Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dels Sis Avets. Però al lluny la guerra, la guerra. Quin viure incert i	amargant	! 18 setembre. Dia meravellós de setembre, amb cel blau i
vie!\ —va repetint, molt tímid, mastegant una escarola poc rentada i	amargant	i estrenyent contra el cor el retrat d'aquesta mestissa de catorze anys,
sang, l'opressor se'ns seu a taula, no trobem el pa	amargant	. Que remoguin bé les cendres, que el vent de Déu ja
menjava les ungles, em feia llepar els seus dits quan li hi posaven sucs	amargants	perquè no se'ls fiqués a la boca, i així ella s'estalviava l'amargor i
á fí que l'aire deixi en son brancám un bes... Xiprers contemplatius i d'	amarganta	flaire, que aculliu, cap-al-tard, el sol adolorit,
tan tristos, que faria esgarrifar de dir-los; i que la vida és això: és	amargant	, és aspre i plena de arestes, i que sols hi ha dos camins: resignar-se o
quín trahut, quína vida! Mes, de sobte, fent virada y ab un somrís	amargant	, veya ben clar qu'era absurde somniar ab la desproporcionada forsa de la
envers les seves grans tradicions, d'alçar-se poderosa i rebotre "l'	amargant	jou anglès". Però els senzills insulars respongueren: —No havíem pas
Però els senzills insulars respongueren: —No havíem pas reparat que fos	amargant	. De quína manera amarga? Anglaterra ens envia un vaixell, un cop cada
mans en son palau. Restà molt deprimit. Digué: —Jo us he alliberat d'una	amargant	tirania; jo us he redreçat per damunt la vostra degradació, i us he fet
que ho diuen tenen molt mal gust, perquè la carn del falziot és negra i	amargant	i eixarreïda; i n'hi ha tan poca que hom no en té ni per a començar. A
d'esprémer el diàleg fins al darrer abast de la darrera paraula. Home d'	amargants	i d'absentes, comentador de misteris i confident de totes aquelles
a tall de cigarreta. Jo bevia a petits glops un te xinès, esbravat i	amargant	. A fora, el maraamú agitava les branques. Al lluny el Pacífic
condensador, va reduir la sensació de la culpa del furt a una sola gota	amargant	(gota inflamable que podia encendre's abrusadorament per un sotrac) que
com si estigués escoltant-li els batecs del cor. Una profunda tristesa,	amarganta	com el fel, emplenà el pit i la gorja d'en Boi Delit. La desaparició d'en
botànica l'aprenguérem de molt petits quan encara no havíem tastat el pa	amargant	de la reclusió en el col·legi de l'altra banda del Montserrat. Quan ja
això els vuit primers dies cada nit amarava la coixinera amb llàgrimes	amargants	. Jo no sé si mai ningú llegirà aquestes memòries. Però, si vénen a mans
delicat. I bé: no! Heu de menjar el mateix grata-pallers sec, vidu i	amargant	, voltat d'una escarola que ha perdut la virginitat. Tot plegat fa que,
mateixa: Oh, tornar a trobar-se amb l'amic inefable a la vora! El pinyol	amargant	era també el mateix: La vida no ha estat pròdiga amb mi, em tracta
totes les seves paraules i accions: la gravetat, la sinceritat una mica	amargantes	. D'estudiant, ja agafava aquest to. Canviaren de conversa, una mica de
que començaven de delatar-lo les herbes amb llurs sentors balsàmiques o	amargantes	. D'altres torbaments vindrien que els dos companys no sospitaven...
