DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
almogàver AI 2 oc.
almogàver M 563 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb almogàver Freqüència total:  565 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que els fets estrenus de què podem enorgullir-nos: l'expedició dels almogàvers a Orient, posem per cas. Per tant, afirmem la virilitat catalana en
a la cavalleria francesa invasora i que atorga una atenció particular a l'almogàver. 11. Ramon Llull segueix donant a la cota de malles el nom
car devia resultar incòmoda. Escriu Desclot, tractant sempre d'un mateix almogàver que lluita amb diversos cavallers francesos: "Donà un colp de la
i com que era de malles no podia evitar la contundència dels cops de l'almogàver. Evidentment formaven un tot amb la cota de malles les faldes de
les cuixes, com bé manifesta Desclot quan, narrant el combat d'un almogàver amb un cavaller francès, diu que aquell "donà-li gran colp de llança
el Gran, ja el 1277, com veurem més endavant (§ 14). Un almogàver, després d'aterrar un cavaller francès, "anà-li deslassar son elme e
quan va a Bordeus per acudir al repte de Carles d'Anjou; i un almogàver lluita amb un cavaller francès (gener del 1283) i amb l'ascona
(cap. 152; V, pàg. 28) el rei Pere imposa ordre en uns almogàvers que volien barrejar el call jueu de Girona, i amb la seva "massa de
els comentaris de la gent de Messina en veure la pobra indumentària dels almogàvers: "¿E què gent és aquesta que van nuus o despullats, que no vesten
o cota d'armes que esmentarem més endavant, per bé que les dels almogàvers que cita Muntaner eren, amb tota seguretat, molt menys luxoses.
Muntaner en dóna un detall realista, molt del seu estil, quan diu que l'almogàver Porcell "ab un coutell de tall donà tal a un cavaller francès, que
la maça i la llança, descomptant-hi les exclusives de la infanteria i almogàvers i els ginys artillers. Val a dir que només tenim en consideració la
El cronista de Peralada posa el /coutell de tall\ en mans dels almogàvers, que el manegen amb gran eficàcia, com aquell que es deia Porcell, el
de la llança és ferro, del qual procedeix el famós crit de guerra dels almogàvers, que Muntaner explica amb gran precisió en tractar de la batalla de
cas, no de plural. L'explicació d'aquest crit de guerra sembla òbvia: els almogàvers, en el moment de començar la lluita, esmolaven els ferros de llurs
30). Però sovint les llances són trencades a posta. Quan els almogàvers havien de lluitar barrejats amb la cavalleria pròpia, i llurs llances
i en torna mullerat. La llar d'En Muntaner, destruïda a Perelada pels almogàvers l'any 1285, rebrota a Gerba després de tantes aventures. En
i dugué el títol dels ducats catalans d'Atenes i Neopàtria, que els almogàvers fundaren. També el seu germà gran, successor de Frederic en el regne,
vençut cada dia; i darrera els nostres estols i les nostres companyies d'almogàvers, que planten llur senyera per les terres de llevant i la defensen
reclamant un govern únic: la del gran patriota Muntaner, cronista i almogàver. Pere III, el millor polític català, treballa per arribar-hi, desposseint
fantasieja un episodi de la Crònica de Muntaner: el dels tres braus almogàvers que, defensant-se de dalt estant del campanar d'Andrinòpolis, es fan
era doncs coneguda gairebé només la llampant aventura de la Companyia d'almogàvers de Roger de Flor, que sortits de Messina l'any 1303, a la crida
d'armes van dur-hi també un alè de llibertat. Així, l'expedició dels almogàvers a Orient ja no ens apareix com la rauxa d'uns aventurers, sinó com un
on la subversió feixista prengué el caràcter de guerra internacional. Els almogàvers de la nova reconquesta haurien triomfat —com triomfaren tot d'una a
