Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

passos. Tot està igual: la tauleta coberta amb les petites galindaines	amades	per ella; el seu llitet, les seves flors preferides, que s'han assecat al
a les masses. Els espectadors de Shakespeare podien aprendre a	amar	en l'exemple de Romeo i Julieta, en el d'Otel·lo a Desdèmona. Els lectors
No estic dient cap bajanada. S'esdevé amb l'odi com amb l'amor: odiar i	amar	són activitats, mocions psíquiques que per a subsistir necessiten
hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens	amàvem	des del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la
Hem pecat per això, perquè no se'ns deixava existir plenament,	amar	-nos plenament amb aquell impudor que la vida demana,
del temps. Però treballem en el temps, treballem i	amem	en el temps. No hi ha temps millor ni pitjor,
però no m'estimo, no em plac molt ni poc. (¿	Ama	ton proïsme com a tu mateix...?). Si estic a l'escapça
què et resta? Alzina't vers la llum i mira rera teu:	amaràs	la teva ombra sempre pulcra, íntegra, inviolada com una negra
Veu de Golferic D'amor és plena l'ànima vostra i no sabeu d'	amar	. Com no sentiu el vostre afany que alena? Rosaura /És amb Vós el
d'amor desplegada vostre cor faci ardent i desprès! Rosaura Heu	amat	, cavaller? Golferic Cap vegada: per a vós s'ha guardat el meu
el buf d'amor les porta enllà, amb el desig carnal d'	amar	que allargades en l'herba esbullen. I van amb la mirada tèrbola
ja dormia, fou dels novells esposos habitacle. S'	amaren	tendrament, i la semença va beneir el cel; i el fill
al Déu de les altures. No em pot entendre a mi la que no	ama	la fe, la senzillesa i la ferventa pietat que inflama
fatiga; car, com el pare al fill, la seva mà al que	ama	sols castiga. Sacríleg és el que profana un temple, i més el
si cap flor dins ell s'hagués obert, ni cap enamorat t'hagués	amada	. Morta la claredat de ta mirada, t'he vist enfora, amb caminar
ardent, que era la llum que te donava vida. Isolda Us	amava	Tristany i vós a ell, però el destí crudel vos departia
ni en vers ni en prosa. I tu, Esperit, preferentment, puix que	ames	la dretura del cor més que cap temple, alliçona'm,
fúlgids, no gaire inferiors; hi penso sorprès, i fins i tot les	amaria	; la divina semblança veig brillar-hi, molt vívida en
lliures servim, car hi estimem, amb lliure arbitri d'	amar	o no amar: aquí s'és, d'aquí es pot caure: van caure alguns,
servim, car hi estimem, amb lliure arbitri d'amar o no	amar	: aquí s'és, d'aquí es pot caure: van caure alguns, desobeint;
en tot, i jo aleshores en Tu per sempre més, i en mi els qui	ames	. Però tots els qui odies, els odio, i jo dels teus
si és lícit que ho pregunti: ¿els Esperits Celestials no s'	amen	? ¿I com expressen llur amor? ¿Es miren només, o bé
i em signa que me'n vagi. Sigues ben fort, i molt feliç, i	ama	! Estima Déu abans que tot (amar-lo només ho fa qui
Sigues ben fort, i molt feliç, i ama! Estima Déu abans que tot (	amar	-lo només ho fa qui l'obeeix) i observa aquell solemne
que esdevindria massa dur i difícil, parlant, mirant,	amant	-nos, abstenir-nos dels deguts ritus de l'amor, de dolces
i amb paciència espero la dissolució." Miquel va dir-li: "No	amis	la teva vida ni l'odiïs; procura viure bé la que has de viure;
empresonats dintre les xarxes tendres, escolleixen,	amant	, la que els agrada; parlen d'amor fins que l'estel del vespre,
fe nascudes. I per això Moisès, bé que en grau vívid	amat	per Déu, essent només ministre de la Llei, no durà a Canaan el
els homes que curen de l'altar, els qui més haurien d'	amar	la pau; violen amb discòrdies fins el temple mateix; el ceptre,
follia. Que el millor és obeir, ja ho sé des d'ara, i	amar	amb temença l'únic Déu, i moure's talment com davant d'Ell, la
seguit s'havia posat a la feina, i es veia en ell l'home que sap manar i	ama	la responsabilitat. Vaig treure el cap per la claraboia i el vaig veure
doneu a vista de la gent l'amor al vostre marit. Això no us priva d'	amar	celadament i d'amor fina el qui pensa en vós a tota hora. Comtessa
gentil dama. Considereu amb un seny reposat que no us podeu defensar d'	amar	el fill del rei. Si no fos així, hi hauria una contradicció evident entre
després de sa volada. Veureu abans de gaire, Comtessa, el qui us	ama	d'amor franca i lleial i us espera solet al peu de la porta. Penseu ara a
el cos torbador i admirable poseu-hi la testa somiada, la dels ulls on	ameu	d'emmirallar-vos, la dels llavis que us són més dolços. Siracusa la gran
i el rei, besnét seu, Frederic de Barcelona. Per En Muntaner sabem que	amava	de sojornar-hi, per ço "com hom és al mig de la illa, e que tantost
i atiu i at i able, o sigui, per exemple: d'	amar	, amar i amació, amant i amatiu i amat i amable, o d'eternitat, eternar i
i at i able, o sigui, per exemple: d'amar,	amar	i amació, amant i amatiu i amat i amable, o d'eternitat, eternar i
Fill i Esperit sant, o com diu En Ramon Llull, l'amant, l'amat i l'acció d'	amar	. I finalment les imatges, les comparacions i les personificacions o
El meu caríssim Gabriel Alomar, que format en els clàssics llatins	amava	d'encunyar frases, anys després em deia: "Aquell enterrament us va
dubtar-ne, aleshores sigueu l'Edip d'aquest enigma. Aquella que jo he	amada	a la meva jovenesa, i de la qual jo ara escric assossegadament i nèta
de la seva incomparable bellesa, ben segur que jo no l'havía mai	amada	. En l'estranya anomalía de la meva existencia, els sentiments mai
condició d'ella, jo em retreia dins l'esperit que ella m'havía llargament	amat	, i en un mal moment vaig parlar-li de casament. I a la fí l'època de
jo viuré!" "Morella!" "Mai no han estat els dies que tu hauríes pogut	amar	-me —però aquella que en vida tu has avorrida, en mort l'adoraràs."
intel·ligencia, i fou la perfecta semblança de la que era partida, i jo l'	amí	d'una amor més fervent que jo no hauría cregut possible sentir per cap
pas menys amable que plena d'alegría. I mala fou l'hora que ella veié, i	amà	i emmaridà el pintor. Ell, apassionat, estudiós, auster i tenint ja una
tota llum i somriures, i enjogaçada com el cabrit de les cèrvoles;	amant	i estimant tota cosa i odiant només l'Art que era la seva rival;
ardent en la seva tasca, i treballava dia i nit per pintar la que tant l'	amava	, però que cada dia esdevenía més desespiritada i més feble. I en veritat,
Prometeu Són criatures meves, els homes. I és ben malentranyat qui no	ama	els fills i no els empara i afavoreix en tota ocasió. Tant més fortament
Prometeu No cal repetir què ha de pensar de tu, el seny dreturer que	ama	la justícia. Ja t'ho trobaràs a fi de jornada, quan arribarà l'hora

Pàgina 1 (de 48)

50 següents