×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb altiu |
Freqüència total: 778 |
CTILC1 |
natural. O bé l'ocasió serà la decadència de l'enemic: l'ofensor, | altiu | ahir, és ara més dèbil que el dèbil —i aquest no ha deixat de ser-ho— | l'aspiració infinita dels romàntics barrejada amb un estrany orgull; un | altiu | i ardent narcisisme. A mitja tarda vaig a l'enterrament d'en Salvi de | de dormir amb un dels conferenciants... Ella es redreça amb una expressió | altiva | , projecta les espatlles enrera amb un gest sobtat que l'obliga a avançar | consciència que ens hem d'unir, que no n'hi ha pas prou amb una actitud | altiva | i solitària, si ens volem oposar a la follia. Res no es guanya ni es | els coixins els braços de Jeroni l'empresonaven. Se'n desfeia pàl·lida i | altiva | i deia: —Me'n vaig. Però la veu suplicant de Jeroni la retenia de nou. La | bellíssim, suprem foc! Quan m'atanso a trobar-me en l' | altiva | mort militar, encara veig, ben endins de l'orba | vida catalana. El seny serè i animós és, en efecte, tot el contrari de l' | altiu | desdeny i tot el contrari de l'estèril conservadurisme. En realitat, | patge, però fidel a ma promesa amor. Rei ¿Per què ta joventut | altiva | gosa rebutjar el privilegi insospitat? ¿Per què no acceptes ardentment | el mercat, a poc preu, és venal per a tothom. No em mireu tan | altiu | perquè jo sóc un barbre i vós veniu de l'egrègia | no té dret a dubtar-ho —observa Laura amb dignitat. S'aixeca amb aire | altiu | que encongeix els dos homes, i continua: —Potser que anéssim a trobar el | més retuda, feren guanyar al estudiant grans proporcions als ulls de l' | altiva | treballadora. Era com ella 'l volía, que no li vinguessin may ab sanch d' | i les dels llibres davant el suïcidi. Per a suïcidar-se calia ésser fort, | altiu | , gran. Almenys calia tenir un tremp acusat, un tremp no comú, diferent | fred i penetrant—. Socialista, potser? —Oh, més que això!, vaig respondre | altiu | . Aleshores era de moda, entre les joventuts avançades, de menysprear els | del front, amb no sé què de resplendent, el segell olímpic, la majestat | altiva | de l'immortal (quelcom de lluminós i vague, indefinible, que també trobeu | traydor? M' ho pensaba! Ton. Per la patria del seu cor, per l' | altiva | y noble Fransa. Julia. No potser. Tu, vil, menteixes. | plenes l'aigua al pit i al rostre. Gaspar se l'imagina com un bou massís, | altiu | , tot sol, clavat en un límit del camp així que el dia traspunta, que es | de cua d'ull. Menjava lentament i en abundància, donava una rèplica | altiva | als dos "adolescents", que a causa d'un trastorn sentimental estaven | contra aquella invectiva. Mònica esperava l'esclat de la resposta, la veu | altiva | i viva que la rescabalaria finalment d'aquell silenci vexant, aterridor. | que veié sortir el seu pare... Tenia gravada en la memòria l'expressió | altiva | i adusta del rostre del seu pare. Era lleig, antipàtic; la seva veu | els seus fills amb Lluïsa i Augusta, li va semblar que donava una rèplica | altiva | al pobre Cosme que a vint anys, així que clarejava, baixava ensonyat i | les calces del bufó que he matat. Júpiter. —Et mostres molt | altiu | . Has colpit un home que no es defensava i una vella que t'implorava que | Mentrestant, l'Enemic de Déu i l'Home, Satan, encès pel més | altiu | designi, cap a la porta de l'Infern escruta amb el | la malícia, reduint al no-res la bondat teva, i venir | altiu | , bé que a una sort més dura, havent-se, amb tot, venjat, i per | o serenates on traslluu el desfici d'algun amant per una bella | altiva | , quan faria millor de menysprear-la. Al cant dels | i no espero pas molt que l'adversari, tan | altiu | , escometi el qui és més feble, primer; si ho fes, n'haurà major | santa i allò sagrat que enclou, botí i escarni