Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Allavoras me vaig adonar tót d' un plegat de que la Filomena s' habia	amagrit	d' un quant temps á n' aquella part. A la pobra li debia suchsehir lo que
negre al volt dels cabells. En sortia, darrer de tots, també Zorbàs,	amagrit	per l'amor, amb un gros anell de prometatge al dit, una corona de
a fora seia Mimitó, arrupit, ferotge, com un gos apallissat. S'havia	amagrit	, els ulls se li havien enfonsat en llurs conques, cremaven. Es tombà, em
té un nom, s'escapa del terror d'una parla sense límit: la realitat s'	amagreix	i es familiaritza, entra dins un estil, no desborda el llenguatge: la
No m'estranyaria gens que amb el temps que vareig estar allí m'hagués	amagrit	mitja arroba. Tot lo que és desig em fogia, em buidava espiritualment. El
de nits, y ja veig que tot axò m'esclavisaría, me daría angunies y m'	amagriría	més que tots els defectes d'aquest pis, ahont fins ara hem viscut ab bona
vas, tan distret —li digué en Badenes agafant-lo pel braç. Noi, t'has	amagrit	! Ja sé el que és. M'havien dit que estaves enamorat i que ja no t'acostes
També en la barba negríssima ha fet aparició més d'un fil de plata. S'ha	amagrit	, si abans era esvelt. Son ventre absent s'ha fet més còncau encara, més
l'animalet era víctima d'una tragèdia familiar. No havia tingut temps d'	amagrir	-se. Servava, encara, el pèl lluent dels gossos que han fruït de
Havia fregat l'esquena de Laia. La contemplà: —Què flaca! Com t'ha	amagrit	la maleïda pesta!... I jo... La tenia abraçada. La besava. —Tu malalta
no tenia lleure per a res. Es passava el dia estudiant, i els llibres li	amagrien	les galtes, li entristien la sang i li feien créixer la barba
la seva gran flaquesa. Visiblement ens podíem fer càrrec de com s'havia	amagrit	: el seu nas era tot fi i els seus braços flonjos, més que flonjos d'una
avivar; content, acontentar; quiet, aquietar; sabent, assabentar; magre,	amagrir	; feble, afeblir; franc, afranquir; profund, aprofundir; covard,
conjugació o de la tercera, compareu aprimar (de prim) i	amagrir	(de magre), apregonar (de pregon) i aprofundir (de
d'una persona són fills de l'esquelet; per això, encara que un s'	amagreixi	, s'arrugui de pell i canviï el color per malaltia, no perd les seves
a minvar l'any 1916, després que els adults ja s'havien	amagrit	. Aquest fet és molt versemblant per dos factors: primer perquè les
s'acabaran si obeïm estrictament les dades que se us donaran aquí.	Amagrir	-se si cal, emmalaltir mai Aquest és el nostre lema. El pregonem als
Edema de guerra Prot., calor., greix Anèmia Fe Quan diem "	amagrir	si cal" volem dir que si mai les circumstàncies de la guerra ens
La fam simple es pot resistir mesos i mesos. Deu consells 1r·	Amagrir	-se si cal, emmalaltir mai. Naturalment que quan diem emmalaltir mai,
i volta, començà a notar-se un fort canvi en la meva persona. Deien que m'	amagria	amb increïble velocitat, com un globus desinflat a corre-cuita. I, com si
enteresa, tota la pluja d'adversitats de la lluita. S'ha empobrit, s'ha	amagrit	, s'ha decandit. Ha ajudat més que no ha estat ajudada. I com a paga, ha
De l'home de pocs mesos enrera, ben poca cosa en restava. S'havia	amagrit	d'una manera alarmant, el cos se li encorbava, la fulgor dels ulls
tenen en compte, en cas de dificultats per a la venda, que l'animal no s'	amagreixi	, perquè com és sabut, i segons dita popular, el greix més car que hi ha
passant a voltes completament desapercebut. Quan un litiàsic antic s'	amagreix	i els dolors que abans tenia d'una manera intermitent es fan continus a
vegades vòmits i diarrea. Si els símptomes duren gaires dies els malalts	amagreixen	ràpidament i es posen en evidència els signes de insuficiència hepàtica
