DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
amanuense M 26 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb amanuense Freqüència total:  26 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de Don Placido és molt més correcte que no pas el text del copista o amanuense del Sant Ofici que escriu tota la sentència, des dels seus preàmbuls. Tot
La segona part comença amb un preàmbul, escrit pel mateix amanuense de la primera (ff. 251v-252r), i continua amb el text autògraf
la manera d'introduir-se dita lletra fou la següent. Quan els copistes o emanuenses trobaven en els escrits dues enes seguides n'escrivíen una no més, i
a causa dels freqüents etcèteres, tan excessivament prodigats pels amanuenses de l'època, deplorable pràctica severament sancionada per les Corts de
seva, com ho era també el de S. Pere de'ls Arquells. Sembla doncs que él amanuense descuidaria escriurer la paraula, Rahona al costat de la de S. Salvador,
ni sisquera escrivíen ells els documents sinó que ho feien fer per un amanuense, sinó, especialment, per esser ells els encarregats de traçar-hi el signe
que ja era canonge de la Seu de València, i que de vegades li servia d'amanuense per a escriure poesies, algunes de les quals van quedar sense acabar. El
—característica que permet distingir el comptable del escrivent (amanuense)— sempre adequada a la natura dels afers, que denuncii en la labor
puig escrigué la acta de la consagració ó la fèu escríurer per un amanuense. Es probable que en companyía de ells aniria lo corresponent número de
de les mel·lodies sagrades; el mateix sentiment expressaven els amanuenses de l'Edat Mitja, encapçalant els llibres chorals amb versos o curioses
immediatament rebuts per Olcina, el seu administrador Constantí Pau i l'amanuense, un jove cloròtic i anodí. El sergent era un home d'uns orígens, si fa no
president sense vot el dia abans, tornava a la presidència. Humilment d'amanuense, hi havia el secretari del consistori. L'Estelric va suggerir que s'alçàs
dia acabaria sent un apòstata; o que sant Ambròs tragués de casa el seu amanuense perquè feia anar el cap envant i enrere d'una manera indecent, com si fos
s'havia tornat il·legible, i aleshores el seu fill Albert li va fer d'amanuense. Euler continuà produint matemàtica durant els següents disset anys, i el
No es tracta —deixeu que ho subratlli— de l'escoltaire, l'escrivà o l'amanuense que recull els dictats de llavis d'algú, sinó d'aquell que dóna el nom de
alguna cosa". El primer podríem dir que és un sacerdot, el segon un amanuense. El primer està embolicat en l'exploració del llenguatge, mentre que
recórrer el canonge Llobet per col·locar d'alguna manera el Josep, com a amanuense, com a xicot de les comandes, com a encarregat d'obrir la porta.
tauletes de cera on els narradors escrivien els seus relats abans que l'amanuense els passés en net en costosos pergamins. L'impuls narratiu trobava nous
aquest món que l'home serva. Un copista quasi cec, amanuense, torsimany, profeta, escriu i esmena, però errors antics
les minúscules d'escriptures manuscrites sorgides de l'espontaneïtat de l'amanuense o del cal·lígraf, ha ajudat, també, a valorar l'ús de les primeres molt
síntesi general de les escriptures esbossades espontàniament per la mà d'amanuenses i cal·lígrafs. En aquest sentit, les variades formes d'escriptura
el poeta, d'enrabiar-se amb els versos i deixar-los amb una pulcritud d'amanuense enfebrat. L'emoció és lliure, però l'expressió d'aquesta emoció ha de
un món en què la gent de lletra eren treballadors especialitzatsamanuenses, copistes, escrivans, secretaris, notaris—, els documents i, fins i tot,
de lletra, ni llegir ni escriure, i va dictar el Parzival a un amanuense. És per això que la funció de les ortografies era, més que no ara, guiar
una quinzena d'anys abans i probablement havia oblidat la cara d'aquell amanuense. Per tant, Simonini, que per a qualsevol contingència s'havia posat una
sabia llegir ni escriure, però algú la devia ajudar o bé se n'anava als amanuenses que hi havia a prop de la Casa de Caritat, que jo els havia conegut, i