×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb amargament |
Freqüència total: 421 |
CTILC1 |
en les tenebres de les quals no es torna, amb llàgrimes lamentades | amargament | per Zeus, que havia aprovat el regal. Sí, tots dos varen plorar com | la seva ànima. Mila del Santo se'n tornà desolada; en el seu cor meditava | amargament | què li hauria impedit de tornar a passar, i li semblava que caminava en | del cim sembla unes vetes de quars entre la terra fosca. El diari lamenta | amargament | la caiguda de Màlaga: es veu que ha produït una gran depressió. | tarda. Diu que l'editorial de La Humanitat es lamentava | amargament | que els clams de la Generalitat i de les sindicals demanant que s'acabés | diaris comenten l'escaiença, i La Vanguardia al·ludeix | amargament | a la dura ofensiva contra Euskadi, admetent la hipòtesi: Si Bilbao | fons ennegrit. 22 setembre. Els diaris de Madrid lamenten | amargament | que Espanya no hagi estat reelegida per al Consell de la Societat de | pla de mediació anglofrancès. La Publicitat es queixava | amargament | del fet que Txecoslovàquia hagi rebut un ultimàtum dels seus amics | l'orb lentíssim se'n va, pel passadís, palpant | amargament | els murs bíblics de la ciutat. III Terra | que es planyen lentament, una guitarra amarga pouava | amargament | didals d'aigua d'aljub, un aljub remotíssim, un Parenostre | ningú no sabrà dir quan o de què es moria, desesperadament, | amargament | sonava una guitarra oculta, la guitarra profunda, una | uns cabells, en un coll nobilíssim, aquelles mans, les mans que | amargament | recorde. Ets de la quinta del 42. Recorde | pel·lícules; i xafàvem les corfes de cacau i tornàvem | amargament | a casa, a l'amarg menjador. "Ho vàrem perdre tot, ¿comprén?, | tot allò. Déu esperava sempre. Ens esperava sempre. | Amargament | amarg, ho comprenia tot. Tancava els ulls, pregava tensament | noms que no he dit, ja l'amor sense nom, gloriosament anònim, | amargament | anònim, si es vol l'amor assumpte de la seua misèria, | /Amèlia\ D'unes mines, potser? /Andreu\. [(Somriu | amargament | .)] D'unes mines? No. [(Amb naturalitat.)] De la presó. | Seria el més lògic, el més just, el més honest. Víctor. [( | Amargament | .)] Impossible, Ernestina! Vaig prometre que mai separaria a Júlia de | satisfet? Desisteixes de tot projecte de separació? Víctor. [( | Amargament | .)] Jo desisteixo amb facilitat, Júlia. Prou que et consta! | II. La soledat de Maria —El vostre Fill és mort! | Amargament | sou tota sola al món, Verge Maria! Mare, no hi ha per | tot aquell coratge que l' admiració li robava. La comedianta 's queixá | amargament | de la fredor del públich, mostrantse cayguda d' esperit, dubtosa del seu | pla y aixut aquell camí que tots los grans atravessaren plorant | amargament | ." "Ab lo sentiment, donchs, de la válua propia, ab l' ergull sant de la | Lluny de sentir-me empès a destruir altres vides, em complaïa amb la idea | amargament | gustosa de destruir la meva. He sentit repetides vegades aquest gust | ha trobat sempre la seva bossa oberta." Sí, quatre francs! em dic jo | amargament | . Però aquests pensaments no entelen la bellesa de la nit que m'omple el | de l'infidel Judà. Vingué, al darrera, qui plorà | amargament | en mutilar-li'n l'arca captiva l'espantable ídol, | en adonar-se més i més de la seva condició caiguda, es lamenta | amargament | i refusa els consols d'Eva; ella persisteix i, per fi, | fort la teva ànima, amic meu, que no se t'esmunyi! Va somriure | amargament | . Inclinà la cara damunt meu i em vaig esgarrifar de veure la seva | "muelles", "molls" —"molls i folls", deia | amargament | l'indígena—: si hem d'ésser sincers, cal que acceptem aquests adjectius | mortal li