Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a parar a Laocoont. Quan tocava el torn a aquest, era un altre cop a l'	ambó	acadèmic, en un amb rigor establert recanvi de doctes, Pulcre Trompel·li.
sentit habitualment donat a aquest terme, però, com entre els bemba i els	ambo	, tot de relacions de burla els uneixen de dos en dos en funció d'una
de confessar. "Un dia ens matarà a tots dos", vaig pensar. Voldrà fer "	ambo	". Un cop posada a la feina, voldrà a la parella, i bona nit! I altre
la càtedra i seguía el presviteri i més ençà el chor, on hi havía els	ambons	o trones, formant tot això un conjunt orgànic amb l'altar al mig. Els
(/Evangelistarium\) que servia per a ésser cantat de dalt a l'	ambó	, on era dut en processó pel Subdiaca. En lloc del coixí, ja als segles
pura i simple dels elements existents, com són els baldaquins, cimboris,	ambons	i columnes, altars laterals, llums penjats a les voltes, intervenció de
reprodueixen aquesta composició, que també s'utilitza per a decorar	ambons	(fig. 57) i plaques de cancell. És, però, la pintura mural
per les grades, tarda amunt. Ben al centre de l'	ambó	, vell prestigi de la mort, almenys bisbe, baladreja
que s'adreça, amb preferència, a tu i als teus companys de joc, des de l'	ambó	momentani. Atorgueu-vos sense defallences, ara i en créixer, de grans i
carrega: aixó es no tenir sossego! —Lo 8! lo 30 pelat! —	Ambo	! —cridan per allá, al altre cantó de taula, y tothom xiscla, y en Tomás
cartró, tal com si juguessem per partida doble. A vegadas ja teníam l'	ambo	fet, y no 'ns en adonavam fins que'l senyor Aleix lo treya. —Ambo!... Las
ambo fet, y no 'ns en adonavam fins que'l senyor Aleix lo treya. —	Ambo	!... Las banderas d' Italia y l' Avi. —Jo 'l tinch ja estona y me n' hi
—¿55?... Terno, donchs, —afegia un dels empatats en l'	ambo	. Fent un gesto d' espatllas, lo Sr. Aleix, com qui tant se n' hi
reventar, y obriam sas válvulas de sobte. —¡Deu llubins á quí fá l'	ambo	!... —Posats. —Vuit qué copo?... —Posats. —Posats... —Cinch á
sens que s' obrissen nostres llabis mes que pera confegir ab veu grave: "	ambo	", "terno", etc, los precisos mots que las evolucions del joch
de mestressa de la casa. Qui li havía de dir al del escultor que fent	ambo	ab una viudeta deixaría las mares de Deu y 'ls Sants per las ampollas y
de l'Església (Homilia) (El sots-diaca canta l'Epístola des de l'	ambó	.) Epístola o Lectura Text propi (Al final es diu:) —Paraula de
(Acompanyat dels altres ministres, el diaca va en processó fins a l'	ambó	, portant el llibre dels Evangelis.) —El Senyor sigui amb vosaltres.
Virosta. M' engresca aquesta fila. Guipat. Fem	ambo	. Guipat. ¿Ah lealtat? Guipat. Sempre. Virosta.
