Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
amen I 2 oc.
amén I 863 oc.
amén M 51 oc.
amén PO 18 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb amèn Freqüència total:  934 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Josep Oriol, perquè aviat seria Sant, i un parenostre perquè ho sigui, amén; després, sens dubte, us ho tindria en compte. A la Verge del Remei, a
món. El món està ben fet. ¿Què més ens podeu dâ en altra vida? Amén. Els versets eucarístics de Bertran Oriola. Arbres de pols
Vacances pagades He decidit d'anar-me'n per sempre. Amén. L'endemà tornaré perquè sóc vell i tinc els peus
demà passat, rejovenit pel fàstic. Per sempre més. Amén. L'endemà passat l'altre tornaré, colom de raça missatgera,
acompte sense garanties, per si així fos. Amén, amén, Senyor! Oïu el clam, Senyor? Perquè la mort,
acompte sense garanties, per si així fos. Amén, amén, Senyor! Oïu el clam, Senyor? Perquè la mort, quan
y ha fet apoderat á Pepito. Pepet. Pues mira, requiesca amén. Millor motiu pea parlarli... d' así no 'm meneche. Teresa. Ché!
salmejar: "Beneït nostre Senyor ara i sempre pels segles dels segles, amén!" Es girà cap a mi: —Fixa-t'hi bé, patró... —No hi
de Déu, Hortènsia, en nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant, amén! La serventa de Déu, Hortènsia, es promet amb el servent de Déu,
sobre una roca sòlida que ni el vent ni l'aigua no podran fer moure... Amén!" —Amén! —cridà Zorbàs amb veu de tro, i es persignà. —Amén!
roca sòlida que ni el vent ni l'aigua no podran fer moure... Amén!"Amén! —cridà Zorbàs amb veu de tro, i es persignà. —Amén! —cridaren també els
... Amén!" —Amén! —cridà Zorbàs amb veu de tro, i es persignà. —Amén! —cridaren també els notables. —Amén! —també els obrers, els últims. —Que
amb veu de tro, i es persignà. —Amén! —cridaren també els notables. —Amén! —també els obrers, els últims. —Que Déu beneeixi els vostres treballs i
al Paradís, no te n'escapes; i portaràs un bidó de petroli a la mà. —Amén! —murmurà el monjo, i va fer el senyal de la creu. —Com ha anat?
de l'església, i les tres velles hi entraven amb el senyal de la creu. —Amén, així sigui!... Sant Pere es va quedar solet i desemparat pel mal
ha sido declarado inútil total para todo servicio a la patria\." Amén. Em vaig perdre el viatge. L'Antoni Espadaler no i quan va tornar ja el
de Josep Maria Llompart, de Jofre Bosch i de Jaume Vidal Alcover, amèn d'una referència incisiva de Joan Pons i Marquès al discurs llegit a
funest. Els homes de la Renaixença, justament pel fet d'ésser escolans d'amén dels partits de la Restauració, havien de negar-se a donar una projecció
Toni, es no dur quartos a l'ermilla. —N'hi duràs —me va dir. —Amén! —Me sembles llest, idó, me sembles apte i ademés me sembles
empedrada la vida; pot-ser quedava escaldat del joc per un sempre més, amén. I aneu a sapiguer si de aquell fet en depenia el seu pervindre. Ja
m'estreny; jo em deixo apropar i estrènyer, i requies canti pace amen. La maleïda domadora, havía après uns quants mots més, els més urgents,
ensenyant llatí /per omnia secula seculorum\. No diguem amen. Resurrecció El petit rellotge imperi de demunt de la cònsola tocà ab
al sacrifici d'una regidoria dos anys després, en menys d'un dir amén, en Joan Vinyoles ocupà l'alt setial de Conseller de la ciutat. I es casà
podem passar; i bé serà prou que no ens l'acampem de qualsevol mal amén Jesús. No en passus ànsia, de nosatros. Un altre dia ens ajudaràs, quan
que me n'ofereixun un preu enraonat, i sa teua ganga serà finida, pus, amén Jesús. ¿Ho veus, com a tu mateix et convé, que t'escanyu una mica? —
li han de costar els que ha de posar as món. Déu beneieixu es seu ventre, amén; perquè jo desitjo que no es perdu mai sa nissaga de s'hereu Escampa.
