DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
alosa F 368 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb alosa Freqüència total:  368 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

avui magnífics sembrats sobre els quals brilla el sol de maig i canta l'alosa matinera. Ni tan sols de les estàtues que ell treballà no ha quedat
pur. A contrallum s'accentua el verd tènue del blat i del sègol. Canten aloses, mallerengues, potser un merlot llunyà. 7 febrer. Vaig a
neu brilla entre els claps foscos de la muntanya. Quins alegres cants d'alosa! Reposem sobre un llit de farigoles adormides, que encara no broten ni
Quan he obert la finestra, a la tarda, als conreus pròxims cantaven les aloses. Després, a l'hora d'ajocar-se, se sentia el "pit, pit, pit
tigrades, semblen un minúscul elm obert. 3 maig. Matí d'aloses, núvols blancs, cucuts. Però a llevant els núvols s'ageganten, són
dels esbarzers i de les falgueres brillen al sol, molles de pluja. Les aloses canten pels camps. Hi ha una alegria transparent en tot, en els núvols,
vida —i de la mort. 25 setembre. Matí clar, daurat; les aloses canten cel amunt, immòbils, extasiades. Vaig al Pujolar amb l'Albert (els
la grisor. Després la boira comença a platejar-se i surt un sol alegre. Aloses, xaragalls transparents; al lluny, muntanyes nevades. Davant les serres
a la Plana. Però cap a les deu surt el sol. L'aire és glaçat, i les aloses s'alcen, sorpreses pels meus passos, dels camps on no toca el vent. La
que no s'alça fins a migdia. Després sol tebi, blat ple de diamants, aloses en l'aire. Els diaris publiquen les primeres impressions sobre les
A les teulades ja goteja la neu fosa. Ara i adés s'alça un reietó o una alosa d'un tomb del camí o d'un camp ple de neu. Però en indrets, la neu s'
Veig algun lleu nuvolet blanc; una cadernera s'atura i refila; passen aloses, que es posen a la feixa de més amunt. He llegit un excel·lent assaig de
de grogor, i hi havia una melangia estranya en el cant conjugat d'una alosa i el d'un pastoret, i en una lenta dringadissa d'esquelles que els
és d'una blavor neta, amb claps de neu. Dels camps s'alcen pinsans i aloses. A mitja tarda vaig al Pujolar. El vent fred em bat a la cara quan torno
El meu poble enmig dels blats, rodó com un niu d'aloses, amb una ramessa d'ous pigallats damunt la clòfia.
I del callat verger surt un cantar. —No sents com el matí l'alosa canta? Romeu té un tremolor en son parlar mentre ella
que el vast castell, en l'hora fresca, omplia: —És de l'alosa aquest cantar que es sent, és la claror del sol per les
li torna al llavi quan fa lluir el brillant de l'anell, a la manera d'una alosa encisada. Es posa la mà al pit, decanta el cap i s'estufa el cabell.
