Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ha entrebancat ni entrebancarà mai el camí de ningú, vol aclarir el que s'	amaga	dintre el dibuix del cossatge de l'experta i madura ex-cantatriu i
arc a totes hores." Els orígens "Tot plegat, el que veiem i el que se'ns	amaga	, va començar, si és que va començar, d'una manera molt confusa", va dir
sentís els plors i les rebequeries de Zeus, el nou nat, que la mare	amagava	en una caverna del Dicté o de l'Ida. La cèlebre cabra Amaltea, sense
i una grossa desgràcia. De jove, però, era bonica, i ens imaginem que	amagava	la seva enorme pedanteria amb un somriure afable. Devia semblar plàcida i
aquest li devia bategar amb una molt relativa blanesa, allí on la Quimera	amagava	ben endins, com la més dolenta nosa que no se n'anava, que res no esvaïa,
algunes de força salvatges i perilloses. Deixant a part el de fusta, que	amagava	al ventre els guerrers que tant varen contribuir a la ruïna de Troia, et
Altres llegendes afirmen que Asclepi va néixer a Epidaure i que va ser	amagat	per Coronis, per salvar-lo no de les ires d'Apol·lo sinó del mortal
Zeus s'hi distragués. Cal·listo es disfressava d'óssa, Arctos, tant per	amagar	-se del seu pare com de la gelosa Hera. Alguns savis opinen, en total
salons frívols amb la meva presència? Ho evito sempre que puc, sovint m'	amago	. Però bé he de respirar de tant en tant l'aire de fora i de suportar, com
Baptista Mestres. "Resolguem l'entrebanc amb cauta intel·ligència.	Amago	fosca endins el meu talent", es decantava a disciplinar-se Efrem
incapaç de contenir-se. I començà a pujar les escales: en realitat	amagava	el rostre per estalviar al seu fill una escena de sentiment que el pogués
la seva severitat i l'apartament en què vivia de la família, no pogué	amagar	la satisfacció que li causava aquell enllaç, car, en el fons, continuava
de l'hereu, i tots cantaven en veu baixa, Mila s'havia parat de sobte i,	amagant	el rostre, s'havia posat a plorar. L'havia presa un sobtat entendriment,
caminava recatada i humil, però la humilitat del seu port no aconseguia d'	amagar	la seva bellesa, i tots els esguards es giraven per admirar-la. Un dels
i el breu bigotet sobre el llavi obert i sensual. Ella aleshores corria a	amagar	-se: volia foragitar de la seva ànima la imatge d'ell, i, pensant en son
Després soparen plegats. Ella durant tot el sopar hagué d'esforçar-se per	amagar	la seva pena. Passaren dies, i cada vegada Maria Àgueda apareixia més
reflexionava sobre el secret de sofrences i humiliacions que devia	amagar	-se en la infantesa d'aquella criatura apassionada i d'una sensibilitat
la qual cosa, unida a la seva indumentària, era causa que els petits	amaguessin	els caps esglaiats en el pit de llurs mares. Els dimonis representaven
anat, s'aixecà, amb febre i tot com estava, collí la bosseta i se l'	amagà	novament al pit. Es donà la maleïda casualitat que la criada, tement que
veu sonava commoguda); tots diuen mal de mi, tots m'odien; no cal que m'ho	amaguis	. Jo, per la meva banda, tampoc no els estimo gaire més... Però a tu t'ho
l'existència, el sol lligam que el retenia. Per més que procuressin	amagar	-li la veritat, el vell, en les actituds, en una paraula escapada
que fa una figura, però no ho sé del cert: quan acaba de treballar l'	amaga	. Hi ha nits que el sento fins a la matinada; moltes vegades no surt ni a
arriant-se a través de la petita obertura oberta a part de dalt, s'	amagaven	a dintre. El sòl del carro, a l'interior, era recobert amb palla, i els
el pitjor. No obstant, li costava tant, que, a despit d'ella, no podia	amagar	el seu disgust. Per més que fes no aconseguia mai ofegar del tot els seus
el seu rostre, les seves paraules; tractava d'endevinar què podia	amagar	-se sota d'aquell canvi tan incomprensible, i els seus pensaments no
