DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
amargor F 730 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb amargor Freqüència total:  730 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

unes l'han deixat indiferent; d'altres —la majoria— hi han sembrat ires o amargors; d'altres encara —molt poques— hi han deixat alegries. Totes, o quasi
de pau que no pot ja realitzar-se—. I canviant de to, amb una infinita amargor a la veu, afegí: —Tal vegada fóra preferible haver-se enfonsat i no haver
quan, davant el silenci ofès del seu fill, davant el seu rostre estirat d'amargors interiors (no recordava haver-lo vist plorar una sola vegada, si no fos
venia aquell dia en un estat de profund mal humor, sobreeixint d'una amargor de fel. Se l'apartà amb suavitat. —Deixa'm, Sileta. Ella romangué trista
—l'únic que li oferia la vida— se li arrabassava. Mila la comprenia bé l'amargor de la seva mare, però no podia fer res per ella. Aquesta nit, en la seva
pogué evitar, malgrat tot, que la sospita li deixés a l'ànima un regust d'amargor. Després sentí encara més ardent el desig de veure'l, la seva ànsia es
Mila es sentí a la fi guanyada pel to de la veu, pel rostre sense amargor de la bona dona, que l'havia saludada amb les paraules de les padrines o
quatre parets que el veieren plorar, solitari, les seves primeres amargors i el veieren aixecar els ulls llagrimosos al cel, tot demanant llum i
els assalta la vida; d'altres li demanaran un contacte més ampli amb l'amargor inevitable, voraç i temptadora, d'aquesta mateixa vida. Convé, però, fer
tota la terra era nit i soledat, i ell sentia emplenar-li l'ànima una amargor infinita. Darrera d'ell, vora el camí, es dreçava un arbre; a poc a poc
el cap i, en veure-la, s'havia sentit també emocionada, malgrat la ira i l'amargor que li bullien a l'ànima. —Ets tu, Joana? Joana li preguntà per la salut;
que arribava fins al més pregon del seu ésser, que li esvaïa totes les amargors. Va rompre a plorar i, de sobte, li vingué un intens desig de veure la
el barri antic les ignora a elles. I així, en el regne de Bàbia, davant l'amargor d'alguns rars i vells puritans gotosos, es gaudeix d'una tranquil·litat
profús i rebrota i em branqueja dins la boca: fresca amargor de llorer, verda aèria remor. Deixa'm riure a mi,
Júlia. Només fa còpies, en Víctor! Víctor. [(Amb amargor.)] Agraïdíssim, agraïdíssim. [(S'inclina i surt pel fons.)]
No l'abandonis a l'Ernestina, Víctor! Víctor. [(Amb gran amargor, fits els ulls en la Merceneta.)] Ja no puc atansar-m'hi... ja no
a la presó. Fa temps que encar la dèiem amb deixos d'amargor, perdérem la tonada i sols ens resta el plor,
calma; feien una mena de digestió de serp, lenta i acurada, amb tota l'amargor i tota la impotència de velles vicioses. Una altra amiga de la vídua
o amb industrials d'aquí; aquestes madrilenyes gastaven una delicada amargor de pinyol de fruita i eren les que aguantaven una conversa més esqueixada
a l'aguait davant del perill d'uns lladres invisibles. L'escepticisme i l'amargor de Bobby havien arribat al moment patològic. Hauria volgut que es
II Saps el regust de les escorrialles i l'amargor de totes les caigudes. Saps del plaer i la trista fatiga...
