Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

aquest desinterès. Estem acostumats a dedicar al nostre cos totes les	amabilitats	que som capaços de procurar-li. Però, en realitat, això, l'afecte pel
pagava, amb l'odiosa moneda del desagraïment, tota la seva generositat,	amabilitat	i, per què no? amor. Allò que hauria pogut unir-los, un mateix gust pel
en aquest país m'ha fet respirar un aire de despreocupació, i sobretot d'	amabilitat	fàcil. Tant la duana com la policia m'han tractat com si fóssim amics de
punxes màgiques de la Creu del Sud. Els xicots de la tripulació, amb l'	amabilitat	pròpia dels polinesis, ens oferiren tot el que tenien de vasos,
en aquest temperament tan medul·lar), la induïa a no prodigar les	amabilitats	, perquè sabia per experiència que seria més festejada com més impertinent
humits. La baronessa, encara jovenívola devers la cinquantena, extremà l'	amabilitat	fins a passar el braç per la cintura de la senyoreta Huguet i juntes
Maria Antònia imposava més amb la seva reserva que no atreia amb la seva	amabilitat	. Amb tot, Dona Maria Gradolí va aparèixer a la porta, molt misteriosa,
entre la meva àvia i la princesa de Luxemburg, que ens va emplenar d'	amabilitat	fins al punt d'entossudir-se a comprar a l'àvia, com si hagués estat una
desconeguda que em somreia tan dolçament al palau de Guermantes: però l'	amabilitat	em permeté de classificar l'espècie de bèstia que tenia al davant: la
i expliqués coses monstruoses de Rosa Trènor. Més d'un cop l'	amabilitat	i els bons sentiments de Mado o d'una altra amiga, havien alliberat Rosa
i tancant l'encenedor, mentre a la porta del pis Dorotea saludava amb una	amabilitat	afectada una dama i un cavaller d'aspecte honorable, invitant-los a
estat presentat; es deia?... Conxa, sense immutar-se i fins amb una certa	amabilitat	afegí: —Però, escolti: a vostè jo el conec... vostè és... —Sí, senyora
segona actitud és més greu. Si bé sol contenir la pràctica de veritables	amabilitats	efectuades amb una real atenció a nosaltres i als actes amables, la
i així i tot interrompent, amb una mena de neguit, el gest o l'actitud d'	amabilitat	, quan algú li parlava d'altres coses... Pobre Cruzet! L'altre dia,
que passava estones a la farmàcia, l'única persona que allí em tractà amb	amabilitat	i consideració, em va dir que l'amo de la casa havia estat un savi, un
condicions no és d'estranyar que, havent trobat prop de la franceseta una	amabilitat	i una gentilesa desconegudes per a mi, jo acabés enamorant-me'n
la nostra penúria i no li vàrem donar propina. Ell rondinà. La seva	amabilitat	s'havia fos. I al moment d'anar a dormir, en lloc de donar-nos llits ens
La carta és de la meva mare... Tot i odiar l'home, li parlo amb una	amabilitat	melosa, em sento capaç d'una paciència infinita. Josep, al meu costat,
diuen ara, no en tenia gens. Ella em prometia d'arribar a l'extrem de l'	amabilitat	, de fer-me sentir el gran deliri, perquè deia que és a la segona i la
aquelles terres, excessivament amables. Potser també hi havia un excés d'	amabilitat	en el meu cor. Les excitacions que Lió m'havia produït s'havien ben
fet per arribar a suscitar un odi mortal entre aquells que amb fingida	amabilitat	li dirien "Bon dia, senyor Cosme!", i que es posarien a treballar al
les avellanes buides. —Després de plegar l'avellana —m'explica amb molta	amabilitat	un senyor vell que coneix tots els envitricolls de la festa— els
napoleònic Proveït de les informacions que el senyor Miquel va tenir l'	amabilitat	de proporcionar-me, vaig encaminar-me el dia de Sant Miquel a la
capital de província, que no podia sostenir, tot i la seva esperançadora	amabilitat	econòmica, un "estament" intel·lectual seriós. D'aquí que l'escriptor
no tenia res d'estrany. Però el que més vaig admirar és la dolcesa, l'	amabilitat	i la deferència amb què va acollir els arguments d'aquells minyons;
d'or\? Un fitament de propietari content de la seva possessió? Una	amabilitat	retòrica de bon horacià fidel? La clarivident afirmació catalana d'un
la seva sort i nosaltres protestàrem. El funcionari, amb una inefable	amabilitat	, ens oferí un lloc entre les maletes cobertes amb una vela, on la pols de
obirem Montsech i altres muntanyes que han anat atansant-se amb una certa	amabilitat	d'antigues amigues. Comencem a adonar-nos que al cim de cada turó
era un bon encert instintiu. Ell no deia mai res desagradable. La seva	amabilitat	era dolça sense ser embafadora. La Maria de la Mercè n'estava
Un dia vaig trobar en Víctor Buxareu al tramvia. Va parlar-me amb una	amabilitat	tan viva, que jo vaig prometre formalment anar a casa seva. Però és allò
que ho farà amb més de compte!— Els grans callen. El lloro se'ls mira amb	amabilitat	. Ningú es decideix. En Melrosada, lívic, però heroic, ha agafat el tram
hi havia dos clergues, i ell els tractava amb el més gran respecte i	amabilitat	. Segur de posseir la veritable doctrina, era condescendent amb tothom i
les puntes estripades i la color beguda. Aquesta dona els rebé amb gran	amabilitat	, i els oferí dues cadires. La concurrència era tota d'aspecte humil i
seguint l'amo de la casa, fins a arribar al menjador, on és rebut amb una	amabilitat	corprenedora. Els nens són al jardí, cosa que tranquil·litza el
pagar: —Deixi'm pagar a mi, senyor; d'aquesta manera corresponc a la seva	amabilitat	. Digues, nen: què val això? La Catarina que havia romàs silenciosa tota
la melangia: /--Mais où sont les neiges d'antan?\ Víctor Berard	Amabilitat	i saviesa. Estabilitat i distinció. Govern i evasió. Així aniríem
de la gent no deixa sentir. A l'últim dóna a entendre que espera de l'	amabilitat	del guarda urbà l'atenció d'acompanyar-lo a casa del cònsol anglès a
arrumbà de dret al nostre parany, contestant amb un xarroteig ple d'	amabilitat	i falagueria les instàncies del nostre reclam. Aletejant, aletejant, donà
funcionaris blancs, els colonials, són pures personificacions de l'	amabilitat	. Els hotels, fora casos molt especials, són poc acceptables; el servei
el gendarme, el ministre i jo, que els havia invitats. La meva	amabilitat	ha entendrit el cap Obres Públiques, que ha promès de fer-me veure un
a la tarda us visita i, en un incís de conversa, diu: —És confortable, l'	amabilitat	de la gent... I de seguida enumera els morts de la seva coneixença,
no et trobes millor, Marianna? —li demanà la senyora Isaura, amb la seva	amabilitat	. I tornà a deixar caure unes gotes del licor en els seus llavis. Una mica
el goig de trobar tan bones persones que l'havien auxiliada, i amb tanta	amabilitat	tractada. En aquell moment, la senyora Isaura ja tornava envers ella. Li
—Llavors el cavaller la regracià amb molta finesa i lloà de passada l'	amabilitat	i la bellesa de Marciana amb unes paraules tan triades, amb una gràcia
arreu el seu esperit caritatiu, la seva gran senzillesa i l'inesgotable	amabilitat	amb què enriquia els seus presents i les seves almoines. Marianneta no
un parell d'hores, l'hi fes saber. Tot això dit amb una corprenedora	amabilitat	i al mateix temps amb una intransigent fermesa. Tant que el primer dia
senyor Cascaes, no fa? —digué el senyor Pastoraes, al meu amic, amb	amabilitat	—. Molt bé. He conegut molt al teu pare. Era un monàrquic intransigent,
res. Les paraules del doctor Pluvins, home molt eixut si bé d'exquisida	amabilitat	natural, sense deixar d'ésser polides i afectuoses tenien l'imperatiu
Claudina semblava un cel. Un cel de netedat, d'exquisidesa, d'ordre, d'	amabilitat	i de bones cares. Els mobles us feien un respecte reverencial, a terra
fou mai aquí objecte d'horror ni en recordar-la s'evoca el crani sense l'	amabilitat	de la carn, o la fosquedat podrida dels badius. Quan es parla de la

Pàgina 1 (de 13)

50 següents