de l' | altiva | ciutat amb altes torres que a la confusió vas veure oferta, | . No digué res més. —No vol conversa —mormolà Zorbàs—. Un home eixut. — | Altiu | —vaig dir—. M'agrada. Arribàvem a casa. Els narius de Zorbàs bategaven | sovint als meus amics d'aquella gran ànima; tots admiràvem el tarannà, | altiu | i segur, d'aquell home inculte. Cims espirituals que nosaltres només | castiga severament, i se'n queixa després al rei amb arrogància noble i | altiva | . No és la monografia calderoniana l'única aportació que Rubió i Lluch ha | nuvial que ara no sigui visible al davant meu. ¿On eren les ànimes de l' | altiva | familia de la nuvia quan per set d'or permetíen a una donzella i a una | amb una panxeta piriforme impúdicament oferta a la pública admiració, | altiu | el front com si en lloc de barret hi portés la custòdia, l'ull sever, | roques velles com el món, que per res ni per ningú no havien acotat mai l' | altiva | testa. Mentre que ells, els presumits conqueridors, havien de tenir-la | tanta aparença heroica, de tanta falsa grandesa? ¿què en queda de tanta | altiva | actitud, de tanta paraula arrogant, de tanta apoteosi i focs de bengala? | fistons de pedra, i l'acompassada harmonia de la renaixença italiana, i l' | altiva | pompa del gran segle, fins a la gràcia dels últims temps dels mirinyacs i | parla d'ell mateix amb confiança i dels altres amb menyspreu, impetuós, | altiu | , emprenedor, sense moral ni probitat, de cap seny i una imaginació molt | segona tasca; no puc forçar-me i destrènyer-me per res del món a ésser | altiu | ". Amb virtut, capacitat, i bona conducta, hom pot ésser insuportable. | nosaltres, sincerament, coses lloables. Un home de talent, que sigui nat | altiu | , no perd res de la seva altivesa i de la seva rigidesa per ço com es vegi | i planxat, de sabates polides i lluentes, se'ls mirava sempre amb mirada | altiva | de personeta superior, se reia sempre, amb una mitja rialleta desdenyosa, | en aquesta necessitat. El to digne i reposat d'en Blai semblà desarmar l' | altiva | expressió del rostre de la noia, que, ja lliure de les fortes mans que la | dignitat, primer agre i concisa, després suau i minuciosa, unes voltes | altiva | , altres abatuda al pes del dolor sofert, amb la pensa endinzada en les | present, ungit amb la baixesa de l'afront, s'enfondí amb tanta força en l' | altiva | dignitat d'aquella pobre dòna, que es desféu en un esclat de nerviosos | en la /Cançó de la nit\, com els faigs i pollancres, aixecant-se | altius | a l'endolat firmament, com si fossen columnes d'un temple natural, torcen | en la tempesta. Corregué totes les mars i menyspreava el perill amb | altiva | indiferència d'aventurer i de senyor. La seva filla l'acompanyà en alguns | tindran més seguretat llevant l'altivesa a les coses naturalment | altives | i davallant al pla, al més possible, llur fortuna. Són molts certament | ni Bora-Bora, amb la grandiosa rada de Vaitapée, i els seus cimals | altius | eixint isolats del fons del mar; ni Raiatea, la de les badies | drets! —exclamà amb veu sorda. I de sobte, amb un moviment tràgic, tota | altiva | i traspostada, avançà dues passes vers el minyó, cap al mig de la cuina. | i proveïdors d'angoixa, una pintura com la de Marià Andreu seca, dura, | altiva | , límpida, implacablement límpida, no pot interessar tothom. | amb vestit de viatge, d'un posat senyorívol, sense ésser gens ni mica | altiu | , a la que acompanyaven un personatge que a Marianneta li féu l'efecte | cridanera. Imagineu-vos els capitans espanyols de l'època imperial, | altius | , vestits d'una manera afectada i brillant, encalçant sobre aquest | atent a tota mena de coses, que havia entrat en possessió un nou amo | altiu | , imposant respecte, i es retirava. Els dos frares que havien ajudat a bé |
|