×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb amansir |
Freqüència total: 197 |
CTILC1 |
a parlamentar amb la xicota guenya i despentinada de l'hotel i la vaig | amansir | . Poc sospitava aleshores el cor excel·lent d'aquesta noia ni l'amistat | pròpia, i desfermaren unes forces gegantines que no pogueren ni reduir ni | amansir | : internacionalisme, cantonalisme, anticlericalisme, etc.. En mans | posá en joch totas sas manyagarías, feu Poblet y Santas Creus pera | amansir | á aquell Cancerber ab bata estiraganyada de quadrets, y vejent que se li | ploraven, les meuques, s'esgarrapaven, esgarrapaven, però a poc a poc s' | amansien | , tancaven els ulls, xisclaven de gust. Dones, ve-t'ho aquí." "I després | vell em faig més salvatge em torno! Que em vinguin a dir que la vellesa | amanseix | l'home! ¿Per què deuen dir que l'esperit de l'home, quan s'esvaeix, mira | donat els resultats positius: la musica i la beguda. Que la musica | amanseix | a les feres, ho sap tothom, però jo puc comprovar que també aplaca | fer-me desistir de sermonejar-lo? ¿Foren les bones paraules que a la fi l' | amansiren | ? ¿El cansament d'aquella guerra encesa el conduí a més pacífics designis? | com una ferestola. La Tecla no sabia què fer-li i tan sols podia | amansir | la una mica quan, deixant el nen al bressol, la prenia a la falda, | per parlar-li, amb algun present de bon gust, el cor de la Lluïseta s'anà | amansint | ; i la primera vegada que abandonà les seves mans dins de les mans del | defensar-se. Les puputs són de molt bona jeia quan se les agafa i se les | amanseix | , i segueixen com un gos per tot arreu. Però és un gran disbarat agafar | Shere Khan no podia lluitar ni enfilar-se pels costats del barranc. Anava | amansint | els brúfols, amb la veu, i Akela romania bon xic rerassagat, no lladrant | de la seva fantasia. Després, somniarà a la nit, que és ella la qui | amanseix | l'esquerperia dels cow-boys o la que defensa, star en mà, | les mans estirats endavant volgués arribar-hi... El temps, però, cuidà d' | amansir | el seu sistema nerviós, i quan ja començava a estar refet li anunciaven | dels fidels i eixordaven llurs pregàries. Poc a poc, la tempesta s' | amansia | i s'arrossegava per les llosanes humides com un ca ajupit pel fuet. El | calmes de la badia. XXIII Tornada El xaloc amainava ja. S' | amansia | , feixuc de facècies. Corria ara pels turons veïns, xisclant a les fulles | Si una necessitat l'hi crida, ell intentarà, ben cert, l'entrada i | amansirà | el porter, qualsevol que sia, amb un mos, com un ca felló, i no es | menja feta de mel i d'opi; Orfeu, a còpia d'arpegis de lira i de cants l' | amansí | d'una manera vergonyosa. I Heracles el va vèncer a cops de puny. Entre | que als nostres amics els quedava l'esperança que sempre serien a temps d' | amansir | la fera fent-li la revelació que demanava, l'expectació i els temors que | a les arrugues, a la senectut que s'atansa, a la mort que no es deixa | amansir | ." I encara que ningú no ens ho hagués anunciat, encara que profetes i | Moreu! I amb aquell afectuós tracte de mesos enrera els anà | amansint | i descansant, picant-los les anques, fregant-los la testa i oferint-los | com una camisa de força, i l'amor, que tants d'altres esperona, a ell l' | amansia | i el feia temerós i desconfiat. L'hereu de la Serra Cavallera, el que en | als vents i al mar: —Calla, emmudeix!