×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb amarar |
Freqüència total: 759 |
CTILC1 |
camp; ràfegues de vent sotragaven amb força les branques, l'aigua l'havia | amarat | totalment; a través de les robes se la sentia ja a la pell, i Tino Costa, | el tall, com abans. La sang continuava brollant, i llavors s'adonà que li | amarava | les robes i que se li escorria pertot. Va estrènyer la mà contra la | ! Només hi havia sang, i sang; sang per les robes, sang per les mans, sang | amarant | -lo tot i escorrent-se damunt la terra, com una cosa viva. Estrenyia la mà, | escric, tradueixen amb dificultat l'enyor, la ràbia i la impotència que m' | amaren | , l'esforç per continuar vivint sense cap més objectiu que perllongar una | es deixaven embriagar per l'olor untuosa de l'encens que també a tu t' | amarava | ... Sense voler, ensumares. No hi havia cap olor desconeguda dins la teva | aparegué a l'escenari per cantar l'ària de "Casta diva", se t' | amararen | els ulls de llàgrimes... Tantes emocions et sobrepassaven. Concentrares | uns peus hàbils i sapients, uns peus de nen feliços d' | amarar | -se en l'aigua fosca que té per llit un canyón de pissarres | pures forces originals, i no és seu el destí que l' | amara | i l'empeny, talment una puja d'antigues aigües, fins que ha | l'atac directe, em faig astut, em faig sincer, m' | amaro | de remordiment, em descric com era de jove i tota la | el temps quan abelleix el camp, que una claror d'or vell tot ho | amara | i les llums s'endolceixen a l'esguard i fins la mar | el pit i hi neix una ampla pau, que l'esperit se n'omple i se n' | amara | . Però avui, no; que m'han vetllat amb Vós les Ombres del Fossar | de mon pare, per feblesa se deixi de complir. Si la dolor mon esperit | amara | , el meu deure és més fort que el meu destí. Adéu! Per sobre els mars i les | llunyana d'una ciutat, i palmes a l'entorn. És l'hora que s' | amara | d'infinita serenitat el cel, i Rebeca, la filla de | llágrimas precipitadament. La Madrona obrí de bat á bat los finestrons, | amarant | la cambra de viva claror, y entrá en l' alcova ab una escudella de caldo | bé 'ns ha fet!— Aquesta exclamació arribá al cor de la Toneta, y prompte | amararen | son rostre llágrimas de penediment. Mes, de sopte, ferida per la temor de | com un ángel, gemat com una poncella, á en Lluís. Un torrent de llágrimas | amará | son rostre. La papallona tenía 'l cor partit, tots los sentiments | dida, l' ánima de sa mare s' envolava al cel, y son pare queya agenollat, | amarant | de llágrimas la glassada má que fins llavors l' havía retingut ab amor. | vibració personal, però ell, sense adonar-se'n, sense pretendre-ho, m' | amarava | de suggestions, de pensades, de larves de pensament que jo aprofitava. La | ben divergents. L'explosió de sentiments, talment un desglaç que m'hagués | amarat | de tendresa amb la vinguda d'inspiració que m'havia fet escriure | vella, gran i grossa, que tenia sufocacions durant les quals tota s' | amarava | de suor i feia sofrir de veure-li la cara d'angúnia. Era fofa i caminava | de les coses, penetrar al més endins possible el misteri que m'envolta, | amarar | -me de la substància del món, perquè tot això m'excita el pensament, | de caminar. Jo vull dir una joia fisiològica. Però, ¡com la fisiologia | amara | l'esperit! Com el cenyeix! L'eixampla. El determina. El produeix. Com el | un aire sa, on la vida és bona, clara, generosa, on la intel·ligència s' | amara | d'ordre, de llei i d'harmonia. Jo sóc un pobre convalescent que voldria | Els ulls no volien sinó estar a les fosques. Crido el company i ens | amarem | d'aigua el ventre, el rostre, els ulls, el pit. Ens hem posat en mànigues | un parell de dies per a mi sol, veuré la vila, les antiguitats, el riu, m' | amararé | de llegenda i de poesia. Les coses, dóna bo de