Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

on hi ha una porteta que obre en un vestíbul obscur com una carbonera. —	Al... to	! —ordena el caporal. Encén una llanterna elèctrica que s'ha tret de la
l'espai ombrívol n'hi ha una altra, prop de la qual el caporal ordena: —	Al... to	! La tusta amb els nusets dels dits, l'empeny sense esperar resposta i
sergent, amb les tres pistoles inevitables, que cus en una cadira baixa. —	Al... to	! —mana el caporal. Es quadra davant el sergent i recita—: Els voluntaris
clot més negre que la fosca relativa que els envolta. El caporal crida: —	Alto	! Mitja volta! Obeeixen amb destemptament, renillant com un ramat de
de plom, va avançant cap al rètol que diu: "Residència" Una veu crida: —	Alto	! Aleshores el veu: un soldat impecable, armat fins a les dents i amb la
No em respecta ni com a pare ni com a persona d'edat! Caín.	Alto	! Parlem-ne, d'això. [(A Adam.)] ¿quant temps vas viure
Julia, dirigintse á la porta)] Car· [(surtint.)]	Alto	la ronda. [(als que l' acompanyan.)] Ju· y Ro·
"pro" té el seu "contra". I no predico que calgui aguantar-se; ¡	alto	! Per damunt de qualsevol sentimentalisme d'urgència, cal aferrar-nos al
casa. —Sí, senyor; jo, sí. —Vostè i aquest trasto. —Ep,	alto	! Això no. No me'n digui trasto del cotxe. Si l'hagués provat pensaria
al raig de llum d'un quinqué de carbur. Tot seguit ressonà una veu d'	alto	i dos trets. A fora, el xiulet del sereno refilava com un mal
tristament il·luminats per fanals bruts ab gresols d'oli, cridant	alto	y quién vive y perseguint- nos fins que'n feyam algún de presoner
opressió injustificada. Sovint els soldats de la ronda em cridaren l'	alto	i el crit erecte del soldat em desinflava el cor. Anava deixant enrera
com un present diví! He agafat el veire amb un tremolí d'espalme... Però,	alto	: de sobte m'he repensat. I si em reprèn? ¿I si pesco una pulmonia? —
barca a afanyar-se el pa, el temperi els sorprèn i no tornen mai més...	Alto	! Què passa?... S'ha parat el motor. No; no passa res de mal: és
i la seva mare els fa dir l'oració, que m'ho demanen: —On anirem demà?	Alto	, alto. S'ha de tenir enteniment. Demà no ens mourem de Lluch, puix que es
seva mare els fa dir l'oració, que m'ho demanen: —On anirem demà? Alto,	alto	. S'ha de tenir enteniment. Demà no ens mourem de Lluch, puix que es pot
Si el cel és plover de casta un "Cristo" de canya basta.	Alto	, alto! No s'hi val a engegar blasfèmies. Tothom sap de sobres que en
Si el cel és plover de casta un "Cristo" de canya basta. Alto,	alto	! No s'hi val a engegar blasfèmies. Tothom sap de sobres que en aquesta
el sostre de la baluerna—. Vostès comanden. Jo m'aturaré quan diguin "	alto	". Pel preu no renyirem. No m'ha acabat pas de convèncer aquesta
en direcció a Pollensa, quan vet aquí que jo me n'adono i li crido l'	alto	. Alerta: és qüestió de virar a la inversa, car per comptes de tirar cap a
entrarà amb tota majestat a la badia de Pollensa, que és la cosa més... —	Alto	! Hem quedat que no hi hauria ditirambes. —Per Déu, don Joan!... Deixi'm
golerons de la conca profunda. Capellades, la Pobla, Vilanova del Camí...	Alto	! Entre aquest paisatge esquiu i agrumollat i aquell altre del Penedès que
gaire. Així, doncs, me'l carrego a coll i be i el porto a guarir. Fem	alto	dues vegades. El transport li produeix dolors molt forts. No parlem a
mal dades. Avant, i que no us cacin! Rambla avall... Poden cridar-vos l'	alto	, veure-us forçats a disparar, a matar... que et matin o que se t'enduguin
en Santiago, tragines la mort del policia que es proposa de cridar-vos l'	alto	d'un moment a l'altre... Tot plegat no lliga. Com més la rambla cobra
