Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
amarar V 643 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb amarar Freqüència total:  643 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

camp; ràfegues de vent sotragaven amb força les branques, l'aigua l'havia amarat totalment; a través de les robes se la sentia ja a la pell, i Tino Costa,
el tall, com abans. La sang continuava brollant, i llavors s'adonà que li amarava les robes i que se li escorria pertot. Va estrènyer la mà contra la
! Només hi havia sang, i sang; sang per les robes, sang per les mans, sang amarant-lo tot i escorrent-se damunt la terra, com una cosa viva. Estrenyia la mà,
escric, tradueixen amb dificultat l'enyor, la ràbia i la impotència que m'amaren, l'esforç per continuar vivint sense cap més objectiu que perllongar una
es deixaven embriagar per l'olor untuosa de l'encens que també a tu t'amarava... Sense voler, ensumares. No hi havia cap olor desconeguda dins la teva
aparegué a l'escenari per cantar l'ària de "Casta diva", se t'amararen els ulls de llàgrimes... Tantes emocions et sobrepassaven. Concentrares
uns peus hàbils i sapients, uns peus de nen feliços d'amarar-se en l'aigua fosca que té per llit un canyón de pissarres
pures forces originals, i no és seu el destí que l'amara i l'empeny, talment una puja d'antigues aigües, fins que ha
l'atac directe, em faig astut, em faig sincer, m'amaro de remordiment, em descric com era de jove i tota la
el temps quan abelleix el camp, que una claror d'or vell tot ho amara i les llums s'endolceixen a l'esguard i fins la mar
el pit i hi neix una ampla pau, que l'esperit se n'omple i se n'amara. Però avui, no; que m'han vetllat amb Vós les Ombres del Fossar
de mon pare, per feblesa se deixi de complir. Si la dolor mon esperit amara, el meu deure és més fort que el meu destí. Adéu! Per sobre els mars i les
llunyana d'una ciutat, i palmes a l'entorn. És l'hora que s'amara d'infinita serenitat el cel, i Rebeca, la filla de
llágrimas precipitadament. La Madrona obrí de bat á bat los finestrons, amarant la cambra de viva claror, y entrá en l' alcova ab una escudella de caldo
bé 'ns ha fet!— Aquesta exclamació arribá al cor de la Toneta, y prompte amararen son rostre llágrimas de penediment. Mes, de sopte, ferida per la temor de
com un ángel, gemat com una poncella, á en Lluís. Un torrent de llágrimas amará son rostre. La papallona tenía 'l cor partit, tots los sentiments
dida, l' ánima de sa mare s' envolava al cel, y son pare queya agenollat, amarant de llágrimas la glassada má que fins llavors l' havía retingut ab amor.
vibració personal, però ell, sense adonar-se'n, sense pretendre-ho, m'amarava de suggestions, de pensades, de larves de pensament que jo aprofitava. La
ben divergents. L'explosió de sentiments, talment un desglaç que m'hagués amarat de tendresa amb la vinguda d'inspiració que m'havia fet escriure
vella, gran i grossa, que tenia sufocacions durant les quals tota s'amarava de suor i feia sofrir de veure-li la cara d'angúnia. Era fofa i caminava
de les coses, penetrar al més endins possible el misteri que m'envolta, amarar-me de la substància del món, perquè tot això m'excita el pensament,
de caminar. Jo vull dir una joia fisiològica. Però, ¡com la fisiologia amara l'esperit! Com el cenyeix! L'eixampla. El determina. El produeix. Com el
un aire sa, on la vida és bona, clara, generosa, on la intel·ligència s'amara d'ordre, de llei i d'harmonia. Jo sóc un pobre convalescent que voldria
Els ulls no volien sinó estar a les fosques. Crido el company i ens amarem d'aigua el ventre, el rostre, els ulls, el pit. Ens hem posat en mànigues
un parell de dies per a mi sol, veuré la vila, les antiguitats, el riu, m'amararé de llegenda i de poesia. Les coses, dóna bo de contemplar-les; la vida, de
en la vida, a fer una carrera brillant. No tenia altra aspiració que la d'amarar-me de bellesa, penetrar les veritats, descobrir els misteris de
boten com cabridells juganers, l'ànima no hi és indiferent, sinó que s'amara de la joia dels sentits i la transforma en joia espiritual. Si el món ja
que després d'haver envermellit empal·lidia, que una suor freda li amarava el front, les mans. "Si ara em desmaiés", pensava, "me la descobririen.