[El Tio Pere y la So Tadea.] Tio Pere. Pero tú eixe	ambo	es que'l chues ò no el chues, ó que't pasa? So Tadea. Teu contaré
acsió. Blay. Es el dir, que à última hòra cuant s'ha d'apurar un	ambo	, vosté sen va, so sanguango y d'estudiar es fa afòra. Tio Pere. Y
Qu'eixirà mes sec qu'un hòs. Ròc. Trenta ú per cabesera, dos	ambos	y dos tresetes. Blay. Yo un estracte y dos filetes qu'esquilen à
llocs per a la celebració, i la funció de cada un d'ells: l'altar, l'	ambó	de la Paraula, la seu del president, la credença, el micròfon del
o dels altres sagraments, cal que tothom s'hi vegi bé, i que l'altar i l'	ambó	tinguin la il·luminació prou potent com per quedar destacats. I fora dels
el cap i per poder estendre les mans àmpliament i visiblement). 2. L'	ambó	. És el lloc des d'on es llegeix la Paraula de Déu. Ha de ser un moble
la Paraula de Déu és també presència del Senyor enmig de l'assemblea. L'	ambó	es pot adornar amb un drap amb el color litúrgic del dia o del temps,
i en les grans solemnitats. És important tenir clar que des de l'	ambó	no s'hi ha de fer altra cosa que llegir la Paraula de Déu. També s'hi pot
en un lloc visible, o un faristol senzill, clarament diferenciat de l'	ambó	(si en una església hi ha dos ambons, un a cada banda del presbiteri, bo
senzill, clarament diferenciat de l'ambó (si en una església hi ha dos	ambons	, un a cada banda del presbiteri, bo serà posar en un d'ells un faristol
en un lloc adequat en el presbiteri: penjada al sostre, o a costat de l'	ambó	, però no sobre l'altar. Normalment, l'últim diumenge d'Advent se celebra
ell). Els llibres bàsics són el leccionari, que caldrà posar, obert, a l'	ambó	, i el missal, que, segons els casos, caldrà deixar a la seu, a la credença
la primera és la de la Paraula, i la centrem sobretot al voltant de l'	ambó	des d'on es proclamen les lectures. Ara, en la litúrgia eucarística, ens
tot el temps de Pasqua és al presbiteri, preferentment al costat de l'	ambó	, i després la resta de l'any es posa al baptisteri. També es col·loca al
al seu damunt l'aliment dels batejats, el Cos i la Sang de Crist. 2. L'	ambó	. És el lloc de la proclamació de la Paraula de Déu, el primer aliment
a l'altar o al president, segons estigui col·locat, i anirà a l'	ambó	. En acabar la lectura, retornarà pel mateix camí al seu lloc fent
hagin estat designats al respecte acompanyaran el prevere o el diaca a l'	ambó	, davant seu. Es posen a banda i banda, mirant el ministre que llegirà
ha hagut. Tots els escolans escoltaran la lectura evangèlica mirant l'	ambó	des d'on es proclama. S'hi giraran així que sentin: El Senyor sigui
l'aclamació abans de l'evangeli acompanya la processó del ministre vers l'	ambó	, és no tenir present ni la gènesi del cant ni el seu sentit més
una acció ritual: l'entrada dels ministres, la processó cap a l'	ambó	per llegir l'evangeli, la presentació dels dons, la fracció del pa, la
ornamentat. Durant el temps pasqual sosté el ciri pasqual a la vora de l'	ambó	. Els candelers llargs, de manera que puguin ser portats en processó,
fou dirigida per alguns sacerdots i bisbes que divulgaren des de l'	ambó	l'encíclica de Pius XI Mit brennender Sorge (1937) contra
L'inici de la decoració es realitza amb un cancell que acaba amb un	ambó	polièdric a cada banda. Tot mirant a l'altar, el de la banda dreta és
que després de la lectura —feta amb una certa solemnitat des de l'	ambó	— d'un fragment de les Escriptures, la lectora o el lector proclama:
prediquin si tant els abelleix de predicar, des de la trona perpètua o l'	ambó	momentani, i els ulamites esperpèntics i híspids, que s'esquincin les
[...]. El cantor del salm o salmista, diu els versets del salm a l'	ambó	o en algun altre lloc apropiat. Tothom escolta assegut, i, a més,
Jordi del costat de l'Evangeli, de Vallmitjana, passà al cambril), dos	ambons	bessons, i un orgue rere el baldaquí però amb prou espai per
la remodelació, a partir d'elements ja existents, de la disposició de l'	ambó	, que és l'àmbit de la Paraula de Déu. És un únic espai, caracteritzat pel
plenament de cara al poble. Posats a trobar-hi simbolismes, notem que l'	ambó	evangèlic conserva l'àliga que fa referència a l'apòstol Joan (l'únic
motivà, durant el seu muntatge, un replantejament de la situació de l'	ambó	, que, com hem descrit, ara té una col·locació harmoniosament asimètrica
l'acció litúrgica, i que el seu lloc preferit és damunt el faristol de l'	ambó	, més que no pas damunt la taula de cal biblista, llavors potser ja no ho