DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
amargament AV 379 oc.
amargament M 1 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb amargament Freqüència total:  380 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

en les tenebres de les quals no es torna, amb llàgrimes lamentades amargament per Zeus, que havia aprovat el regal. Sí, tots dos varen plorar com
la seva ànima. Mila del Santo se'n tornà desolada; en el seu cor meditava amargament què li hauria impedit de tornar a passar, i li semblava que caminava en
del cim sembla unes vetes de quars entre la terra fosca. El diari lamenta amargament la caiguda de Màlaga: es veu que ha produït una gran depressió.
a la tarda. Diu que l'editorial de /La Humanitat\ es lamentava amargament que els clams de la Generalitat i de les sindicals demanant que s'acabés
els diaris comenten l'escaiença, i /La Vanguardia\ al·ludeix amargament a la dura ofensiva contra Euskadi, admetent la hipòtesi: /Si Bilbao
fons ennegrit. 22 setembre. Els diaris de Madrid lamenten amargament que Espanya no hagi estat reelegida per al Consell de la Societat de
el pla de mediació anglofrancès. /La Publicitat\ es queixava amargament del fet que Txecoslovàquia hagi rebut un ultimàtum dels seus amics
l'orb lentíssim se'n va, pel passadís, palpant amargament els murs bíblics de la ciutat. III Terra
que es planyen lentament, una guitarra amarga pouava amargament didals d'aigua d'aljub, un aljub remotíssim, un Parenostre
ningú no sabrà dir quan o de què es moria, desesperadament, amargament sonava una guitarra oculta, la guitarra profunda, una
uns cabells, en un coll nobilíssim, aquelles mans, les mans que amargament recorde. Ets de la quinta del 42. Recorde
pel·lícules; i xafàvem les corfes de cacau i tornàvem amargament a casa, a l'amarg menjador. "Ho vàrem perdre tot, ¿comprén?,
tot allò. Déu esperava sempre. Ens esperava sempre. Amargament amarg, ho comprenia tot. Tancava els ulls, pregava tensament
noms que no he dit, ja l'amor sense nom, gloriosament anònim, amargament anònim, si es vol l'amor assumpte de la seua misèria,
/Amèlia\ D'unes mines, potser? /Andreu\. [(Somriu amargament.)] D'unes mines? No. [(Amb naturalitat.)] De la presó.
Seria el més lògic, el més just, el més honest. Víctor. [(Amargament.)] Impossible, Ernestina! Vaig prometre que mai separaria a Júlia de
satisfet? Desisteixes de tot projecte de separació? Víctor. [(Amargament.)] Jo desisteixo amb facilitat, Júlia. Prou que et consta!
II. La soledat de Maria —El vostre Fill és mort! Amargament sou tota sola al món, Verge Maria! Mare, no hi ha per
tot aquell coratge que l' admiració li robava. La comedianta 's queixá amargament de la fredor del públich, mostrantse cayguda d' esperit, dubtosa del seu
pla y aixut aquell camí que tots los grans atravessaren plorant amargament." "Ab lo sentiment, donchs, de la válua propia, ab l' ergull sant de la
Lluny de sentir-me empès a destruir altres vides, em complaïa amb la idea amargament gustosa de destruir la meva. He sentit repetides vegades aquest gust
ha trobat sempre la seva bossa oberta." Sí, quatre francs! em dic jo amargament. Però aquests pensaments no entelen la bellesa de la nit que m'omple el
de l'infidel Judà. Vingué, al darrera, qui plorà amargament en mutilar-li'n l'arca captiva l'espantable ídol,
en adonar-se més i més de la seva condició caiguda, es lamenta amargament i refusa els consols d'Eva; ella persisteix i, per fi,
fort la teva ànima, amic meu, que no se t'esmunyi! Va somriure amargament. Inclinà la cara damunt meu i em vaig esgarrifar de veure la seva
"muelles", "molls" —"molls i folls", deia amargament l'indígena—: si hem d'ésser sincers, cal que acceptem aquests adjectius
