Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que ningú no escoltava, i cursets de llengües als quals, a manca d'	alumnes	, assistien els membres de les juntes per disciplina i per cobrir
davant de tots, i a mesura que es succeïen els cursos, la seva condició d'	alumne	model era una mena de canongia que no li disputava ningú. En qüestions de
amb el mínim de fe i el mínim d'efusió necessàries per ésser un	alumne	perfecte." El món de Ferran era el món exclusiu del col·legi, des de les
de produir-se, era la normal i la correcta, i l'única forma d'ésser un	alumne	exemplar. Quan va sortir del col·legi, es va topar amb el món del carrer
; per tal de convèncer-se'n, n'hi ha prou de considerar com s'ho fa un	alumne	per arribar a aprendre la història: la redueix a un cos descarnat, les
a pleret l'aire i el sol. Cada mestre no tenia més d'una trentena d'	alumnes	. La classe era neta, polida. Cada alumne tenia el seu pupitre espaiós. A
no tenia més d'una trentena d'alumnes. La classe era neta, polida. Cada	alumne	tenia el seu pupitre espaiós. A l'escola municipal teníem unes taules
ploure-li nois. Un dels millors esquers era que feia portar als seus	alumnes	gorra i bata d'uniforme. La bata amb les inicials de l'alumne brodades
als seus alumnes gorra i bata d'uniforme. La bata amb les inicials de l'	alumne	brodades amb seda a les solapes, la gorra amb l'escut del poble i el nom
força cants, en solos i en chors, desfilades, giragonses, evolucions dels	alumnes	i força versos de Verdaguer. /La mort del rossinyol\, recitada
a dinar, o em baldarà a fuetades. Així he vist que ho feia amb els altres	alumnes	, i el dia que vaig veure el fuet penjat darrera la porta de la seva
Prou!", vaig comprendre quina mena de respecte i d'obediència tenien els	alumnes	per aquell mestre. Jo escruto l'oncle amb els ulls, voldria que fos
Després, un dia, amb gran sorpresa nostra, va fer pujar a la tarima un	alumne	dels més avançats i ell va anar-se'n. El company tenia l'ordre d'apuntar
Jo m'havia fet aquesta pregunta altres vegades. El Girona era l'únic	alumne	que anava un any més avançat que nosaltres, perquè en obrir-se el
després d'un dia d'exàmens. I no insistiré més. Després escollí altres	alumnes	, entre els més jovenets com jo. Els mateixos nois ho van declarar més
de lliurar-me a la disbauxa solitària o col·lectiva que regnava entre els	alumnes	del col·legi. No me'n vaig alliberar del tot ni de bon tros; però el fort
i això fa que en cada classe de Retòrica es doni el cas que uns quants	alumnes	es creguin poetes. Ens advertí que no havíem de caure en aquest error.
seva cambra, on passava hores i hores tancat. De vegades cridava un dels	alumnes	—tres o quatre eren els seus preferits—; els altres mormolaven d'ell, i
nosaltres, de la seva frescor. Era una felicitat! Hi havia tres o quatre	alumnes	més avançats d'anys que la majoria de nosaltres, entre ells el Girona, el
Saltàvem a uns terrats baixos on unes noies, germanes, cosines o veïnes d'	alumnes	, que eren les nostres petites promeses, ens venien a veure. Les coses que
aplicat i intel·ligent que jo, però el seu destí, com el de tants altres	alumnes	d'aquell desastrós col·legi, fou de no acabar ni el batxillerat. La seva
donat els naturalistes i els que tenien en castellà i en català. Diversos	alumnes	sabien allò que ensenyava l'assignatura, però cap no mostrava tenir una
gabinet d'Història Natural el professor em distingí per damunt els altres	alumnes	. Ell anava a fer tertúlia en una farmàcia del carrer de Llobera, dit
ell fer veure que no s'havia adonat de la meva persona, que els altres	alumnes	la descobrien tan clarament com jo. I tot era parlar-ne en sortir de
tan clarament com jo. I tot era parlar-ne en sortir de classe. Per un	alumne	del mateix curs meu que era practicant a la farmàcia del carrer de
que havia començat tan bé. Quant a mi, deia que podent ésser un bon	alumne	, com ho havia demostrat, havia esdevingut un pedant i un orgullós
moment. Donaria tots els meus versos per saber tot el que sap aquell	alumne	balbuç, del qual em mofava, fill d'uns forners de la placeta de
Nàutica de Barcelona havia estat tancada uns quants anys per manca d'	alumnes	. El vell mariner aconsellava a l'oncle que el seu nebot fos qualsevol
estès cap a l'encerat, tot donant una explicació de gramàtica als meus	alumnes	. Fou un instant, menys d'un minut. Els ulls se m'aclucaren, em vacil·là
ciutat de muntanya, cansat de viure entre pagesos. Amb el moblatge i els	alumnes	s'havia quedat també els ajudants. Jo havia estat recomanat com el millor
Però després em van tornar a admetre al·legant que els dolia de perdre un	alumne	com jo. Durant alguns mesos, a la nit veia les cametes de la noia
sortir una reflexió epistemològica sobre el llenguatge literari. Els meus	alumnes	i els meus amics ho saben. Quan em troben per la facultat, a vegades, em
en les teves classes de filosofia més d'un cop, i hauràs dit als teus	alumnes	aquell missatge que potser resumeix l'esperit kantià, si més no, de la
signe de status. En una classe el professor té més espai que els	alumnes	. A més a més els veu a tots, mentre que ells no es veuen o, en tot
la naturalesa. Que és natural que el professor tingui més espai que els	alumnes	o que el mossèn en tingui més que els feligresos i fins i tot que el rei
els rars costums de la qual mantenien separada de les seves companyes.	Alumnes	i mestres l'evitaven i detestaven. La directora esperava trobar un motiu
de la cultura, que, en bona lògica, haurien d'haver transmès als seus	alumnes	. I ja que no una cultura que els distingís, han pretès —i dissortadament
tots els meus condeixebles excepte un parlaven el català. Avui, els	alumnes	que hi ha han estat educats a casa seva en castellà, almenys en un
deixava el catedràtic Rubió i Lluch a una cerimoniosa distància dels seus	alumnes	. L'alta tribuna, la toga i la birreta, i la farsa legal d'haver-nos d'
la formació d'una escola, el convertir-se el catedràtic en mestre i l'	alumne	en deixeble, no és possible sinó amb el contacte directe en la vida de
Mancaven d'escalf i d'amenitat les seves explicacions: reservat amb els	alumnes	, mancava d'efusió i de dots d'apòstol. "Els deixebles de Milà, en
anys més enllà, en el curs d'investigació, que, reduït a quatre o cinc	alumnes	, sovint fèiem a casa seva, tenint a mà els llibres de la seva biblioteca.
cada catedràtic, després d'una salutació de breus minuts, llicenciés els	alumnes	. El primer dia de curs ho era pràcticament de festa, tant que els forans
fora de la cleda universitària. Un dia va incorporar-se al petit grup d'	alumnes	un home alt, magre, d'ulls grossos i enfonsats, brillants com de febre;
Lletres, però ens retrobàrem amb en Reventós a l'hora d'examinar-nos, com	alumnes	lliures, del darrer curs de Dret. Junts i sols vàrem passar la nostra
docte de la conversació. De la mateixa manera, a l'escola de dibuix, els	alumnes	són copsats en el moment quasi improbable (a força de veritat) de
pànic: de gust, de moral, de llenguatge. "Us ho prego —diu Agustí al seu	alumne	—, mai no cregueu els qui us diran que el que és raonable és enemic del
Junoy ens sobten cada vegada com en la nostra vida escolar ens sobtava l'	alumne	nou que venia a mig curs i havia tastat la llibertat de l'Institut i ens
por volguda de la clandestinitat. Els llibres de J. M. Junoy, com aquell	alumne	, són una mica els nostres animadors i els nostres iniciadors. Però també
De Sanctis Un professor que respectava les possibilitats originals dels	alumnes	. Figureu-vos: fins es descuidava de passar llista! Leonardo Coimbra El

Pàgina 1 (de 139)

50 següents