—, i instantàniament, el vent s' | amanseix | i el mar s'abonança. Llavors, a l'esglai del perill, succeeix l'esglai | és el seu braç mateix qui governa la tempesta, qui la desferma o l' | amanseix | . Si Jesús hagués fet aquest miracle amb poder prestat de Déu, com a | nena. El seu marit ja estava mig esborronat i li deia tot amoixant-la per | amansir | -la que prendrien el que vingués, fos el que fos. I ella, llagotera, deia | hi puja. En Joan es mig deixa anar contra una soca. La seva angúnia es va | amansint | sota la gran quietud. Sent el cor dintre seu, però com lluny, com gairebé | tocar-lo. I la discussió no acabava. Ni el capitost pacífic aconseguia d' | amansir | el furiós, ni a l'inversa. Tots dos eren igualment tossuts. Quin turment | vós com l'anomeneu? —Igual. ¿I com ho va fer el senyor Jaggers per | amansir | -la, Wemmick? —Això és un secret d'ell. Ell la té de qui sap els | llàgrimes solen treure els mals humors dels dintres de les persones i les | amanseixen | una mica. A les darreres, especialment, els estovava la cotna, que ja | s'hi apropa. —Nen, què fas aquí dalt? Pobret... Pobret...— Talment com qui | amanseix | una bestiola. D'un braçat l'agafa i el deixa d'una revolada a terra. | i clerical. Ell, l'editor, per la seva banda, tenia el bon costum de no | amansir | pas les feres que les rigors de la vida i la indiferència social li | tant com pot al seu amo, ell m'explica com van caçar-la i com va | amansir | -la; tot amb l'evident intenció que jo comprengui el nou miracle. Parla | el triomf havia de ser seu. Per primera vegada una vicunya es deixava | amansir | . ¡Quin repetir-ho, i quin accent de triomf a cada repetició! Què volia | Havia tramès un mosso per suplir-me i li vaig passar el cavall. —Té, | amanseix | -lo, posa'l al pas i passeja'l una estona així. Quan no estigui tan suat, | Tenia un remolí de cabells rebecs al bell mig del cap que res no podia | amansir | , un genoll pelat, les ungles bastant fosques, una piga marró al front i | de l'acció malèfica dels grans aiguats. Es suavitzaria el clima, s' | amansiria | la fúria dels vents, i quedaria més regularitzada la quantitat d'aigua | que amb la seva gràcia i amb el seu tracte purifica la carn pecadora i | amanseix | l'ímpetu de les passions desbocades; us demana que en comptes de cercar | dient-nos quatre fàstics, que era el que ens mereixíem. Després s' | amansia | lleugerament i acabava despenjant la guitarra i oferint-nos el millor del | socials; ella fomenta el luxe de vestits i d'armadures; ella, ennoblint i | amansint | els cavallers, com diu G. Paris, crea la cavalleria. El joglar que | que inventa. L'home pot donar en les màquines la seva força, però no pot | amansir | amb les màquines les seves passions. Les passions rebenten com les | Dàcia, el bisbe Sant Nicetas, el qual, amb la predicació de l'Evangeli, | amansí | i endolcí aquells pobles salvatges i feréstecs. Sant Llucià, màrtir Un | atribuït a la música un poder d'encís, una virtut màgica. El mite d'Orfeu | amansint | amb els acords de la lira les fúries infernals, és la perfecta | i davant d'ella se compleix la pronòstiga de Isaías, que les feres s' | amanseixen | . Lo gran principi cristià de la sotsmissió de la carn a l'esperit és lo | altiu destí! Crist multiplicà els pans, féu entrar els peixos a la xarxa, | amansí | la tempesta i ordenà que fos pagat el tribut al Cèsar. És tot això | tard el frau, quan ja no puguis evitar-lo. Aprèn amb quin remei s' | amanseix | la fúria de les passions, amb quin fre es detura la crueltat dels temors. | voldrà i no el que li permetràs. Si l'enemic t'entra a casa, captiu, no l' | amansiràs | pas. Perquè més fàcilment hom no admet quelcom funest, que no pas, un cop | Fes-te compte que tot el que pot passar probablement passarà. Veuràs com | amanseixes | la feresa de tots els mals: res no ve de nou, si hom està previngut, mes | les vostres lloances, oh Senyor, perquè estant indignat contra mi, s' | amansí | el furor vostre i em consoláreu. Vetaquí que Déu és mon Salvador: | gaire atractiu que diguéssim, però, li passaran volant les hores i se li | amansirà | la ràbia contra la pluja. L'incert pervindre del Calendari Aquí, amic | infonent pau i tendresa a la nit de desembre, i allò que la música | amanseix | les feres va ser veritat: sense adonar-me'n mirava les ovelles amb ulls | la penombra, se sentia el riu tumultuós. I un pensava: si les aigües s' | amansissin | , s'aquietessin i presentessin el seu mirall captant l'espectacle de |
|