contemplar-les; la vida, de | en la vida, a fer una carrera brillant. No tenia altra aspiració que la d' | amarar | -me de bellesa, penetrar les veritats, descobrir els misteris de | boten com cabridells juganers, l'ànima no hi és indiferent, sinó que s' | amara | de la joia dels sentits i la transforma en joia espiritual. Si el món ja | que després d'haver envermellit empal·lidia, que una suor freda li | amarava | el front, les mans. "Si ara em desmaiés", pensava, "me la descobririen. | se li escorrien per les galtes, i una tendra expressió de dolcesa li | amarava | el rostre. Cosme sentia que la mirada de la seva dona el posava en | pels mots agosarats que els fets confirmen, m' | amarà | un horror fred; foll d'alegria, aleshores va dir: ""Divina | que duien reis i herois antics en hores de treva); l'Iris n' | amarà | les fibres. L'elm estelat, amb la visera alçada, el | gran cabuda, i la dimensió en comptà per colzes, i l' | amarà | de brea, i una porta féu a un costat, deixant-hi en abundància | cossos— que veus dos insectes, estretament enllaçats, que el plugim va | amarant | i que, xopes llurs ales, ara la terra, a poc a poc, àvidament, va engolint | volúm del glosari s'ha de reconèixer que l'Ors no està prou | amarat | de sava catalana i no ha explotat els tresors de les formes de la nostra | menys prenyada d'espants i més curta, per a tot fill de l'home. Viure! I | amarar | -se per tots els sentits d'aquesta gran joia del món, amb la meravella del | arrels que et lliguen a la terra. ¡Com t'enyora el meu cor i com voldria | amarar | els ulls en la teva claredat, i estrènyer-te en els braços com un cos de | en l'obac de la torrentera, no atura d'estirar les branques fins que li | amara | el sol totes les fulles. Tota cosa viva cerca la llum i fuig de les | porta de l'escala i tres xiquets, amb els braços en l'aire, donant bots i | amarats | de riure, es precipiten vers llurs pares. —Pare, havem vist un home amb | llurs vides, i en ell ofeguen tots els desitjos indefinits que ara els | amaren | . Per damunt d'aquesta gent suren els sons daurats i metàl·lics, un xic | desitjoses de que digués quelcom per a vessar l'onada de melangia que les | amarava | , però la velleta restà silenciosa, seguint amb els ulls una revolada | els records devingueren més punyents, més amargs, i poc a poc se li anà | amarant | l'esperit de dolor i d'angúnia. ¿I què fou de tot allò? va demanar-se | serenor enlluernadora de l'antiguitat; pel Pireneu avall, s'esmuny i ens | amara | la dolça melangia medieval. Terra nadiua de mariners i de pastors, | sortir al camp i vagar ensonyadament pels vergers i les hortes que s' | amaren | d'ombres. És una vila on hi ha vells records que es lliguen i s'enfilen a | taules, llits, bressols embarrancats al llot dels camps qu'havíen sigut | amarats | d'aygua; més amunt, un molí enrunat, un camí esborancat ò ataponat de | Una llàgrima rohenta ballà per les pestanyes de la noya y una suhor freda | amarà | son còs. "¿Còm dirli?" Per sòrt seva, un truch a la porta del | finestra, veure volar els aucells fins a pèrdrels d'ovir y exir de casa y | amarar | se de sol encara mitja hora més seguida. Perdríem aquests colors de pomes | aquelles trenes que li havíen desfet les criades y que una suhor mortal | amarava | ja. —Prou! Prou! —li feyem ab dolsura, per estalviarli aquells esforsos | acabar d'astorarnos. ¡Llumets ò llumenetes, al mitx del esplet de sol qu' | amarava | tota aquella gran cambra fins un punt d'intensitat que gayrebé'ns | ni'l ressò d'un pàs per aquells carrers qu'una claror rosenca comensava a | amarar | , la vila semblava adormida ab un repòs de mort. Però, ni adhuch axís, en | una damajoana. N'esquitxà a son voltant per tot arreu. Fet i fet, va | amarar | -ho tot: caixa de fusells, formatge, i totes les coses. En acabat ens vam |
|