×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb almoina |
Freqüència total: 1054 |
CTILC1 |
a alguna dona." La idea de demanar per l'amor de Déu, com qui demana una | almoina | , com els pobres que van pel món, la commou. Tal vegada explicarà on va, | tot, el cos de Sant Oleguer va ser profanat i totes les caixetes per a l' | almoina | van aparèixer forçades i buides. Els policies es passejaven dins el | seva dona tampoc no havia usat de plaers costosos; perquè feia modestes | almoines | i pagava una carrera de capellà, tal com era de llarga, tradició a la | han fet tastar escopeta. Ferida d'eixa gentada serà | almoina | per tornar; la que vós ens heu donada, la tindrem de | anys que hi demanava caritat, i si Leocàdia s'ajupia fins al platet de l' | almoina | i hi deixava caure una peça de cinc cèntims, la pobra, se la mirava amb | que ets treballadora —insisteix la senyora amb veu bona com qui fa una | almoina | . —Vina a seure una estona amb nosaltres! —Creu, dona! —indica l'amo, | la miri, li correspongui amb un somriure insignificant, que ella provoca: | almoina | d'una paraula que espera com a mannà providencial i que, un cop | i el contacte amb la terra quan ja les cames no podien més; demanar una | almoina | de pa o d'acolliment, tot això t'han ensenyat els camins. Però això no | Tot això havia vist en ell durant la visita. Després, amb la seva | almoina | a la mà, Mistral em semblava un home com tothom, com qualsevol senyor de | la vergonya? ¿Com, per primera vegada, jo, l'orgullós, vaig demanar l' | almoina | enmig del carrer? M'ho explico així. Seguia el meu impuls de | Allà on no ha pogut robar res ha demanat. Però no com qui sol·licita una | almoina | . Ningú més diferent que ell del tipus del captaire. No demana, no pidola: | Amb Josep, ¿m'acostumaré a la seva dolçor sorneguera, a la ganduleria i l' | almoina | ? No, no! Abans la ferocitat i la violència del manyà. Però amb aquest | M'explica que a França un home no ha de fer mai la impressió que demana | almoina | . —Cal no anar esparracat, diu. Has de semblar un jornaler que va pel món | gent guarda per fer caritat als pobres. Hi ha bisbe que té el seu dia d' | almoina | la setmana i reparteix quatre-centes monedes de dos cèntims a | exultava i jo... què hi voleu fer? jo també. Ni la més remota idea d'una | almoina | humiliant. Ah, no! Aquell donatiu era per a mi com un viàtic d'amor. | del que ens donin a les cases riques. Jo vaig protestar. No volia viure d' | almoines | . Volia treballar i mantenir-me amb els meus guanys. —No ho has trobat bo? | guanys. —No ho has trobat bo? ¿Creus que et farà mal perquè has menjat d' | almoina | ? —Una vegada és una vegada. Jo vull treballar. —¿I quan haurem acabat els | i te'n vas cap a Barcelona, o fas com ell, exactament com ell, demanar | almoina | , robar si cal, etc., etc." Vaig sentir que de la vida del vagabund em | que no havíem trobat refugi a cap masia. Allò que ens havien donat d' | almoina | o les menges fredes que ens havíem comprat, ho mastegàvem tristament a la | insolent. —T'ho juro!, va afegir, em sento menys rebaixat de demanar | almoina | i que em tirin una porta pels nassos que no pas de picar pedra com he fet | directament i l'altre de complicitat, eren el robatori i haver demanat | almoina | . Sí, Josep m'havia conduït a robar. Però em cal confessar que, passada la | que un home que va pels camins gairebé com un captaire, que roba i viu d' | almoina | o dels treballs més inferiors i matussers és que ha caigut fins al baix | a dramatitzar les coses, m'havia promès a mi mateix de no demanar | almoina | sinó en un cas extrem, per no morir-me de fam. Només la fam m'havia de | propis ulls una superioritat que no hauria tingut si hagués demanat l' | almoina | agullonat per la fam. La dona aparegué amb una grossa llesca de pa i un | aparegué amb una grossa llesca de pa i un bocí de formatge. En prendre l' | almoina | de les seves mans vaig besar el pa, com havia vist fer als pobres de la | el joc amb ironia, ara estava commogut. No vaig voler demanar cap més | almoina | , no hauria pogut pas. Ara sentia la importància del meu acte, el trobava | vers l'indret per on havíem d'avançar. Tot em semblava tan senzill com l' | almoina | que havia demanat i que m'havien fet. De vegades, d'ençà que era a | com d'un cristianisme que no sentia i que veu, en la mà que t'allarga una | almoina | , la mà de la divina Providència. Respecte a Josep, només l'afecte em | ell no em moriria de fam. Tot sol em veia capaç de robar i de demanar | almoina | com ell; tot sol també arribaria a París. Aquesta convicció em feia veure | de diners, els gendarmes que ens podien sortir d'un moment a l'altre, l' | almoina | que avui hauríem forçosament de demanar, tot agreujava la falla de Josep. | Així em vaig veure jo entre aquells xalets i jardins. I aquí demanaré l' | almoina | , també? ¿Estiraré la campaneta que penja d'aquella reixa treballada? | s'havia adonat del meu encongiment, de la meva angúnia d'haver de demanar | almoina | en aquell poble, i per estalviar-me aquest martiri m'havia fet anar a | del meu progrés moral. ¿Progrés moral en un home que roba, que viu d' | almoina | , que cada dia s'afecciona més a beure...? No tergiversem les coses. No hi | : —Et va bé? Jo encara sóc hipòcrita amb mi mateix. Acostumar-me a viure d' | almoina | em sembla que em repugna. —Pots aguantar deu dies de mala vida per un | m'assegurava que treballaríem. Jo em deia que si no treballàvem viuríem d' | almoina | o de robar. No calia que m'ho digués ell. Per a mi la qüestió era arribar | unes pessetes, una mesura de blat, un pessic de llana... Perquè l' | almoina | és de llana, de blat o de diners. També són visitades les masades. I ací, | cosa que avui sembla mentida, no s'hi pagava hostalatge, a despart d'una | almoina | a la capella. Així, volguis o no, l'excursionista es convertia en romeu. | de l'aigua beneïda anaven per les cases a oferir-ne un trago per una | almoina | voluntària. I això per tots els carrers. I en donaven als malalts. Quan | L'entrada en aquest recinte és ben poc protocol·lària i hom dóna a tall d' | almoina | allò que vol per tal d'ajudar la comissió en les despeses. Els altars es | constitueixen un interessant esbós de solució. Ja no estem en el pla de l' | almoina | , evidentment. Però continua en peu la necessitat de les atencions | tan solament en els moments més greus sabia unir-se. I lògicament, quan l' | almoina | minvava la substituïen per un pillatge que no passava criminalísticament | sadismes neronians, aquells bons confrares, per un centenar de francs d' | almoina | , us organitzaran a tothora, per al vostre pler, una sessió | captaires, això és confondre la nostra mà amiga amb la mà que demana una | almoina | ; els catalans reivindiquem els nostres drets, no demanem res que no sigui | "doble" que destaquem fora de nosaltres mateixos perquè vagi captant l' | almoina | d'un somriure, d'una lloança, entre tots aquells que ens envolten. I el | estima, és causa de llibertat i de parresia, de confiança. Qui rep | almoina | sense amor acala els ulls; qui ho rep tot amb amor, els aixeca, i en la | morir de fam i de fred en un recó de cofurna abans d'estendre la mà a l' | almoina | del passant indiferent, que dóna la moneda, però és avar de la paraula | tants anys de venir a Mallorca, no recordem haver vist un pobre demanant | almoina | , ni per atzar. Un amic nostre va esser hereu d'una ànima benfactora, que | dir: —Lo que és de pobre, allò que s diu ben pobre, que necessiti de l' | almoina | , li serà dificil de trobar-lo. En sé alguns, que tindrien miseria, si no | com la caritat, que es distingeixen pel més pur desinterès. Juntament a l' | almoina | de diner cal posar la contribució de treball, i a Catalunya, fondament | en cors, de particulars i per subscripció, com la "galera de l' | almoina | ". En alguns casos eren veritables auxiliars dels vaixells de guerra, com |
|