×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb altar |
Freqüència total: 4735 |
CTILC1 |
joguines de quan era petita; tot allò que feia de l'estança com un petit | altar | familiar. "Tot està igual —li digué—. A vegades agafo el violí, i ja em | clavicordi, a l'habitació íntima i recollida de la seva filla, en el seu | altar | familiar. El violí descansava sobre el teclat, i a la xemeneia brillava | encengué les dues candeles rituals a Santa Maria ni s'agenollà davant l' | altar | per donar les gràcies a la Verge i resar per la sort futura del seu fill. | camí de l'església. S'agenollaven l'un a la vora de l'altre, davant l' | altar | d'una de les naus laterals, apartats de l'altra gent —l'infant no | el silenci del seu fill i veure's a través d'aquest silenci com en un | altar | , com està en l'esperit d'ell, per a viure per sempre en el gaudi | i aterridora. I Maria Àgueda anava a l'església i, agenollada davant l' | altar | , invocava l'ombra irritada del seu pare i pregava Déu que la perdonés. No | imatge i va romandre un moment contemplant-la. Damunt la taula, com en un | altar | , treballada en un vell tronc d'olivera, hi havia el fruit de l'aspre | bàcul, salmejava la seva monòtona invocació al santíssim sagrament de l' | altar | i publicava l'hora; després, de carrer en carrer, anava repetint l'hora | agenollat als seus peus i no hauria parat fins acompanyar-vos a l' | altar | . Tot ho hauria fet. Déu! Per què no vas dir-ho? —Havia de veure | i la misericòrdia de Déu. "Lloat sia el santíssim sagrament de l' | altar | ." En la pau i en la guerra. Hi havia, amb tot, a Santa Maria, una | amb capells eclesiàstics. Els fusters del Museu que desmuntaren els | altars | per traslladar-los (gent avesada a tractar coses antigues i delicades) bo | brillava amb cent regalims sobre el verd fosc i la roca moradenca, com un | altar | natural o un racó de pessebre, sota el dosser dels faigs. Allí la fageda, | amb taques de liquen color de rovell. Vora una alzina hem vist un bocí d' | altar | cremat. Al campaneret només les tremuges, sense campanes. És una | del poble: el clergue era un cunyat seu i celebrava servint d' | altar | la calaixera. Al mig, un Jesuset damunt un grapat de palla. "El Senyor | Se sentien les veus de les monges fent oració des del cor. A l' | altar | major llambrejava la custòdia d'or, cisellada de pedres precioses. El | Sagrat Cor de Jesús, enganxat amb quatre xinxetes. Una de les taules fa d' | altar | , a l'altra hi ha la maleta del Pare Josep, i fa de sagristia. A l'altar | altar, a l'altra hi ha la maleta del Pare Josep, i fa de sagristia. A l' | altar | hi ha dos canelobres de joguina, tres sacres com tres estampetes, o sia | veié posada al davant del món irreal de les columnes salomòniques i dels | altars | pampalluguejants. Aquesta incitació al sentimentalisme superficial | Valentí es torba? Tornaré a enviar a sa parròquia. ¿Què els hi pareix s' | altaret | ? Es fixin amb ses randes. Ara li demanaré a Dona Obdúlia què troba. | cridà amb to musical, lleuger i optimista: —Dona Obdulieta, ¿no ha vist s' | altaret | ? ¿Vol que li decanti ses cortines i el veurà? ¿Què diu? ¿Com? Sí | del receptari. El combregar arribava. A la cambra s'havia improvisat un | altaret | , vestit amb una de les faldes més litúrgiques de la malalta. Na Remei hi | un adreç de combregar. És de plata massissa. Es fixi que bé està s' | altaret | . Malgrat que es moria, la senyora alçà el cap. Comprovà que tot estava | Tremolós, munta l'escala i, en ser al peu de l' | altar | , es girà de cara al poble, com si anés a predicar: | com fa, troben la seu massa fosca i enyoren un altre | altar | sota penons i banderes i espases per estrenar. | mà, tan i tan gran l'hòstia es