Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tenia un aire enigmàtic. Què hi havia dintre aquella serenitat? Dolcesa o	amargantor	? Dolcesa, em sembla a mi. Quan l'extrem dolor, que un punt més l'home ja
amb gent eixarreïda que et rebutja amb hostilitat. Potser no sentiries l'	amargantor	del refús si no te'l fessin en un capvespre de tardor plujós i fred.
apiadar-se de mi... La boca se li feia aigua, tot seguit li venia una	amargantor	als llavis. Vilaret trontollava damunt l'ase, amb els ressalts del camí;
tovor; viu, vivor; cru, cruor; serè, serenor; fi, finor; amargant,	amargantor	; brillant, brillantor; picant, picantor; pesant, pesantor; tibant,
cremor. —Vés a menjar alguna cosa. Jo no em mouré d'aquí. —Tinc una	amargantor	a la boca que no em podré empassar res. —I ells? —Tens raó. Vols anar
d'aquest exemple (per no citar-ne cap més) —acabà amb un deix de viva	amargantor	en la veu—, que vinguin a parlar-me a mi de fraternitats i de bons cors i
dona que se li retirin, de la mateixa manera que la quinina comunica l'	amargantor	a totes les sals, menys al tanat, que no té res d'amargant. Aquestes
exposar; ella donà com a cosa certa que el blau, o el verd, la dolçor o l'	amargantor	, els sons que l'orella recull, les flaires que el nas aspira, es
que una pubilla casadora, y que'ls hauría tingut en realitat sense l'	amargantor	del estrany desdejuni, no fou altra cosa que la trista satisfacció d'una
incoant-se. Pensar seriosament en l'eternitat equival a barrejar un pic d'	amargantor	a les llaminadures mundanes i és per prostrar en una tristesa mortal
forta, ferma, crocant, resistent, de sabor agradable, però amb un deix d'	amargantor	suau. Bolet que ordinàriament no es corca, comestible excel·lent i molt
ell, viscós; peu fusiforme i quelcom cavernós; la carn té un cert deix d'	amargantor	, i és considerada una menja mediocre. Quant al segon, es tracta d'una
qualitat de les faves és una pellofa tendra i imperceptible i un punt d'	amargantor	; la més gran i respectable qualitat dels pèsols és una pellofa aèria i un
que té aquesta lleguminosa en el seu període infantil. És aquest punt d'	amargantor	el que abans de tot cal conservar. És un afer d'equilibri, de tacte,
fibres puguin donar tot el que porten dins, que és un punt aeri d'	amargantor	, sorprenent i singular, evitant així que aquest sabor naufragui en un
de les veritats trobades no serà mai esterilisada i entenebrida per l'	amargantor	desesperada de l'engendrar gastaments de religions a dintre de les
refrigeri, quin consol pel desterrat! ¡Que no trobin aquestes aygües l'	amargantor	de nostre fel!... Regalades son y dolces. Si nostra boca no porta
goig. No haventhi Herodes entre vosaltres, dexeulo que s'amari en l'	amargantor	de les viandes de la terra, que s'adormi en mitj del fanch de les
ó vuyt dias cambiant l' aygua duas vegadas cada dia á fi de que perdin l'	amargantor	que 'ls hi es propia. Després s' escorran, se las hi dona una altra
Llavors, més que dalt mateix del port, s'amparà de les Dou aquella vaga	amargantor	de desengany que dexan les ilusions frustrades. "¿Ahont les duyan,
"Sí, —li deya— sí; pènsa que, pera qui cerca la curació, l'	amargantor	del remey es lo de menos." Y aquest recort estrany que, de moment,
no arribés ni a sospitar tan sols qu'enclogués dins de sí cap grillet ni	amargantor	d'esclavitut. Tots els companys el consideravan hereu necessari d'aquella
exagerades de son passat, de son present, de son pervindre. Una	amargantor	espantosa li amarava l'ànima, y al topar ab qualsevol obgecte que li
tantost esgroguehintse, com arborantse tota, les celles contretes, l'	amargantor	del fàstich cruament encunyada en la comissura de sos llavis...
aquest "ningú més" la senyoreta Elvira. "Oh, no'n dubtava nó. Tota l'	amargantor	que duya venía de xafarderíes d'aquells Ortal, temps hà desertors de la
Bon Deu!... Y ja fòra de les peces y altra volta camí del poble, l'	amargantor	d'aquella suposança repugnant li revenía a cada punt al pensament com una
ho demanan, y si no ho demanan també 'ls fá eixir banyats en aquella	amargantor	que vessan los seus ulls. Allí la característica encorvada, tremolosa,
baxant en la escala de ma ruina moral. Un día, reexintme per la boca la	amargantor	del cor, me vaig permetre doldrem de la inutilitat dels esforsos y de la
¡Mes fou ingrat y heu fet vía! XXIX L'	amargantor	L' aigua que plou dels núvols ¿no l' han xuclada 'ls
—Si! —Donchs ¿cóm no es amarga ni salada? —Perque l'	amargantó	al cel ha deixada. Tal nostre pensament se pot alsar en núvols
pot alsar en núvols d' oració y deixar cel-amunt s'	amargantó	. XXX La fadrinalla burleta Gran aplech de
saccejades i pel rau-rau del despit, el pobre Don Joan batut paladejava l'	amargantor	d'aquella vetlla, tenint mitja conciencia de que allò havia sigut
al meu dolor; que en la mateixa copa de mel i	amargantor	beguem tu i jo destins indestriables, compartits
-se de la mà. El plor li sacsejava el cos. Per fi sortia a fora tota l'	amargantor	de la tarda. Eren quarts d'una de la nit. Llorenç Valls va marxar a