estat larvari més que no pas en forma de crisàlide o d'adult. El nom de l'alosa fa referència al seu esperó allargat, mentre que l'anglès en reté més
¡Quin repiqueig que fan les gotes de rosada! L'alosa és dins l'oreig, l'oruga dins de l'herba i Déu a dalt
un llum, els vareig precipitar an els seus desigs. Per a aqueixes pobres aloses, vaig venir a ésser la dida seca dels segons bolquers de l'infantesa. Jo
demés dir-vos que ja no'm vareig moure més del balcó. Devia semblar una alosa emmirallada per aquells ulls. No m'estranyaria gens que amb el temps que
tota revelació és acabada, ni ha finit de volar en cerca del sol aquella alosa que té el niu en la nostra entranya més viva. Orb qui assegura que l'home
l'embranzida del salt, suspès amunt restava, la pesantor perduda, com alosa penjada en el cel que saluda, cantant, l'arribada del nou dia. Després
altes muntanyes. Amunt, amunt, enlaire del cel, més enllà d'on canta l'alosa, més enllà d'on l'àguila arriba. Amunt, amunt, fins que tot baf terrenal
punt de néixer." L'esperança se'n puja enlaire del cel, més amunt que l'alosa, més amunt que les àguiles. Mira i remira a banda i banda de la nit i
Oh! el sol del Pla de Girona és gai i vivificant! Ho saben els caçadors d'aloses que el fan guspirejar en llurs mirallets i l'entelen amb el fum de llurs
del gratapalles, del repicatalons, del cotoliu, de la cogullada, de l'alosa, del gaig, de la garsa, del rossinyol, del pit-roig, del cua-roja, del
de les passades i les refilades, i que és el cantaire de la nit, com l'alosa és la música fresca de la matinada. I ara deixem estar les cançons i les
i cerca-raons amb els altres ocells, i es baralla amb els pinsans, les aloses i els cotolius. En un rostoll o en un goret, les cueretes, quan caminen
els dits ajusta i els cordons es va cordant. Com l'alosa està contenta quan és sec tot el sorral; del tauró
amb obstinació; diguem amb la perfídia amb què un esparver persegueix les aloses. I les mans d'ella finiren per deixar-se atrapar i per correspondre a les
no podíem tirar als conills o a les perdius, faríem foc als tords i a les aloses. La qüestió era celebrar la diada de totes maneres i amb tots els sorolls
els conills de la bardissa, els caçadors declararen la guerra a les aloses que pasturaven en el sembrat del Maiol de la Font. Quatre
de bon matí, en un jorn de setembre, frescoi i amorosit, mentre les aloses i les cogullades cantaven i refilaven per aquests rostos i pinedes...
propera, la platja ja daurada pel sol, l'aire, les herbes, el cant de l'alosa. Tot, menys els cors dels amics, feixucs de la vetlla. V Joan
ja fa temps que s'han acostumat a la guerra. Cada matí veiem muntar aloses entre els dos fronts. Ara fa un any en poguérem observar unes que covaven
i carruatge es llançaven qui sap aon en llur folla correguda. Una petita alosa alçà el vol, del camp estant, i va prorrompre en son càntic matiner,
vegada, l'aneguet era a l'aiguamoll i es trobava entre els joncs. Les aloses cantaven, i havia vingut la primavera gentil. Aleshores, de cop i volta,
quan en arribar als setze anys deixí el col·legi amb un aire desimbolt d'alosa primaverenca. A l'internat no havien aconseguit fer-me estudiar gran
xerricava colpejant el silenci, des de no es sap quines carrilades. Aloses insospitades esquinçaven l'aire amb llurs vols, commovent-lo de trinats.
matí, que hauria dit Tagore. Era com un cervatell perseguit pel goig, una alosa embriagada de sol, un angeló encarnat d'instant. Rabent es descalçà i
havies contemplat com per les matinades —matinades esclatants de riure d'aloses i somrís de teuladins— ta mare, etèria com una ala entretinguda de
d'innocència paradisiaca: els curts i admiratius refilets de les aloses que s'anaven despertant per les feixes. I en els marges boscosos
per trobar-lo era canviar-se en un ocell molt menut. Primer anà a vore a l'alosa i li preguntà: —Has trobat un cascabell que jo he perdut? —I l'alosa va
a l'alosa i li preguntà: —Has trobat un cascabell que jo he perdut? —I l'alosa va dir-li: —No le vist. Llavors el Follet s'enfilà cap a casa de
dit. I allí la meva germana fou colgada quietament en terra, mentre les aloses cantaven ben enlaire i l'oratjol feia damunt d'ella escampadissa de
de rom i llet, i dos bescuits. L'Ancià devia haver-se llevat amb les aloses, perquè, en dant una llambregada a la perspectiva de la seva alcova, vaig
i la falsesa. Aquell temps de juny era deliciós. El cel era tot blau, les aloses s'encelaven damunt de les espigues verdes, i em semblà tota la contrada
mica d'alegria fugissera aviat va diluir-se en l'aire del matí. Una alosa que volava ben alta, arran del cel, semblà recollir-la i emportar-se-la

  Pàgina 1 (de 8) 50 següents »