×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb amable |
Freqüència total: 3424 |
CTILC1 |
que els seus pensaments el turmenten. I li sobren motius", va rebatre, | amable | , Pulcre. "Pensaments? No entenc de què em parla. Jo, que a les meves | rient fort, la senyora Tecleta Marigó. Però Pulcre prescindia de l' | amable | broma i detallava els crims incomptables de Medea. "Quanta sang! I no | I tot el que segueix, tètric però atenuat per un somriure | amable | , fins que les venjatives germanes, metamorfosades, volen, en estrenar les | manipular a la fi el domini del no-res. No desconeixem algunes anècdotes | amables | de l'insensat, però emmudim davant l'horrible atractiu fascinador que | i sense por, els esglaons del pou del silenci. Les tres Gràcies "Són | amables | , benèvoles, brillants. Es diu que alegren —ah!— el cor i que fan créixer i | que no sigui de dintre el país. Ni tan sols la visita quotidiana de l' | amable | príncep que demà, si els déus ho volen, serà el teu marit. No, avui no. | el meu únic vici. De debò que ja es retiren? Em commouen de veres, tan | amables | , atents, delicats, cortesos. Per correspondre a la finor, i perquè no | Vagi on vagi, en tots els indrets hi haurà arbres, camps, ocells, un riu | amable | . I m'acompanyarà almenys, fins que uns dits piadosos em tanquin els ulls | a la casa pairal amb una vella criada que el servia. Era un home jovial, | amable | amb tothom, i a Santa Maria gaudia de la simpatia de tots. Manuel del | perquè li havia semblat que l'hereu de Candaina l'havia mirada amb ull | amable | ." Però Tiago només vivia per Mila i només en ella tenia el pensament. El | la més petita indicació i a punt també d'enrojolar-se a la menor paraula | amable | que els dirigien. Es desdejunaren a l'ombra de la figuera d'ampla copa, | vell del celler del Santo. Quant al rector de Santa Maria, era un home | amable | , enemic també d'escàndols i de violències, afeccionat —també sense | . —És cert que, a vegades, la mare d'ell no és amb mi tan amorosa o | amable | com jo hauria desitjat. Em passa també que, de temps en temps, sento | moltes conviccions. No crec que el fanatisme sigui una perspectiva gaire | amable | . La prudència, virtut cardinal, aconsella evitar aquestes exasperacions | que produeix una exacerbada mistificació ciutadana fa enyorar les | amables | llibertats, la senzillesa, la salut dels costums rurals. Aquesta | peresa és letal: una aspiració a l'oci confortable produirà, per contra, | amables | fruits culturals, i esperonarà el treball. L'avarícia ofereix una façana | per agradar als homes, el gust dels àpats refinats i de les begudes | amables | , les distraccions amb què cal omplir el temps de no fer res, promouen | aquella "rialla" a què es referia Mary Webb, sinó un cant més suau, més | amable | , segurament un diàleg d'amor. La neu, ja aprimada, coronava les serres | reposen a Coll Pregon; hi ha una llum gairebé estiuenca. Un oreig | amable | agita de tant en tant el sègol. Encara dura, una mica marcida, la blancor | 28 setembre. Quin dia blau i d'or! Un dels dies més | amables | , més suaus d'enguany. Al matí vaig a Cerdans amb el meu cosí Joan i | una tanca, els arbres, em recorden Anglaterra. Després surt un sol | amable | , hi ha una llum d'or, una dolçor tardoral. Arribem a casa abans de les | instants! Semblava una realitat absurda davant el paisatge tranquil, | amable | , daurat de la tardor. Però la mort ens volta, ens sotja, ens parla amb | i creixen les fulles del castanyer d'Índies. Quina pau! Quina companyia | amable | de grills! Una mica d'oreig, mentre reposava recolzat en un marge flonjo, | al carrer de Craywinckel, on hi ha instal·lada una família amiga. Són | amables | i acollidors; però, amb tot, quina desagradable impressió de sentir-se | 1 agost. Al poble parlo amb en Duran i Sanpere. Està molt | amable | , dins la seva característica gravetat. Sembla que anirà a Zuric, per a un | que la verdor mateixa irradiava aquella dolcíssima música pastoral. Dia | amable | i pur. Per terra, llagosts, papallones blaves. 