Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

, val a dir-ho, però va quedar-se tot sol. Ell, que ja s'	amania	per fugir, es quedà parat, perquè, de valent, no en tenia més que el nom.
neta i vigorosa. Mare i fill entraven a la masia. Marina començava a	amanir	el sopar; Marçal agafava el llibre i s'asseia a la vora del foc. Mentre
Feu després acotxar lo nen al bressol, encarregá á l' Angeleta qu'	amanís	lo dinar en quatre esgarrapadas y, com entrés enlluhernada, aná á séures
han descansat una estona vora els pessebres, i, menjada una pallada, els	amanixen	aparellant-los amb albardó, mantes i pells de corder adobades, i es
aixó 'm manca Una veu. Posa junt ab donya Blanca un pagés ben	amanit	. Tano. Y aquesta set m' atormenta. Si ab aigua 'm rego, la gana
Ella. Pero, home, qu' es lo que pesca? Ell. En lloc d'	amaní	una llesca are amaneixo un vestit. Ella. Y donchs, que l' ha fet
home, qu' es lo que pesca? Ell. En lloc d' amaní una llesca are	amaneixo	un vestit. Ella. Y donchs, que l' ha fet quedá? Ell.
la teoria de les mutacions, marideu-la amb les regles de Mendel i ho	amaniu	tot junt amb el micromeisme de Weismann i tindreu la moderna genètica amb
netejava, feia l'endreça. Descloscava i pelava l'all, la ceba i els ous.	Amania	l'anxovada que es presentava en el seu bany com una estela carnosa de
hi portava: algunes cebes dolces i un manat de ràvecs llargaruts a fi d'	amanir	un enciam dins l'escudella, perquè els sants, quan visiten la terra,
i més temps, fins que raja a l'aixeta de la cuina, on la minyona que	amaneix	el dinar, boteruda i vermella de mans i potser bigotuda, si és dona ja
les grans banderes blanques i rosades, nunci i penyora d'estar-se	amanint	a posar-se en camí. Parlaran després de la seva presència propera el gran
home fet i madur, i encara avui, que ja és vinguda l'hora d'estar sempre	amanit	pel gran viatge sense retorn, que el company de camí pot trucar-me a la
i cou el menjar per a quan tornin els homes del camp o de la vinya, i	amaneix	un plat d'escudella al pobre desvalgut que truca a la porta. El regne del
de no ser-hi a temps. Els triga de lluir el vistós mantell nou que els	amaneix	la primavera. El roure s'hi pensa, dubta, vol i dol i no acaba mai de
els n'avisa? ¿És que una mà, misteriosa i provident, com la vetlladora en	amanir	la llàntia, que hi aboca justa la mesura d'oli perquè cremi fins entrat
sorpresa de trobar fulles grogues als pollancres, i la tardor s'	amaneix	a trucar a les portes de l'any, quan més oblidada la teníem. Mai no hi
tot al volt. I ell, veient-se escoltat, cridà encara amb més força: "—	Amaniu	bé l'orella, que us he de dir secrets que són la fina flor de la veritat
en un infant, tots els homes perillen. No defensar la llibertat d'altri,	amaneix	el jou i la tralla a la pròpia esquena. No sabien veure, no volien veure
tant pera fer olives, deixeu-ho correr i no n parlem més. Qui no pugui	amanir	amb oli que mengi pa sucat am vi, que escalfa el cap i també alimenta!—
de ratinyols i pastades amb moll de bou clapat i saginet mascle. I li va	amanir	: —Que se'l posi a la boca del cor al punt que canti el gall, i que
vianda, diu tot el que pogués arreplegar, fred o calent, amanit o sense	amanir	. No heu pas vist en la vostra vida una bèstia més gosada. Al veïnat,
tot esperant el sopar; i, després, en aquell sopar tan abundós i ben	amanit	i, finalment, en aquelles regalades i llargues dormides, blanament
amb tu. I Aaró cremarà sobre ell encens d'aromes: matí per matí, en	amanir	ell les llànties, el cremarà. I també en cremarà, en pujar Aaró les
de semblant: sant és ell, i sant ha d'ésser per a vosaltres. Hom qui n'	amanirà	d'igual, ni qui en posarà damunt estrany, tallat serà dels de son