davant els parisencs la innocència de Genoveva. Amb el dejuni constant	amagrí	el seu cos de verge. La fama de la seva virtut sobreixí de la Gàl·lia. De
en turment propi la felicitat dels altres, i de l'anar gras del veí se n'	amagreix	ell. En el pecat té la pena l'envaït d'aquesta pesta. Tots els altres
pensarós hores i hores, les pupil·les dilatades. No dormia i s'havia	amagrit	. Una nit, esgotat de circular sol entre foscors, va entrar al cafè de can
Calla i aguanta. I a voltes somriu, com angelical... L'Elvira s'ha	amagrit	i va abstreta, perduda l'alegria. A la mare, li han de donar corrent
civil, no pogué sortir de Barcelona! Va perdre la gana y l' humor; s'	amagrí	; semblava una criatura que anyorés la dida; cosas de que abans no n' feya
i en el teu catre van saltant les puces, vés-te	amagrint	i vés plorant a dolls. No fugis dels pecats ni de la fressa,
—Cap argelaga hi ha que s'aconsoli, i el coscoll s'ha	amagrit	i s'ha assecat! El seu cabell era com rapa d'oli, tot
progressos de l'alimentació i de l'eliminació dels residus va en camí d'	amagrir	-se i alhora paral·lelament no se sap per què malgrat el progrés de la
i Marne Marne i Oise a saber alhora paral·lelament no se sap per què s'	amagreixen	s'encongeixen reprenc el tema Oise Marne en un mot la pèrdua seca per cap
mató. El doctor t'ho ha dit: només has de menjar mató si et vols	amagrir	. [(Torna a acostar-se a l'Andréi.)] En Bobik està tot fred.
Quants anys fa que treballo? El meu cervell s'ha ressecat, m'he	amagrit	, m'he fet vella i res, res, res, cap satisfacció... i el temps passa i
que't despullaba, que't tornava a vestir, que't donava caldo, que t'	amagría	i que t'engreixaba, i que't trovabes pecador sense sapiguer per què, ni
Dona, desitjava aquest moment. Però estàs esblaimada, t'has	amagrit	. Quina és la causa de trobar-te així? Fedra No m'ho preguntis.
portarli y aixis cada dia que no li faltava res, mes los gossos s' anaren	amagrint	que el rey no pogué menos de estranyarho; per aixó va manar que 'ls
uns estudis sobre l' Art Ojival, y de debó, quan los llegia jo 'm sentia	amagrir	y decandirme esperimentant las propias alucinacions que, segons ell,
á Girona, mos companys, l'endaurador y'l senyor Perfet, deyan que m'havía	amagrit	. —No ha sigut per falta de menjar, —responía. La "Santa" creya de debò
á flor de llabis, fidel nunci de sa gaubansa. En cambi, tant s' havia	amagrit	lo del llauner, aprés de la crescuda, que ja 'ls ossos li foradavan la
Jarassana, 't, quedarás, Deu m' aconsoli, fente malbé la salut y	amagrin	te la carnadura per trauren no res al cap d'avall. —Que he d' amagrirme
y amagrinte la carnadura per trauren no res al cap d'avall. —Que he d'	amagrir	me jo, contestá l' esquilador, tot mirantse de reull á sa ingrata que
I el vell cada dia anava perdent les forces més i més, i la dòna s'anava	amagrint	, revellint-se. Quan el seu sogre morí després d'anys d'aquesta agonia, la
d'aterrarlos y enterrarlos. Consumint aquesta amargura infinita que li	amagría	'l cos y enervava l'ánima com si s'anés á morir, arribá á sas orellas la
amargura de la pobra noya no pará fins al calvari. Perdé la gana; s' aná	amagrint	aparentant mes grossos encara aquells sos ulls, enfosquits per la espessó
dotze canas y fins vintivuyt canas. ¿Quí no ha vist una criatura que vá	amagrint	se de camas y brassets al propi temps que s' infla de ventre; esgrogueida
clos, vindran els cucs i sen faran pastura. Vull	amagrî	ls meus llavis i el meu còs per fer-me tornar l'ànima més
tres anys abans. Li havien sortit cabells grisos a les temples. I s'havia	amagrit	. —Faig règim. Els triglicèrids. —El què? —vaig riure. —Xacres de l'

Pàgina 1 (de 2)

50 següents