DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
allunyar V 5830 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb allunyar Freqüència total:  5830 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

tard o d'hora, un ben guanyat repòs, el terme dels teus dies. No t'allunyis gaire d'Ítaca ni, sobretot, l'abandonis, no perquè sigui la terra més
del segur indret, sota els arbres vells, immensos i tothora verds. Allunyant-se cada vegada més del seu antic bressol, s'enfilava per les roques i
pregunta que ara em formulo sigui inescaient i estúpida, però no la puc allunyar. Giravolta com un voltor damunt carronyes, damunt la llastimosa despulla
plorava i es lamentava, fins va lladrar com una gossa, mentre el veler s'allunyava amb una elegant lleugeresa. Hi ha qui diu que, de la desesperació,
l'enuig de les preguntes. Saludà el barquer, li donà una moneda i s'allunyà cap al poble. Els carrers eren gairebé intransitats, i Tino Costa pogué
mala naixença, mala vida, mala mort: la hi tinc pronosticada. I s'allunyà tot senyant-se. —És fill del diable —afegí una altra, allunyant-se, mentre
I s'allunyà tot senyant-se. —És fill del diable —afegí una altra, allunyant-se, mentre murmurava com per a ella mateixa: "Quan era noi, a la serra
darreres ordres i corria per aconseguir-los. Els pastors, entretant, s'allunyaven pels prats. Vivien en míseres barraques, allà baix, prop del mar, al
i sèquies, fent voltar el bastó i llançant pedres amb mà destra. Ara s'allunyaven comentant: —Bonica, la mestressa, eh? —Sí, però temorega com un anyell: s'
faci que no sigui res. Que Déu ens ajudi a tots! Mentrestant, Candaina s'allunyava tot rondinant. Ara el Sagristà s'estava assegut al seu seient en un lloc
mirar-la, endevinant-li la torbació i sentint-se torbat a la vegada. S'anà allunyant així i girant-se fins a arribar al cantó, per on es perdé. Va transcórrer
reixes amb el bec, buscant desesperadament una sortida. La professora s'allunyà; després ens allunyàrem nosaltres una darrera l'altra. Mila no es mogué.
buscant desesperadament una sortida. La professora s'allunyà; després ens allunyàrem nosaltres una darrera l'altra. Mila no es mogué. Quan estigué sola
en el seu esperit, s'anava perdent, com el cant d'un infant que s'anés allunyant per una selva... A penes ella n'és fora, que son pare va
estona sense moure's, sola, en la nit crepitant de fogueres, mirant-lo allunyar-se al fons i girar-se a mirar-la. Com desitjava en el seu cor —
combats, i a vint-i-dos anys era capità. Momentàniament la guerra s'havia allunyat d'allí: a penes si de temps en temps sonava un tret isolat per les
pujat, com si caminés sota un pesant farcell. Tenia els ulls secs i s'allunyava sense saber on aniria. Però encara no havia arribat a la porta, quan el
ho sentia prou, i no li causava pena; al contrari: a penes Tino Costa s'allunyava del seu costat, ja sentia la nostàlgia de la companyia d'ell i esperava
i la mare d'ella, principalment aquesta, feien esforços desesperats per allunyar-la d'ell, i Tino Costa, en els seus moments de descoratjament, començava
que hauria volgut, car ell, si hagués seguit el seu desig, no s'hauria allunyat d'ella ni un sol moment. Avui, malgrat tot, havia deixat passar l'hora en
en els seus somnis, sempre l'evocava així. Ara, aquesta nit, mirant-lo allunyar-se, encara en la plena felicitat de la seva abraçada, Mila sentia, amb
vora. Mila s'endinsà lentament. Tino Costa, per la seva banda, mentre s'allunyava pels carrers, no obstant aquell instant d'intensa felicitat, es sentia
Déu no havia volgut que fos seva. —Oblida'm, Tiago, i perdona'm. I s'allunyà bo i deixant-lo allí, al mig del carrer. Però Tiago no podia oblidar-la ni
alguna de cap. Déu faci que no ens vingui res de pitjor. —S'aixecà i s'allunyà tot rondinant: —Malviatge! —I repetia: —Maleïda l'hora que pensà a
encara els llastimosos i penetrants grinyols de les bèsties, que s'allunyaven cap al poble; de tret en tret, es deturaven a llepar-se les parts
les pròximes festes nadalenques va anar desmaiant-se en la seva ànima i allunyant-se'n. Maria Àgueda anà adonant-se de com ell s'aflaquia i perdia el
. Què tens? —No tinc res, Sileta. Deixa'm. Li acaricià els cabells i s'allunyà sense mirar-la. Tino Costa podia recordar també aquelles tardes tan
les paraules precises. Mila tancà el balcó i tornà a dintre. Sa mare s'allunyava cap al seu dormitori. Estava cansada —li va dir— i se n'anava al llit. —
no quedi res obert. Retira les peces i no triguis a ficar-te al llit. S'allunyà sospirant. Mila s'adreçà a la part del darrera de la casa a comprovar si
Una ratxa de vent sotraguejà de sobte els arbres de la placeta i s'allunyà tot perdent-se amb sorda i profunda remor sobre el garroferar obscur.