amic del senyor Marcel·lí, puix era un vell de bon genial, que a tot deia amén mentre li omplissin la pipota de tabac. Fou un dels molts bosquerols que
de l'esperit maligne i tota sentor de pecat en són foragitats per sempre. Amén. Jo ja sé que hi ha cases amb altres focs de més a més de la llar, i
allò que era just i cohonestava el costum, i els interessats a tot deien amén o més aviat es feien mútues concessions. En una paraula tot va anar com
i ell, amb mansuetud exemplar, amb paciència de sant baró a tot deia amen, i es desfeia per tenir-les contentes. Un dia els arreglava l'altar per a
en llatí, parla que em va semblar la més indicada: —Pax vobis. —Amén, —respongué ella mig riallera. I de seguida, emprant un italià tan
digué així: El meu pare sempre em deia que el morir rai, que en acabat amen Jesús, i que d'allí no es passa. També em deia moltes altres coses, que
que viu a dalt de tot amb pantalons de núvol i gorra de núvol, i diu amén. Fes ball manetes... No en saps? Oi que ets la més rebufona i la més
per sempre a qui llegirà aquestes ratlles. A qui les llegeixi, adéu i amén." Zerafina Zi zenyora, zóc la minyona nova... Ja ho zé que zón lez nou i
hi feia, com he dit, de sagristà. Tanmateix, castigava tremebundament els amens; i quan insinuava el salm —dant sempre tot el verset— mirava de primer al
cada vegada que Wopsle acabava i l'Espectre havia de començar, cantava: "Amén." Un hom pot haver tingut una malastrugança i haver estat a l'Església
en un estil impressionant,— caldrà cautela. —Què voleu dir? Cautela? —Amén de Déu! estic en perill de mort! —Quina mort? —Vaig ésser condemnat a
, company —digué Joe.— Déu sap que us perdono, si res tingués a perdonar! —Amén! I Déu sap que jo també! —repetí Biddy. —I ara deixeu-me pujar a
Un de Betlem que es diu Jesucrist, Rei del cel, Amen. Digues-me tú, digues, ¿quan ne tendrem dos?
i un de Betlem que es diu Jesucrist, Rei del cel, Amen. Digues-me tu, digues, ¿quan ne tendrem tres?
un de Betlem, que es diu Jesucrist, Rei del Cel, Amen." Tota la litúrgia del temps d'Advent gira entorn de la triple vinguda
plural abscessos, etc.) llevat interès, xerès, espès; amén i les terceres persones del singular de l'indicatiu present i les segones
al cap de tres dies, a mitja tarda; no pronuncià altres paraules que "Amén", contestant a una pregària del sacerdot, i "¡Déu meu...!"
estones: jo escrivint deslligos i tu tenint la paciència de llegir-los. Amen. El milacre de la Lledonera El sinyô Badoro és un llaurador acomodat,
la geperuda era un perfecte sinagües que fea en casa el paper d'escolà d'amèn; ara que com a malfainer ho era més que una pitera, i en punt a
nadava en goig, sa mare en el comboi de la menjussa, i l'escolà d'amèn del pare atiava la llar ab colzes de cep, que posaven aquella cuina com
es trenqués. Finit l'himne, després d'una petita pausa, és dit el mot amén amb una unció infinita. El ministre ha llegit un sermó recordant
dintre, a l'autocràcia dels vells senyors. Pau i oblit sobre l'Albí! Amén, que vol dir així sigui. Com a epíleg de l'autèntica història que acabo
la traducció de l'original, que està en llatí. "Vegeu: En el nom de Déu. Amén (capçalera invariable en aquella època). Sàpiguen tots, que en l'any de
és tot. —Així és —digué en Cruells, en el mateix to que hauria dit amén. Vostè hauria de conèixer el doctor Gallifa. Pensa exactament com

  Pàgina 1 (de 19) 50 següents »