bíblica —s'argumenta en uns desoladors versicles d'Isaïes— amb una amargor satírica ben evident: això és pura Edat Mitjana. La humanitat que pinta
—Passava i la Teresa m'ha fet entrar. Laura va mirant-la; llegeix l'amargor i l'orgull reprimit per entre els sécs cruels que enfondeixen la boca i
amargants perquè no se'ls fiqués a la boca, i així ella s'estalviava l'amargor i jo, burlat, plorava com el que era, com un babau. Quantes vegades, més
sóc; i potser perquè en sóc, algú o altre s'haurà estalviat també alguna amargor, o alguna llàgrima amarga, i lloat sia Déu! Doncs, com deia, de la Sala
a un mal caràcter real —probablement accentuat després per una amargor, que arribà fins al ressentiment, pel poc cas que se li va fer—, quedava
d'aquella dona. I era generalment aleshores, amb aquest tedi i aquesta amargor vergonyosa dintre l'ànima, que es produïa precisament dintre meu una
estat difícil de sentir durant el contacte amb els altres. Però sempre l'amargor de l'infant humiliat i vexat havia renascut per a adoptar formes d'urc,
si fa no fa igual. Tot ell segregava indiferència. Tot jo segregava amargor. En aquesta crisi que s'anava covant jo no vaig cercar confidents de cap
havíem mig renyit d'ençà de la seva aventura amb el conco. A les altres amargors jo afegia romànticament la d'un primer desengany amorós. Em creia
a la criada cap confidència sobre coses de família o sobre l'angoixa i l'amargor que envaïen per moments el meu esperit. Ja no la considerava com una
mi un combat entre dues forces que em tiranitzaven igualment: la joia i l'amargor. I ambdues em produïen torbació igualment pregona. Tot era desordre
semblava que blasmessin la meva inconseqüència: Doncs, on és aquella amargor? Als ulls d'alguns vaig arribar a llegir que em negaven el dret d'ésser
aigües somortes on xipollegen la vanitat, la suficiència i el tedi, i l'amargor i l'amor propi excitat, amb l'ambició i l'acidesa i la bilis que
—Quan Déu vulgui, serà... Res més ella no va dir. No hi havia amargor en les paraules, tampoc cap força de convicció, a penes una vaga
la seva mena d'ironia dolça, que, àdhuc quan esdevenia sarcasme, no tenia amargor; m'encantava de veure sobresortir d'enmig de les seves accions suspectes
. Jo, noya, en tota ma vida he probat molt poch lo fel, y 'l cor que amargors no proba viu tranquil y sens recél. Si he passat una desgracia, l' ha
sentirme y t' equivocas. No has de gosar may més ab mas paraulas; puig l' amargor del cor es tan terrible que sols fel y amargor podré donarte.
ab mas paraulas; puig l' amargor del cor es tan terrible que sols fel y amargor podré donarte. Timb· M'entristeixes amor. Dígasme prompte las
coll avall. Cosme cloïa els dits amb ràbia, però callava, s'empassava l'amargor que li omplia la boca. En un rampell d'ofuscació es va separar del llit,
la més íntima i pura. ¿En què han convertit els meus propòsits? En amargor i tristesa, en decepció, en persistent nostàlgia..." —Tu, doncs, marit,
llavis. Josep es va desorientar: el so d'aquella rialla i l'expressió d'amargor continguda de la seva mare en certa manera coincidien: divertiment en
batec del nostre cor fa morir de nou; us invoco en nom de la còlera, de l'amargor i de l'esperit de venjança, sortiu a satisfer el vostre odi en els
en deturen l'edició. Això li costa una glopada de fel. L'única punta d'amargor que havia de tastar en tota la seva vida. Ens referim al fet que el
una expedició que explora l'arxipèlag de l'Índia. I el pobre Darwin, en l'amargor del seu plor, diu: "Si Russell hagués llegit tota la meva obra, no
moment tan llunyà m'ha tornat a la memòria i m'ha inundat l'esperit d'amargor? Vaig atacar lentament el tabac a la pipa, vaig encendre. Tot té un
plantat, reflexionant... "En una altra vida —vaig murmurar somrient amb amargor—, en una altra vida em portaré millor; ara, anem!" Vaig endinsar-me en
dos sobre aquella solitària costa de Creta, teníem al nostre pit tota l'amargor i tota la dolçor de la vida; amargor i dolçor no existien, el sol anà
Creta, teníem al nostre pit tota l'amargor i tota la dolçor de la vida; amargor i dolçor no existien, el sol anà fent via, vingué la nit, l'Óssa Major
d'amagat. —Sí, Diamandula —li vaig respondre, i la gola se'm nuava d'amargor. Aquesta història m'havia fet molta pena, i per això, en sentir ara

  Pàgina 1 (de 15) 50 següents »