Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

construcció (alqueria, almàssera, alforí, algorfa, sitja, almagasén,	almodí	, drassana, algeps, rajola, atobó, gassó, sanefa, albelló, alcavó, alcova,
i un altre a l'areny de Magdalena. Posteriorment, se n'instal·larà un a l'	Almudí	nou, construït a la plaça de Sant Joan, des de que es derrocà el vell,
des de 1761 a 1781. Sembla que en utilitzar per a l'	Almodí	un casal de l'antic gremi de curtidors, s'hi encabí ací l'escola citada
l'existència de banys —els majors estaven junt al mercat—, forns, molins,	almodins	... De les mesquites sols en coneixem una, nomenada en els documents del
a En Carròs per a dividir i donar cases, banys, tallers, molins, horts,	almodíns	i tota la terra del terme de Dénia. IV. De la conquesta catalana
en quin acòrt nomenen els asuntes de la molineria, es la Ordenació del	Almodi	, del dia primer de novembre de 1307, que fon feta... /ab
cura que 'ls mereixia l' avituallament de blats que preferien tindre l'	Almodi	fascit i sobrat que freturós, donantse 'l cas de tindre 'n hasda 'n
fertilitat e habundancia de blats e de tots vjures...". L'	almodi	La Ciutat contava ab un Almodi que fea servir de depòsit i llonja; llòc
de blats e de tots vjures...". L' almodi La Ciutat contava ab un	Almodi	que fea servir de depòsit i llonja; llòc regulador dels blats que
Jurats, en un pronte, fon que no 's pogueren comprar blats mes que 'n l'	Almodi	, en tot temps, encara que, com en el moment que 's prengué tal acòrt,
vendre forment en botigues, albèrcs ni molins, permetent-ho assòles en l'	Almodi	, i dispon que 's compre la mitat del de la Ciutat, vedant també fer
que Jaume Maçam ven per la Ciutat i la terça a G. malet, que 'l ven en l'	Almodí	, afegint "...i açò hasda la festa de Sent Joan..." i, a
que s'estableix que nengu gose de comprar ni vendre forment si no 'n l'	Almodi	hasta que el que tenen assegurat siga venut. Es dir, que quan els Jurats,
compradors; prohivint als demes bladers que 'l veneren, com no fora en l'	Almodi	i, a vegades, ni dins ni fòra, com en 4 de les nones de juny de
per dacça, a sis diners, prohivint vendre els dits blats, si no es en l'	Almodi	. Seguint, veem com, en un /dies lunij jntitulata octavo jdus
o flaqueres o reuenedors de farjna..." compren forment fora de l'	Almodi	, i d' açò se segueix dany a la Ciutat, perque no 's cull prou imposició
l' ajuda, no 'n portarán,— se prohivix vendre forment o farina fora de l'	Almodi	; en 26 de maig de 1372 s' ordena que nengu
blader o altra persona..." siga ossat de vendre si no en l'	Almodi	i també, que nengu traga blat "...sense licència e albara, o
fora lo Regne de Valencia..." i que venguen els dits blats en l'	Almodi	, pagant-los la dita "...ajuda.. a rao de dos sous per cascun caffiç
tant, de lo que antecedeix, que, prohivida la compra de blats fòra de l'	Almodi	, a cada comprant se li donava un albará o guia, ab el qual podia
demostrat com les autoritats valencianes curaven de la honor i fama del	Almodi	, a fi de que tots tingueren plena confiança en llurs compres en semejant
Exportació i revenda Una vegada prohivida la venta fòra de l'	Almodi	i fiscaliçada ésta, se produiria, per este fet, l' encariment dels blats;
mes, a vegades, era tanta la urgencia en haver blats, que tenia l'	Almodi	que, els mateixos Jurats, directament, anaven a requiçar-los, com passá
la dita ciutat\| e saber qui té blats..." per a que porten al	Almodi	aquell que troven; i en cara, en contra d' embotigaments, en 13
"...que, per tot lo present mes de agost..." el portaren a l'	Almodi	i veneren el sobrant; qual establiment anava directe als embotigadors.
