Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i decebuda pau; al capdavall font estroncada en l'	amargura	. No sé perquè —qui ho sap?— l'agror de boca, aquesta deixa
Creu-me: en aquests dies he posat enteniment. M'has encomanat la teva	amargura	. Es veu que... [(Veient eixir en Víctor de la cambra de Júlia.)] En
dels raïms d'aquest camp. Bernat No planyeré en seguir-te l'	amargura	ni la mort el meu pas aturarà; mes, ¿com puc treure el vi de la planura
el trespol ressoni el peu. És la madona Sara, qui batalla amb l'	amargura	d'un secret afront, i el pensament que son espòs li calla
Solament una estona sense enuig, un amorós esguard sense	amargura	, un instant de plaer sense rebuig i un reflex
d' alegría. La Madrona no cabía á la pell; la Toneta ja no plorava d'	amargura	, sinó de goig: "son fill, aquell desgraciadet pedás de sas entranyas,
avuy s' oposa á que arribém al cel de la ventura: aqueix també aumenta ma	amargura	[(pel Ton)] preparantme una vida desastrosa. Timb· Tú.
ab mes feresa. Lo dubte te dolor y te gaubansa: la negre realitat sols	amargura	y ofega ab sas tenebras la llum pura y sempre resplandent de la
s'animen com les fulletes del bosc. L'home deixa caure el feix de l'	amargura	. Una felicitat mai sentida li penetra l'esperit. Tot corriol sembla que
seu últim i únic parent damunt la terra. "La mort d'ella," deia amb una	amargura	que mai no puc oblidar, "el deixaría (a ell, el desesperançat i el
per ventura —m'esperava? Que el resultat sigués la mort i una mort d'una	amargura	extraordinaria, jo coneixía massa bé el caràcter dels meus jutges per
la porta. El regne del cel? Bella esperança. A qui passa els set calzes d'	amargura	, no li és dolent de somniar que tot se li ha de fer dolçor algun dia.
tempestat de vent. Ens parlava, amb frases curtes i trencades, de les	amargures	de l'ofici, dels perills del mal temps i de les neus, de l'arriscat que
baró, que eren la realització d'aquest pensament, li ompliren el cor d'	amargura	. Se'l mirà, amb una gran recança. Per bé que la presència d'en Boi Delit
com gaudiria! ¡Si fóssiu capaç de treure'm de davant aquests plats d'	amargura	! Si hi hagués paraules al diccionari per a pintar-vos la imbecilitat dels
jugadora de pilota no hi havia ni dificultat, ni suavitat, ni tan sols	amargura	. S'asseu en un caire del camí i mira l'estel guiador. Tot d'una el veu
Mentrestant, a la casa d'En Joan tot eren escarafalls, desordre i	amargura	. En comprovar la desaparició del minyó, el pare s'assegué aclaparat. Es
Sentmanats, Gironelles, etc., "qual arribo", diu ell amb	amargura	, © © © © © © ©. D'una manera semblant, la família Tudó, amb
i bravesa); amarg i dret, en sentit figurat,	amargura	i dretura; alt, altura (no equivalent a altesa ni a
estat passional del ressentiment, en el qual s'esgota el calze de l'	amargura	i es crema la vida de l'ésser, el qual es re-seca i es corca com si fos
vol alliberar-se'n. Ja ho sap tothom que havem passat els set calzes d'	amargura	i que havem apurat tots els recursos i les vies legals per a sortir-ne. I
dels catalans del Comtat de Barcelona i recorrent com ells un carrer d'	amargura	per a tornar a ser-ho? Quant millor, si no volem perdre un temps preciós,
qual temps s'ha vist precisada a passar llargues époques d'inexplicable	amargura	i de grosses privacions de tota mena. Doncs bé; a aquesta senyora vaig
observació pròpia d'angina epigàstrica de decúbit vaig poder veure tota l'	amargura	que és enclosa en aquests tipus d'angor nocturn diari per ruptura de
nova Eva. Del Crist dels assots i de la corona d'espines i del camí de l'	Amargura	i de la crucifixió, en restava només un Cos febrós i contabescent,
