Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tenir enteniment. Però la serenitat que acompanya el seny no és ni	altivesa	ni indiferència. Al contrari, la serenitat és el desig de veure les coses
Res més allunyat, doncs, de la serenitat provinent del seny, que la	altivesa	i la indiferència; la única cosa que la serenitat i el seny defugen és la
fretura, pels qui t'habiten, eternal presó. Lluny de ciutats i viles, ta	altivesa	saben només els navegants obscurs, i els que d'arribar a tu han fet
retallada, fosca i amb faccions ben personals, on es barrejaven una certa	altivesa	seca i un punt d'inseguretat ressentida. Pertany a l'època en la qual
y li tirá amoretas. Ella extremí las espatllas, girá l' amagat rostre ab	altivesa	, y tornant rebenta vers la Rambla, 's fongué quí sab ahont. Aquesta
afront. Ja veuréu com á las plantas del exércit invasor cau vostra fera	altivesa	y s' acota vostre front. Escena XIV [Roche, Pep y Xich]
acota sa testa noble. Demostrém que de l' any vuyt guardém encara	altivesa	, y que 'l poble de Manresa es lo vencedor del Bruch. No 'ls deixém cantar
mots, en aquest cas, no reprodueixen, com faran més tard, per una mena d'	altivesa	violenta i inesperada, la profunditat i la singularitat d'una
més gran que no té i del qual es creu digne; més capaç d'inquietud que d'	altivesa	o de menyspreu que els altres, no pensa sinó en si mateix. A un home de
només el cor. Judicant d'aquesta dona les seves bellesa, jovenesa,	altivesa	i menyspreus, ningú no dubta que ha de ser un hèroe el que un dia
perdonar a qui el sorprèn en mancament i es queixa d'ell amb raó; la seva	altivesa	no s'endolceix sinó quan reprèn els seus avantatges i assenyala a l'altre
més; hom perd tot de sobte la via de llur cor i de llur esperit; ni	altivesa	, ni flexibilitat, ni força, ni indústria no poden domar-los: amb aquesta
lloables. Un home de talent, que sigui nat altiu, no perd res de la seva	altivesa	i de la seva rigidesa per ço com es vegi pobre; si alguna cosa al
se li sentia d'un tros lluny el petament de dents. Ella repetí, amb més	altivesa	encar, el gest implacable. —Surti d'aquí de seguida i no posi més els
el cor enamorat desconfiances, recels, menyspreus, vanitats, exigències,	altiveses	... innúmeres causes de discrepància amb l'estimada. —Bah!... Si tinc
ho havíes dit! —I bé, i què vols dir amb això? —preguntà amb sa innata	altivesa	María Gloria. La Joaneta, fent com si no s'hagués adonat del to sec amb
del séu propi esperit. María Gloria, estrany conjunt anímic d'	altivesa	i finor de sentiments, imaginació un bon xic romàntica, que el món amb
d'humilitat que havía fet aquella tarde, deixant-se portar de sa natural	altivesa	, exclamà amb fonda exasperació: "Però jo, què he fet? Quín motiu he
la convicció de la injusticia de que era víctima exasperà la natural	altivesa	del séu temperament, i, fixant sos grossos ulls verds, guspirejants
? L'home empal·lidí: —Jo?... Negava: —No res. Paulina enrojolà. Tota l'	altivesa	del seu llinatge li flamejà en el front i li dictava la resposta: —Com
dificultats que els oposa un porter, la supèrbia d'un nomenclàtor, les	altiveses	d'un servent de cambra. Oh com han de fer riure aquestes coses, de quina
fortuna ha posat en lloc relliscós, tindran més seguretat llevant l'	altivesa	a les coses naturalment altives i davallant al pla, al més possible, llur
? —Sí, home, sí! —respongué en Bau. I en Boi, amb la noble	altivesa	amb què es sentia inclinat a tractar aquella gent infidel, afegí: —No
pregar-vos que no ens tractéssiu pas amb massa franquesa —diu Kropp amb l'	altivesa	d'un comandant. Himmelstoss sembla que hagi caigut del cel. —Qui és que
a Fe, ella, que veia en el conserge un ignorant, un súbdit, contestà amb	altivesa	: —Demano el company Prats —i féu acció de passar endins. Però el conserge
