Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
amainar V 185 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb amainar Freqüència total:  185 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

com la bricbarca va fent bordades durant tres dies seguits, esperant que amaini un dur vent del Nord. No reposarà fins que la vegi, afluixant les veles
de la mort de N' Estel d'Or. Les dames la ploren desoladament.] [Va amainant la tempestat i veuen al lluny una claror sobre la mar vermella. La claror
noy, va causar l' efecte d' una galleda d' aygua freda: la dona comensá á amaynar velas y se 'n va tornar com un gos bastonejat. Dubto qu' intenti res,
i de quimeres que es creu tan malalt com desventurat. Finalment, havent amainat una mica la pluja, me'n vaig anar a casa en un estat d'enfebrament i
d'aquell qui, a vint anys, no té una ambició desmesurada. Queia la tarda. Amainava l'horrible xafogor. Feia de bon caminar sota les ombres allargassades
al psiquiatre... Encara que, segons diuen, els "hippies" ja comencen a amainar: disminueixen en nombre, a ulls veients. ¿Demà?... Demà serà un altre
tot això sortia del camp, i al camp retornava. L'excitació rural havia d'amainar, doncs, en proporció. El carlisme, que la representava, anirà
quan està cansat reposa i quan té son dorm i després d'una gran activitat amaina per a tornar a empendre el cami amb creixents i minvants com la lluna y
la mar. Silenci. Per l'horitzó passa un vaixell amb un llumet encés. Ja amaina la remor de la pluja. Al girar-se vers el malalt la mongeta dóna un crit
això? —preguntà María Gloria, a la qui, lo precari de la situació, no amainava pas el séu innat ergull. —Amb el dret amb que tot home que sab nadar es
besties qui eren amb ell a l'arca. I avià Deu un vent damunt la terra i amainaren les aigües. I foren closes les dèus de l'abís i les catarates del cel. De
en el mirall d'aigües calmes de la badia. XXIII Tornada El xaloc amainava ja. S'amansia, feixuc de facècies. Corria ara pels turons veïns, xisclant
de Déu. Aquesta situació no podia, però, durar gaire estona. En comptes d'amainar el temporal, augmentava cada vegada més i era impossible sostenir-se
vagà a mercè de les ones durant hores i més hores. Quan el temporal amainà, ell continuava desmaiat, sense donar-se compte de res, i qui sap si ja
Un llarg silenci. Per l'horitzó passa un vaixell amb un llumet encès. Amaina la remor de la pluja. Al tombar la cara vers el malalt la monja llança un
cantarien. Ells recitarien versos. El vell, en ésser enllà de la mar, amainaria la vela i tocaria l'acordió. —L'acordió és ben vulgar —digué la petita—.
un dia i dues nits. I també, de sobte, a trenc d'alba, l'oratge que amaina, se'l veu caure inanimat sobre la blavor de l'aigua altra vegada
hissat la mestra i amb el floc anem cenyint que és un gust! Si el vent no amaina, arrai; arribarem a port amb les veles soles! ¿Com esteu? —¿Jo? Ajagut
i esperava que la tempesta que la vella geniüda li abocava al seu damunt amainés com un temporal. Trobava que tenia tota la raó, i no sabia defensar-se
del seu client i a mi, ens va fer unes explicacions científiques, que amainaren paulatinament fins convertir-se en una conversa en la qual poguérem
aspirava en l'aire sentors de tragèdia. A fora la tempesta semblava amainar la seva fúria; els trons havien emmudit, però encara persistia la
de matinada no pogué aclucar els ulls. Dormí amb una son prima a l'amainar el tràngol, per a desvetllar-se quan a coberta ja feia estona que Arnau
disimula... De porta a porta empinen les botelles per a pendre força i no amainar la calor, segons ells diuen. I aixina saltegen de la vila als ravals i
¡I quins moterons de carderes es crien allí! Quan algun estiu l'aigua amaina, fa funcionar la "tahona" i no cal dir la peneta que li dona menejar-la;
cavall que els tractants han portat cap a este poble; i com afegitó, que amaina o creix —segons les festes— les llocades de patos i pollastres. Sinó és
alguna presa forçada d'eixarop de gaiato. Tants d'escardussons li amainaren els fums i va tindre que abaixar la punteria... I allà te va cap al
porreta al cànem, gelà la tarongeta i... res, que l'amagatall del rebost amainava; i fins lo blat, en lo que confiava per a un comport, se li aflamà i sols
en trenta trossos per a obsequiar a tots; qui no dret, sentat, tots fan amainar les platerades de llepolies, i les botelles se buiden per minuts. Lo
cap amunt, girant-se, ara d'un cantó, ara de l'altre, després el vent amainava una mica i, en comptes de baixar com una pedra, es gronxaven fent esses i
has de mirar el que fas, que m'has posat el peu a la boca! El vent anà amainant a poc a poc, i la Maria i el seu germà, tot fent esses i giragonses, van
la població. Londres, 7, 9'43. (A. B.). La pluja de foc amaina en el Canal Sant Jordi. Vent huracanat s'endugué cases, arbres i vaques.
(Urgent). Notícies de Copenhaguen donen detalls d'haver amainat la pluja de foc Canal Sant Jordi. Brussel·les, 7, 10'03.
estirabot. Em quedo fet un sac de gemecs desinflat, i em mano a mi mateix amainar les veles solellades de l'eufòria per a estendre les veles grises que
Sant Vladimir inicia un buf molt siberià. Jo segueixo sense amainar vela: —Assegura, també, el cronista Nestor (crec que amb un xic de
violent! Per fi, una matinada es va fer un esboranc groc en el cel, amainà el vent, i el falutx arrambà, com per miracle, a la platja ampla d'una
banda a l'altra, sovint entre llamps i trons. Els passatgers deixaven que amainés, tot arraulint-se en llurs camarots. Però no eren tot maltempsades. Hi
cap galledes, cossis, bots i barrals. Després, a poc a poc la tempesta amaina, la pluja es torna uniforme, suau. Aleshores neixen aquelles tardes
potser, en el seu origen, però curosament cultivada. Quan hagué amainat, la Vicky s'aixecà del balancí i preguntà: —Veieu el mar des d'aquí?
els vehins, encara que lluntet per la calor, y quant les flames amainen, els gicóns es desafíen a saltarla. Presenta una vista molt atrayent el
pues no podía haver quina li fera cara 'l temporal. —No pòrta traça de amaynar —digué al migjòrn uno. —Bé pòt ser que dure huit díes —respongué atre— y
anegarse la barca que s' atrevira a ferse a la mar; en cuant el temporal amaynara un pòch aniríen a buscar als perduts. El Sant Cristo que 'ls guarde hasta
de lo qu' en el pòrt pareixía jagantí monument y allí còrfa de anòu, y amainá 'l vent, s' amançaren les ones, y la mar que pareixía un espill,
avisa que 's mija nit. La gent comença a desfilar cap a ses cases; amainen les flames de la foguera, per lo que 'ls gicóns s' atrevixen a saltarla
a pòc passá a bravenca per el fòrt maestral que es va presentar de sopte; amainaren vèles fins a mig abre, posant riços, a pesar de lo que les galeòtes
doble que els altres anys. 1883. L'impost de les falles feu amainar el nombre d'elles, puix sols se'n plantaren quatre. 1884. Per no
la ciutat, com a reconeixement de tenir-la per la seva reina i senyora. Amainada la pesta, el Consell de Cent féu vot perpetu de dedicar a la Immaculada
sobretot l'Onyar, es "desvergonyien", sols de tirar-hi aquestes pomes amainaven la fúria, i aviat el perill d'inundació desapareixia. Els qui vivien a
estrany que es mostressin rumbosos, a l'estil "currutaco", quan havia amainat el treball. Observa Rafael d'Amat que © —els perruquers—, ©
de les costellades. El dijous semblà, segons notícies, que la cosa amainava una mica; però els rumors del que havia passat eren catastròfics.
és el mateix Jesús qui porta el timó de la llur barqueta; és Ell qui amaina el temporal i qui amoroseix amb les dolçors de sa gràcia les situacions

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »