Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a alguna dona." La idea de demanar per l'amor de Déu, com qui demana una	almoina	, com els pobres que van pel món, la commou. Tal vegada explicarà on va,
tot, el cos de Sant Oleguer va ser profanat i totes les caixetes per a l'	almoina	van aparèixer forçades i buides. Els policies es passejaven dins el
seva dona tampoc no havia usat de plaers costosos; perquè feia modestes	almoines	i pagava una carrera de capellà, tal com era de llarga, tradició a la
han fet tastar escopeta. Ferida d'eixa gentada serà	almoina	per tornar; la que vós ens heu donada, la tindrem de
anys que hi demanava caritat, i si Leocàdia s'ajupia fins al platet de l'	almoina	i hi deixava caure una peça de cinc cèntims, la pobra, se la mirava amb
que ets treballadora —insisteix la senyora amb veu bona com qui fa una	almoina	. —Vina a seure una estona amb nosaltres! —Creu, dona! —indica l'amo,
la miri, li correspongui amb un somriure insignificant, que ella provoca:	almoina	d'una paraula que espera com a mannà providencial i que, un cop
i el contacte amb la terra quan ja les cames no podien més; demanar una	almoina	de pa o d'acolliment, tot això t'han ensenyat els camins. Però això no
Tot això havia vist en ell durant la visita. Després, amb la seva	almoina	a la mà, Mistral em semblava un home com tothom, com qualsevol senyor de
la vergonya? ¿Com, per primera vegada, jo, l'orgullós, vaig demanar l'	almoina	enmig del carrer? M'ho explico així. Seguia el meu impuls de
Allà on no ha pogut robar res ha demanat. Però no com qui sol·licita una	almoina	. Ningú més diferent que ell del tipus del captaire. No demana, no pidola:
Amb Josep, ¿m'acostumaré a la seva dolçor sorneguera, a la ganduleria i l'	almoina	? No, no! Abans la ferocitat i la violència del manyà. Però amb aquest
M'explica que a França un home no ha de fer mai la impressió que demana	almoina	. —Cal no anar esparracat, diu. Has de semblar un jornaler que va pel món
gent guarda per fer caritat als pobres. Hi ha bisbe que té el seu dia d'	almoina	la setmana i reparteix quatre-centes monedes de dos cèntims a
exultava i jo... què hi voleu fer? jo també. Ni la més remota idea d'una	almoina	humiliant. Ah, no! Aquell donatiu era per a mi com un viàtic d'amor.
del que ens donin a les cases riques. Jo vaig protestar. No volia viure d'	almoines	. Volia treballar i mantenir-me amb els meus guanys. —No ho has trobat bo?
guanys. —No ho has trobat bo? ¿Creus que et farà mal perquè has menjat d'	almoina	? —Una vegada és una vegada. Jo vull treballar. —¿I quan haurem acabat els
i te'n vas cap a Barcelona, o fas com ell, exactament com ell, demanar	almoina	, robar si cal, etc., etc." Vaig sentir que de la vida del vagabund em
que no havíem trobat refugi a cap masia. Allò que ens havien donat d'	almoina	o les menges fredes que ens havíem comprat, ho mastegàvem tristament a la
insolent. —T'ho juro!, va afegir, em sento menys rebaixat de demanar	almoina	i que em tirin una porta pels nassos que no pas de picar pedra com he fet
directament i l'altre de complicitat, eren el robatori i haver demanat	almoina	. Sí, Josep m'havia conduït a robar. Però em cal confessar que, passada la
que un home que va pels camins gairebé com un captaire, que roba i viu d'	almoina	o dels treballs més inferiors i matussers és que ha caigut fins al baix
a dramatitzar les coses, m'havia promès a mi mateix de no demanar	almoina	sinó en un cas extrem, per no morir-me de fam. Només la fam m'havia de
propis ulls una superioritat que no hauria tingut si hagués demanat l'	almoina	agullonat per la fam. La dona aparegué amb una grossa llesca de pa i un
aparegué amb una grossa llesca de pa i un bocí de formatge. En prendre l'	almoina	de les seves mans vaig besar el pa, com havia vist fer als pobres de la
el joc amb ironia, ara estava commogut. No vaig voler demanar cap més	almoina	, no hauria pogut pas. Ara sentia la importància del meu acte, el trobava
vers l'indret per on havíem d'avançar. Tot em semblava tan senzill com l'	almoina	que havia demanat i que m'havien fet. De vegades, d'ençà que era a
com d'un cristianisme que no sentia i que veu, en la mà que t'allarga una	almoina	, la mà de la divina Providència. Respecte a Josep, només l'afecte em
ell no em moriria de fam. Tot sol em veia capaç de robar i de demanar	almoina	com ell; tot sol també arribaria a París. Aquesta convicció em feia veure
de diners, els gendarmes que ens podien sortir d'un moment a l'altre, l'	almoina	que avui hauríem forçosament de demanar, tot agreujava la falla de Josep.
Així em vaig veure jo entre aquells xalets i jardins. I aquí demanaré l'	almoina	, també? ¿Estiraré la campaneta que penja d'aquella reixa treballada?
s'havia adonat del meu encongiment, de la meva angúnia d'haver de demanar	almoina	en aquell poble, i per estalviar-me aquest martiri m'havia fet anar a
del meu progrés moral. ¿Progrés moral en un home que roba, que viu d'	almoina	, que cada dia s'afecciona més a beure...? No tergiversem les coses. No hi
: —Et va bé? Jo encara sóc hipòcrita amb mi mateix. Acostumar-me a viure d'	almoina	em sembla que em repugna. —Pots aguantar deu dies de mala vida per un
m'assegurava que treballaríem. Jo em deia que si no treballàvem viuríem d'	almoina	o de robar. No calia que m'ho digués ell. Per a mi la qüestió era arribar
unes pessetes, una mesura de blat, un pessic de llana... Perquè l'	almoina	és de llana, de blat o de diners. També són visitades les masades. I ací,
cosa que avui sembla mentida, no s'hi pagava hostalatge, a despart d'una	almoina	a la capella. Així, volguis o no, l'excursionista es convertia en romeu.
de l'aigua beneïda anaven per les cases a oferir-ne un trago per una	almoina	voluntària. I això per tots els carrers. I en donaven als malalts. Quan
L'entrada en aquest recinte és ben poc protocol·lària i hom dóna a tall d'	almoina	allò que vol per tal d'ajudar la comissió en les despeses. Els altars es
constitueixen un interessant esbós de solució. Ja no estem en el pla de l'	almoina	, evidentment. Però continua en peu la necessitat de les atencions
tan solament en els moments més greus sabia unir-se. I lògicament, quan l'	almoina	minvava la substituïen per un pillatge que no passava criminalísticament
sadismes neronians, aquells bons confrares, per un centenar de francs d'	almoina	, us organitzaran a tothora, per al vostre pler, una sessió
captaires, això és confondre la nostra mà amiga amb la mà que demana una	almoina	; els catalans reivindiquem els nostres drets, no demanem res que no sigui
"doble" que destaquem fora de nosaltres mateixos perquè vagi captant l'	almoina	d'un somriure, d'una lloança, entre tots aquells que ens envolten. I el
estima, és causa de llibertat i de parresia, de confiança. Qui rep	almoina	sense amor acala els ulls; qui ho rep tot amb amor, els aixeca, i en la
morir de fam i de fred en un recó de cofurna abans d'estendre la mà a l'	almoina	del passant indiferent, que dóna la moneda, però és avar de la paraula
tants anys de venir a Mallorca, no recordem haver vist un pobre demanant	almoina	, ni per atzar. Un amic nostre va esser hereu d'una ànima benfactora, que
dir: —Lo que és de pobre, allò que s diu ben pobre, que necessiti de l'	almoina	, li serà dificil de trobar-lo. En sé alguns, que tindrien miseria, si no
com la caritat, que es distingeixen pel més pur desinterès. Juntament a l'	almoina	de diner cal posar la contribució de treball, i a Catalunya, fondament
en cors, de particulars i per subscripció, com la "galera de l'	almoina	". En alguns casos eren veritables auxiliars dels vaixells de guerra, com

Pàgina 1 (de 22)

50 següents