la casa de la Baronessa de la Roda, la policia £ els va cridar l'	alto	i, un dels perseguits, en girar-se, llençà una bomba als peus d'un agent
una opressió injustificada. Sovint els soldats de la ronda em cridaven l'	alto	i el crit erecte del soldat em desinflava el cor. El tenia a quatre
és seva! —Mira, Cisó: quan arribis a l'infern, En Satanàs et dirà: "	Alto	, aquí tu no hi entres! Si hi entraves me'n trauries a mi!" Vull dir que
"Buenu." Sí. Sí. Sííí. "Buenu." I de sobte: —"	Altu	!" "Altu!" I la merdeta que, per a mi, era el jutge en aquell
Sí. Sí. Sííí. "Buenu." I de sobte: —"Altu!" "	Altu	!" I la merdeta que, per a mi, era el jutge en aquell instant, em divertia
d'aquestes misèries, en les quals puja més la llàstima que el fotim. —"	Altu	!" "Altu!" Em vingué l'acudit d'imaginar la cara de poca cosa que
misèries, en les quals puja més la llàstima que el fotim. —"Altu!" "	Altu	!" Em vingué l'acudit d'imaginar la cara de poca cosa que darrera una
nou, després d'un any i un segle d'estar el poble sense llum. —"	Altu	!" "Altu!" I la inauguració del transformador estava anunciada per a
després d'un any i un segle d'estar el poble sense llum. —"Altu!" "	Altu	!" I la inauguració del transformador estava anunciada per a les cinc de
s'hi pujava per tres esglaons duts de no sé on. Nous, no ho eren. —"	Altu	!" "Altu!" Al moment d'arribar davant el transformador, la banda
tres esglaons duts de no sé on. Nous, no ho eren. —"Altu!" "	Altu	!" Al moment d'arribar davant el transformador, la banda municipal, a una
a les Misses Solemnes, el batlle pujà al darrer esglaó de l'escaleta. —"	Altu	"! "Altu"! Tothom callava, mig pel final de segon acte que havia fet
Solemnes, el batlle pujà al darrer esglaó de l'escaleta. —"Altu"! "	Altu	"! Tothom callava, mig pel final de segon acte que havia fet mossèn
vint-i-cinc, pàl·lida com una flor de safrà, perquè encara feia sol. —"	Altu	"! "Altu"! I; tot seguit, al Saló de Sessions de l'Ajuntament hi hagué
pàl·lida com una flor de safrà, perquè encara feia sol. —"Altu"! "	Altu	"! I; tot seguit, al Saló de Sessions de l'Ajuntament hi hagué recepció
"sacrilegi" per una veu negra com un cable d'alta tensiò, que deia: "	Altu	!" Com mossèn Eudald al jutge. Per a arribar als esglaons: dos metres.
¡Fuig! I demés una cosa: tan català és Masnou com l'Empordà, Peia. —"	Altu	", marcianet, "altu". En Santi se li plantà al davant. Li tenia l'índex
cosa: tan català és Masnou com l'Empordà, Peia. —"Altu", marcianet, "	altu	". En Santi se li plantà al davant. Li tenia l'índex de la dreta a dos
Rambla, tan jovenet. En ser a la Plaça del Teatre, vaig fer al taxista: —"	Altu	!" I el cor em féu una cosa: vaig pensar en mossèn Eudald, en la
Anglí, en castellà del carrer Mandri, en xava d'Alta de Sant Pere. —"	Altu	!". —Entrà un policia gras, bonifaci. —Què passa? El professor, amb el
petita, en color, amb tot de noies en pèl. Estaven com un tren. "	Altu	!" "Altu!" Estaven com un tren de mercaderia. Vaig tancar a poc a poc el
en color, amb tot de noies en pèl. Estaven com un tren. "Altu!" "	Altu	!" Estaven com un tren de mercaderia. Vaig tancar a poc a poc el calaix.
Perquè Cugat i Tilda ja ploriquejaven a l'uníson, galta contra galta. —	Alto	! —vaig cridar encarant-m'hi.— Sembla que la moral i els bons costums han
a mà dreta. Saltem la riera, passem per dessota la casa i seguim enllà.	Alto	. Ha d'ésser per aquí. Sentim unes rialles llunyanes, un xiscle, una veu
l'ordre novament, tornant la serenitat i l'armonia pairals; com l'	Alto	! que pronuncia el comandant d'un exèrcit que, en mig de la

Pàgina 1 (de 8)

50 següents