×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb amargantor |
Freqüència total: 34 |
CTILC1 |
tenia un aire enigmàtic. Què hi havia dintre aquella serenitat? Dolcesa o | amargantor | ? Dolcesa, em sembla a mi. Quan l'extrem dolor, que un punt més l'home ja | amb gent eixarreïda que et rebutja amb hostilitat. Potser no sentiries l' | amargantor | del refús si no te'l fessin en un capvespre de tardor plujós i fred. | apiadar-se de mi... La boca se li feia aigua, tot seguit li venia una | amargantor | als llavis. Vilaret trontollava damunt l'ase, amb els ressalts del camí; | tovor; viu, vivor; cru, cruor; serè, serenor; fi, finor; amargant, | amargantor | ; brillant, brillantor; picant, picantor; pesant, pesantor; tibant, | cremor. —Vés a menjar alguna cosa. Jo no em mouré d'aquí. —Tinc una | amargantor | a la boca que no em podré empassar res. —I ells? —Tens raó. Vols anar | d'aquest exemple (per no citar-ne cap més) —acabà amb un deix de viva | amargantor | en la veu—, que vinguin a parlar-me a mi de fraternitats i de bons cors i | dona que se li retirin, de la mateixa manera que la quinina comunica l' | amargantor | a totes les sals, menys al tanat, que no té res d'amargant. Aquestes | exposar; ella donà com a cosa certa que el blau, o el verd, la dolçor o l' | amargantor | , els sons que l'orella recull, les flaires que el nas aspira, es | que una pubilla casadora, y que'ls hauría tingut en realitat sense l' | amargantor | del estrany desdejuni, no fou altra cosa que la trista satisfacció d'una | incoant-se. Pensar seriosament en l'eternitat equival a barrejar un pic d' | amargantor | a les llaminadures mundanes i és per prostrar en una tristesa mortal | forta, ferma, crocant, resistent, de sabor agradable, però amb un deix d' | amargantor | suau. Bolet que ordinàriament no es corca, comestible excel·lent i molt | ell, viscós; peu fusiforme i quelcom cavernós; la carn té un cert deix d' | amargantor | , i és considerada una menja mediocre. Quant al segon, es tracta d'una | qualitat de les faves és una pellofa tendra i imperceptible i un punt d' | amargantor | ; la més gran i respectable qualitat dels pèsols és una pellofa aèria i un | que té aquesta lleguminosa en el seu període infantil. És aquest punt d' | amargantor | el que abans de tot cal conservar. És un afer d'equilibri, de tacte, | fibres puguin donar tot el que porten dins, que és un punt aeri d' | amargantor | , sorprenent i singular, evitant així que aquest sabor naufragui en un | de les veritats trobades no serà mai esterilisada i entenebrida per l' | amargantor | desesperada de l'engendrar gastaments de religions a dintre de les | refrigeri, quin consol pel desterrat! ¡Que no trobin aquestes aygües l' | amargantor | de nostre fel!... Regalades son y dolces. Si nostra boca no porta | goig. No haventhi Herodes entre vosaltres, dexeulo que s'amari en l' | amargantor | de les viandes de la terra, que s'adormi en mitj del fanch de les | ó vuyt dias cambiant l' aygua duas vegadas cada dia á fi de que perdin l' | amargantor | que 'ls hi es propia. Després s' escorran, se las hi dona una altra | Llavors, més que dalt mateix del port, s'amparà de les Dou aquella vaga | amargantor | de desengany que dexan les ilusions frustrades. "¿Ahont les duyan, | "Sí, —li deya— sí; pènsa que, pera qui cerca la curació, l' | amargantor | del remey es lo de menos." Y aquest recort estrany que, de moment, | no arribés ni a sospitar tan sols qu'enclogués dins de sí cap grillet ni | amargantor | d'esclavitut. Tots els companys el consideravan hereu necessari d'aquella | exagerades de son passat, de son present, de son pervindre. Una | amargantor | espantosa li amarava l'ànima, y al topar ab qualsevol obgecte que li | tantost esgroguehintse, com arborantse tota, les celles contretes, l' | amargantor | del fàstich cruament encunyada en la comissura de sos llavis... | aquest "ningú més" la senyoreta Elvira. "Oh, no'n dubtava nó. Tota l' | amargantor | que duya venía de xafarderíes d'aquells Ortal, temps hà desertors de la | Bon Deu!... Y ja fòra de les peces y altra volta camí del poble, l' | amargantor | d'aquella suposança repugnant li revenía a cada punt al pensament com una | ho demanan, y si no ho demanan també 'ls fá eixir banyats en aquella | amargantor | que vessan los seus ulls. Allí la característica encorvada, tremolosa, | baxant en la escala de ma ruina moral. Un día, reexintme per la boca la | amargantor | del cor, me vaig permetre doldrem de la inutilitat dels esforsos y de la | ¡Mes fou ingrat y heu fet vía! XXIX L' | amargantor | L' aigua que plou dels núvols ¿no l' han xuclada 'ls | —Si! —Donchs ¿cóm no es amarga ni salada? —Perque l' | amargantó | al cel ha deixada. Tal nostre pensament se pot alsar en núvols | pot alsar en núvols d' oració y deixar cel-amunt s' | amargantó | . XXX La fadrinalla burleta Gran aplech de | saccejades i pel rau-rau del despit, el pobre Don Joan batut paladejava l' | amargantor | d'aquella vetlla, tenint mitja conciencia de que allò havia sigut | al meu dolor; que en la mateixa copa de mel i | amargantor | beguem tu i jo destins indestriables, compartits | -se de la mà. El plor li sacsejava el cos. Per fi sortia a fora tota l' | amargantor | de la tarda. Eren quarts d'una de la nit. Llorenç Valls va marxar a |
|