×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb amainar |
Freqüència total: 198 |
CTILC1 |
com la bricbarca va fent bordades durant tres dies seguits, esperant que | amaini | un dur vent del Nord. No reposarà fins que la vegi, afluixant les veles | de la mort de N' Estel d'Or. Les dames la ploren desoladament.] [Va | amainant | la tempestat i veuen al lluny una claror sobre la mar vermella. La claror | noy, va causar l' efecte d' una galleda d' aygua freda: la dona comensá á | amaynar | velas y se 'n va tornar com un gos bastonejat. Dubto qu' intenti res, | i de quimeres que es creu tan malalt com desventurat. Finalment, havent | amainat | una mica la pluja, me'n vaig anar a casa en un estat d'enfebrament i | d'aquell qui, a vint anys, no té una ambició desmesurada. Queia la tarda. | Amainava | l'horrible xafogor. Feia de bon caminar sota les ombres allargassades | al psiquiatre... Encara que, segons diuen, els "hippies" ja comencen a | amainar | : disminueixen en nombre, a ulls veients. ¿Demà?... Demà serà un altre | tot això sortia del camp, i al camp retornava. L'excitació rural havia d' | amainar | , doncs, en proporció. El carlisme, que la representava, anirà | quan està cansat reposa i quan té son dorm i després d'una gran activitat | amaina | per a tornar a empendre el cami amb creixents i minvants com la lluna y | la mar. Silenci. Per l'horitzó passa un vaixell amb un llumet encés. Ja | amaina | la remor de la pluja. Al girar-se vers el malalt la mongeta dóna un crit | això? —preguntà María Gloria, a la qui, lo precari de la situació, no | amainava | pas el séu innat ergull. —Amb el dret amb que tot home que sab nadar es | besties qui eren amb ell a l'arca. I avià Deu un vent damunt la terra i | amainaren | les aigües. I foren closes les dèus de l'abís i les catarates del cel. De | en el mirall d'aigües calmes de la badia. XXIII Tornada El xaloc | amainava | ja. S'amansia, feixuc de facècies. Corria ara pels turons veïns, xisclant | de Déu. Aquesta situació no podia, però, durar gaire estona. En comptes d' | amainar | el temporal, augmentava cada vegada més i era impossible sostenir-se | vagà a mercè de les ones durant hores i més hores. Quan el temporal | amainà | , ell continuava desmaiat, sense donar-se compte de res, i qui sap si ja | Un llarg silenci. Per l'horitzó passa un vaixell amb un llumet encès. | Amaina | la remor de la pluja. Al tombar la cara vers el malalt la monja llança un | cantarien. Ells recitarien versos. El vell, en ésser enllà de la mar, | amainaria | la vela i tocaria l'acordió. —L'acordió és ben vulgar —digué la petita—. | un dia i dues nits. I també, de sobte, a trenc d'alba, l'oratge que | amaina | , se'l veu caure inanimat sobre la blavor de l'aigua altra vegada | hissat la mestra i amb el floc anem cenyint que és un gust! Si el vent no | amaina | , arrai; arribarem a port amb les veles soles! ¿Com esteu? —¿Jo? Ajagut | i esperava que la tempesta que la vella geniüda li abocava al seu damunt | amainés | com un temporal. Trobava que tenia tota la raó, i no sabia defensar-se | del seu client i a mi, ens va fer unes explicacions científiques, que | amainaren | paulatinament fins convertir-se en una conversa en la qual poguérem | aspirava en l'aire sentors de tragèdia. A fora la tempesta semblava | amainar | la seva fúria; els trons havien emmudit, però encara persistia la | de matinada no pogué aclucar els ulls. Dormí amb una son prima a l' | amainar | el tràngol, per a desvetllar-se quan a coberta ja feia estona que Arnau | disimula... De porta a porta empinen les botelles per a pendre força i no | amainar | la calor, segons ells diuen. I aixina saltegen de la vila als ravals i | ¡I quins moterons de carderes es crien allí! Quan algun estiu l'aigua | amaina | , fa funcionar la "tahona" i no cal dir la peneta que li dona menejar-la; | cavall que els tractants han portat cap a este poble; i com afegitó, que | amaina | o creix —segons les festes— les llocades de patos i pollastres. Sinó és | alguna presa forçada d'eixarop de gaiato. Tants d'escardussons li | amainaren | els fums i va tindre que abaixar la punteria... I allà te va cap al | porreta al cànem, gelà la tarongeta i... res, que l'amagatall del rebost | amainava | ; i fins lo blat, en lo que confiava per a un comport, se li aflamà i sols | en trenta trossos per a obsequiar a tots; qui no dret, sentat, tots fan | amainar | les platerades de llepolies, i les botelles se buiden per minuts. Lo | cap amunt, girant-se, ara d'un cantó, ara de l'altre, després el vent | amainava | una mica i, en comptes de baixar com una pedra, es gronxaven fent esses i | has de mirar el que fas, que m'has posat el peu a la boca! El vent anà | amainant | a poc a poc, i la Maria i el seu germà, tot fent esses i giragonses, van | la població. Londres, 7, 9'43. (A. B.). La pluja de foc | amaina | en el Canal Sant Jordi. Vent huracanat s'endugué cases, arbres i vaques. | (Urgent). Notícies de Copenhaguen donen detalls d'haver | amainat | la pluja de foc Canal Sant Jordi. Brussel·les, 7, 10'03. | estirabot. Em quedo fet un sac de gemecs desinflat, i em mano a mi mateix | amainar | les veles solellades de l'eufòria per a estendre les veles grises que | Sant Vladimir inicia un buf molt siberià. Jo segueixo sense | amainar | vela: —Assegura, també, el cronista Nestor (crec que amb un xic de | violent! Per fi, una matinada es va fer un esboranc groc en el cel, | amainà | el vent, i el falutx arrambà, com per miracle, a la platja ampla d'una | banda a l'altra, sovint entre llamps i trons. Els passatgers deixaven que | amainés | , tot arraulint-se en llurs camarots. Però no eren tot maltempsades. Hi | cap galledes, cossis, bots i barrals. Després, a poc a poc la tempesta | amaina | , la pluja es torna uniforme, suau. Aleshores neixen aquelles tardes | potser, en el seu origen, però curosament cultivada. Quan hagué | amainat | , la Vicky s'aixecà del balancí i preguntà: —Veieu el mar des d'aquí? | els vehins, encara que lluntet per la calor, y quant les flames | amainen | , els gicóns es desafíen a saltarla. Presenta una vista molt atrayent el | pues no podía haver quina li fera cara 'l temporal. —No pòrta traça de | amaynar | —digué al migjòrn uno. —Bé pòt ser que dure huit díes —respongué atre— y | anegarse la barca que s' atrevira a ferse a la mar; en cuant el temporal | amaynara | un pòch aniríen a buscar als perduts. El Sant Cristo que 'ls guarde hasta | de lo qu' en el pòrt pareixía jagantí monument y allí còrfa de anòu, y | amainá | 'l vent, s' amançaren les ones, y la mar que pareixía un espill, | avisa que 's mija nit. La gent comença a desfilar cap a ses cases; | amainen | les flames de la foguera, per lo que 'ls gicóns s' atrevixen a saltarla | a pòc passá a bravenca per el fòrt maestral que es va presentar de sopte; | amainaren | vèles fins a mig abre, posant riços, a pesar de lo que les galeòtes | doble que els altres anys. 1883. L'impost de les falles feu | amainar | el nombre d'elles, puix sols se'n plantaren quatre. 1884. Per no | la ciutat, com a reconeixement de tenir-la per la seva reina i senyora. | Amainada | la pesta, el Consell de Cent féu vot perpetu de dedicar a la Immaculada | sobretot l'Onyar, es "desvergonyien", sols de tirar-hi aquestes pomes | amainaven | la fúria, i aviat el perill d'inundació desapareixia. Els qui vivien a | estrany que es mostressin rumbosos, a l'estil "currutaco", quan havia | amainat | el treball. Observa Rafael d'Amat que © —els perruquers—, © | de les costellades. El dijous semblà, segons notícies, que la cosa | amainava | una mica; però els rumors del que havia passat eren catastròfics. | és el mateix Jesús qui porta el timó de la llur barqueta; és Ell qui | amaina | el temporal i qui amoroseix amb les dolçors de sa gràcia les situacions |
|