Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que creuava xiulant uns arrossars atònits. Residus d'	alqueries	, les dones que cosien a la porta de casa, la blanor de la pols.
nits de l'horta, les nits, el camí de Godella, l'	Alqueria	del Pi, una guitarra amarga, amarga, amarga, amarga, didals
assenyalat, l'interior de les illes estava gairebé despoblat. Minúscules	alqueries	eren els únics nuclis de població estesos sobre l'ampla pagesia
anys són creades onze noves poblacions. Paral·lelament, les antigues	alqueries	musulmanes van adquirint importància. L'any 1343 existeixen, ja
a la coronació d' Alfons el Benigne. En 1326, a la seva	alqueria	de Xirivella de l'Horta de València, començava a redactar la seva
"massos" o "masies" en algunes comarques de secà, i algunes "	alqueries	" en el regadiu; però això no suposa res en termes absoluts. No són
la farfutalla de Dragut havia pogut robar tranquil·lament els masos i	alqueries	que anava trobant pel camí, després de fer captius tots els cristians i
sóc. A mà dreta tinc el puig de Llodrà, als peus del qual hi ha una gran	alqueria	pintada de color de carabassa, i al fons de l'esgambat termenal, per
daurades de Porto-Cristo. I aleshores, pel camí ple de roderes de l'	alqueria	, veig que s'acosta un subjecte muntat en una bicicleta. L'home, d'un bocí
fou llegat a la meva mare per un noble conco de cal Martorell, junt amb l'	alqueria	de Llanars, una possessió senyorial del terme d'Alcúdia. Mentre vaig
l'alè! La lluna fantasiejava pel verger que senyoreja l'entrada a l'	alqueria	, vestint-lo de faula infantil. Els arbres del fruiterar que segueix, et
Tu sabies que Rosa la masovera vivia des de molt petita en aquesta	alqueria	, on vingué amb els seus pares, antics masovers fidels a les terres de la
i espesseïa l'alè. Les palmeres que voregen el passeig de l'entrada a l'	alqueria	, desperesaven les palmes sense la gràcia de cap vent, i a la fi del
d'un timbal colpejat per la follia d'un geni mitològic. S'hi apropava a l'	alqueria	. Tu i Enric us miràreu. El mateix interrogant de la vostra mirada, obrí
mateix interrogant de la vostra mirada, obrí violentament la porta de l'	alqueria	i la de casa del masover. Era Tomàs, el carreter de casa, qui muntava el
el cavall a pèl i qui, d'un salt sense fre, descavalcà corrent a l'	alqueria	. Ta mare ja hi sortia cor-menada de pressentiments. Vosaltres, encara
Ferrench de Luna Quan la Reconquesta s'esdevingué, Paterna (llavors una	alqueria	possiblement voltada d'un petit caseriu) es sotmeté a l'host de Jaume I
a lliurar dins un termini prèviament convingut, a un Vidal Ferrer, a l'	alqueria	d'Alboraya (intus alcharream de Alboraya), quatre
aljub, safareig, etc.), d'edificis i térmens de construcció (	alqueria	, almàssera, alforí, algorfa, sitja, almagasén, almodí, drassana, algeps,
"l'alquena", Daia, Aldaia "granja", Alcora "les	alqueries	", Sucaina "caseta", Beties (Monòver) "casetes",
, l'incendi, l'home, l'olor, l'ull, l'humor, l'ansa, l'	alqueria	, l'època, l'electricitat, l'illa, l'hidra, l'hora, l'orella, l'
que Jaume I, a la Conquesta de València, va repartir terres, molins i	alqueríes	a "Onda" i a "Quartonda" i àdhuc, d'aquella consta l'existència des
Illes Pitiuses només hi havia hagut molins de sang, existint-ne un a cada	alqueria	generalment; les persones velles, de quan aquell moliner era infant,
pobre aixovar l'hortolà que conrea una petita parcel·la, mentre que l'"	alqueria	" és l'edifici ampli corresponent al latifundi, és a dir, la casa
residir temporalment el senyor. En el secà, la casa rural paral·lela a l'	alqueria	, és el mas o masia. En general els exemplars d'alqueries valencianes no
paral·lela a l'alqueria, és el mas o masia. En general els exemplars d'	alqueries	valencianes no pertanyen a l'arquitectura popular, sinó a la històrica.
barraca, i parenta dels penells i els rellotges de sol que ornamenten les	alqueries	, masies i d'altres tipus superiors de casa camperola. V La
casa de latifundi era la villa romana —que després fou l'	alqueria	àrab—, mentre que els petits colons devien habitar en barraques. En
latifundi, successores de la villa romana, hi havia l'	alqueria	o el rafal, construccions importants amb nombrosos anexos i
serfs moriscos de l'època precedent, els quals continuaven vivint a les	alqueries	o a les barraques, segons la importància de l'explotació rural. Diversos
valenciana, que vingueren a substituir l'antiga disseminació general en	alqueries	i barraques. Aquesta teoria és subscrita plenament per Casas Torres
plana o de costa), cases de pagès sòlidament establertes (mas, possessió,	alqueria	), colònies industrials dels dos tipus (fluvials o no), i residències de
de tot allò que es posa baix la seua cuidança. Té prou nomenada la seua	alqueria	per la frescor de l'aigua i per la curiositat del brocal, la pica i lo
bon verd sentat en l'emparrat i raonant ab tots els que acudien a la seua	alqueria	. Solia dir-se que a qui Déu no dóna fills, el dimoni dóna nebots, encara
de sobra i coneixia lo pensar dels seus. Sentat baix l'emparrat de l'	alqueria	i cuidant dels pollastres i de les gallines se passava les hores cavilant
temerós al volar d'un pardalet; les fugides cap al poble des d'aquella	alqueria	advertit per les boles del campanar; el bot que pegà per a saltar la
somrises eren prometença de gojosa tornada. Aquella rajoleta de l'	alqueria	, la vea convertida, a través dels seus ulls enterbolits, en preciosa
¡La Verge provirà! A l'hora de dinar pegava per la senda dret a l'	alqueria	més animat i confiat, a pegar un mosset, tancar dins del corral als
a eixir cent vegades, i de casa dels parents, i va i torna al mas, a l'	alqueria	, i en cap punt para ni sossega; i anant, anant encara té una dita per a
un regalàs d'aquells que fan parlar-ne en la plaça, en los trossos i	alqueries	i en los forns. —¿Hau vist quin regalot li ha fet Micalet de Bestreta a
o mistela! ¿Per què no es tornaria el llibrell un pom com lo de l'	alqueria	de la Torre? Aixina no s'acabaria mai aquell líquid vermellenc i
un llaurador curiós i de bon gust. I sinó que vage qui vullga a la seua	alqueria	. Allí es vorà la galera de tomates, los fesols rojos pujar ufans a lo més
no té perquè despentolar-se. Res escapa a son conreu i mirament, i dins l'	alqueria	, les coses en son lloc: la tauleta ab bon tapet, i los tapons dels
sempre allí dins, olor a calç i frescor de bona umbria. En eixa	alqueria	està lo seu recreament, la seua afició. Vaja a on vaja, encara que siga
que siga en un quart de sol, i se li ponga pel camí, ell aplegarà a l'	alqueria	, a tancar lo pou, a replegar les llocades i omplir les alforges d'allò
veu: —¡Allà'ls cordons..., danda la panera! Fruita de repom Era l'	alqueria	del sinyô Batiste el Ros, una de les més antigues de la partida de
el Ros al de la proporció, sentats los dos en el marge miger de les dos	alqueries	—. Tu ja veus que ella està per el barberol i jo no vullc dir-li alende;
desitjava, en la realitat l'avorria. I Vicent de la Pita, el veí d'	alqueria	, que de molt de temps, que tenia els seus desitjos posats en aquella
seus braços, desconhortat, es despedia de l'amic, ficant-se en la seua	alqueria	, a gemecar de pena i de despit. Ja pareixia inútil tot altre propòsit;
després ajustant les ventalles i baixant els quatre escalons rònecs de l'	alqueria	. —Romero! passa allà, xe... xe... pareixes set desficis. Hi has, bon

Pàgina 1 (de 12)

50 següents