DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
altar M 4735 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb altar Freqüència total:  4735 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

joguines de quan era petita; tot allò que feia de l'estança com un petit altar familiar. "Tot està igual —li digué—. A vegades agafo el violí, i ja em
clavicordi, a l'habitació íntima i recollida de la seva filla, en el seu altar familiar. El violí descansava sobre el teclat, i a la xemeneia brillava
encengué les dues candeles rituals a Santa Maria ni s'agenollà davant l'altar per donar les gràcies a la Verge i resar per la sort futura del seu fill.
camí de l'església. S'agenollaven l'un a la vora de l'altre, davant l'altar d'una de les naus laterals, apartats de l'altra gent —l'infant no
el silenci del seu fill i veure's a través d'aquest silenci com en un altar, com està en l'esperit d'ell, per a viure per sempre en el gaudi
i aterridora. I Maria Àgueda anava a l'església i, agenollada davant l'altar, invocava l'ombra irritada del seu pare i pregava Déu que la perdonés. No
imatge i va romandre un moment contemplant-la. Damunt la taula, com en un altar, treballada en un vell tronc d'olivera, hi havia el fruit de l'aspre
bàcul, salmejava la seva monòtona invocació al santíssim sagrament de l'altar i publicava l'hora; després, de carrer en carrer, anava repetint l'hora
agenollat als seus peus i no hauria parat fins acompanyar-vos a l'altar. Tot ho hauria fet. Déu! Per què no vas dir-ho? —Havia de veure
i la misericòrdia de Déu. "Lloat sia el santíssim sagrament de l'altar." En la pau i en la guerra. Hi havia, amb tot, a Santa Maria, una
amb capells eclesiàstics. Els fusters del Museu que desmuntaren els altars per traslladar-los (gent avesada a tractar coses antigues i delicades) bo
brillava amb cent regalims sobre el verd fosc i la roca moradenca, com un altar natural o un racó de pessebre, sota el dosser dels faigs. Allí la fageda,
amb taques de liquen color de rovell. Vora una alzina hem vist un bocí d'altar cremat. Al campaneret només les tremuges, sense campanes. És una
del poble: el clergue era un cunyat seu i celebrava servint d'altar la calaixera. Al mig, un Jesuset damunt un grapat de palla. "El Senyor
Se sentien les veus de les monges fent oració des del cor. A l'altar major llambrejava la custòdia d'or, cisellada de pedres precioses. El
Sagrat Cor de Jesús, enganxat amb quatre xinxetes. Una de les taules fa d'altar, a l'altra hi ha la maleta del Pare Josep, i fa de sagristia. A l'altar
altar, a l'altra hi ha la maleta del Pare Josep, i fa de sagristia. A l'altar hi ha dos canelobres de joguina, tres sacres com tres estampetes, o sia
veié posada al davant del món irreal de les columnes salomòniques i dels altars pampalluguejants. Aquesta incitació al sentimentalisme superficial
Valentí es torba? Tornaré a enviar a sa parròquia. ¿Què els hi pareix s'altaret? Es fixin amb ses randes. Ara li demanaré a Dona Obdúlia què troba.
cridà amb to musical, lleuger i optimista: —Dona Obdulieta, ¿no ha vist s'altaret? ¿Vol que li decanti ses cortines i el veurà? ¿Què diu? ¿Com? Sí
del receptari. El combregar arribava. A la cambra s'havia improvisat un altaret, vestit amb una de les faldes més litúrgiques de la malalta. Na Remei hi
un adreç de combregar. És de plata massissa. Es fixi que bé està s'altaret. Malgrat que es moria, la senyora alçà el cap. Comprovà que tot estava
Tremolós, munta l'escala i, en ser al peu de l'altar, es girà de cara al poble, com si anés a predicar:
com fa, troben la seu massa fosca i enyoren un altre altar sota penons i banderes i espases per estrenar.
mà, tan i tan gran l'hòstia es feia que ja no cap a l'altar, ja és un núvol blanc i rosa que ja li fuig de la mà.