se li escorrien per les galtes, i una tendra expressió de dolcesa li amarava el rostre. Cosme sentia que la mirada de la seva dona el posava en
pels mots agosarats que els fets confirmen, m'amarà un horror fred; foll d'alegria, aleshores va dir: ""Divina
que duien reis i herois antics en hores de treva); l'Iris n'amarà les fibres. L'elm estelat, amb la visera alçada, el
gran cabuda, i la dimensió en comptà per colzes, i l'amarà de brea, i una porta féu a un costat, deixant-hi en abundància
cossos— que veus dos insectes, estretament enllaçats, que el plugim va amarant i que, xopes llurs ales, ara la terra, a poc a poc, àvidament, va engolint
volúm del glosari s'ha de reconèixer que l'Ors no està prou amarat de sava catalana i no ha explotat els tresors de les formes de la nostra
menys prenyada d'espants i més curta, per a tot fill de l'home. Viure! I amarar-se per tots els sentits d'aquesta gran joia del món, amb la meravella del
arrels que et lliguen a la terra. ¡Com t'enyora el meu cor i com voldria amarar els ulls en la teva claredat, i estrènyer-te en els braços com un cos de
en l'obac de la torrentera, no atura d'estirar les branques fins que li amara el sol totes les fulles. Tota cosa viva cerca la llum i fuig de les
porta de l'escala i tres xiquets, amb els braços en l'aire, donant bots i amarats de riure, es precipiten vers llurs pares. —Pare, havem vist un home amb
llurs vides, i en ell ofeguen tots els desitjos indefinits que ara els amaren. Per damunt d'aquesta gent suren els sons daurats i metàl·lics, un xic
desitjoses de que digués quelcom per a vessar l'onada de melangia que les amarava, però la velleta restà silenciosa, seguint amb els ulls una revolada
els records devingueren més punyents, més amargs, i poc a poc se li anà amarant l'esperit de dolor i d'angúnia. ¿I què fou de tot allò? va demanar-se
serenor enlluernadora de l'antiguitat; pel Pireneu avall, s'esmuny i ens amara la dolça melangia medieval. Terra nadiua de mariners i de pastors,
sortir al camp i vagar ensonyadament pels vergers i les hortes que s'amaren d'ombres. És una vila on hi ha vells records que es lliguen i s'enfilen a
taules, llits, bressols embarrancats al llot dels camps qu'havíen sigut amarats d'aygua; més amunt, un molí enrunat, un camí esborancat ò ataponat de
Una llàgrima rohenta ballà per les pestanyes de la noya y una suhor freda amarà son còs. "¿Còm dirli?" Per sòrt seva, un truch a la porta del
finestra, veure volar els aucells fins a pèrdrels d'ovir y exir de casa y amararse de sol encara mitja hora més seguida. Perdríem aquests colors de pomes
aquelles trenes que li havíen desfet les criades y que una suhor mortal amarava ja. —Prou! Prou! —li feyem ab dolsura, per estalviarli aquells esforsos
acabar d'astorarnos. ¡Llumets ò llumenetes, al mitx del esplet de sol qu'amarava tota aquella gran cambra fins un punt d'intensitat que gayrebé'ns
ni'l ressò d'un pàs per aquells carrers qu'una claror rosenca comensava a amarar, la vila semblava adormida ab un repòs de mort. Però, ni adhuch axís, en
una damajoana. N'esquitxà a son voltant per tot arreu. Fet i fet, va amarar-ho tot: caixa de fusells, formatge, i totes les coses. En acabat ens vam

  Pàgina 1 (de 13) 50 següents »