feia que ja no cap a l' | altar | , ja és un núvol blanc i rosa que ja li fuig de la mà. | Quan Pau Claris se n'adona, es troba sol a l' | altar | . —On són els que oïen missa? que no volen combregar? | van venir amb les seves dones. El meu pare també va venir per dur-me a l' | altar | ; i la mare d'en Quimet, amb un vestit de seda negra que quan es movia | que volien ser llum i semblaven sang. Em vaig anar acostant cap a l' | altar | major. No havia entrat a l'església d'ençà del dia que em vaig casar. De | que deixaven veure cel ennuvolat a trossos, venien taques de colors, i l' | altar | major, tot ple de lliris de Sant Antoni, amb la branca i les fulles de la | i mentre l'encens s'escampava, vaig veure les boletes damunt de l' | altar | . Una muntanya de boletes una mica cap a un costat de l'altar, al peu d'un | damunt de l'altar. Una muntanya de boletes una mica cap a un costat de l' | altar | , al peu d'un ram de lliris de Sant Antoni, i la muntanya de boletes anava | les boletes, tan al costat les unes de les altres, que ja vessaven de l' | altar | , que aviat arribarien als peus dels escolanets que resaven. I aquelles | massa, tota l'església seria plena de boletes que cobririen la gent i els | altars | i les cadires. I es van començar a sentir unes veus de lluny, com si | dir paraules i tota l'església va quedar morta: el capellà clavat a l' | altar | , amb la casulla de seda i la creu de sang i de pedreria, la gent tacada | a la guerra i el cant deia que miressin el mal, que Déu feia vessar de l' | altar | ; que Déu els ensenyava el mal que s'havia fet perquè tots resessin per | les llànties, sembles tu, poble de Llo, aquell | altar | de la Dolor que es fa per la Setmana Santa. Esgraones, muntanya | amb mà tropical, dibuixa en la teua espatlla l' | altar | feixuc del treball. Tu mires el pas del dall, claror justa | la República del setanta-tres. Recordava els soldats ballant damunt de l' | altar | de la parròquia de Betlem i tots els horribles sacrilegis vuitcentistes. | Faraons. II Llavors el patriarca edificà un | altar | solitari entre Betel i Ahí, per invocar-hi el nom de | mans; ja se'n duen el cos rígid, lentament, fins a l' | altar | : /Dia aquell d'ira terrible, dia de calamitat\. | he tengut i de l'amor que m'enllumena, feu-ne, en l' | altar | , ardent ofrena quan doneu vostra joventut. Ningú sabrà que us | de l'anhel, la meva amor roman encesa davant el teu | altar | cruel. Closa és ta boca purpurina, mai ton esguard per mi no | nobles rurals, el qual la mira de genolls a terra com si fos una santa d' | altar | . Però Laura sent una mica de neguit. No; li fa l'efecte que el pare, | de fabricant d'imatges a l'engròs. Laura pensa en aquella mena d' | altar | que l'oncle s'ha bastit a la sala: el meravellós Crist de talla, voltat | mà per la cara, a ell li feia tant de respecte com la santa Teresa de l' | altar | dels Trinitaris! —És per això que no t'ha d'estranyar que et tutegi, com | de la del noi que vint anys enrera la veia com si fos una santa Teresa d' | altar | . Quan Pere se'n torna, els vespres, ella sol recomanar-li que s'abrigui | que quan era infant se li repenjava al coll i la prenia per una santa d' | altar | . —Ha passejat avui, Laura? —torna Pere; i articula aquest nom amb una | com si s'enfonsés en l'abisme de tenebra, ella i totes les columnes, els | altars | i els canelobres i les imatges santes. De seguida la llum encenia | passatges de la vida i dels miracles dels sants figurats al retaule de l' | altar | , a la manera mística i casolana alhora dels nostres gòtics. Pregaran | de vora la reixa, que dibuixa tot d'ombres mòbils a les escultures de l' | altar | , que fins sembla que el sant Roc peregrí avanci poc o molt la passa per |
|