Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

és que, amb adjectiu o no, la gran Moira no va cedir ni un bri de la seva	alta	independència i està, en últim terme, per damunt de l'intel·ligent
per les seves singulars qualitats i la seva raresa. Passaré de grat per	alt	aquest líquid fosc, viscós, inflamable, el petroli, que ha esdevingut un
de l'enorme còrpora i va encadenar estretament el càndid altruista en una	alta	roca d'un massís muntanyós. "Ara, a divertir-te en la teva esclavitud,
alhora un ample galop de nobles cavalleries, en plena llibertat, per	altes	herbes de camps humits, a terres planeres que vaig visitar de jove, molt
en la fosca la lenta, quieta suavitat de la llum. Príncep del més	alt	llinatge, fill d'una nereida, descendent de l'incest de la terra i el cel
i hala, hala, fins al terme d'una llarga existència. Perquè, a aquest	alt	preu, serà molt prolongada, de segur, o Lòxias m'hauria enganyat, i no,
jaç durant la sencera fosca!", li va recordar baix baixet ell. I en veu	alta	: "He entrat al meu jardí, germana meva, esposa. He collit la meva mirra
de seguida panxa", li va reprotxar en un murmuri ella. I en veu	alta	: "El meu estimat ha baixat al seu jardí, als erols del bàlsam, per
les quals jo glatia. En ell les vaig descobrir aplegades en un grau tan	alt	, tan eminent, que em vaig refusar a canviar-lo d'aspecte. Mai cap petita
ben de pressa el meu destí, el meu desig d'emparar-me en el mur	altíssim	, en la llisa paret benigna de la mort. Bé, enllestim. Duc a pes de braços,
amb art els uns als altres, amb l'acompanyament de declamacions d'	alta	escola, una delícia. En canvi, avui, tot presses, i total per res. Ai,
a admetre que procedia d'una illa estesa i estreta, en la qual hi ha una	alta	muntanya on déus grans i implacables es complaïen a néixer. Quan el sol
a l'ombra, la resplendor, que vull perdurable, de la meva innocent i	alta	noblesa." Hipòlit "Ben mirat, què m'importa Fedra?", es desinteressava
vell taciturn, assegut, ombres endins, a l'espartar llotós, entre joncs	alts	, trena seguit un inacabable llibant que una somera es menja, també sense
impressionava. Deien, els qui la van conèixer, que era una noia més aviat	alta	, prima; el seu cutis era blanc i delicat. Tenia, deien, els ulls negres, i
destacant entre la verdor dels càrritxos. Els pastors, armats amb llurs	altes	vares de freixe, havien sortit al camí. Vestien amples saragüells
la pastura i l'estat dels animals. Parlaven lentament, recalcats a les	altes	vares de freixe amb les quals conduïen les bèsties colpejant-les damunt
a Santa Maria dels Monts es deien coses terribles: se'l vituperava en veu	alta	i se'l maleïa, i les velles gairebé es senyaven, o poc menys, quan es
de mare, amb un pare abúlic i indolent, la seva ànima, tempestejada d'	altes	inquietuds, l'havia empès a fugir del poble quan a penes comptava quinze
nits —la noia al clavicordi i ell amb el violí— se'ls sentia tocar fins a	altes	hores. Quan la seva filla el deixà, després de donar-li ell la
una vella serventa i continuà en el mateix tenor de vida. Era un home	alt	, una venerable figura d'ancià. Els seus cabells, abundants encara, havien
aquell primer dia. "Demà hi aniré —va dir-se, i s'ho digué en veu	alta	(així solia fer-ho en els seus moments d'exaltació), com per donar més
que les té —així s'assegura— amagades entre els matalassos, o en	altes	gerres soterrades no se sap on, tal vegada en pregons forats oberts a les
dia a la classe. Tots els rostres estaven radiants, totes parlaven en veu	alta	i amb tanta animació i alegria, que hauria's dit que per a la classe era
A dalt, cap al fons del carrer, a la plaça, s'alçava la resplendor d'una	alta	foguera. Crepitaven les flames, i un ample brollador de guspires es
