×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb alosa |
Freqüència total: 368 |
CTILC1 |
avui magnífics sembrats sobre els quals brilla el sol de maig i canta l' | alosa | matinera. Ni tan sols de les estàtues que ell treballà no ha quedat | pur. A contrallum s'accentua el verd tènue del blat i del sègol. Canten | aloses | , mallerengues, potser un merlot llunyà. 7 febrer. Vaig a | neu brilla entre els claps foscos de la muntanya. Quins alegres cants d' | alosa | ! Reposem sobre un llit de farigoles adormides, que encara no broten ni | Quan he obert la finestra, a la tarda, als conreus pròxims cantaven les | aloses | . Després, a l'hora d'ajocar-se, se sentia el "pit, pit, pit | tigrades, semblen un minúscul elm obert. 3 maig. Matí d' | aloses | , núvols blancs, cucuts. Però a llevant els núvols s'ageganten, són | dels esbarzers i de les falgueres brillen al sol, molles de pluja. Les | aloses | canten pels camps. Hi ha una alegria transparent en tot, en els núvols, | vida —i de la mort. 25 setembre. Matí clar, daurat; les | aloses | canten cel amunt, immòbils, extasiades. Vaig al Pujolar amb l'Albert (els | la grisor. Després la boira comença a platejar-se i surt un sol alegre. | Aloses | , xaragalls transparents; al lluny, muntanyes nevades. Davant les serres | a la Plana. Però cap a les deu surt el sol. L'aire és glaçat, i les | aloses | s'alcen, sorpreses pels meus passos, dels camps on no toca el vent. La | que no s'alça fins a migdia. Després sol tebi, blat ple de diamants, | aloses | en l'aire. Els diaris publiquen les primeres impressions sobre les | A les teulades ja goteja la neu fosa. Ara i adés s'alça un reietó o una | alosa | d'un tomb del camí o d'un camp ple de neu. Però en indrets, la neu s' | Veig algun lleu nuvolet blanc; una cadernera s'atura i refila; passen | aloses | , que es posen a la feixa de més amunt. He llegit un excel·lent assaig de | de grogor, i hi havia una melangia estranya en el cant conjugat d'una | alosa | i el d'un pastoret, i en una lenta dringadissa d'esquelles que els | és d'una blavor neta, amb claps de neu. Dels camps s'alcen pinsans i | aloses | . A mitja tarda vaig al Pujolar. El vent fred em bat a la cara quan torno | El meu poble enmig dels blats, rodó com un niu d' | aloses | , amb una ramessa d'ous pigallats damunt la clòfia. | I del callat verger surt un cantar. —No sents com el matí l' | alosa | canta? Romeu té un tremolor en son parlar mentre ella | que el vast castell, en l'hora fresca, omplia: —És de l' | alosa | aquest cantar que es sent, és la claror del sol per les | li torna al llavi quan fa lluir el brillant de l'anell, a la manera d'una | alosa | encisada. Es posa la mà al pit, decanta el cap i s'estufa el cabell. | estat larvari més que no pas en forma de crisàlide o d'adult. El nom de l' | alosa | fa referència al seu esperó allargat, mentre que l'anglès en reté més | ¡Quin repiqueig que fan les gotes de rosada! L' | alosa | és dins l'oreig, l'oruga dins de l'herba i Déu a dalt | un llum, els vareig precipitar an els seus desigs. Per a aqueixes pobres | aloses | , vaig venir a ésser la dida seca dels segons bolquers de l'infantesa. Jo | demés dir-vos que ja no'm vareig moure més del balcó. Devia semblar una | alosa | emmirallada per aquells ulls. No m'estranyaria gens que amb el temps que | tota revelació és acabada, ni ha finit de volar en cerca del sol aquella | alosa | que té el niu en la nostra entranya més viva. Orb qui assegura que l'home | l'embranzida del salt, suspès amunt restava, la pesantor perduda, com | alosa | penjada en el cel que saluda, cantant, l'arribada del nou dia. Després | altes muntanyes. Amunt, amunt, enlaire del cel, més enllà d'on canta l' | alosa | , més enllà d'on l'àguila arriba. Amunt, amunt, fins que tot baf terrenal | punt de néixer." L'esperança se'n puja enlaire del cel, més amunt que l' | alosa | , més amunt que les àguiles. Mira i remira a banda i banda de la nit i | Oh! el sol del Pla de Girona és gai i vivificant! Ho saben els caçadors d' | aloses | que el fan guspirejar en llurs mirallets i l'entelen amb el fum de llurs | del gratapalles, del repicatalons, del cotoliu, de la cogullada, de l' | alosa | , del gaig, de la garsa, del rossinyol, del pit-roig, del cua-roja, del | de les passades i les refilades, i que és el cantaire de la nit, com l' | alosa | és la música fresca de la matinada. I ara deixem estar les cançons i les | i cerca-raons amb els altres ocells, i es baralla amb els pinsans, les | aloses | i els cotolius. En un rostoll o en un goret, les cueretes, quan caminen | els dits ajusta i els cordons es va cordant. Com l' | alosa | està contenta quan és sec tot el sorral; del tauró | amb obstinació; diguem amb la perfídia amb què un esparver persegueix les | aloses | . I les mans d'ella finiren per deixar-se atrapar i per correspondre a les | no podíem tirar als conills o a les perdius, faríem foc als tords i a les | aloses | . La qüestió era celebrar la diada de totes maneres i amb tots els sorolls | els conills de la bardissa, els caçadors declararen la guerra a les | aloses | que pasturaven en el sembrat del Maiol de la Font. Quatre | de bon matí, en un jorn de setembre, frescoi i amorosit, mentre les | aloses | i les cogullades cantaven i refilaven per aquests rostos i pinedes... | propera, la platja ja daurada pel sol, l'aire, les herbes, el cant de l' | alosa | . Tot, menys els cors dels amics, feixucs de la vetlla. V Joan | ja fa temps que s'han acostumat a la guerra. Cada matí veiem muntar | aloses | entre els dos fronts. Ara fa un any en poguérem observar unes que covaven | i carruatge es llançaven qui sap aon en llur folla correguda. Una petita | alosa | alçà el vol, del camp estant, i va prorrompre en son càntic matiner, | vegada, l'aneguet era a l'aiguamoll i es trobava entre els joncs. Les | aloses | cantaven, i havia vingut la primavera gentil. Aleshores, de cop i volta, | quan en arribar als setze anys deixí el col·legi amb un aire desimbolt d' | alosa | primaverenca. A l'internat no havien aconseguit fer-me estudiar gran | xerricava colpejant el silenci, des de no es sap quines carrilades. | Aloses | insospitades esquinçaven l'aire amb llurs vols, commovent-lo de trinats. | matí, que hauria dit Tagore. Era com un cervatell perseguit pel goig, una | alosa | embriagada de sol, un angeló encarnat d'instant. Rabent es descalçà i | havies contemplat com per les matinades —matinades esclatants de riure d' | aloses | i somrís de teuladins— ta mare, etèria com una ala entretinguda de | d'innocència paradisiaca: els curts i admiratius refilets de les | aloses | que s'anaven despertant per les feixes. I en els marges boscosos | per trobar-lo era canviar-se en un ocell molt menut. Primer anà a vore a l' | alosa | i li preguntà: —Has trobat un cascabell que jo he perdut? —I l'alosa va | a l'alosa i li preguntà: —Has trobat un cascabell que jo he perdut? —I l' | alosa | va dir-li: —No le vist. Llavors el Follet s'enfilà cap a casa de | dit. I allí la meva germana fou colgada quietament en terra, mentre les | aloses | cantaven ben enlaire i l'oratjol feia damunt d'ella escampadissa de | de rom i llet, i dos bescuits. L'Ancià devia haver-se llevat amb les | aloses | , perquè, en dant una llambregada a la perspectiva de la seva alcova, vaig | i la falsesa. Aquell temps de juny era deliciós. El cel era tot blau, les | aloses | s'encelaven damunt de les espigues verdes, i em semblà tota la contrada | mica d'alegria fugissera aviat va diluir-se en l'aire del matí. Una | alosa | que volava ben alta, arran del cel, semblà recollir-la i emportar-se-la |
|