×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb amarrar |
Freqüència total: 227 |
CTILC1 |
els qui l'ocupaven. —Aixequeu-vos, si no voleu que us mulli el c... — | Amarrà | la barca a l'escàlem, amb una passada, i deixà escórrer la corda, | molt avesada—, li clava l'àncora a la pell rugosa i | amarra | al seu costat, mentre en el pèlag és nit i triga l'esperada | incursions els corsaris, que rapinyaven bestiar, dones, criatures; els | amarraven | amb llurs cinturons vermells, els tiraven a les sentines i llevaven | com si lligués de peus i mans un enemic temible, o com els salvatges quan | amarren | llurs morts estimats perquè no puguin sortir de les tombes i reaparèixer | sense temps de lligar-se amb el cable que sempre el subjecta ben | amarrat | . —Vés alerta —féu al qui accionava el giny mecànic. —Per què? —Perquè no | vilana aigua de sentina que respòn al nom de black-strap." " | Amarra | aquí", interrompé Tarpaulin, no menys astorat de la llargaria del | llargaria del discurs del seu camarada que de la natura del seu refús —" | amarra | aquí, mariner d'aigua dolça!— i jo et dic que prou de parola. El | quan més era hora de tenir-la a port segur, com la nau vella que han | amarrat | a moll perquè no és lluny el dia que l'hauran d'estellar, de tant que el | , i, sentint que ni aixís hi pot veure, un sent que s'ofega de vista i s' | amarra | a la llum de l'atxa, com si fos sa sola esperança. Però com que l'home ja | la fàbrica dins el districte d'Estocolm. Nobel compra un vaixell, l' | amarra | enmig del llac Melar, lluny de les riberes, i torna a començar el | el sorprengué en gran manera. —Què són, aquests lligams? ¿Per què t'han | amarrat | ? —preguntà, després d'una pausa. —¡Veure's a punt de morir per haver- | el primer cop que hauré estat dintre una gàbia; i no penso pas que a mi m' | amarrin | amb cordes. —Doncs tingues seny —digué, rient, Mowgli, car ja començava a | dins com una tromba, com un bòlit encès i pesant. Tots els presos s' | amarraren | a llurs reixes: —/Caraina, retruenos, a formar!\ I un espetec de | les formalitats de consuetud, el vaixell s'acosta lentament al moll, on | amarra | . Els passatgers es llancen escales avall amb el delit de trepitjar la | tranquil·litzadores. Els tres o quatre matelots del bergantí lligaven i | amarraven | tot el que hi havia damunt la coberta. El timoner repassava minuciosament | ell mateix lligà un cap de corda a un roc per tal que la barca quedés ben | amarrada | i no pogués fugir. —En terra! —ordenà Erbok. Els dos pirates i en Boi i | beguda i poesia, té una fi que no val a amagar. Jo em proposo de fer | amarrar | la barca al bosc de vora La Caleta i a veure si d'una vegada, l'un per | dues pistoles que no li deixaren ni apuntar. Un dels emissaris el va | amarrar | pel coll i li féu treure un pam de llengua, mentre un altre li enfonsava, | la bonança. Era per Nadal. La xurma dels tripulants volgué fer la festa. | Amarraren | el timó. Estaven cansats del passat temporal. Menjaren, begueren, | infondre respecte a ningú. —Llençau-los un tros de corda que puguin | amarrar | el seu esquif —va fer el capità. Els indis no es feren pregar gens. | del Masnou —el "Verge de la Cinta", diguem-ne el nom— va venir a | amarrar | una fragata de guerra francesa a bord de la qual viatjava una comissió | cabanes de palma. Li digueren que sí. Encara el vaixell no havia acabat d' | amarrar | , que ja el moll era ple d'un eixam d'indis i de mestiços sumàriament | contrades, que veure arrossegada pel corrent l'embarcació que hom | amarrà | el dia abans. Varen llevar-se dins la cabana que els indis havien bastit | els mots següents: mira mirra fera ferra moro morro fóra forra amara | amarra | estora es torra cera serra carat carrat sura surra, etc.. | en la mar procel·losa del periodisme barceloní redactat en català i va | amarrar | -hi la seva nau amb cordes