Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

natural. O bé l'ocasió serà la decadència de l'enemic: l'ofensor,	altiu	ahir, és ara més dèbil que el dèbil —i aquest no ha deixat de ser-ho—
l'aspiració infinita dels romàntics barrejada amb un estrany orgull; un	altiu	i ardent narcisisme. A mitja tarda vaig a l'enterrament d'en Salvi de
de dormir amb un dels conferenciants... Ella es redreça amb una expressió	altiva	, projecta les espatlles enrera amb un gest sobtat que l'obliga a avançar
consciència que ens hem d'unir, que no n'hi ha pas prou amb una actitud	altiva	i solitària, si ens volem oposar a la follia. Res no es guanya ni es
els coixins els braços de Jeroni l'empresonaven. Se'n desfeia pàl·lida i	altiva	i deia: —Me'n vaig. Però la veu suplicant de Jeroni la retenia de nou. La
bellíssim, suprem foc! Quan m'atanso a trobar-me en l'	altiva	mort militar, encara veig, ben endins de l'orba
vida catalana. El seny serè i animós és, en efecte, tot el contrari de l'	altiu	desdeny i tot el contrari de l'estèril conservadurisme. En realitat,
patge, però fidel a ma promesa amor. Rei ¿Per què ta joventut	altiva	gosa rebutjar el privilegi insospitat? ¿Per què no acceptes ardentment
el mercat, a poc preu, és venal per a tothom. No em mireu tan	altiu	perquè jo sóc un barbre i vós veniu de l'egrègia
no té dret a dubtar-ho —observa Laura amb dignitat. S'aixeca amb aire	altiu	que encongeix els dos homes, i continua: —Potser que anéssim a trobar el
més retuda, feren guanyar al estudiant grans proporcions als ulls de l'	altiva	treballadora. Era com ella 'l volía, que no li vinguessin may ab sanch d'
i les dels llibres davant el suïcidi. Per a suïcidar-se calia ésser fort,	altiu	, gran. Almenys calia tenir un tremp acusat, un tremp no comú, diferent
fred i penetrant—. Socialista, potser? —Oh, més que això!, vaig respondre	altiu	. Aleshores era de moda, entre les joventuts avançades, de menysprear els
del front, amb no sé què de resplendent, el segell olímpic, la majestat	altiva	de l'immortal (quelcom de lluminós i vague, indefinible, que també trobeu
traydor? M' ho pensaba! Ton. Per la patria del seu cor, per l'	altiva	y noble Fransa. Julia. No potser. Tu, vil, menteixes.
plenes l'aigua al pit i al rostre. Gaspar se l'imagina com un bou massís,	altiu	, tot sol, clavat en un límit del camp així que el dia traspunta, que es
de cua d'ull. Menjava lentament i en abundància, donava una rèplica	altiva	als dos "adolescents", que a causa d'un trastorn sentimental estaven
contra aquella invectiva. Mònica esperava l'esclat de la resposta, la veu	altiva	i viva que la rescabalaria finalment d'aquell silenci vexant, aterridor.
que veié sortir el seu pare... Tenia gravada en la memòria l'expressió	altiva	i adusta del rostre del seu pare. Era lleig, antipàtic; la seva veu
els seus fills amb Lluïsa i Augusta, li va semblar que donava una rèplica	altiva	al pobre Cosme que a vint anys, així que clarejava, baixava ensonyat i
les calces del bufó que he matat. Júpiter. —Et mostres molt	altiu	. Has colpit un home que no es defensava i una vella que t'implorava que
Mentrestant, l'Enemic de Déu i l'Home, Satan, encès pel més	altiu	designi, cap a la porta de l'Infern escruta amb el
la malícia, reduint al no-res la bondat teva, i venir	altiu	, bé que a una sort més dura, havent-se, amb tot, venjat, i per
o serenates on traslluu el desfici d'algun amant per una bella	altiva	, quan faria millor de menysprear-la. Al cant dels
i no espero pas molt que l'adversari, tan	altiu	, escometi el qui és més feble, primer; si ho fes, n'haurà major
santa i allò sagrat que enclou, botí i escarni de l'	altiva	ciutat amb altes torres que a la confusió vas veure oferta,
. No digué res més. —No vol conversa —mormolà Zorbàs—. Un home eixut. —	Altiu	—vaig dir—. M'agrada. Arribàvem a casa. Els narius de Zorbàs bategaven
sovint als meus amics d'aquella gran ànima; tots admiràvem el tarannà,	altiu	i segur, d'aquell home inculte. Cims espirituals que nosaltres només
castiga severament, i se'n queixa després al rei amb arrogància noble i	altiva	. No és la monografia calderoniana l'única aportació que Rubió i Lluch ha
nuvial que ara no sigui visible al davant meu. ¿On eren les ànimes de l'	altiva	familia de la nuvia quan per set d'or permetíen a una donzella i a una
amb una panxeta piriforme impúdicament oferta a la pública admiració,	altiu	el front com si en lloc de barret hi portés la custòdia, l'ull sever,
roques velles com el món, que per res ni per ningú no havien acotat mai l'	altiva	testa. Mentre que ells, els presumits conqueridors, havien de tenir-la
tanta aparença heroica, de tanta falsa grandesa? ¿què en queda de tanta	altiva	actitud, de tanta paraula arrogant, de tanta apoteosi i focs de bengala?
fistons de pedra, i l'acompassada harmonia de la renaixença italiana, i l'	altiva	pompa del gran segle, fins a la gràcia dels últims temps dels mirinyacs i
parla d'ell mateix amb confiança i dels altres amb menyspreu, impetuós,	altiu	, emprenedor, sense moral ni probitat, de cap seny i una imaginació molt
segona tasca; no puc forçar-me i destrènyer-me per res del món a ésser	altiu	". Amb virtut, capacitat, i bona conducta, hom pot ésser insuportable.
nosaltres, sincerament, coses lloables. Un home de talent, que sigui nat	altiu	, no perd res de la seva altivesa i de la seva rigidesa per ço com es vegi
i planxat, de sabates polides i lluentes, se'ls mirava sempre amb mirada	altiva	de personeta superior, se reia sempre, amb una mitja rialleta desdenyosa,
en aquesta necessitat. El to digne i reposat d'en Blai semblà desarmar l'	altiva	expressió del rostre de la noia, que, ja lliure de les fortes mans que la
dignitat, primer agre i concisa, després suau i minuciosa, unes voltes	altiva	, altres abatuda al pes del dolor sofert, amb la pensa endinzada en les
present, ungit amb la baixesa de l'afront, s'enfondí amb tanta força en l'	altiva	dignitat d'aquella pobre dòna, que es desféu en un esclat de nerviosos
en la /Cançó de la nit\, com els faigs i pollancres, aixecant-se	altius	a l'endolat firmament, com si fossen columnes d'un temple natural, torcen
en la tempesta. Corregué totes les mars i menyspreava el perill amb	altiva	indiferència d'aventurer i de senyor. La seva filla l'acompanyà en alguns
tindran més seguretat llevant l'altivesa a les coses naturalment	altives	i davallant al pla, al més possible, llur fortuna. Són molts certament
ni Bora-Bora, amb la grandiosa rada de Vaitapée, i els seus cimals	altius	eixint isolats del fons del mar; ni Raiatea, la de les badies
drets! —exclamà amb veu sorda. I de sobte, amb un moviment tràgic, tota	altiva	i traspostada, avançà dues passes vers el minyó, cap al mig de la cuina.
i proveïdors d'angoixa, una pintura com la de Marià Andreu seca, dura,	altiva	, límpida, implacablement límpida, no pot interessar tothom.
amb vestit de viatge, d'un posat senyorívol, sense ésser gens ni mica	altiu	, a la que acompanyaven un personatge que a Marianneta li féu l'efecte
cridanera. Imagineu-vos els capitans espanyols de l'època imperial,	altius	, vestits d'una manera afectada i brillant, encalçant sobre aquest
atent a tota mena de coses, que havia entrat en possessió un nou amo	altiu	, imposant respecte, i es retirava. Els dos frares que havien ajudat a bé

Pàgina 1 (de 16)

50 següents