Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

com la bricbarca va fent bordades durant tres dies seguits, esperant que	amaini	un dur vent del Nord. No reposarà fins que la vegi, afluixant les veles
de la mort de N' Estel d'Or. Les dames la ploren desoladament.] [Va	amainant	la tempestat i veuen al lluny una claror sobre la mar vermella. La claror
noy, va causar l' efecte d' una galleda d' aygua freda: la dona comensá á	amaynar	velas y se 'n va tornar com un gos bastonejat. Dubto qu' intenti res,
i de quimeres que es creu tan malalt com desventurat. Finalment, havent	amainat	una mica la pluja, me'n vaig anar a casa en un estat d'enfebrament i
d'aquell qui, a vint anys, no té una ambició desmesurada. Queia la tarda.	Amainava	l'horrible xafogor. Feia de bon caminar sota les ombres allargassades
al psiquiatre... Encara que, segons diuen, els "hippies" ja comencen a	amainar	: disminueixen en nombre, a ulls veients. ¿Demà?... Demà serà un altre
tot això sortia del camp, i al camp retornava. L'excitació rural havia d'	amainar	, doncs, en proporció. El carlisme, que la representava, anirà
quan està cansat reposa i quan té son dorm i després d'una gran activitat	amaina	per a tornar a empendre el cami amb creixents i minvants com la lluna y
la mar. Silenci. Per l'horitzó passa un vaixell amb un llumet encés. Ja	amaina	la remor de la pluja. Al girar-se vers el malalt la mongeta dóna un crit
això? —preguntà María Gloria, a la qui, lo precari de la situació, no	amainava	pas el séu innat ergull. —Amb el dret amb que tot home que sab nadar es
besties qui eren amb ell a l'arca. I avià Deu un vent damunt la terra i	amainaren	les aigües. I foren closes les dèus de l'abís i les catarates del cel. De
en el mirall d'aigües calmes de la badia. XXIII Tornada El xaloc	amainava	ja. S'amansia, feixuc de facècies. Corria ara pels turons veïns, xisclant
de Déu. Aquesta situació no podia, però, durar gaire estona. En comptes d'	amainar	el temporal, augmentava cada vegada més i era impossible sostenir-se
vagà a mercè de les ones durant hores i més hores. Quan el temporal	amainà	, ell continuava desmaiat, sense donar-se compte de res, i qui sap si ja
Un llarg silenci. Per l'horitzó passa un vaixell amb un llumet encès.	Amaina	la remor de la pluja. Al tombar la cara vers el malalt la monja llança un
cantarien. Ells recitarien versos. El vell, en ésser enllà de la mar,	amainaria	la vela i tocaria l'acordió. —L'acordió és ben vulgar —digué la petita—.
un dia i dues nits. I també, de sobte, a trenc d'alba, l'oratge que	amaina	, se'l veu caure inanimat sobre la blavor de l'aigua altra vegada
hissat la mestra i amb el floc anem cenyint que és un gust! Si el vent no	amaina	, arrai; arribarem a port amb les veles soles! ¿Com esteu? —¿Jo? Ajagut
i esperava que la tempesta que la vella geniüda li abocava al seu damunt	amainés	com un temporal. Trobava que tenia tota la raó, i no sabia defensar-se
del seu client i a mi, ens va fer unes explicacions científiques, que	amainaren	paulatinament fins convertir-se en una conversa en la qual poguérem
aspirava en l'aire sentors de tragèdia. A fora la tempesta semblava	amainar	la seva fúria; els trons havien emmudit, però encara persistia la
de matinada no pogué aclucar els ulls. Dormí amb una son prima a l'	amainar	el tràngol, per a desvetllar-se quan a coberta ja feia estona que Arnau
disimula... De porta a porta empinen les botelles per a pendre força i no	amainar	la calor, segons ells diuen. I aixina saltegen de la vila als ravals i
¡I quins moterons de carderes es crien allí! Quan algun estiu l'aigua	amaina	, fa funcionar la "tahona" i no cal dir la peneta que li dona menejar-la;
cavall que els tractants han portat cap a este poble; i com afegitó, que	amaina	o creix —segons les festes— les llocades de patos i pollastres. Sinó és
alguna presa forçada d'eixarop de gaiato. Tants d'escardussons li	amainaren	els fums i va tindre que abaixar la punteria... I allà te va cap al
porreta al cànem, gelà la tarongeta i... res, que l'amagatall del rebost	amainava	; i fins lo blat, en lo que confiava per a un comport, se li aflamà i sols
en trenta trossos per a obsequiar a tots; qui no dret, sentat, tots fan	amainar	les platerades de llepolies, i les botelles se buiden per minuts. Lo
cap amunt, girant-se, ara d'un cantó, ara de l'altre, després el vent	amainava	una mica i, en comptes de baixar com una pedra, es gronxaven fent esses i
has de mirar el que fas, que m'has posat el peu a la boca! El vent anà	amainant	a poc a poc, i la Maria i el seu germà, tot fent esses i giragonses, van
la població. Londres, 7, 9'43. (A. B.). La pluja de foc	amaina	en el Canal Sant Jordi. Vent huracanat s'endugué cases, arbres i vaques.
(Urgent). Notícies de Copenhaguen donen detalls d'haver	amainat	la pluja de foc Canal Sant Jordi. Brussel·les, 7, 10'03.
estirabot. Em quedo fet un sac de gemecs desinflat, i em mano a mi mateix	amainar	les veles solellades de l'eufòria per a estendre les veles grises que
Sant Vladimir inicia un buf molt siberià. Jo segueixo sense	amainar	vela: —Assegura, també, el cronista Nestor (crec que amb un xic de
violent! Per fi, una matinada es va fer un esboranc groc en el cel,	amainà	el vent, i el falutx arrambà, com per miracle, a la platja ampla d'una
banda a l'altra, sovint entre llamps i trons. Els passatgers deixaven que	amainés	, tot arraulint-se en llurs camarots. Però no eren tot maltempsades. Hi
cap galledes, cossis, bots i barrals. Després, a poc a poc la tempesta	amaina	, la pluja es torna uniforme, suau. Aleshores neixen aquelles tardes
potser, en el seu origen, però curosament cultivada. Quan hagué	amainat	, la Vicky s'aixecà del balancí i preguntà: —Veieu el mar des d'aquí?
els vehins, encara que lluntet per la calor, y quant les flames	amainen	, els gicóns es desafíen a saltarla. Presenta una vista molt atrayent el
pues no podía haver quina li fera cara 'l temporal. —No pòrta traça de	amaynar	—digué al migjòrn uno. —Bé pòt ser que dure huit díes —respongué atre— y
anegarse la barca que s' atrevira a ferse a la mar; en cuant el temporal	amaynara	un pòch aniríen a buscar als perduts. El Sant Cristo que 'ls guarde hasta
de lo qu' en el pòrt pareixía jagantí monument y allí còrfa de anòu, y	amainá	'l vent, s' amançaren les ones, y la mar que pareixía un espill,
avisa que 's mija nit. La gent comença a desfilar cap a ses cases;	amainen	les flames de la foguera, per lo que 'ls gicóns s' atrevixen a saltarla
a pòc passá a bravenca per el fòrt maestral que es va presentar de sopte;	amainaren	vèles fins a mig abre, posant riços, a pesar de lo que les galeòtes
doble que els altres anys. 1883. L'impost de les falles feu	amainar	el nombre d'elles, puix sols se'n plantaren quatre. 1884. Per no
la ciutat, com a reconeixement de tenir-la per la seva reina i senyora.	Amainada	la pesta, el Consell de Cent féu vot perpetu de dedicar a la Immaculada
sobretot l'Onyar, es "desvergonyien", sols de tirar-hi aquestes pomes	amainaven	la fúria, i aviat el perill d'inundació desapareixia. Els qui vivien a
estrany que es mostressin rumbosos, a l'estil "currutaco", quan havia	amainat	el treball. Observa Rafael d'Amat que © —els perruquers—, ©
de les costellades. El dijous semblà, segons notícies, que la cosa	amainava	una mica; però els rumors del que havia passat eren catastròfics.
és el mateix Jesús qui porta el timó de la llur barqueta; és Ell qui	amaina	el temporal i qui amoroseix amb les dolçors de sa gràcia les situacions

Pàgina 1 (de 4)

50 següents