Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a la fugida d'ell. Tampoc jo no vaig voler preguntar-li'n res: en l'	amarguesa	que es pintava en el seu rostre ja vaig endevinar que ella en sabia
ésser un destorb a la meva felicitat. A la meva felicitat! —es repetí amb	amarguesa	—. Déu meu! És possible que hagi pogut arribar a pensar-ho?" Però Mila,
ja del tot posada contra la paret, com si volgués enfonsar-s'hi. Tota l'	amarguesa	d'aquell dia que, en despertar, s'havia trobat sola al llit; d'aquell
seu menyspreu a la dona bella i triomfant com Laura, que no sabrà mai l'	amarguesa	que s'acumula en el cos de la que sent el fracàs de la pròpia feminitat
a les Aulines, l'aversió, més profunditzada, li deixava un pòsit d'	amarguesa	, no gaire intens, però una mica feixuc. No era penediment, perquè Teresa
d'un desconegut. La certitud de l'oblit d'ell, li feia sentir amb més	amarguesa	el desordre de la seva vida, abandonada a la deriva, esparsa com
desembarassar-se dels morts i d'impedir que es vengin dels vivents per l'	amarguesa	i el neguit que senten pel fet de no trobar-se ja entre ells. La
la tenebra mostra només senyals calamitosos, deus d'	amarguesa	, adolorides ombres sense pau ni repòs, ni l'esperança
no hi vaig pensar, en l'esglai, i ens assegura que l'	amarguesa	de la mort ja és fosa, i que tots dos viurem. Salve a tu,
de les entranyes de Zorbàs pujà una antiga tonada monòtona, tot passió i	amarguesa	i solitud. Esclatà el cor de la terra, s'espargí el dolcíssim verí
de goma perquè el xuclessin i paressin de plorar. Fou en aquells dies d'	amarguesa	que vaig rebre el telegrama de Zorbàs. De bell antuvi, em vaig indignar.
mestre meu. —Tant se val —vaig dir—. L'amor venç la mort. Somrigué amb	amarguesa	, però no va dir res. Vaig sentir com el seu cos es diluïa en la foscor, es
cosa plegats? —Quelcom de modern? —demanà ella, amb una sarcàstica	amarguesa	. —Sí, si ho preferiu. —Canteu-ho vós, si us plau! Aquest regany
d'una persona que no té percepció de l'humor; i em vaig sentir emplenat d'	amarguesa	quan aquell subjecte se n'anà enraonadament a sotmetre la darrera
estava, tornà groc com una metzina. —Jo atacs a la moral! —exclamà amb	amarguesa	.— Quasi no he badat boca dins aquesta casa. Si suara m'ha escapat un
d'ell com cantant-li: —Déu t'empari, germà. I cada dia es renovava l'	amarguesa	del primer rebuig. Altres vegades, la pietat d'una dona es condolia de la
un moviment literari, no fossin per a ell nous motius d'insatisfacció i d'	amarguesa	. A més, per ajudar-lo i facilitar-li la tasca literària, li van donar un
i la manera d'expressar-les. Sense saber-ho, Canabal sofria l'antiga	amarguesa	de l'home devorat per la seva obra. Seguint un impuls irat, agafà un drap
al llindar de l'horta. Després agafà el viarany cap al desaigüe. Una gran	amarguesa	d'angúnies l'anava abassegant. L'angoixa començava d'estrènyer-li el cor
salvació, desolada... I el plor li vingué als ulls violentament, d'una	amarguesa	que no coneixia... Encara aquell moment de llum, una llum feble i vana,
amb el riure de mofa i la procacitat, amb aquella mica de buidor i d'	amarguesa	que deixa l'embaf del plaer amb la consciència del fracàs... Als pocs
mirant enllà amb tossuderia, i de la proximitat d'ella sentia que la seva	amarguesa	devenia més gran... Van anar així fins a l'arribada. Era nit fosca. Ell
que té els c com un micoooo... Ell somriu amarg, però el somriure i l'	amarguesa	del senyor Quico s'esvaeixen sota el riure escandalós de tots i només
rostre verdós dels senyals del vici i caminava amb un lleu tremolor... L'	amarguesa	de l'ànima i la degradació se li senyalaven a la faç en un rictus odiós
Tot seguit l'Enric féu una rialla en què semblava observar-se una certa	amarguesa	i llançà a l'espai, cap a les estrelles, un grapat de boletes de goma que