hagués estat llevat de sobre'l pit; i tremolà, i plorà molt | amargament | . Però ella acceptava el meu vot (perquè, què era ella sinó un infant?), i | de la bella i dolça vida d'ella; jo no deixava de meditar freqüentment i | amarga | les vies meravelloses per les quals una tant sobtada i estranya revolució | d'ella, esdevenía pàl·lid en ella atançar-se'm; ara, tot planyent-me | amargament | de la decandida i desolada condició d'ella, jo em retreia dins l'esperit | més irreservadament els redossos de la seva ànima, jo reparava més | amargament | en la futilitat de tota tentativa meva per alegrar un esperit d'on la | significatius que a-les-hores jo tant cordialment avorría i tant | amargament | menyspreava. Així a la llarga vaig esdevenir excessivament rebel a la | lluny del brocal —i, sepultant la meva cara dins les mans— plorí | amargament | . La calor creixía ràpidament, i encara un cop vaig mirar enlaire, | del soroll; és sabut quant, en Dominique, la Ciutat és | amargament | desacreditada; París és un productor de soroll, en el sentit | virtut o fortalesa d'esperit que hom ix d'una gran aflicció: hom plora | amargament | , hom és sensiblement colpit, però hom és en acabat tan feble, tan | oblidat de /Polyeucte\, de Pere Corneille. "A França —es plany | amargament | el gran crític— ens perdem per no saber guardar ni fer valer com es | s'havía dexat caure a la cadira del recó més fosch y allí plorava | amargament | . "¿Per què atropellarla axís aquell germà a qui estimava tant, al qui | senyors de botiga o magatzems, de fàbrica o de despatx que es lamenten | amargament | de l'estat social i de la baixa dels canvis. La llum és negrosa, tràgica, | "El baró de Goethe, el tan anomenat poeta i naturalista, se'm va queixar | amargament | que la seva edat li fos impediment per a arribar a dominar amb tota | trobar l'ascetisme, t'immobilitzes dins l'epicurisme, no et planyis | amargament | de l'engany d'haver-te cregut en possessió d'una rima perfecta. L'edifici | —Maleïda sigu sa meua planeta! —prosseguí en Xaneta, planyent-se | amargament | , amb veu tremolosa i retinguda.— Hai d'haver nascut en divendres, en es | que les d'un gos coniller. El seu gest era persuassiu, la boca torta, | amargament | torta; els ulls somorts i mirant a l'infinit, el coll un xic torçat. Va | va girar-me l'esquena, i, dirigint-se a Madame B·, va dir-li | amargament | : —Oh! Madame, avui no vinc a comprar res. Vinc a pagar-li el jersei | noia, a la qual tenia agraïts tots els bocins del seu cos. Si recordava | amargament | el seu propòsit de dosificar les ofertes, era perquè, dut a terme, li | de consuetud: —Déu vos guard, senyor amo, esteu bo? Ell somrigué | amargament | , i els advertí: —Ja no sóc el vostre amo, sóc un vianant que ve a demanar | al punt de renunciar voluntàriament a la llengua catalana, es van plànyer | amargament | de no haver triomfat en tota la línia, considerant-se fracassats, | que li causava haver de donar una nova tan trista. Marianneta plorà | amargament | , i durant molta estona el seu dolor no trobava consol. Quan Renat cregué | desgràcia. Abraçada fortament amb la senyora Isaura, Marianneta plorà | amargament | la seva dissort. De sobte, però, es redreçà, i corrent vers el senyor | gorja amunt, en Boi Delit es cobrí la cara amb les dues mans i plorà | amargament | . La recerca Tota la nit va córrer pels pasturatges i per les cledes, el | esvaïment al gran afecte de filla que sentiu per ell. Marianneta somrigué | amargament | . Veia quina era l'única preocupació d'aquella dona, a la que ella podia | Arnau hagué partit, Marianneta anà a tancar-se a la seva cambra i plorà | amargament | . El sí que acabava de donar, per feble i per forçat que fos, li pesava |
|