Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
alou M 220 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb alou Freqüència total:  220 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

nascuda a les muntanyes de la primitiva Marca, quan es concedien feus i alous, fou desenvolupada teòricament pels juristes de la plana, de les grans
que no dubtaren d'establir llurs terres en usdefruit, censal o alou. I, en segon terme, que, degut a la despoblació a què abans ens referíem,
polític de l'Estat espanyol, prefereix un solar mòdic, però en franc alou. Ningú, sinó ella, podria senyorejar en aquesta casa pairal. La nostra
del Diocesà. Sant Oleguer, bisbe de Barcelona, cedí als germans Miró l'alou que amb els canonges de la Seu de Barcelona posseïen a les parròquies de
dicunt Pertagacio", núm. 952, a. 1023; a un alou, "in Pertigacio", número 953, a. 1039; a
eren els predis emfitèutics; a Catalunya l'excepció són els "francs alous", o sigui els predis no emfitèutics. Era indefectible que aquesta
València: rei i reina, aquell dia, donen a Galter, familiar del papa, en alou propi, la vila i castell de Torres, prop de Segorb. Sabem, a més a més,
Cort de Barcelona per ell celebrada, i això juro, salvant els nostres alous, consuetuds, franqueses i llibertats". Tota la llista dels qui van fer
causae\); en el desllindament de terres, en la possessió d'alous; en donacions matrimonials i en la regulació de les donacions en general;
català, pot ésser alodial o emfitèutica. Allí la propietat alodial, l'alou és avui la regla general i l'emfitèutica una excepció bastant
les quals diu que amb data de 1104, en descriure els límits d'un alou a Cardedeu, s'anomena el camí que anava a la farga. En el llibre
un gran nombre de localitats amb llurs termes municipals donats en franc alou a tots els possibles habitants, degueren contribuir, sens dubte, a la
de Colomers i del castell de Suret amb els termes i pertinences, i els alous de Sant Martí, de Sant Julià i de Sant Pere de Pallars. Aquest Arnal Dac
amb data de juny de 1059, es consigna la donació dels castells i alous d'Arnal Dac, a favor dels seus fills Ramon, Teobald i Guillem. En
Maria de la Seu, concedeix al capítol la tinença en perpetu dels seus alous, i dóna o concedeix els castells de Riumadriu, castell Arnal, castell
que als predits castells i per a l'ús de l'home pertanyen". Dóna l'alou de Cardós, el de Tírvia, el de Solanel i el de Cercedol "amb tots
que li correspon del castell de Montgener, i va citant terres, castells, alous i béns que no s'acaben mai. Als seus germans Teobald i Pere, els deixa
á aquest la iglesia de l'Estany i li vén ademés á carta de gracia algúns alous del comtat d'Ausona. En 1079 Guillem de Taradell, besnet de
donació á la canónica de Vich de la iglesia de l'Estany juntament amb els alous, terres, cases etc. de les parroquies de Terrasola, Oló i Rodós, amb la
iglesia subjecte al Cenobi de l'Estany, és la de Moyá, amb sos delmes, alous, primicies etc., feta pel bisbe de Vich Ramon I, en l'any 1131,
homes tornaren als seus llocs de residència i veneren o donaren en alou les seves propietats a altres persones interessades a mudar-se a noves
i nombrós. La seua antiguitat provenia del segle XIII. Era alou del Col·legi conservar el prestigi de la bona qualitat dels teixits; cada
el lli i el cotó; amb ells feien certes robes, com se dirà més tard. No és alou d'aquestes notes descriure, a la menuda i fil per randa, les diverses
1093, fa constar que "N'Oliba Prebere... deixa (en testament) l'alou de Stamariz a En Miró Oliba i després del seu òbit al llum de la Majestat
la Plaça pública de Sant Sadurní, en l'esmentada casa hi té el domini i alou el Senyor Miquel de Ramon, Senyor del terme de Subirats. Foren
tot l'hivern? Els senyors eren rics de terres, però pobres de rendes. Els alous i censals que posseïen en el país resultaven més honorífics que reals.
Guillem Amalrich i altres, al vendre a Ricart Guillem uns alous que posseíen en el comtat d'Ausona, amb data de 12 de març de
14 de gener de 1107, Berenguer Folch feu donació d'un alou a Sta.-María de l'Estany i son germà Bernat Folch confirmà dita donació,
donació, renunciant a lo que li pogués correspondre per herencia en dit alou, i en el document ho expressa amb aquesta fórmula: /et laudo et manu
nínxol d'un sepulcre que no tenia urna, sinó solament la làpida. Pels alous, cases i aniversaris que en aquest monestir jo, Pere Pincerna, dono, que
a descriure. El nom mateix ja indica que hi ha altres tarters per aquells alous. A l'altra banda mateix del camí, en poca extensió de terreny, poguérem
Vic, el qual de temps antic passava pel Congost. En les afrontacions d'un alou, del terme de "Golmeris", que figuren en una escriptura del
contra de nosaltres un castell en la muntanya que en diuen Spill, en l'alou de Sant Esteve de Banyoles. I jo, amb tota diligència, l'ànim angoixat,
del domini de l'església de Girona, a la qual pertanyia la vila com a alou. Miró féu la reclamació en justícia davant del comte Gausfred i li fou
per la pobresa, els perdonà la pena legal, els concedí en benefici l'alou que havien sostret de l'església i els perdonà les tasques de les terres
com em precedia en la batalla. Així sobre lloc vaig prometre donar-li uns alous...". De les paraules del comte Roger s'endevina la superioritat inicial
els llibres, escriptures, preceptes reials, pels quals tothom retenia els alous i possessions de presents i de passats des de més de dos-cents anys
, i el seu fill Oliba, per la gràcia de Déu comte, donen a un tal Oriol un alou a Cardona que tenien, ella pel seu dècim matrimonial, ell per herència
Roma fins a la frontera d'Espanya, carregat de viles, castells, terres i alous; l'església era plena de còdexs, adornada de taules, i altars, i creus
i els nostres antecessors en el monestir moltes malvestats referents als alous i a les escriptures de Santa Maria, els quals i les quals han estat fins
tots els sants, que qualsevol de vosaltres que sàpiga quelcom d'amagat en alous o escriptures de Santa Maria, o que de qualsevol manera pugui escatir
amb els cristians fins que restitueixi a Santa Maria de Ripoll els seus alous o les seves escriptures que amaga, o manifesti, coneixent-ho, qui les
a un tal Guitard Arnau perquè restitueixi a la canonja de Barcelona un alou que havia usurpat en el terme de la Roca del Vallès; el decret és firmat
Arnau i Guifred— i pregaren als comtes que volguessin restituir l'alou, el castell i l'església de Sant Pere Sacama, prop d'Olesa, els quals
i la seva mare Ermessinda fessin justícia al monestir de Ripoll d'aquell alou, això és, l'abadia de Santa Cecília amb les esglésies circumstants de la
al qual la muller del dit Sunyer, la comtessa Riquilda, donà tot el dit alou prenent-lo de la potestat i dominació de Santa Maria (de Ripoll). "Com
i la meva muller Sança, reconeixem pels dits documents que aquell alou és de Ripoll, i confirmem, doncs, en potestat i dominació d'aquest
dominació d'aquest monestir, el cenobi de Santa Cecília amb tots els seus alous i esglésies a Manresa i en el comtat de Barcelona. Li transferim, doncs,
a l'abat Oliba i a Ripoll "el cenobi de Santa Cecília amb tots els seus alous i les seves esglésies a Manresa i en el comtat de Barcelona" en concepte
el document és una mica equívoca: que li fessin justícia "d'aquell alou, això és, l'abadia de Santa Cecília amb les esglésies circumstants de la

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »