el tornaven a	allisar	i desplegaven l'ala i decantaven el cos i canviaven de positura com el
efusivament. Però no podia estar-se, en trastejar devora d'ell, d'	allisar	-li la cabellera amb la seva mà o de pegar-li un capirot a l'orella. A
un espai de temps. Després les mans fines i esblanqueïdes de la noia	allisaren	el cabell d'Innocenci. Anaren descendint fins a la nuca i acabaren per
En ella tot és acabat, concret, cenyit, tens, tan net com el palet	allisat	i arrodonit pel fregadís en anar rodolant per un corrent d'aigua o per
anava arreglant els cabells de la seva filla i li estirava el vestit per	allisar	les arrugues. Quan van arribar, la senyora Asmandaliana va prendre la mà
de cor incommovible. Tres trams de vuit esgraons de pedra ben picada i	allisada	, prou amples perquè hi pugui pujar la mare amb una criatura agafada a
amic dins d'un dels fossats, cobrint-lo amb ciment. Utilitza una pala per	allisar	curosament la superfície i quan el seu treball el satisfà, es treu el
que entre tots (i una mica atropelladament) vàrem fer-li i al final va	allisar	-se els cabells amb la mà dreta i digué: "Vaja! Només ens faltava
estenia la molsa, en formava camps bo i espurnejant-la d'arbrets. La mare	allisava	el paper de plata per a formar el riu que lliscaria lluent sota el pont.
apa, apa... d'una banda a l'altra, estira per aquí que queda guerxo,	allisa	més amunt que hi tens arrugues, malfia't d'aquest tros que és massa prim,
camí, com a delicada atenció, a ajustar la meva glassa voleiadissa i a	allisar	el meu mantell. I encara em féu arribar al punt de dalt l'orgull excessiu
li plaïen; mai més no s'esmerçaria a desplegar-les, tornar-les a plegar,	allisar	-les amb cura dins el calaix. Ara tampoc no estimava els seus llibres: ni
tela romàntica —jardí, llac amb cigne, clar de lluna— una noia encesa s'	allisa	el cabell, s'adreça el collaret, dóna un copet al vestit taronja, fa
a batanar als molins o "nocs", a perxar i finalment a abaixar o	allisar	el pèl. El paraire podia fer per si mateix cadascuna d'aquestes
paraules i en tots llurs derivats: abusar, adquisició, afrodisíac,	allisar	, alosa, anisat, aposentar, arrasar, artesa, asil, avesar, avisar, basar,
pels macarrars de tramuntana, no comprenc que fessin tanta feina d'anar	allisant	i arrodonint còdols petits per fer-ne bales de bassetja. ¿Podria ésser

Pàgina 1 (de 8)

50 següents