×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb amatent |
Freqüència total: 1062 |
CTILC1 |
et convé, Euforió, és no apartar-te gaire d'Ítaca, on et sobraran, si ets | amatent | i no mandreges, bones oportunitats de calma i de peix." Les Harpies i la | ningú no ve d'aquí l'exactitud d'una apuntació, excepte per als erudits, | amatents | , a l'aguait, amb salivera, de qualsevol minúscula errada—, que el seu cos | sense demanar perdó, així s'anomena— és un dels seus símbols, perquè l' | amatent | guarda té cura que homes i folcs escampin i assegurin per sempre el | el més feble dels dos germans. "Es refereix a les Erínies", aclaria, | amatent | , Pulcre Trompel·li. "Ja les domarem: ara, a la feina", instava la noia. | nostres nits sense son, els nostres sacrificis sense límits, abnegades, | amatents | a acomplir el nostre sagrat deure d'afermar el demà dels néts. Per a | de Lawrence. A contrallum el sol dibuixava amb or la silueta dels ocells | amatents | ; s'agrupaven, esbategaven un instant, el perdigot allargava el coll, | que està morint-se. Pàl·lida, anguniosa al llit rústic, voltada de dones | amatents | . El seu marit beu vi i diu coses terribles. A mitja tarda vaig a | la seva fortuna flotant sobre mars dels quals no en sabia ni el nom, | amatent | a les declaracions de guerra, o de pesta, o de secada que centuplicaven o | seus, del pare, de l'avi, del besavi, una absoluta dedicació quotidiana, | amatent | , pel negoci. Endevina els moments de por dels honestos compradors | històrica. Si ens diuen i escriuen aragonesos alguns historiadors poc | amatents | en la qüestió de forma, però assenyalen que hem contribuït a resoldre, | que cal revelar, abans de cloure aquest llibre, perquè hom hi estigui | amatent | i no s'hi deixi atrapar. Els catalans, encara que sovint intel·ligents, | Sí, d'aquell del mico. [(Maurici, el taverner, és l'home impassible i | amatent | . A força de descompartir-los en les seves batusses exerceix una mena de | lliure, va per llançar-se sobre Andreu, però Maurici, | amatent | , el detura.)] /Andreu\ Ja has fet bé de triar-te el Clavell: | s'emparava a la teva vora, era el teu galant... Ernestina. [( | Amatenta | .)] Aquell home em repugna, Víctor; aquell home en aquells moments | ploro. [(Aixecant-se.)] Cridaré a l'Ernestina. Pepe. [( | Amatent | .)] No, Júlia; no em privi de veure-la així desconsolada. [(L' | ben sol... Víctor. I jo et creia a tu... Júlia. [( | Amatenta | .)] Estic nerviosa. La son no em vol pendre. M'avorreixo, Víctor. Dorm | efectivament, el món clàssic de la mesura. És ben cert que una anàlisi | amatent | i poc amiga de vagues generalitzacions descobriria en aquest món | contraposades. En explicar el sentit de la mesura, haurem, doncs, d'estar | amatents | a aquesta significació doble, a aquesta tendència que té la mesura a | de l'entrada i fa el miracle d'aturar la conversa. Les orelles es paren, | amatents | per saber qui arriba. —Ah! —xiuxiueja l'Angelina molt de pressa. —Són les | res ni ningú, i, tot d'una, es sentí protegida per aquella companyia | amatent | , que li parlava de llibres, de viatges, de grans films vistos qui sap on, | a caure; travessa la plaça; saluda una mare que el mira gentilíssima, | amatent | , al costat de les filles ingènues, distretes; puja els graons del casino | punys closos y plorá un breu instant; no més lo indispensable pera que l' | amatent | mare podés acompanyarli 'ls llabis al dols mugueró, hont trobava 'l petit | ha estat immensa! —no pot estar d'exclamar-se. Desorientat, distret, però | amatent | com sempre, Humbert s'avé a fer d'eco. —Tota una vida de treball intens, | com si cadascú necessités fer-se companyia a si mateix. I ara, Gaspar, | amatent | però tremolós, restitueix el dia a la seva història; és indispensable | Mònica el va