Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ha equipat, per recórrer aquelles terres abrusadores, com un fantàstic	alpinista	: això sí, sense deixar ni el petit fes vermell, amb la gran borla negra,
Breda— amb embenadures a les cames, motxilla de lona, samarreta i gorra d'	alpinista	, i que, de retorn, dedicava ganyotes als pagesos i a les dones del
escalen penya-segats verticals, rellisquen sobre plans inclinats. L'	alpinista	d'aire lliure no és més —guardant els respectes— que una llagosta
clàssica. Imaginar aquell home, que ja tenia més de setanta anys, fent d'	alpinista	era realment pintoresc. L'havien acompanyat un grup d'estudiants i
espelunques de la terra. No vaig vestit ni d'excursionista ni d'	alpinista	. Em passejo per les carreteres senzillament, fumant cigarrets, vestit de
Estem, doncs, davant d'un cas de vocació. Però no solament de vocació	alpinista	. Perquè jo crec que si mossèn Jaume no parà fins a pujar als dos
Les seves parets són terribles. El Montarto ha estat vençut sovint pels	alpinistes	, però el barceloní recorda la frase d'un guia aranès: "Per pujar-hi,
exploracions incomodíssimes? L'espeleografia és l'alpinisme al revés. L'	alpinista	puja muntanyes amunt; l'espeleògraf baixa espelunques avall. Amb quina
(tan sensibles!) de referència. Però el que arribaran a fer aquests	alpinistes	al revés! Per a concebre-ho, hom ha de mesurar, només, el tedi de què
o sigui deu vegades més de ço que pujaria en el mateix temps un àgil	alpinista	". El cor, el cor! ¿No hi sents, confosos amb els batecs de la sang
d'aigua glaçada. La muntanya es practica en una absoluta netedat; el gran	alpinista	, després de proeses astoradores, conserva el que en podríem dir el seu
físic. Fatigat, s'ha sadollat d'aire pur, de visions desmesurades. L'	alpinista	corre grans riscs. La seva lluita contra la roca, el gel, la neu, és de
negres dels avencs no són menys desmesurades que les que ataca l'	alpinista	. Fins i tot, des d'aquest punt de vista, l'espeleòleg és privilegiat,
sigui obligatòriament molt més complicat i molt més important que el de l'	alpinista	. No es tracta solament de vèncer les dificultats per tècniques
i tota una sèrie d'aparells d'una certa complicació. L'espeleòleg, com l'	alpinista	, ha de tenir una gran llibertat de moviments, qualsevol que sigui la
la superposició de peces de vestir que utilitzi. I encara més que a l'	alpinista	li ha de ser possible de penetrar en les escletxes, avançar, recular,
precipitada davallada desfermà una allau de rocs, que caigueren sobre els	alpinistes	subaquàtics, veritable cordada submarina, car anaven units entre ells per
quasi bé sempre— ens hem parat a contemplar el camí realitzat, com un	alpinista	gaudeix de contemplar la vall mentre va pujant les escabroses vessants
pujant les escabroses vessants dels comellars. I és així —convertits en	alpinistes	intel·lectuals— com, amb un veritable sentit humanístic, podem fixar una
veritat. Si nosaltres desitgem comprendre hem de tenir la paciència de l'	alpinista	decidit a pujar al pic que veu, impassible després d'una i altra
cop més sol. El qui arriba a la maduresa de l'edat acaba per ser com l'	alpinista	dalt la cresta desolada. I quan es gira, la seva vida s'estén davant
o pau? No es tracta d'una grisor, sinó d'una seguretat tranquil·la. Com l'	alpinista	que trepitja el cim. Es troba al terme. Els obstacles i les dificultats,
. Per això és l'indret cobejat. Qui va a muntanya —i tant se val si és un	alpinista	ardit com un modest caminador— és el seu capdamunt qui l'atrau i qui el
d'inquietuds. L'excursionista acostuma a estimar el sac. Diu que hi hagué	alpinistes	francesos que se'l volgueren endur, durant la guerra de
que, per ser baix, manca de muntanyes. En les relacions escrites per	alpinistes	de mèrit sobre llurs ascensions, més que destacar-se l'obsessionat per
s'haurà constituït en excepció entre els seus, perquè, generalment, l'	alpinista	no ofereix aquestes característiques. Fins, a vegades, se li pot sospitar
sentimentals i estètiques. Fou un gran testimoni. Els actuals	alpinistes	, doncs, són impulsats per un desig de domini de la muntanya. El comte
públic, que, ni que se'l volgués crear, no tindria manera d'existir. L'	alpinista	, que veritablement està pendent dels seus triomfs, rarament entrarà, com
d'aquesta estimació. Aquell que el practica es ret a "una" terra. L'	alpinista	, no pot ser home d'afectes localitzats. Com que la seva actuació
una direcció errada. Quan els peoners assistien a festes o a congressos	alpinistes	de fora de casa, podien sorprendre's que s'hi parlés o s'hi tractés
o s'hi tractés d'assumptes dels quals ells estaven desentesos. Quan els	alpinistes	europeus venien a la nostra terra igualment s'admiraven que els
la geologia i la meteorologia dels Alps i de les altres serres, i els	alpinistes	exclusius s'honoren amb la companyia dels que es doblen d'estudiosos. I
—empenyuts per una gran devoció— i que no es separés de la tradició	alpinista	europea —que no és materialista. Antoni Aulèstia i Pijoan, en els temps
com un número més, en el programa de l'Americà), els elefants anomenats	alpinistes	(i que fossin o no alpinistes no interessava ningú), el funàmbul Zavatta
de l'Americà), els elefants anomenats alpinistes (i que fossin o no	alpinistes	no interessava ningú), el funàmbul Zavatta (molt amanerat i que, a la
pulcritud... Però quina feina, a rentar i planxar roba blanca! —¿Si fos	alpinista	?... Intrepidesa dominadora de cels i terres. El món sota la seva petja
matar unes hores seràfiques, unes hores del tot innocents. L'alpinisme L'	alpinista	, malgrat la similitud aparent dels seus procediments amb els de
hora de l'àpat: —Hem posat l'alcohol als termos i el brou al fogonet!... L'	alpinista	no ha de patir de galindons, vertigen ni asma, ja que, per més que ran de
troba una pila de gaudis naturals i de bars en la travessia de l'Ordal, l'	alpinista	necessita l'obstacle dels plans verticals, el Pirineu, els Alps; això és,
arribar-hi, la travessia de massa planúries. S'observa l'anomalia que l'	alpinista	, que ha de vèncer cims fins gairebé perdre contacte amb la terra,
gesta. Sense aparell fotogràfic no val la pena d'arriscar la pell. Quan l'	alpinista	es troba ja gairebé fora del globus terraqui, enfoca l'agulla
per les Maleïdes com els desvagats per les Rambles barcelonines. L'	alpinista	, a ciutat, se'l coneix en la manera de caminar, ja que de tant fer-ho
brillar ran seu la gitaneria dels guies professionals que quan tenen l'	alpinista	neòfit al cim del Mont Blanc li diuen que pel descens —malgrat ésser en
de pensar, que per resoldre les dificultats existents, calia un Papa	alpinista	, acostumat a vèncer les dificultats de les ascensions, i un Papa
hagut a Catalunya en aquest mig segle. Va pertànyer a un sens fi de clubs	alpinistes	, i va ser nomenat membre honorari de molts. Havia començat de molt
per la muntanya. Sorgien les primeres manifestacions autènticament	alpinistes	amb mossèn Jaume Oliveras i amb Juli Soler i Santaló. No s'havia encara
d'un sistema d'equilibri per al psiquisme. El noi lladre s'assembla a un	alpinista	aferrat a la paret vertical d'una muntanya, en perill d'estimbar-se. Els
aquest escarit historial per valorar més encara la gran gesta dels	alpinistes	catalans. Els catorze vuitmils Toni Hiebeler, en el seu famós llibre
L'expedició s'havia preparat molt acuradament i la formaven 12	alpinistes	i uns 30 xerpes. Edmond Hillary i el xerpa Tensing Norgay foren
italiana comandada pel professor Ardito Desio arribà a conquerir-la. Els	alpinistes	Lino Lacedelli i Archillo Compagnone foren els qui assoliren el cim. El

Pàgina 1 (de 4)

50 següents