6 | de la domesticitat —la vànova neta, el tocador ben proveït, els llibres | amables | — amb la vida dura, aspra que m'espera si la guerra no s'acaba. Quins | que passem una estona d'indecisió i angúnia, però uns joves molt | amables | ens acompanyen en cotxe fins al carrer Craywinckel. Era prop de mitjanit. | són els mateixos? —Ja n'hi ha prou —diu l'home—. No es pot ser | amable | amb vós. De seguida abuseu! La cua avança ràpidament, els testimonis | per aquella expressió contenta que l'ha transfigurat en una persona | amable | , potser fins i tot servicial si s'escau. Per això aventura una pregunta: | tard, bromejant, en una de les cartes a Bonsoms: ...Gràcies per les teves | amables | paraules. Me les he empassat com una dolça medecina. Però em temo que no | En el majestuós i noble edifici s'havia estès una calma indiferent i | amable | , i tot i que al costat de les càtedres Tomista i Escotista, campava | Carolina reemprenia la lectura. —Carolina! —la veu de Jeroni era greu i | amable | . Carolina seguia llegint amb més pressa. —Carolina —era una veu, si bé es | i el seny era precisament el que li sobrava. Era, com hem dit, més | amable | , més amic de la broma; era perfectament seriós en els assumptes que | Malgrat que l'he decebut i que s'ha enutjat amb mi, ha estat molt | amable | . —Si el que vols és sortir a fer una volta, ves-te'n. Potser tens | és la vida. Ballen els fills la tarara vernacla. Una mesquina i | amable | bucòlica. Bella és la vida. Creixen els fills; se'ns en van de | Heus una vida ací. Les paraules terribles, les paraules | amables | que ja no diu ningú, que no sé qui va dir, que retornen, | tu, en la pobra cuina, prepares unes coses per fer l'estada | amable | : uns dolços, l'aigua clara... Se t'ompli el menjador novament | Sols evoques això: una mà en una mà, una paraula | amable | , no gentil, sols amable, un lent anar per uns carrers | això: una mà en una mà, una paraula amable, no gentil, sols | amable | , un lent anar per uns carrers inconeguts que pel seu | terra entre abraços i besos. No comprenem l'amor com un costum | amable | , com un costum pacífic de compliment i teles (i que | els llibres que tragueren de Sant Miquel dels Reis, l' | amable | biblioteca llatina del Magnànim, sinó els recomanables llocs on | d'algun acte. Ausias March. Arbres de l'Albereda, aquella font | amable | que sona entre les fulles, el carrer de Colom, el | saben de memòria, coneixen de memòria les sinuositats | amables | del teu cos, els febrils llocs secrets, coneixen el volum dur | a l'estret, i, com que vivim uns dies de mera incoherència, no és molt | amable | veure tants vaixells de guerra en el nostre camí. Ara he baixat del pont, | que es passen les hores mortes esperant que badi un peix. El bon home, | amabilíssim | , pulcre i escabellat, dóna tota la marxa al seu somriure i em diu: "No | i no balena— va remenar als nostres ulls la seva mola negrosa. La manera | amable | de conduir-se amb nosaltres l'Oceà Pacífic ens anima per a passar els | que enamora. Podreu trobar un diplomàtic tan elegant, amb un plec tan | amable | , amb un cop d'ull tan comprensiu del cor humà i de la malícia humana, | trobareu ni un sol pescador que no sigui víctima d'aquest esport tan poc | amable | : a les cames i a les cuixes dels indígenes, s'hi eternitzen tota mena de | i més hospitalària, pròdiga en pressió, netíssima de tot perill i | amable | conhortadora de la sang en aquestes tardes lentes i caldejades del |
|