Quan Pau Claris se n'adona, es troba sol a l'altar. —On són els que oïen missa? que no volen combregar?
van venir amb les seves dones. El meu pare també va venir per dur-me a l'altar; i la mare d'en Quimet, amb un vestit de seda negra que quan es movia
que volien ser llum i semblaven sang. Em vaig anar acostant cap a l'altar major. No havia entrat a l'església d'ençà del dia que em vaig casar. De
que deixaven veure cel ennuvolat a trossos, venien taques de colors, i l'altar major, tot ple de lliris de Sant Antoni, amb la branca i les fulles de la
i mentre l'encens s'escampava, vaig veure les boletes damunt de l'altar. Una muntanya de boletes una mica cap a un costat de l'altar, al peu d'un
damunt de l'altar. Una muntanya de boletes una mica cap a un costat de l'altar, al peu d'un ram de lliris de Sant Antoni, i la muntanya de boletes anava
les boletes, tan al costat les unes de les altres, que ja vessaven de l'altar, que aviat arribarien als peus dels escolanets que resaven. I aquelles
massa, tota l'església seria plena de boletes que cobririen la gent i els altars i les cadires. I es van començar a sentir unes veus de lluny, com si
dir paraules i tota l'església va quedar morta: el capellà clavat a l'altar, amb la casulla de seda i la creu de sang i de pedreria, la gent tacada
a la guerra i el cant deia que miressin el mal, que Déu feia vessar de l'altar; que Déu els ensenyava el mal que s'havia fet perquè tots resessin per
les llànties, sembles tu, poble de Llo, aquell altar de la Dolor que es fa per la Setmana Santa. Esgraones, muntanya
amb mà tropical, dibuixa en la teua espatlla l'altar feixuc del treball. Tu mires el pas del dall, claror justa
la República del setanta-tres. Recordava els soldats ballant damunt de l'altar de la parròquia de Betlem i tots els horribles sacrilegis vuitcentistes.
Faraons. II Llavors el patriarca edificà un altar solitari entre Betel i Ahí, per invocar-hi el nom de
mans; ja se'n duen el cos rígid, lentament, fins a l'altar: /Dia aquell d'ira terrible, dia de calamitat\.
he tengut i de l'amor que m'enllumena, feu-ne, en l'altar, ardent ofrena quan doneu vostra joventut. Ningú sabrà que us
de l'anhel, la meva amor roman encesa davant el teu altar cruel. Closa és ta boca purpurina, mai ton esguard per mi no
nobles rurals, el qual la mira de genolls a terra com si fos una santa d'altar. Però Laura sent una mica de neguit. No; li fa l'efecte que el pare,
de fabricant d'imatges a l'engròs. Laura pensa en aquella mena d'altar que l'oncle s'ha bastit a la sala: el meravellós Crist de talla, voltat
mà per la cara, a ell li feia tant de respecte com la santa Teresa de l'altar dels Trinitaris! —És per això que no t'ha d'estranyar que et tutegi, com
de la del noi que vint anys enrera la veia com si fos una santa Teresa d'altar. Quan Pere se'n torna, els vespres, ella sol recomanar-li que s'abrigui
que quan era infant se li repenjava al coll i la prenia per una santa d'altar. —Ha passejat avui, Laura? —torna Pere; i articula aquest nom amb una
com si s'enfonsés en l'abisme de tenebra, ella i totes les columnes, els altars i els canelobres i les imatges santes. De seguida la llum encenia
passatges de la vida i dels miracles dels sants figurats al retaule de l'altar, a la manera mística i casolana alhora dels nostres gòtics. Pregaran
de vora la reixa, que dibuixa tot d'ombres mòbils a les escultures de l'altar, que fins sembla que el sant Roc peregrí avanci poc o molt la passa per

  Pàgina 1 (de 95) 50 següents »