que li haurien donat a dispesa en una casa particular, on tot és cuit i	amanit	amb sal i altres ingredients. El corb és presumit; es pensa que escorxen
sols en el molí, mentre ella feinejava pels camps. Només li calia	amanir	un covenell de fulles tendres i assentar el fillol al llindar de la
dels barrots del rastell. L'ardidesa plaïa al trist encadenat, tractava d'	amanir	un somriure, de fer-li un senyal amistós i d'entaular conversa; tot en
matisava la narració i per les frases naturalment enginyoses amb què l'	amania	, sinó que les seves fugues es feien també interessants per l'originalitat
negre, sabates reixades i un cannotier un xic de gairell que	amania	amb una punta de tant-me-fa la seva severa fesomia de madonna. Per
amb faramalla. També conegueren la delícia de les viandes crues, mal	amanides	, salades i agafades. El jove Aspriu s'ho prenia amb paciència, com una
d'encabir-los junts a les piles; i si venia a tant la càrrega, ja podia	amanir	-se a vigilar, a no moure's del peu de la romana i a discutir amb tothom.
vida de salvatgina. Li plavia de fatxendejar davant d'Innocenci. Àdhuc s'	amania	les viandes amb una certa meticulositat parençosa. Després de mesurar-se
Boi. I abocant-se per la borda, cridà al cavaller: —Ara baixem, senyor!	Amaniu	els rems, si us plau. En Bau, digué: —La sort ens acompanya. ¿No
neules i els torrons i la confitura de l'acabament. I la mistel·la per	amanir	-ho tot! No s'acaba així com així el Nadal. El Pa Eucarístic va endoina per
exclamar: "Benaurats els que som del país de l'oli!" Mes, ai! que quan	amaniu	el pa, si tireu curt, vaja quina gràcia!; i si tireu llarg i feu bassal,
la meva vida. Ara ell era a Cannes i la Josette també, per tal d'	amanir	-li els lleures. Pobre rei xaruc i atrotinat qui espremia tot un imperi
lliures el feia allargar un parell de dies; quan duien a taula l'ensiam	amanit	per ella, una lluna d'oli era més difícil de trobar que una unça de
estarrufat.— Però us veig molt parat, doctor. Apa, veniu amb mi i	amaniu	el cove per pescar. Agafant-me del braç se m'endugué, vulgues no vulgues,
carn com es tomba un home, —un home ben home— sinó amb la pròpia carn ben	amanida	i amb la sal de l'ànima, que és una vianda que ve de Déu i que abunda poc
i el bon gust de conservar secretes, no es limità a entrar i sortir per	amanir	el berenar dels savis, sinó que algunes vegades va asseure's a la
això sense comptar que no n'hi havia d'altre com ell per a fer l'arròs,	amanir	una ensiamada, lligar l'allioli i rostir el conill amb llampecs, encara
amic de tirar pedretes a les dones, animava la taula dels emigrats i	amania	la conversa quan venia a tomb amb estirabots que feien riure grassament
terra on les criatures s'han de criar, o pels minerals amb què les volem	amanir	, o les hem de coure." "Aleshores es realitzarà la meravella de les
Altres dos els les van donant pelades, i així en passem molta via. Kat	amaneix	els porcells, les pastanagues, els pèsols, i la coliflor. Per tal
el sol material, ens desensonyem, deixem el llit del descans honest i ens	amanim	a treballar en tasques honorívoles. I quan surt el Sol de Déu, Jesús,
farem companyia... Deus estar, com qui diu, dejú, et faré una truita, t'	amaniré	uns tomàquets... No, gràcies, en sentir-me de nou al carrer m'han agafat
de pols de flors de sofre, amb alls xafats. Amb aquesta substància	amaneixen	gairebé tot el que mengen —com si fos mostassa o salsa a la maionesa. És
creure que la seva obra no es farà acceptar ni esdevindrà popular si no l'	amaneixen	amb faules. Èfor, certament, no és dels més escrupolosos; sovint és
Parà l'orella per tots cantons. La mare i la germana eren a la cuina	amanint	el dinar: avui tenien el padrí convidat i calia escarrassar-s'hi. El

Pàgina 1 (de 9)

50 següents