Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dits de gruix. El cim de les Agudes és ben nevat: diríeu una muntanya	alpina	. De Nord a Sud passen núvols de foc, ràpids. 29 desembre.
fúlgides cabelleres líquides entre Mataiea i Papeari. Tot aquest paisatge	alpí	, sense neus, vestit de la verdor més tendra i dels blaus més
aigües salades de la Bàltica, o que les plantes escanyolides dels cims	alpins	, o que l'atapeïda forra d'un animal del nord llunyà no siguin
Candolle, de veure de quina manera més sobtada desapareixen les espècies	alpines	. El mateix fet ha estat notat per Forbes en sondar amb una draga les
Ascendim els majestuosos pics de la "Cordillera" i trobem una espècie	alpina	de xinxilla; mirem les aigües i no hi trobem el castor ni la rata
milles de terres baixes, on no seria possible l'existència de l'espècie	alpina	. És un cas realment remarcable de veure tantes plantes iguals vivint a
muntanyes esdevindrien cobertes de neu i glaç i llurs anteriors habitants	alpins	descendirien a les planures. Quan el fred hagués assolit el seu màxim,
Units i d'Europa. Podem, també, comprendre així el fet que les plantes	alpines	de cada serralada estan relacionades més especialment amb les formes
estat en general cap al sud i cap al nord respectivament. Les plantes	alpines	, com Mr. H. C. Watson remarcà, i les dels Pirineus, com Ramond remarcà,
glacial anterior, expliquen la distribució actual de les produccions	alpines	i àrtiques d'Europa i d'Amèrica de manera tan satisfactòria que quan
propenses a gaire modificació. Però pel que fa a les nostres produccions	alpines	, isolades des del retorn de la calor, de primer a les faldes i després
és molt probable que es barregessin amb les antigues espècies	alpines	, les quals deuen haver existit a les muntanyes abans del començament de
modificació, a molta més modificació que en el cas de les produccions	alpines	que quedaren isolades, en un període molt més recent, en les diverses
"en retrocedir des del pol cap a les latituds equatorials, les flores	alpines	o muntanyoses esdevenen menys i menys àrtiques". Moltes de les formes
ha dubte que abans del període glacial estaven proveïdes amb les formes	alpines	endèmiques; però aquestes s'han retut en gran mesura, i gairebé pertot, a
en cada muntanya, en cada llac, en cada aiguamoll. Perquè les espècies	alpines	—llevat del cas que les mateixes formes, sobretot plantes, s'hagin estès
amb les de les planes circumdants. Així tenim a Sud-Amèrica picaflors	alpins	, rosegadors alpins, plantes alpines, etc., tots ells de formes
planes circumdants. Així tenim a Sud-Amèrica picaflors alpins, rosegadors	alpins	, plantes alpines, etc., tots ells de formes estrictament americanes; i és
Així tenim a Sud-Amèrica picaflors alpins, rosegadors alpins, plantes	alpines	, etc., tots ells de formes estrictament americanes; i és obvi que una
àmpliament, també, elles mateixes; fets com la relació de les espècies	alpines	, lacustres i d'aiguamoll (llevat de les excepcions ja especificades) amb
Major de Deià? Vall de Sòller! Vegetació càlida, estotjada dins una serra	alpina	: mil metres a pic del nivell de la mar. Vall closa i odorant —taronges i
el color de l'aigua, com la palma reial transplantada a un paisatge	alpí	. Com la fulla del plàtan, que de primer es torna groga d'una punta i de
pes insignificant malgrat haver de sostenir sobre el seu llom una escena	alpina	-pastoril molt afectada. El gegant encengué el cigar amb un ull tancat
pot contemplar, plantades a la paret, les cèlebres banyes dels animals	alpins	que en certes regions elevades d'Europa hom sol penjar a les parets de