seu guia, el seu mestre i la seva devoció! I en pensar així, somreia amb	altivesa	; i amb aquest somrís arribava al quiosc on Prats l'esperava. La calor
dictadura. —I de sant Martí, què? —demanà Prats, trencant la conversa amb	altivesa	. —Bé... però, escolteu... LLavors el desconegut abaixà la veu. Fe va
de vàlua espiritual i culte ha de sentir envers el seu semblant, sense	altiveses	ni humiliacions... Perquè la Revolució no us obliga pas a humiliar-vos
va canviar. De primer passà per llurs cares vermelles un nuvolet d'	altivesa	; després l'expressió va fixar-se severa i autoritària. —Bé, senyora —va
de plantejar-ho en uns moments tan delicats, en què a la indisciplinada	altivesa	dels guerrillers catalans i dels miquelets i sometents restaurats
talment irreductible, "Lo Verdader Catalá" la defensa amb	altivesa	: "Si lo número dels subscriptors no basta pera pagar los gastos de
del desig, els adéus, l'absència i l'enyor, l'infortuni material i l'	altivesa	d'esperit, i les al·lusions que fa a la mort, insistents, velades. Des de
demanava, exigia o implorava a la dona, la qual, posseïda d'un cert urc o	altivesa	, gairebé ni es dignava mirar el seu company de dansa. Aquest feia parlar
i de la seva habilitat tècnica, i aquesta confiança en ell mateix li dóna	altivesa	. Quantes voltes, però, havia de menjar el pa guanyat amb humiliacions! I
les terres catalanes. Però també personalment, en la seva actitud i en l'	altivesa	amb què sap marcar distàncies al seu entorn i manté la seva independència
mi no l'hauríeu feta. I amb mi no la fareu! Ja que haveu parlat amb tota l'	altivesa	que us personalitza, jo us responc amb tota la sinceritat que em
el vas treure?... Perquè jo no el coneixia. Ella contestà, amb	altivesa	, no exempta d'urc: —No el coneixia ningú, aquí. El seu papà era
que hem dit i als quals el blanc rebost els ha fet que perdessin tota	altivesa	digna de Poetes —cap Poeta veritat, ni modern del temps nostre, ni soldat
a tant d'ultratge acumulat. ¡Oh, quina lliçó per a mi! ¡Massa bull la meva	altivesa	sota el menor insult, i el més petit afront aixeca el meu ressentiment!
divinament teixida de cara a especular amb ell, i reaccionarà amb digna	altivesa	. Sigui com sigui, però, serà la profunda textura humana, la essencial
més un altre per entre terres de conreu. A l'esquerra s'aixeca amb tota	altivesa	l'espadat turó de les Agudes. A cosa de mitja hora de can Silvestre
són les meves paraules, i no les desmentiré. El rei, enfellonit de tanta	altivesa	, va dir, amb la veu irada: —Paraula vaig donar, i paraula de rei no ment
trobem, d'una banda, l'exaltació i el repte, expressió de l'orgull i de l'	altivesa	, dels quals mai no acaba de purificar-se malgrat els sofriments de la
a través dels seus agents comercials, és la capitulació de l'orgull i l'	altivesa	hispàniques davant l'avantatgisme britànic, la rectificació de tot allò
gent, quant perill porta de precipitarlo á la presumpció, á la superbia y	altivés	. /Mac\. En mitg de tants perills no es estrany haverhi algunas
quants en tot ó en part, per curt ó llarch temps han conseguit véncer l'	altivés	dels aborigens de la península, y han barrejat ab la d' ells sa sang,
i, a vegades, se li escapa un gest, gairebé imperceptible, que denota	altivesa	. Li agrada menjar amb persones d'altres professions i d'altres estaments.
y lo bell dir: tot aixó maridantse ab l' esperit nacional y ab la	altivesa	castellana, engendrá 'l romans que fou la primera forma de la poesía
mantinguts sempre a distancia per una certa aristocràtica y discreta	altivesa	del general; y quan algú li insinúa la mortificació dels altres
en el carrer de l'Om. Nova claror Damunt les meves hores, l'	altivesa	d'un càntic vell que sento en llunyanies de nit, de

Pàgina 1 (de 4)

50 següents