×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb amassar |
Freqüència total: 94 |
CTILC1 |
canals esmirriats; els cinc sentits. Vós, des de la vostra cel·la, heu d' | amassar | aquesta llum, donar-li forma i fer-li parir objectes. Ciutadà. | es posa les ulleres, agafa un grapat de terra, en fa una bola, l' | amassa | ben bé, en fa un petit home i el posa al sol. Al cap de set dies el | Barcelona, l'aferisme del noucents, per contra, ha servit només per a | amassar | alguna fortuna desarrelada, per a arruïnar l'estalvi català amb les | de la qual encara coneixem exemplars; és un comerciant deixondit que va | amassant | una petita fortuna, com tants d'altres. Hi ha a Maó una circulació | tenda, a Sara: —Cuita, li diu, prens tres mesures de farina, la flor, | amasses | i fas pans afollats. Se'n corre llavors Abraham a les vaques i tria un | I entre aquells celatges entelats i aquells terrenys caòtics, s' | amassa | un ambient espès, brut, on suren revoltes molècules textils, sentors de | del cor ni els dubtes del pensament, va treballar una pila d'anys per | amassar | la riquesa que ens ha permès de construir la metròpoli actual. Allí les | és tan fluix i delicat que obro el balcó de bat a bat. La pluja es va | amassant | en les coses de la terra: a les parets, a les cases, als petulants xalets | intensos a l'hivern. En aquests sots, degudament disposats amb terra ben | amassada | i arena grossa per a sostenir-la, s'hi plantaràn plantes aquàtiques com | i triar-la. El guix de pintar a la pissarra sol fabricar-se senzillament | amassant | creta fina amb aigua, de vegades afegint una petita quantitat de | principal defecte del qual, en la perspectiva de la noblesa de cort, era | amassar | els diners, fer-ne un objectiu en ell mateix en comptes de gastar-los. | va esdevenint la tònica d'una burgesia que no té altra dèria que la d' | amassar | o despendre follament pessetes devaluades, sense veure que l'orgia acaba | encara que Beuron ho ha interpretat dient que s'ha de fer una pasta forta | amassant | el color amb aigua i barrejar-la després amb la mateixa quantitat de | però és recomanable passar-la per un sedàs a fi d'homogeneïtzar-la o bé | amassar | -la a consciència. Es poden utilitzar com a colors grocs tots els ocres | Les màquines que hom utilitza són: la de trinxar, la de mesclar o | amassar | , la de tallar la cansalada en daus, i les embotidores. Avui hom empra | l'amenaça de la fletxa o del plom o de la malaltia. Sé d'un altre que ha | amassat | una fortuna fabulosa en milers de caps de bestiar i milions de dòllars, | moral, d'idees o de sentiments anteriors a ell i que formen un pòssit o | amasen | son esperit amb plenitut tal que ni ell mateix se'n adona, com un home no | Forners. Teníen concedida dels Reys d' Aragó la facultat privativa de | amassar | , coure y vendre pá en les llurs cases y en les places públiques de la | en la suficiencia de dit Ofici, podía en la dita ciutat de Barcelona | amassar | pá de venda, ni tenir forn pera coure pá". Als 16 de Juliol | de Juliol de 1493 fou ordenat que 'ls Forners y Flequers que | amassessin | pá de venda estessen obligats á véndrel, no solament en les llurs cases, | 'ls indivíduus d' aquells Gremis no teníen dret pera comprar blats, ni | amassar | pá y vendrel, sinó ab permís de la Ciutat, y que esta podía lliurement y | gran cassola de fusta, de la que prenen grapats de gofio, que | amassan | una mica entre les seves mans y menjan ab dalit; Bushiman dorm, estirat | l' hort ha de cavarse ab frecuencia sobretot després de las regadas que | amassan | la terra y forman en la superficie una crosta dura y seca molt danyosa á | Son carácter distintiu es de esser unctuosa y dolsa al tocarla; se | amassa | entre los dits y s' enmotlla á qualsevulga forma. Molt dificilment | freda s' observa que no es prou dura pera formar los panellets se la | amassa | ab una mica de farina fins que quedi prou dura