×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb amanir |
Freqüència total: 411 |
CTILC1 |
| , val a dir-ho, però va quedar-se tot sol. Ell, que ja s' | amania | per fugir, es quedà parat, perquè, de valent, no en tenia més que el nom. | | neta i vigorosa. Mare i fill entraven a la masia. Marina començava a | amanir | el sopar; Marçal agafava el llibre i s'asseia a la vora del foc. Mentre | | Feu després acotxar lo nen al bressol, encarregá á l' Angeleta qu' | amanís | lo dinar en quatre esgarrapadas y, com entrés enlluhernada, aná á séures | | han descansat una estona vora els pessebres, i, menjada una pallada, els | amanixen | aparellant-los amb albardó, mantes i pells de corder adobades, i es | | aixó 'm manca Una veu. Posa junt ab donya Blanca un pagés ben | amanit | . Tano. Y aquesta set m' atormenta. Si ab aigua 'm rego, la gana | | Ella. Pero, home, qu' es lo que pesca? Ell. En lloc d' | amaní | una llesca are amaneixo un vestit. Ella. Y donchs, que l' ha fet | | home, qu' es lo que pesca? Ell. En lloc d' amaní una llesca are | amaneixo | un vestit. Ella. Y donchs, que l' ha fet quedá? Ell. | | la teoria de les mutacions, marideu-la amb les regles de Mendel i ho | amaniu | tot junt amb el micromeisme de Weismann i tindreu la moderna genètica amb | | netejava, feia l'endreça. Descloscava i pelava l'all, la ceba i els ous. | Amania | l'anxovada que es presentava en el seu bany com una estela carnosa de | | hi portava: algunes cebes dolces i un manat de ràvecs llargaruts a fi d' | amanir | un enciam dins l'escudella, perquè els sants, quan visiten la terra, | | i més temps, fins que raja a l'aixeta de la cuina, on la minyona que | amaneix | el dinar, boteruda i vermella de mans i potser bigotuda, si és dona ja | | les grans banderes blanques i rosades, nunci i penyora d'estar-se | amanint | a posar-se en camí. Parlaran després de la seva presència propera el gran | | home fet i madur, i encara avui, que ja és vinguda l'hora d'estar sempre | amanit | pel gran viatge sense retorn, que el company de camí pot trucar-me a la | | i cou el menjar per a quan tornin els homes del camp o de la vinya, i | amaneix | un plat d'escudella al pobre desvalgut que truca a la porta. El regne del | | de no ser-hi a temps. Els triga de lluir el vistós mantell nou que els | amaneix | la primavera. El roure s'hi pensa, dubta, vol i dol i no acaba mai de | | els n'avisa? ¿És que una mà, misteriosa i provident, com la vetlladora en | amanir | la llàntia, que hi aboca justa la mesura d'oli perquè cremi fins entrat | | sorpresa de trobar fulles grogues als pollancres, i la tardor s' | amaneix | a trucar a les portes de l'any, quan més oblidada la teníem. Mai no hi | | tot al volt. I ell, veient-se escoltat, cridà encara amb més força: "— | Amaniu | bé l'orella, que us he de dir secrets que són la fina flor de la veritat | | en un infant, tots els homes perillen. No defensar la llibertat d'altri, | amaneix | el jou i la tralla a la pròpia esquena. No sabien veure, no volien veure | | tant pera fer olives, deixeu-ho correr i no n parlem més. Qui no pugui | amanir | amb oli que mengi pa sucat am vi, que escalfa el cap i també alimenta!— | | de ratinyols i pastades amb moll de bou clapat i saginet mascle. I li va | amanir | : —Que se'l posi a la boca del cor al punt que canti el gall, i que | | vianda, diu tot el que pogués arreplegar, fred o calent, amanit o sense | amanir | . No heu pas vist en la vostra vida una bèstia més gosada. Al veïnat, | | tot esperant el sopar; i, després, en aquell sopar tan abundós i ben | amanit | i, finalment, en aquelles regalades i llargues dormides, blanament | | amb tu. I Aaró cremarà sobre ell encens d'aromes: matí per matí, en | amanir | ell les llànties, el cremarà. I també en cremarà, en pujar Aaró les | | de semblant: sant és ell, i sant ha d'ésser per a vosaltres. Hom qui n' | amanirà | d'igual, ni qui en posarà damunt estrany, tallat serà dels