interrompre: —La mamà no t'ha dit... L'expressió | amatent | i emocionada de Cosme la dissuadí d'acabar la frase. Li anava a confessar | També l'amor podia ser un càstig. L'endemà, en despertar-se, va saltar | amatent | del llit, s'improvisà un pentinat i es va fer servir l'esmorzar a la | va trucar amb mà segura a casa de la seva dona. En veure-la —ella mateixa, | amatent | , el vingué a obrir— va sentir per uns moments un tèrbol malestar, però | la constant sensació que a través de panys o escletxes, sempre algú, | amatent | , la vigilava i que tots els seus passos, els seus gestos i les seves | esgarrifança. La porta va cedir. —Què li passa, senyor? La cambrera, | amatent | , amb un dit sobre els llavis imposava silenci. —Què fa? —va preguntar | sobre Gaspar amb la intenció d'apoderar-se de la carta, però Humbert, | amatent | , el detura i el subjecta. Josep el contempla amb estupor, parla sense | però tant per instint com per reflexió havia procurat ser dòcil, | amatent | , fins i tot amorosa, i al cap de tant temps, segons com, sentia rebrotar | mobles, els quadros, els objectes. Era fàcil distreure's. Si un estava | amatent | i controlava la imaginació, els pensaments es deixaven governar amb | puc caminar tot sol!", havia exclamat desempallegant-se de les mans | amatents | . Ella li va oferir el braç. També el va refusar. Arrossegava els peus, | pressa a sortir, a eludir la presència de la seva dona; però Mònica, | amatent | , va entrar al menjador quan encara no l'havien servit. —Si em véns a | s'acabava d'inaugurar un món amb música de valsos, i cambrers polits, | amatents | a curullar-vos de xampany la copa, amb flors per totes bandes, i rostres | Inicià un gest agressiu que passà desapercebut de Cosme perquè Humbert, | amatent | , va subjectar-li el braç. "Vés-te'n, no fem escenes! Pensa en | famílies benavingudes... Si s'aboqués a la barana el tornaria a veure, | amatent | a la seva aparició, igual que trenta-cinc anys enrera... "Demà no podré | , ara, treu-te la gorra! Treu-te la gorra et dic!" Nasi alçà | amatent | el braç amb l'intent d'agredir-lo, però Josep se li llançà al damunt i | de l'Arimaspià que amb pas furtívol li sostragué de l' | amatent | custòdia l'or guardat: tan frisós va l'Adversari per | a un primer cop sense segon: dos èmuls per llur vigor i l' | amatent | destresa. Però l'espasa de Miquel, sortida de | van moure's, a la seva vinguda, i, més joiosos, per l' | amatent | sol·licitud, van créixer. No se n'anà, però, desagradada | i, fidels, més fidels han de romandre." Digué, i el Fill a l' | amatent | Ministre va fer un senyal; sonà aquest la trompeta, | ràpida, portant al seu darrera l'estol fúlgid d' | amatents | Querubins. Com doble Janus, tenien quatre rostres; llurs | Però la selecció natural, com veurem més endavant, és un poder tothora | amatent | a actuar, i és tan desmesuradament superior als febles esforços de l'home | un gènere, com Dianthus, en el qual moltes espècies estan | amatents | a encreuar-se; i un altre gènere, el Silene, en el qual | segons l'opinió de la colonització des de l'indret més proper i més | amatent | , unida a la modificació subsegüent i a la millor adaptació dels | tenim en la naturalesa, doncs, una variabilitat i un poderós agent sempre | amatent | a actuar i a seleccionar, per què dubtaríem que hi són preservades, | constantment d'augmentar en nombre, amb la selecció natural sempre | amatent | a adaptar els descendents lentament variants de cadascuna a tots els | la volta a la plaça major, acompanyat per la música de la banda, | amatent | de no perdre el compàs i envoltat per les aromes d'una fària. En un dels | populars solien ésser reprimides pels edils amb la col·laboració sempre | amatent | dels cavallers. Amb aquesta mena d'equilibris i de confabulacions, els |
|