crida, en la que 's mana que tota persona que pòrte o faça portar a l'	Almodi	, blats "...en sachs o en orons, haia e sia tenguda vendre aquell
si s' amaga i deixa de vendre 'l, que'u puga fer per ell, el Guardiá del	Almodi	, al prèu que començá la venta. En una crida de 20 de les
Jurats e prohòmens de la Ciutat..." prohivixen que nengu, dins l'	Almodi	, gose "...gitar forment o altres blats, pedres o altres còses,
pagara l' ajuda per un cárrec de forment que havien portat i venut en l'	Almodi	, demanant els cinc sous per cafiç que segons ells, els havien promés, i
Aixi, ab esta politica, se conseguia quasi sempre, tindre ben farcit l'	Almodi	i a cubèrt, la Ciutat, de fretures i fams calamitoses, que posaven en
que, per a pagar un' ajuda, siga cullit, dels blats que 's venguen en l'	Almodí	, per cascú cafiç de forment, d'ordi, de ciuada, d'avena i de paniç,
tèrra..." i, a continuació, acòrden que de tot forment que ixca del	almodi	se paguen els dos sous d'ajuda, els quals siguen reebuts per dos
les previsions, la carestia era anguniosa i blats, no n'hi havia en l'	Almodi	el bastant i ab l'abondancia requerida, armaven galeres per anar a
igualment\| e per terç, entre ©". Quan ya tenien els blats en l'	Almodi	obligaven a comprar-lo en primer llòc, quan aixi convenia: En una crida
de deu, com se sòl dir en Concell, s' acumulen els blats en l'	Almodí	i no hi ha manera de vendre 'ls i si, perill de que s' escalfen i es
perpetualment, que, en lo dit nombre dels vint mesuradors [del	almodi	], no sie reebut ne acolljt, en la companyja de aquells, © ©"; i
i provençals per a la distribució del blat i la civada existents a l'	almudí	i els graners de Mallorca. Entre aquests individus, n'hi havia dos de
constituïda la parròquia de Sant Martí. El seu origen fou un mercat, l'	Almodí	, que perdurà secularment en el nom d'una plaça i en un edifici, la
Bladeria i els de casa d'En Montgai. Anys a venir, amb el trasllat de l'	Almodí	, la plaça havia de constituir un bell marc per a la majestuosa façana
l'església de Santa Maria —d'un gòtic esvelt—, una plaça emporxada (amb l'	almodí	o cambra dels forments), l'enjardinat convent de les clarisses (amb
a l'actuació quan arribara coneixement seu la crítica situació de l'	almodí	de la Ciutat. Un desig dels jurats contrari al del monarca, que va
el 27 de setembre de 1402, que es comprometia a subministrar a l'	almodí	de València certa quantitat de gra. D'altra banda, Guillem Barberà
de cereals que es comprometien a lliurar remeses cerealícoles a l'	almodí	de València. Guillem Barberà apareix entre els subministradors de gra al
vegada, el 27 de febrer de 1402, comparegué davant els oficials de l'	almodí	i es comprometé a lliurar grans. Repetí la mateixa operació el 21 de
subvenció per l'aportació consistent en 2 sous per cada cafís venut a l'	almodí	. Açò és, sense la venda del gra els guanys programats només per portar el
contra, el 5 de maig, Bernat Ramon, al capdavant de 15 muls, portava a l'	almodí	de València 10 cafissos i 2 barcelles de forment procedent de Navarrés.
gra a València originaren en total uns 58 viatges o trameses de gra a l'	almodí	de la capital des de diversos punts. Doncs bé, Guillem Barberà solament
important. Un altre guany derivava directament de la venda del gra en l'	almodí	. Quan Barberà prometia lliurar gra al magatzem de València afirmava d'on
Martí i Bernat Ramon, al capdavant de dèsset matxos, feien entrar en l'	almodí	de València 11 cafissos i 3 barcelles de forment procedents del poble
de subvenció, als quals caldria afegir els de la venda del gra en l'	almodí	. Pel que fa a les àrees extractives dels cereals, la vinguda de forment

Pàgina 1 (de 2)

50 següents