nos-hi. —Però, amb aquell... Déu meu! —I Munda del Roso tornà a plorar,	amagant	la testa entre les mans, sobre els seus genolls. —Abans que tot és Mila;
seva ànima pel sacrifici que havia acomplert i que en cap lloc no podia	amagar	millor que a la ciutat. Tino Costa, en rigor, no desitjava trobar-se amb
un mateix to: la mateixa fosquedat, com una capa llòbrega sota la qual s'	amagaven	les misèries, la sordidesa, la fam, els vicis, les més horribles
adobs. Anava en efecte, molt pintada i retocada, en un esforç inútil per	amagar	la misèria i la decrepitud del seu cos. Tino Costa sentia créixer el seu
ma filla. La tinc en un poble de la vora, que me la crien. L'he d'	amagar	, saps? Ell me la vol prendre. Fins i tot m'ha pegat perquè li digui on la
novament i pronuncià com una alenada: —És ell! —I amb un gest ràpid s'	amagà	al pit el retrat de la nena. Tino Costa s'alçà sense presses, es dirigí a
pobres que van pel món, la commou. Tal vegada explicarà on va, perquè l'	amaguin	del seu pare i li donin ajut. I qui no es compadirà? "Déu m'ajudarà —es
Mila havia perdut el camí i caminava extraviada. La necessitat d'	amagar	-se, per por que poguessin trobar-la quan sortissin al seu seguiment,
en aquell cos flac, maltractat per la intempèrie i pels treballs, s'	amagava	una noia que havia complert els vint anys l'estiu anterior. Mila es sentí
i jo me n'hauria anat a Citavella; jo l'hauria trobat, baldament s'hagués	amagat	sota terra; li hauria pregat que tornés, que tu l'estaves esperant. I no
espelma gairebé consumida, com en un nínxol de l'infern, maleint-lo,	amagant	la cara per no veure'l, allargant cap a ell els braços descarnats, tot
i et saludarà: ""Ets tu, fill meu?""" Quin misteri d'amor s'	amaga	darrera aquesta espera que no es cansa mai? Què hi ha darrera d'aquesta
llavors el vaig conèixer. Em vaig quedar de pedra: com us ho dic! Vaig	amagar	-me de seguida en un portal, i des d'allí vaig anar espiant tot el que
foscos en el qual es perdien les branques dels arbres, també fosques, i s'	amagava	el perfil de les serres. A mà esquerra s'estenia una vall profunda, i a
la deturarien, que la privarien d'anar fins al lloc on era el seu fill. S'	amagà	en un portal, i allí, dissimulada dins la fosca i els seus vestits
Volien matar-me. No em volien deixar veure el meu fill. Càndia del Noro	amagava	la cara. La seva veu sonava fosca, enrogallada. —Anem a casa... Vina...
seva idea, sempre amb aquella fixa obsessió. Càndia del Noro l'ajudava;	amagava	la cara. La seva veu sonava fosca. —Sí, sí... Vina... Anem a casa...
tots emocionats. El carro es deturà davant mateix de la porta, tant per	amagar	Mila a la indiscreció de la gent com per l'estat de feblesa en què
els ulls. —No li ho diran. —Ho sabrà igualment. Com voleu que puguin	amagar	-li-ho? —Pobra Mila! Quan ho sàpiga! Comentaven així. Munda del Roso, des
una llàgrima dels ulls, però no diu res més, i és ell, pel contrari, qui	amaga	el rostre i se'n va. El padrí es repeteix: "Està desfet; no farà res ja
totalment plebea —segons com, excessivament aristocràtica—, i a penes	amaguem	el bandoler que tots portem a dintre. A nosaltres, és clar, tant se'ns en
més no. Amb una mena o altra de superioritat, no importa quina. No se'ns	amaga	que és una superioritat probablement falsa, o almenys deliberadament
les funcions baixes". L'home, per realitzar-les, es retira, s'aparta, s'	amaga	. Només el fet de menjar s'ha salvat de la restricció, i encara hi ha el
fetorosos on tot és esbocinat i la lluita titànica dels avions que s'	amaguen	entre els núvols "en olímpica emboscada"—, llegint aquelles pàgines
s'atipaven, es reservaven les menges millors. Els qui es van poder	amagar	(entre ells un fill de la dona que ens ho contava) evitaren la fugida

Pàgina 1 (de 191)

50 següents