d'estoicisme i de prudència. I un matí, | i alterna la seva frenètica capacitat d'atac amb l'astúcia més refinada. | Amarra | la llagosta per l'esquena, que és el punt per on no pot defensar-se. És el | evitar una petita molèstia d'una espera, al cap i a la fi intranscendent, | amarrar | Anna pel clatell i dir-li: "—Ah, no. Tu no et mous, i | no molt a gust. Quan va començar a cridar i a fer escenes el vaig fer | amarrar | com un Crist i el vaig tancar en un rebost del vaixell, a pa i aigua. | una mica còmplice, de deixar-la en completa llibertat... —No podràs pas | amarrar | -la com a ell, pel que dius... —Ni ho vull. Però tampoc no puc fer | amb oli i vinagre abundantment. Com que el ventet té tendència a cedir, | amarrem | el timó i ens posem a menjar com si fóssim a la fonda. El meu company de | port. Hi havia uns bergantins esgavellats, els vaporets de cabotatge s' | amarraven | al recó més resguardat. En els treballs de càrrega i descàrrega, les | de la part baixa dels velers. Així, doncs, quan els nostres velers hi | amarraven | netejaven fondos de franc i se'n tornaven cap a Europa amb el forro | platja i moria al Farell. El moll era baix, amb anelles de ferro, per | amarrar | -hi. Massa estreta, la Riba dificultava totes les maniobres: el | per guaitar el mar els dies de temporal. En tornar d'Amèrica, els velers | amarraven | a la Riba o bé ancoraven al mig del Moll o Dàrsena Nacional. Si eren | vaixells de vela, que venien d'Amèrica, mai no ancoraven a l'avantport ni | amarraven | a l'Escullera de Ponent. Entraven amb l'auxili d'un remolcador, el qual, | subjectes assalariats del Sindicat Lliure tenien les cordes a punt per | amarrar | el governador i repetir allò que es féu la centúria passada amb el | después que tornen de peixcar les trauen y ya no les tiren a la mar, | amarren | les parelles, y en uns y atres pòsen les banderes a mitat de ábre; fins | a atres embestía; en el pòrt es va armar la gran gilladissa, y finalment, | amarraren | la barca pera reparar les sehues averíes y respòndrer de les dels atres; | casa Lena al Pilat, del Pilat a la capella, i allí m' | amarrarán | . Si demane gota de aigua, fèl i vinagre 'n darán. | per a menar-nos fins al port de Nova-Orleans. Una mitja hora més tard, | amarrats | a un remolcador, remontàvem el Mississipí fins a deixar-nos varats a uns | tan bons preus obtenen a les platges i als mercats. Sortida del mar | Amarrar | . És l'acció de lligar una embarcació a una riba o a la platja, per | una embarcació a una riba o a la platja, per mitjà d'una corda. Per | amarrar | , cal practicar dues operacions: la primera és fondejar la barca amb un | i per l'altre a un rem clavat a l'arena, que fa d'estaca improvisada. Hom | amarra | embarcacions per desembarcar els pescadors i dur el peix a terra, per fer | atracar als ports fugint del mal temps. Cal no confondre els termes | amarrar | i amorrar. Aquest darrer, emprat a la Costa de Llevant, és aplicat | l'almadrava empresona. Per a pescar amb aquest ormeig, cal començar per | amarrar | la xarxa a la platja per mitjà de la corda. A continuació, hom fondeja | és deduir el succeit. Al revenir la Guilla de son espant, al trobar-se | amarrada | per les urpes del ocell, tractà i conseguí sa llibertat donant la mort a | certs autors—, i per instrument de martiri li clavaren al front un clau d' | amarrar | barques. La informació testifical feta en 1599, quan foren | allò que en tu és, allò que quelcom és. Reprimir la cupiditat i com | amarrar | -la per avesar-te a coldre la pobresa i per l'ús de les coses mesurar el | L'un amarat de vi, l'altre engorronit en la inèrcia. El de més enllà | amarrat | per la insadollable avarícia; el de més ençà extenuat a causa de la | el món agafà camí enllà, i en Pere tornà ençà, que l'agre de casa l'havia | amarrat | tot d'una. Va córrer al portal de casa seva, i això que hi tenia unes |
|