més, demana, com Jesús, que Déu aparti dels teus llavis el calze de l'	amargura	. Demana a la Mare de Déu de la Salut que obtingui del seu Fill el miracle
oh cristià, trobar-te amb la Mare de Déu quan passis pel carrer de l'	amargura	de la teva malaltia! Quin goig trobar-te-la al peu de la teva creu, que
parla del cel com a premi per salvar-los més enllà dels errors, de les	amargures	i de les injusticies que pateixen en aquesta vida, els diu tanta veritat
Les devotes Maries que l'acompanyaven en ses penes i dolors en el camí d'	amargura	, i que foren testimonis de les seves darreres paraules quan, penjant de
sabent ja quin partit pendre per a conseguir el consentiment, exclamà amb	amargura	: "Si vós no voleu portar-me al Seminari, jo hi aniré tot sol, trucaré a
posició a conquerir, d'una posició conquerida a conservar; i, sobretot, l'	amargura	de sentir-se tot sol, isolat en mig la multitud, sense cap brill, sense
Vingué la primera Comunió. En aquell jorn ditxós, dia de goigs sense	amargura	i de resolucions virils, el nen parlà amb son Déu de la manera que ho
tristos, que en diferentes époques negaren els ulls de llàgrimes i d'	amargura	els cors. Al arribar al convent es veu sobre del portal del pati la
que d'ells molts i molts han sigut els que amb llàgrimes als ulls i amb	amargura	al cor s'han tingut d'arrepentir de les seves falses ditxes, mentres que
i amb tal resentiment hagueren tingut de palpar i saborejar les monges la	amargura	de les lamentables consequencies. I ¿quàntes han sigut les tempestats que
a nostra desventurada pàtria cubrint-la de llàstimes i de llàgrimes, d'	amargures	i de desolació, invasió funesta, no sols per la sang que derramaren i per
Es veritat que el mon ha sigut sempre un lloc de tribulació i	amargura	i que de la terra en brotaràn sempre espines i maleses per a pertorbar la
semblant al del any 1823, en que després de passar un calvari d'	amargures	, no'ls abonaren ni un cèntim pels desperfectes que'ls havien fet en el
del gobern per a surtir del convent, i per lo demés quedaren amb l'	amargura	al cor esperant a veurer lo que disposaria la Divina Providencia.
circunstancies, pero que les monges passaren en sa inmensa aflicció i	amargura	no sols amb resignació sino que hasta amb satisfacció i contento, perque
borratxera de delicies i satisfaccions materials, gemega i s'esclama amb	amargura	, sufreix horriblement i se desespera. En cambi, les monges fidels a sa
mundans tot gosant de ses plaers i delicies continuament es lamenten amb	amargura	de sa trista sort, les monges estàn ben contentes, tranquiles i
a sos peus caic penedit. Pare nostre. IV. Al carrer de l'	Amargura	Mare i Fill s'han contemplat; mira'ls bé ¡oh vil
gran crim d'haver pecat? Pare nostre. XIII. Reb Maria amb	amargura	lo Cos de son Fill diví; amb ma vida tan impura
concepte ja interioritzat, ha preferit problematitzar Espanya, amb l'	amargura	i la passió pròpies de les èpoques infelices. /La quiebra de la
"Sou clavat en la creu dura pel furor del president i dos dies d'	amargura	heu viscut en el turment" (Goigs a lloança del gloriós sant Andreu
de riure. Hi havia en tot aquell gesticular i en tot aquell desgavell una	amargura	desesperada. Volien cremar els museus i les biblioteques i ensorrar els
de la brutalitat d'un home, de la conveniència d'uns parents o de l'	amargura	d'un mal viure. Dona: La República ha evitat la classificació odiosa
so nom d'el dimoni ell y del diable ella. En devoraven d'	amargura	aquell vespre, y es corc de sa concienci que roagava més qu'una llima. Un
als tres anys." Férem tot quant poguérem amb la finalitat de rompre l'	amargura	que l'havia presa, de donar-li esperança i demostrar-li que no me n'anava

Pàgina 1 (de 8)

50 següents