mortal li hagués estat llevat de sobre'l pit; i tremolà, i plorà molt amargament. Però ella acceptava el meu vot (perquè, què era ella sinó un infant?), i
de la bella i dolça vida d'ella; jo no deixava de meditar freqüentment i amarga les vies meravelloses per les quals una tant sobtada i estranya revolució
d'ella, esdevenía pàl·lid en ella atançar-se'm; ara, tot planyent-me amargament de la decandida i desolada condició d'ella, jo em retreia dins l'esperit
més irreservadament els redossos de la seva ànima, jo reparava més amargament en la futilitat de tota tentativa meva per alegrar un esperit d'on la
significatius que a-les-hores jo tant cordialment avorría i tant amargament menyspreava. Així a la llarga vaig esdevenir excessivament rebel a la
lluny del brocal —i, sepultant la meva cara dins les mans— plorí amargament. La calor creixía ràpidament, i encara un cop vaig mirar enlaire,
lloc del soroll; és sabut quant, en /Dominique\, la Ciutat és amargament desacreditada; París és un productor de soroll, en el sentit
virtut o fortalesa d'esperit que hom ix d'una gran aflicció: hom plora amargament, hom és sensiblement colpit, però hom és en acabat tan feble, tan
oblidat de /Polyeucte\, de Pere Corneille. "A França —es plany amargament el gran crític— ens perdem per no saber guardar ni fer valer com es
s'havía dexat caure a la cadira del recó més fosch y allí plorava amargament. "¿Per què atropellarla axís aquell germà a qui estimava tant, al qui
senyors de botiga o magatzems, de fàbrica o de despatx que es lamenten amargament de l'estat social i de la baixa dels canvis. La llum és negrosa, tràgica,
"El baró de Goethe, el tan anomenat poeta i naturalista, se'm va queixar amargament que la seva edat li fos impediment per a arribar a dominar amb tota
trobar l'ascetisme, t'immobilitzes dins l'epicurisme, no et planyis amargament de l'engany d'haver-te cregut en possessió d'una rima perfecta. L'edifici
—Maleïda sigu sa meua planeta! —prosseguí en Xaneta, planyent-se amargament, amb veu tremolosa i retinguda.— Hai d'haver nascut en divendres, en es
que les d'un gos coniller. El seu gest era persuassiu, la boca torta, amargament torta; els ulls somorts i mirant a l'infinit, el coll un xic torçat. Va
va girar-me l'esquena, i, dirigint-se a Madame B·, va dir-li amargament: —Oh! Madame, avui no vinc a comprar res. Vinc a pagar-li el jersei
noia, a la qual tenia agraïts tots els bocins del seu cos. Si recordava amargament el seu propòsit de dosificar les ofertes, era perquè, dut a terme, li
de consuetud: —Déu vos guard, senyor amo, esteu bo? Ell somrigué amargament, i els advertí: —Ja no sóc el vostre amo, sóc un vianant que ve a demanar
al punt de renunciar voluntàriament a la llengua catalana, es van plànyer amargament de no haver triomfat en tota la línia, considerant-se fracassats,
que li causava haver de donar una nova tan trista. Marianneta plorà amargament, i durant molta estona el seu dolor no trobava consol. Quan Renat cregué
desgràcia. Abraçada fortament amb la senyora Isaura, Marianneta plorà amargament la seva dissort. De sobte, però, es redreçà, i corrent vers el senyor
gorja amunt, en Boi Delit es cobrí la cara amb les dues mans i plorà amargament. La recerca Tota la nit va córrer pels pasturatges i per les cledes, el
esvaïment al gran afecte de filla que sentiu per ell. Marianneta somrigué amargament. Veia quina era l'única preocupació d'aquella dona, a la que ella podia
Arnau hagué partit, Marianneta anà a tancar-se a la seva cambra i plorà amargament. El sí que acabava de donar, per feble i per forçat que fos, li pesava

  Pàgina 1 (de 8) 50 següents »