DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
altura F 4023 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb altura Freqüència total:  4023 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

"Tisores", va corregir d'esma Làquesis. "A veure si a aquestes altures m'hauràs d'ensenyar la gramàtica francesa", es va enfadar Clotho.
no venia a tomb", la va renyar l'amiga. "Magdalena, a les nostres altures", va somriure la meva àvia, "cap diferència no hem de discernir, en les
Pulcre. "Pensaments? No entenc de què em parla. Jo, que a les meves altures he posseït de tot, no n'he tingut mai cap, i no és que me'n queixi.
quan aquelles baixaven escasses; hi havia vinyes i camps d'oliveres a les altures, i terres, als vessants, destinades al gra. La finca era situada enmig
de sobte, a voltes —tantes voltes— que s'aboca a la finestra, o puja a l'altura, mirant cap el camí, si veiés de sobte la seva silueta allà al lluny! Si
i hi roman més llargues estones, amb la mirada al camí; puja a les altures, surt amb Anselma a passejar i s'arriba fins a l'encreuament, i queda
a l'altra carretera. Mila s'asseia en un marge o damunt d'una roca a l'altura. Anselma s'asseia al seu costat, com un ca fidel, en silenci. Llavors la
Mila ha davallat el terraplè, i a l'ombra dels penyals avança cap a l'altura en busca del camí. A una masia llunyana, Déu sap on, es sent bordar un
veié Mila per primera volta la masia, una mica apartada del camí, sobre l'altura. —No, no —replicà Mila—. He d'anar-me'n. Déu sap que
insegurs, però pressosa, pujava la costa del barranc en direcció a les altures. Els homes s'havien ja retirat; gairebé sense paraules havien tornat a
davant el Senyor. El Senyor estarà irritat en contra seu, allà en les altures, sobre el seu tron de núvols resplendent, rodejat de glòria i de
refraccions al poble. Però la multitud desqualificada no està a l'altura d'aquelles delícies —ni d'aquells turments— sentimentals: fornica o es
produeixi en millors condicions. Una lleu diferència de centímetres en l'altura de les potes o en la desviació del respatller pot determinar l'absoluta
raó, no es produeix avui el plagi a gran escala. Plagiar, a aquestes altures, és una operació aproximadament tan difícil com inventar —inventar
semblen, d'antuvi, una deixatada extraversió d'"obscenitats", a una altura equivalent a les postals lúbriques que es venen d'amagat en llocs de
mentre feia sol, gris quan va pondre's— i els avions evolucionaven a gran altura, amagant-se entre els núvols i reapareixent. L'aviació bombardejava i el
habitual en aquest país. Sol de foc. La senyora Duran diu que algú de les altures afirmava que la República podrà resistir dos anys i, si els resisteix,
aixecar-se i tornar-se a asseure una mica més enllà, novament a l'altura del carret on es repenja la noia. —Com? —pregunta ell. —La conec, aquesta
famílies i en un dels quals, quan ha entrat per la trampa que s'obre a l'altura del celler, ha reconegut l'adreça que figurava a la targeta que va
al seu lloc, darrera les cortines. Quan torna té les mans alçades a l'altura dels primers botons de la bata que ja s'ha començat a descordar, i ell
més, tan amplament com de primer, i a ell se li encomana, alça la mà a l'altura de la boca. —Encara tens son —diu. El noi denega, l'assenyala amb el dit
amb les muntanyes al fons. El poble quedava a un costat, en una altura, amb els seus carrers retorts, les seves cases velles i, al mig de tot,
la Carrova. L'antiga torre dels moros s'alçava mig en ruïnes, dominant l'altura. També allí, de costat a costat amb Borra, hi havia l'hort que Jaume i
que amb una altra d'igual, construïda a l'altra banda del riu, també a l'altura, servia de talaia per a vigilar les entrades de l'Ebre i defensava
gran mantell fosc estès sobre les carenes i pels vessants; aquí, sobre l'altura, els arbres es dreçaven enmig d'una vasta quietud, immòbils, fantasmals.
clar. Marina es revenia entresuada. La nit s'havia fet espessa sobre les altures. Els mals records vagaven confusos per l'atmosfera, amb el vol maldestre
de sobte, i aixecà el cap en direcció al poble. Allà al lluny sobre l'altura, més enllà de les ombres que l'anaven embolcallant, li semblà descobrir
A dalt hi havia un ample tremolar d'estrelles. Allí davant, sobre l'altura, la torre de la Carrova era una taca negra dintre la nit. La Pigada
solemne, s'ha fet un ritu greu, una formalitat. Mire, des de l'altura del dia i l'any aquells, adorables tossals, cossos,
rescalfat de Nietzsche, dels més pobres i dels més sumaris, que està a l'altura de qualsevol mestre vegetarià o de qualsevol cul de cafè. Gerbault té la
de la Junta de Comerç. No es pot ésser massa optimista a considerar l'altura pedagògica d'aquestes institucions ni de llur professorat en els moments
sota l'onada rient, dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc en l'altura, pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
rodona dels tells —cristal·lina de primavera, però sols en l'altura— que el mar ens ha obsedit, perquè fos l'estrella més pura, si
petita, senzilla terra que tan bé domines des de l'altura d'una fràgil branca. Una closa felicitat és ben bé del meu món
Entrada amb columnes, pati d'honor, sales amb sòtils de cinc metres d'altura, algunes criades velles, un cotxer decrèpit... I darrera les seves
—Una cupletista... —Una cantant. Que pot arribar molt lluny. Una tiple d'altura. I això no ho dic jo, que som sa mare. Ho diuen es mestres i sa crítica
Poeta primer Els àngels: "Glòria a Déu en les altures i aquí baix, a la terra, pau als homes de bona
diu que, sovint, les lleis de la natura estrafan la política d'altura. Els déus antics, en sàvies perorates, publicaren la clau de
oh, pobre! 6 Vedrinyans Vedrinyans de les altures, Vedrinyans enmig del vent, com una mar que t'emporta
el sol amanyaguis somrient, enmig del vent, dins l'altura de Cerdanya, flor de ginesta a les dents, la crosta
la costa, les feixes, l'ermàs, i sembla que assaltin l'altura. Un pilar de roc, i s'hi engrapen. Un rec eixut, un camí
infli el seu pit de serres sobre immensa caverna. Altures que el sol crema i la fred esplomissa d'una espasa
incorpòria que sembla afilar-se lentament i esvair-se en arribar a les altures. La transformació de la realitat concreta que acompleixen la literatura i
dir que Conxa havia estat assetjada per la flor dels "castigadors" d'altura, barrejada com vivia entre les més dolces panteres, que no creien
això no ho veia, o no ho volia veure; considerava que la bretoleria d'altura era una posició tan brillant, tan viva i tan humana com deixar-se clavar
de l'Ermità i puja a damunt l'àguila, que emprèn el seu vol cap a les altures.] Anàlisi musical. [L'Ermità fa oració acompanyat de tocs de campana: el
i en davalla En Bernat).] Bernat Torna cap a ton regne de l'altura, àguila noble que m'has duit aquí, i signa als homes de l'edat futura,
[Duo:] Bernat i Estel d'Or Oh Castell, que llueixes en l'altura com fanal maleït, dins la negror, ets pels qui no t'han vist constant
criatures, car és l'abaixament devoció al Déu de les altures. No em pot entendre a mi la que no ama la fe, la
a l'hora capvespral, l'adéu a tota cosa que moria. Flor de l'altura En l'alta quietud del santuari éreu com una flor dalt

  Pàgina 1 (de 81) 50 següents »