pels remordiments. Esdevingué una mena de torturat i la glòria li era	amarganta	. Saumell aviat es sentí incapaç d'escriure res original. Com més cèlebre
De les costeres soleies puja un alè blavís que llença una sentor	amargant	de suera. Aquell matollàs de castanyers regalima una lluentor fresca i
La bugor que s'aixeca de la pinassa bleïda ens deixa a la boca un polsim	amargant	i a la gola una set que ens tortura. El bosc crepita com si fos en
la visió forta i entonada d'aquesta Conca tan bella, se'ns acut, més	amargantona	que mai, aquella reflexió que tantes voltes ens ha fet tornar a la boca
les seves mirades una ombra d'angoixa i en les seves faccions una ganyota	amargant	. Per bé que ell no em fes retret de ma conducta desordenada, jo sabia que
flueixen paraules més dolces que la mel (les d'Aquil·les, en canvi, són	amargants	), i el mateix poeta conta com el parlar dels vells que seuen a la muralla
ha molt bons moixons —que a Cadaqués en diuen joells—; tenen un puntet d'	amargant	i quan els déntols els persegueixen entren per les calanques i reclaus
és la meva tragèdia. I per ploure sobre mullat, vet aquí aquesta carta	amargant	que m'ha omplert aquests dies el meu cor de tristor. Per què seré tan
la qual actua més per via respiratòria que per ingestió. És de gust	amargant	. S'empra en la lluita contra els pugons, i s'ha pogut comprovar que la
Ex.: abundant, constant, elegant, pesant, tibant, semblant,	amargant	, fatigant, incessant, ignorant, innocent, absent, clement, evident,
Són vulgars formes com bullenta, coenta, lluenta, pudenta, roenta,	amarganta	, tibanta, picanta, així com feliça, capaça, iguala. Són, en
tou, tovor; viu, vivor; cru, cruor; serè, serenor; fi, finor;	amargant	, amargantor; brillant, brillantor; picant, picantor; pesant, pesantor;
arrapar-se, arrapós. ant, ent. Ex.: tibar, tibant; amargar,	amargant	; picar, picant; pesar, pesant; sagnar, sagnant; famejar; famejant;
visió momentània havia augmentat encara la seva tensió formidable, dolça,	amargant	. L'espera va omplir-se d'emoció concretada. Vindria tot d'una. Carmeta,
commemorat hissant-la; comparà l'ahir, joiós, ple d'esperança, amb l'avui	amargant	i malastruc. I, de sobte, el plor l'engargussa, emmudeix, sanglota...
més espurnejant, el seu cocktail preferit, xampany glaçat, sucre,	amargant	, tot decorat amb fruita. Avui més m'estimo aquest "Martell", d'altra
comunica l'amargantor a totes les sals, menys al tanat, que no té res d'	amargant	. Aquestes comparacions pareixeran grosseres perquè estan tretes de
dur, llavor dolça. /Amera\. Endocarp dur o fràgil, llavors	amargants	. /Fragilis\. Endocarp mollar o fràgil, llavors dolces.
de formes i tamanys d'ametllons facilita la barreja de varietats	amargants	fins de pinyols d'albercoc, ço que dóna lloc a una depreciació gran del
de © en ametlló. A Itàlia es dona importància a les varietats	amargants	, i les conreen en regular nombre. Les principals són: © ©, etc..
resistent, de branques flexibles i penjants; les fulles tenen un gust	amargant	, astringent; el fruit és una baia. Està estès per tot arreu, essent molt
sols se sap que les fulles tenen un oli volàtil, associat a un principi	amargant	. Té, com la ruda i tantes altres que ja anomenarem més endavant,
és un excel·lent aliment, té usos i propietats medicinals. Les ametlles	amargants	, quan són fresques, no tenen essència ni àcid cianhídric; si s'aixafen,
als pocs minuts donen una olor característica de l'essència d'ametlles	amargants	, essència rica en àcid cianhídric. Llur ús medicinal és com a correctiu i
al 10 per 1,000, s'usa com a vulnerària i com a tònic	amargant	en estats dispèptics amb desgana i flatulència. Brutònica.
Aquest líquid càustic, d'olor forta i acre, conté una substància resinosa	amargant	, la celidonina, que és el principi actiu més verinós de la planta:
d'un vermell viu, àcides. La baia és roja i acre; l'escorxa de l'arrel,	amargant	; la fusta, que és groga, tenyeix del mateix color; l'arrel també és
i s'usen per a fer llimonades i xarops. L'escorxa de l'arrel té un gust	amargant	i conté dos alcaloides, als quals deu les seves propietats: la
i es troba en tota la costa catalana. Tota la planta dóna una substància	amargant	molt pareguda a la santonina: l'artemisina, que s'usa com a

Pàgina 1 (de 5)

50 següents