sempre: a vegades, i ara més sovint, sento una gran depressió, una gran	amarguesa	, gairebé angoixa. Aquesta nit mateix... —Tot això em fa pensar que jo
El gust hi ateny acció i passió, ço és, fragància, dolçor i	amarguesa	, amb els quals sent passió. La vista a la poma hi aprehèn
Arnau. —I de quina mena d'esclavitud! Ens feren beure els set calzes d'	amarguesa	; hi va haver moments que hauria preferit que m'haguessin mort. El
han de fruitar en un esdevenidor que no arribaran mai a viure. Alhora, l'	amarguesa	produïda per les desigualtats socials no li era pas desconeguda. Ultra
grisament suburbial, de Germinal Ferrer. Però aquest, rumiant les pròpies	amargueses	, ni s'adonava de la pura simpatia emocionada del bon August. I reprengué,
aquestes pàgines per a complaure'ns a destruir esperances, ni a vessar	amarguesa	als cors; no parlem contra la civilització europea, ans l'admirem; i
del món, les pupil·les aigualides. —No havia sortit mai sola! —féu amb	amarguesa	—. Pressentia una desgràcia i la desgràcia ja ha arribat. Li calgué una
més ni més, amb una ganyota desdenyosa. La Menuda queda derrotada, amb l'	amarguesa	de les mentides inútils, que no li han servit ni per fer possible una
No la pluja dels enamorats, sinó la dels qui la vida fa tristos a cops d'	amarguesa	, la que duu fang i fred, la pluja bruta que fa rondinar els pobres perquè
el pistolerisme del Sindicat Lliure? I l'Anido? No ha deixat una pregona	amarguesa	en el vostre record de militant obrer? Què voleu? Que la República faci
any ens és bo viure un temps en aquestes tres "Muntanyes de Mirra", d'	amarguesa	i dol: la de les Olives, la de Sión, i el Calvari. Podem alçar-hi
contribuït a fer-vos sofrir, perquè mai més pugui amar-vos sense alguna	amarguesa	de dolor i remordiment mesclada amb la meva amor. Per mi són acabats els
que us feu sofrir tant per mi. Beuré d'aquest càlzer amb compunció, amb l'	amarguesa	de mos torts pecaminosos, en detestació de mes injuries contra Vós, mon
i omplena per nosaltres un càlzer de salvació, a canvi de la copa d'	amarguesa	que Ell acaba de rebre de nostres mans! Però veiam; ¿no hi ha al devora
pretingués minvar en rès la severitat de la Passió imminent, o temperar l'	amarguesa	absoluta de la copa que li era presentada. No podem, doncs, imaginar-nos
el cruel açotament, ¡quin tendre dol no hagué de sentir, i amb quina	amarguesa	no deploraría el trist canviament de son posat! I, ¿no em caldría sentir
venidora ocupació nostra. ¡Prou decepció vinguda de nosaltres, prou	amarguesa	, prou insensible ultratge! Massa sofríreu ja perquè nosaltres anem
de reivindicació, no sols no edifica ningú, sinó que destrueix per l'	amarguesa	que conté. Que l'home o la dona que han fet vot de pobresa no oblidin el
mal cicatritzades on fermenten tota mena de sentiments diversos, l'	amarguesa	, les passions que bullen en la nostra carn, les il·lusions de l'amor
més endins et quedes astorat de constatar un mar immens de tristor, d'	amarguesa	, de solitud i a voltes de rebel·lió contra tot i contra tothom. Hi manca
visió de fe sobre els esdeveniments de la pròpia vida. I l'enfonsen en l'	amarguesa	i en el ressentiment. El silenci interior l'allibera dels enganys de la
bé comença un llarg itinerari ple d'il·lusions efímeres, de fracassos i d'	amargueses	. En el primer cas, hi ha com una conversió. És el moment de superar les
que intentem convertir-nos cada dia. Però que no ens esguardem amb	amarguesa	sinó amb benignitat, perquè cada dia som perdonats, cada dia som
de signe contrari: de l'agressivitat envers els germans. Per un zel d'	amarguesa	o tal volta per castigar en l'altre la imatge reflectida dels propis
i pensen en els altres sense manar enlloc. Molts remuguen la seva	amarguesa	. Els cal una conversió. No pensaven sinó en ells mateixos i han de pensar

Pàgina 1 (de 2)

50 següents