la grisalla desolada ofegui la pampa argentina i les arestes del panorama	alpí	. A les gàbies hi ha de tot: lleons, tigres, pingüins, lleopards, foques i
país no passen de la modesta xifra de 2.500 metres. L'aspecte	alpí	és, però, el mateix que a les terres altes de Suïssa. El caràcter que a
peixos i quatre paisatges de rigorós hivern, de gust lúgubre, solitari i	alpí	. Deu fer molts anys que la gent més o menys benestant de Palafrugell té
cel. Pocs paisatges al món m'han impressionat més que aquest. Les valls	alpines	i les valls polinèsies són més frondoses, certament; però ni la majestat
és, sens dubte, l'atlas lingüístic de la Península Ibèrica (=	ALPI	), per a parlar del qual ens veiem obligats, però, a girar el cap enrera,
i perquè, si no rebutgem de considerar els precedents d'obres com l'	ALPI	que tenen avui un estat actual, no veiem motiu per a fer-ho d'un atlas
i les vicissituds que, com direm més avall, s'han abatut damunt l'	ALPI	, sembla com si pesés una fatalitat sobre les nostres empreses de
i les perspectives són ja més falagueres, tant per al dissortat	ALPI	, com per a les altres empreses anunciades i que assenyalarem en el lloc
empreses anunciades i que assenyalarem en el lloc oportú. L'obra de l'	ALPI	ja era, en realitat, una empresa vella, en iniciar-se els seus treballs
acabà de fer possible el començ dels treballs preparatoris de l'	ALPI	: la recomanació que el I Congrés Internacional de Lingüistes (la
vista de llur ulterior publicació. Aquesta és la important labor de l'	ALPI	, fins l'any 1936, i antics col·laboradors de l'empresa ens n'han
ningú no havia informat els estudiosos de la marxa dels treballs de l'	ALPI	, i que aquest silenci colpia i sorprenia en els medis de la romanística
d'aquells anys (1928-1936), una breu informació sobre l'	ALPI	o els treballs d'arreplega dels seus materials, quan tantes notes eren
banda excel·lentment realitzats, i elaborats amb materials de l'	ALPI	, o amb motiu de les enquestes per a la seva confecció; però cap
de Lingüística Romànica (Bordeus 1934), en què parlava de l'	ALPI	. En general costa de comprendre aquest obstinat silenci, singularment
propaganda del gran rigor metodològic aplicat a la preparació de l'	ALPI	, de tan ben elaborats que eren. Aquest silenci frapava els romanistes
filòleg espanyol en entrar a un seminari romànic estranger era sobre l'	ALPI	, i nosaltres en tenim experiència personal, amb romanistes i dialectòlegs
La sorpresa davant el silenci que hom guardava entorn de l'	ALPI	ha trobat expressió escrita diverses vegades; recordem, entre altres, en
T. Navarro Tomàs, i la deportació, amb ell, de tots els materials de l'	ALPI	a l'estranger, primer a França, després a Nova York, i consta el zel del
a França, després a Nova York, i consta el zel del director de l'	ALPI	per la custòdia de quaderns tan importants, d'una banda, i tan difícils
Tomàs continuà el silenci observat abans de 1936 entorn de l'	ALPI	, i només en parlà en alguna rara ocasió. A Espanya, les vagues al·lusions
en parlà en alguna rara ocasió. A Espanya, les vagues al·lusions a l'	ALPI	que publicaren alguns filòlegs madrilenys, que hom podia creure
de si Portugal havia de seguir figurant com a part geogràfica de l'	ALPI	, o si se n'havia de prescindir, i esdevenir així l'atlas únicament
sense gaire esforç); el caràcter acèfal amb què quedava l'obra de l'	ALPI	a partir de 1939 (que és quan s'hauria pogut reprendre la
tingut alguns elements del país veí, quant a l'organització de l'	ALPI	i treballs afins (circumstància que mai no havia pesat objectivament i
portuguesa (que podia afavorir un treball deslligat de l'	ALPI	), etc.. Hem dit que el problema havia sorgit en l'endemig (és a dir en els

Pàgina 1 (de 17)

50 següents