de son | | que li haurien donat a dispesa en una casa particular, on tot és cuit i | amanit | amb sal i altres ingredients. El corb és presumit; es pensa que escorxen | | sols en el molí, mentre ella feinejava pels camps. Només li calia | amanir | un covenell de fulles tendres i assentar el fillol al llindar de la | | dels barrots del rastell. L'ardidesa plaïa al trist encadenat, tractava d' | amanir | un somriure, de fer-li un senyal amistós i d'entaular conversa; tot en | | matisava la narració i per les frases naturalment enginyoses amb què l' | amania | , sinó que les seves fugues es feien també interessants per l'originalitat | | negre, sabates reixades i un cannotier un xic de gairell que | amania | amb una punta de tant-me-fa la seva severa fesomia de madonna. Per | | amb faramalla. També conegueren la delícia de les viandes crues, mal | amanides | , salades i agafades. El jove Aspriu s'ho prenia amb paciència, com una | | d'encabir-los junts a les piles; i si venia a tant la càrrega, ja podia | amanir | -se a vigilar, a no moure's del peu de la romana i a discutir amb tothom. | | vida de salvatgina. Li plavia de fatxendejar davant d'Innocenci. Àdhuc s' | amania | les viandes amb una certa meticulositat parençosa. Després de mesurar-se | | Boi. I abocant-se per la borda, cridà al cavaller: —Ara baixem, senyor! | Amaniu | els rems, si us plau. En Bau, digué: —La sort ens acompanya. ¿No | | neules i els torrons i la confitura de l'acabament. I la mistel·la per | amanir | -ho tot! No s'acaba així com així el Nadal. El Pa Eucarístic va endoina per | | exclamar: "Benaurats els que som del país de l'oli!" Mes, ai! que quan | amaniu | el pa, si tireu curt, vaja quina gràcia!; i si tireu llarg i feu bassal, | | la meva vida. Ara ell era a Cannes i la Josette també, per tal d' | amanir | -li els lleures. Pobre rei xaruc i atrotinat qui espremia tot un imperi | | lliures el feia allargar un parell de dies; quan duien a taula l'ensiam | amanit | per ella, una lluna d'oli era més difícil de trobar que una unça de | | estarrufat.— Però us veig molt parat, doctor. Apa, veniu amb mi i | amaniu | el cove per pescar. Agafant-me del braç se m'endugué, vulgues no vulgues, | | carn com es tomba un home, —un home ben home— sinó amb la pròpia carn ben | amanida | i amb la sal de l'ànima, que és una vianda que ve de Déu i que abunda poc | | i el bon gust de conservar secretes, no es limità a entrar i sortir per | amanir | el berenar dels savis, sinó que algunes vegades va asseure's a la | | això sense comptar que no n'hi havia d'altre com ell per a fer l'arròs, | amanir | una ensiamada, lligar l'allioli i rostir el conill amb llampecs, encara | | amic de tirar pedretes a les dones, animava la taula dels emigrats i | amania | la conversa quan venia a tomb amb estirabots que feien riure grassament | | terra on les criatures s'han de criar, o pels minerals amb què les volem | amanir | , o les hem de coure." "Aleshores es realitzarà la meravella de les | | Altres dos els les van donant pelades, i així en passem molta via. Kat | amaneix | els porcells, les pastanagues, els pèsols, i la coliflor. Per tal | | el sol material, ens desensonyem, deixem el llit del descans honest i ens | amanim | a treballar en tasques honorívoles. I quan surt el Sol de Déu, Jesús, | | farem companyia... Deus estar, com qui diu, dejú, et faré una truita, t' | amaniré | uns tomàquets... No, gràcies, en sentir-me de nou al carrer m'han agafat | | de pols de flors de sofre, amb alls xafats. Amb aquesta substància | amaneixen | gairebé tot el que mengen —com si fos mostassa o salsa a la maionesa. És | | creure que la seva obra no es farà acceptar ni esdevindrà popular si no l' | amaneixen | amb faules. Èfor, certament, no és dels més escrupolosos; sovint és | | Parà l'orella per tots cantons. La mare i la germana eren a la cuina | amanint | el dinar: avui tenien el padrí convidat i calia escarrassar-s'hi. El |
|