entorn de les fogueres. D'uns carrers llunyans arribava una confusa i	alta	cridadissa; per l'indret oposat, cap al fons i per damunt de les
Va romandre allí durant molt temps. Amb aquesta tropa arribà ell: era	alt	, ben plantat; pertanyia a una il·lustre família originària del Nord.
veure, Déu! Només veure-la...", es repetia. Ara caminava parlant en veu	alta	, sense adonar-se'n, amb un febrós barboteig. "Si la pogués veure només
quals ha dit un savi que quan no tenen una gran obra per a emprendre o un	alt	honor per a acceptar es passen el temps sense saber on anar ni què fer, i
pervers com aquell, però d'instints diferents. Joan de Maro era un home	alt	; caminava una mica tirat cap endavant i tenia uns braços llargs que li
justifica per al fi establert en la ment del seu Creador i visible en l'	alta	aspiració de totes les criatures. Tino Costa li hauria replicat que la
De tret en tret, entre la multitud asseguda i de peu, s'aixecaven els	alts	cremallers espetegants, sostinguts per un home, a la resplendor dels
tot l'ample passeig: únicament es sentia l'espetarregar de les teies dels	alts	cremallers les flames dels quals difonien reflexos en la nit i feien
pendent d'allò que succeïa, sota la rogenca i mòbil resplendor dels	alts	cremallers. Per l'extrem oposat avançaven aleshores cinc dimoniets amb
banyes i la llarga cua cargolada avançaven àgilment. Els precedia una	alta	dama, coberta amb un ample capell, agençada amb robes costoses, i els
mortes alegries. Penjada en un clau, a un costat de la taula, una mica	alta	, es veia una guitarra amb què el difunt solia tocar les seves delicades
amb la llarga i tosca bata fins als peus, empunyant una escombra més	alta	que ell i escombrant el carrer davant de la botiga, on l'havien, per fi,
deturà un moment a mirar a l'exterior. Les estrelles brillaven en el cel	alt	amb llur incessant parpelleig; la nit era temperada, tranquil·la; l'aire
un vent m'empeny de vers la costa, i un altre vent em llança cap a	alta	mar. Tu dius —i, amb tu, ho diu tot el poble... I, deixant el
sortia. Sabia també que alguna nit, sobretot en les nits de lluna i a	altes	hores, sortia de tant en tant a passejar pels afores, i sempre ho feia
a Santa Maria fou nit de congoixa i de plor. En fosquejar s'encengué una	alta	flamarada darrera la "fàbrica" de Borrat. Així anomenaven la gent un
es componen, com és sabut, d'una mena de caixó estret i llarg i bastant	alt	, posat sobre rodes, amb una porta que ocupa la part de darrera i un
seu entorn; hi passaven per sota corrents i s'enfilaven fins a dalt de l'	alt	caixó; també a vegades, arriant-se a través de la petita obertura oberta
xiscles d'horror, i en un instant el carro aparegué envoltat en una	alta	foguera crepitant. Els nois es dispersaren aterrits i donant veus que a
fos una hora, una hora única en sa companyia i gaudir de la felicitat més	alta	, havia afalagat la seva ànima i ell hauria volgut sentir-se-la cremar per
"Deus estar malalt, malalt de veritat", es repetí, encara, en veu	alta	. Es sentí l'espetec d'un tro que commogué la casa fins els fonaments i
de plàtans gegants la travessa pel mig de banda a banda, i a la part	alta	la circumden minsos turonets coronats de pins. Una plaça quadrangular,
Bufava un vent fred, deslligat sobtosament; el vent agitava les	altes	i pelades branques dels plàtans; les feia xocar entre elles amb un breu i
la sang. Amollà un renec. "Maleïda ciutat!" —exclamà gairebé en veu	alta	; i pensà de seguida: "Estem sols; tots estem sols." El plor de l'infant
de l'infant s'anà extingint; es sentia de bell nou el vent en els arbres	alts	; les branques s'entrexocaven com abans amb breus i secs espetecs, com

Pàgina 1 (de 674)

50 següents