per la teva mare... pel que tinguis de més sagrat... Ell es girà i s'allunyà a poc a poc, vençut per les súpliques. Sota el fanal els homes
havien trucat a la porta, potser havien proferit un insult... Les veus s'allunyaven per donar pas de bell nou en la seva ànima a la imatge de Mila. La imatge
Però ara, on deuria ésser? Què devia fer a Citavella? Tino Costa s'allunyava pels carrers i no veia res de la vida que s'agitava al seu entorn: les
desig el sotragà, i va apressar el pas cap a la desconeguda. La dona s'allunyà; quedà un instant confosa en la tenebra i reaparegué de seguida sota la
El desconegut la va estrènyer contra seu i amb els caps molt junts s'allunyaren, es perderen gairebé confosos l'un amb l'altre, com si fossin una sola
costat. El cotxer, des del pescant, fuetejà la bèstia, i el carruatge s'allunyà sorollosament sobre l'empedrat. Després tornà a sentir-se el soroll del
continuar aquí en la llum el joc començat al passadís. Tino Costa se l'allunyà instintivament, gairebé amb rudesa. Ella es retirà sense insistir; sens
firmament. El carrer, després, l'ofegava; la nit, la ciutat, l'ofegaven. S'allunyà pressós. Darrera la violència a què havia sotmès els seus nervis es
a ell —l'acompanyava— amb els millors records que d'ella tenia. La veia allunyant-se en aquell terrible moment de la seva última entrevista, quan el seu
companya per riure i comentar: "L'ha atrapada bona!", mentre ell s'allunyaria agitat i pressós. Només ara la veu al seu costat, amb l'oferta als
i el tombà contra un portal. —Maleït borratxo! Li donà un cop de peu i s'allunyà. Tino Costa va romandre mig tombat, tal com havia quedat, sense moure's.
pregunta del padrí o ho fa als seus propis pensaments. Manuel del Santo s'allunya. Baixa les escales i se'n va vers l'indret on el seu germà està
de festa i, sola i a peu, sense cap por, agafa la sendera del barranc i s'allunya camí enllà alegrement. Allí, a la part oposada dels turons, enmig dels
d'arrencar-la-hi; en braços del seu pare el vell professor la veié allunyar-se plorant i estenent els bracets cap a ell. L'ancià, dret a la vora del
ell. L'ancià, dret a la vora del riu, els saludà amb la mà, mentre s'allunyaven amb la barca. Pensà: "Potser no els veuràs ja més." Sentí que se li
La barqueta havia arribat a l'altra banda. Saludà per darrera vegada i s'allunyà lentament. A la seva ànima semblava haver-se obert un buit més. Però a la
por. La muntanya ha quedat ja a la seva dreta. Ella ha procurat sempre no allunyar-se d'aquesta muntanya. Però, ara, on es troba? On va? Recula? Avança
S'assegué allí mateix, sense poder continuar. Li entrà fred. El camí s'allunyava al seu davant, es perdia en la fosquedat creixent, llarg i inacabable,
el que calia fer en el cas que arribés alguna notícia d'ella, s'allunyava feixugament per la sendera, remuntant el turó. Sempre se n'anava amb
la cara per no veure'l, allargant cap a ell els braços descarnats, tot allunyant-se'l, horroritzada de la seva presència. Ara estava sol; la pluja

  Pàgina 1 (de 117) 50 següents »