tingué pitjors enemics que ells; però no ho és menys que aquest eixam d'almogàvers marítims, com els anomena En Nicolau d'Olwer, forneixen una demostració
la seva catalanitat per les gestes inversemblants dels nostres almogàvers, dels nostres capitans i dels nostres almiralls en terres de Sicília, de
¡Fuera! Però no cal dir que el jovent ens vam portar com almogàvers. Hi havia a la sala unes cadires de Viena negres, que cruixien
i catalaníssima. Dels vostres tocoms indòmits n'eixiren aquells almogàvers que a Panissars, a Sicília, a Nàpols i a Atenes feren immortal i temible
fet d'avellana i mel de romaní que només gosen a rosegar els néts dels almogàvers? Per al bon barcelonès no hi ha cap festa a l'any com aquella, tant que
la mare eixugant-se el llagrimer, l'àvia dient que com que l'àvia és un almogàver, que com que l'àvia és el timbaler del Bruc, que quan ella era jove la
Cantors, Timbalers, Trobadors, Joglars, Cançoners, Flabiolers, Almogàvers, seguiren, sense igualar-lo, l'exemple de Lo Gayter, tot
taleca, barxa, etc.), de la milícia (almirall, adalil, alferes, almogàver, alardo, talaia, tabal, ronda, etc.), de les mides (fanecada,
de Brienne, —aquell que sucumbí en la batalla de Cefís a mans dels almogàvers—, del qual Muntaner afirma que, per haver estat educat a Agosta,
d'altres pobles invasors, com els francs. De les glorioses gestes dels almogàvers i de la llarga dominació continental, sols ha restat a la nostra llengua
dos representants de primera magnitud: Ramon Llull i Arnau de Vilanova, almogàvers de l'esperit, pel segell d'energia i de proselitisme que els
havent perdut tot el que tenia, després de l'incendi de la vila pels almugàvers... "Aquesta mateixa llum que ens encanta, pensem, va amarar l'ànima del
capítol CXX, després d'haver descrit l'incendi de Peralada pels almugàvers, que ell i d'altres hi havien perdut gairebé tot el que hi tenien, no
de la Companyia catalana, —2500 cavallers i cinc mil entre almugàvers i peons—, la qual arriba a Constantinoble pel setembre del 1303.
i sagnantes, en què ell s'ha trobat; les gestes destructores dels almugàvers, que es vengen de les malvestats dels enemics amb crueltat tal que el seu
formós passatge on explica el crit de "Desperta ferro!" dels almugàvers abans d'entrar en batalla. "E tot a colp van ferir dels ferres de
El crit d'"Aragó!" té com un poder taumatúrgic sobre els almugàvers: els escalfa, els enardeix, els fa invencibles; els enemics fugen,
cap a Constantinoble, cap a la fi del món amb Roger de Flor i els almogàvers. Però, la mare! Pobra de la meva mare quan ho sàpiga! Ambdós caminants
que el mateix rei francès moria en repassar els Pireneus perseguit pels almogàvers. —I d'aquella feta ençà, Catalunya és la mestressa del mar. —Mort Roger
assoldant dos cossos d'exèrcit, integrat l'un per catalans i l'altre per almogàvers. —Quin home! Això són homes, veus? —Però això no és pas tot. Andrònic II
i sovint decisiva, uns soldats lleugers, forts i frugals anomenats almogàvers, oriünds del nostre Pirineu occidental, alguns dels quals parlaven
per allunyar-la sense violències, car per damunt de tots els defectes els almogàvers tenien la gran virtut de la fidelitat mai no desmentida, i hom no gosava,
a més a més de la dotació de mariners i galiots, uns cent-cincuanta almogàvers amb les seves dones i la xicalla, un centenar de cavallers amb en Pere
començaren a presència de Pere d'Erós i dels altres cavallers. Els almogàvers, ja bregats en l'art de la guerra, no era considerat menester de fer-los
en la graduació. —Em sembla que Arnau té un mal ós a rosegar —diu un almogàver. —Ca! —replica un amic d'Arnau—. No en tindrà per un pa i beure
amb la seva. A poc a poc aquesta espasa l'al·lucina. La sang almogàver bull en les seves venes i l'espasa de Jofre va perdent la qualitat de

  Pàgina 1 (de 12) 50 següents »