pera formar los panellets | de cada hu. admetllat. A la pasta anterior després de freda s' | amassa | ab atmetllas peladas y talladas á tiretas. La forma del admetllat es á | plegat á fi de que 's deixatin be los ous y d' aquesta manera se continua | amassant | fins que 's formi una massa bastant dura. Després s' aplana ab un corró | y mitja lliura de mantega de vaca y mitj got d' aygua de font; després s' | amassa | removent contínuament la barreja fins s' haja absorvit per igual tota la | S' ha de procurar que no 's vessi l' aygua que despres faria falta per | amassar | tota la farina, y en cas de faltar una mica d' aygua s' hi afegirá ans d' | un cedás á fí de que no hi haja grans ni terrossos, posis en la taula pera | amassar | la com s' ha dit en la anterior, despres se tiran en lo centro ó circul de | un pols de sal molta y sobre duas culleradas d' aygua naf; tot seguit s' | amassa | deixantho d' una consistencia regular y en lo demés se segueix lo | unsas de mantega de vaca, quatre ous y una mica de sal, tot lo qual s' | amassa | afeginthi llet calenta, feta ja la massa se fica dins de un toballó, se | 's forman se juntan ab la cals com vegerem ja, y no poden fer cap mal. | Amasseu | un xich de terra greda al qualques gotes de vinagre, y porteula | y porteula desseguida á la boca y sentireu tota la força del vinagre. | Amasseu | pel contrari les cendres ab el mateix ácit y quant hauréu acabat les | l' análisis grandiosa del filosoph hauria més de quatre voltes | amassat | ses pedres angulars ab los finíssims grans de sorra del investigador d' | sinó que ho és tot, en el seu conjunt, elaborant la concepció superior | amassada | per la terra. I en aquelles aules, en mig de companys de diferenta | sal y varias especias com son clavells, canyella, safrá y pebre, luego se | amassará | tot ab una cullera fins á quedar com una pasta. Altra sopa. Pendrás | trinxat, pansas, pinyons, sal y oli y ous crusos, de tot lo que se n' | amassará | una pasta assahonantla de sucre, clavells y canyella y ab ella se omplirá | ous, julivert trinxat, pansas, pinyons, sucre canyella, sal y pebre, se | amassarà | y farà de tot una pasta, si es dura s' hi tirarà un poch de vi blanch, se | un poch de sal, de aigua solament la precisa perque la pasta quede dura, | amassant | la molt á força de brassos primer y despres ab un rodet; aquest servirá | mesclan nou unsas de mantega ó llart ab una lliura de farina y aigua se | amassará | be. Se debatrá una clara de ou fins á tenir consistencia y se hi tirarán | ab un poch de goma arábiga ben molta y passada per cedás se barrejará | amassant | la per espay de mitja hora, y axi estará la pasta preparada y en estat de | un fondo al mitg per tirar l' aygua y mantega ó llart, se barrejará y | amassará | be á fi de quedar ben mesclada la pasta, y no importa que no quede molt | de farina, sal, quatre ous, mitja lliura de llart y lo arros; se | amassará | tot junt fins á formar una pasta que es la tortra á manera de un pa ó | traent tots los granets, ó brisa. Estas pansas las mesclarás ab la pasta, | amassant | la peraque se barrejen be. Enllardarás be la tortrera, y tindrás la pasta | de fer una mescla ó trinxat de tófonas, rovellons y cebetas blancas: | amassarás | esta mescla ab bona mantega arruxada ab un poch de aygua de flor de | a recórrer amb el tou dels dits la superfície abombada d'un dels pits, a | amassar | amb tota la mà estesa, aixafant el botonet central amb suavitat, però amb | forn. Me'n vaig a veure si trobo en Roger, que aquest sí que és bo per a | amassar | la pasta. No n'hi ha d'altre com ell. Ell també diu de mi que sóc una | es un home actíu y treballador, inteligent, que grasies al seu trevall | amasá | unes pesetes, millorá la fábrica de sos pares, y va vivint encara qu' en | cent ferros de formas desgairadas, las duas claus, fonentse y | amassant | se, quedaren totalment aniquiladas. Qui's planyi d'injusticias |
|