Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

aquella coma que es veu d'ací; aprés, abans d'una hora, trapareu en Janot	ambe	les seves ovelles, que vos guiarà. I bé, adéu! Bon camí. Em vaig apartant
Espia! A l'altre ban de la ribera passa en Marquillo de Glorianes	ambe	quatre vedells, si no m'erri. Aquei, és un guapo minyó! Per un camí que
"—Petita! Petita!—", se l'emmenava al cortal com un xai, mes ell	ambe	la potxa plena... I tu, portes bon bestiar! —O. És força guapo!
, trobi que és bon partit; i, d'altra part, crec que ja s'ho tenen parlat	ambe	la Llucieta. —I que està ben aposentat, aquei minyó. I bé: què hi diues tu
d'alba, emporta-te l'espartina que resta, i cap al tard ja hi podes sere	ambe	la ramada. I bé: ara, santa nit, i bon goig que hi haja son. Els
passa, amb orde del senyor, amb tots els amics. No es permès escriure	amba	qui sino amb qui com tampoc els-e. 9. Encara
merescut. P. Com sarem alora quant nus giudiquerà? R.	Amba	lu matex cos com sem, perquè axi Deû nus farà resussitar. P. Com
, lus mals a l'Infern. P. Qui va al Cel, o a l'Infern y va	amba	l' anima, o tambè amba 'l cos? R. Despres mort y va amba l'
. P. Qui va al Cel, o a l'Infern y va amba l' anima, o tambè	amba	'l cos? R. Despres mort y va amba l' anima sola, ma despres del
y va amba l' anima, o tambè amba 'l cos? R. Despres mort y va	amba	l' anima sola, ma despres del dìa del giudici y va tambè amba 'l cos.
mort y va amba l' anima sola, ma despres del dìa del giudici y va tambè	amba	'l cos. P. Qui cosa es lu Cel? R. Es un lloch, aont
cos. P. Qui cosa es lu Cel? R. Es un lloch, aont sempra	amba	la visiò de Deû se y gosa cada bè, senza timor de algun mal. P.
cosas? R. Certissimament, y mes fermament de lu que vegg	amba	lus ulls, y toc amba las mans. P. Com sabem, que Deû las haggi
Certissimament, y mes fermament de lu que vegg amba lus ulls, y toc	amba	las mans. P. Com sabem, que Deû las haggi ditas? R.
lus affligits. 5 Perdonar las offensas. 6 Sopportar	amba	paciencia las personas molestas. 7 Pregar a Deû per lus vius, y
i actual. P. Qual es lu peccat original? R. Aquell,	amba	lu qual tots naxem, originat en nusaltrus del nostru primer para Adam?
P. Qual es lu peccat mortal? R. Lu defecta grave	amba	avvertencia y animo deliberat, contra lus manamens de Deû, o de la
R. Es lu que se committi quant lu defecta es leve, o no sa fa	amba	plena avvertencia. P. En quantas maneras se pot peccar?
de omissiò. P. Com sa porga l' anima del peccat? R.	Amba	lus Sacramens. P. Quant son lus Sacramens? R. Set.
Si señor: y axò per descuntar la pena temporal, que havem contrait	amba	lus peccats; perquè tota no nus sa perdona amba lu Sacrament de la
que havem contrait amba lus peccats; perquè tota no nus sa perdona	amba	lu Sacrament de la Penitencia. P. Com sa desconta aquesta pena?
P. Com sa desconta aquesta pena? R. En aquesta vida	amba	las mortificacions, obras bonas, y tambè amba las Indulgencias: y en l'
R. En aquesta vida amba las mortificacions, obras bonas, y tambè	amba	las Indulgencias: y en l' altra amba las penas del Purgatori. P.
mortificacions, obras bonas, y tambè amba las Indulgencias: y en l' altra	amba	las penas del Purgatori. P. Que vol diura Indulgencia?
que usa Deû nostru Señor per medi del Papa son Vicari en terra	amba	lus fiels, per remitirsili o tota, o en part la pena temporal, que eran
animas del Purgatori. P. Sent axì tenim de assistir a la Missa	amba	gran respecta, i attenciò? R. Si señor: senza ciarlar, ni mirar
lus Sants, i de las animas del Purgatori: 3 Astar en l' Iglesia	amba	devociò, i modestia: 4 Entendra la Missa devotament, o meditant
la Missa devotament, o meditant la Passiò de Gesuchrist, o resant	amba	atenciò las oracions vocals: 5 Ubaìr a Para, i Mara, a
son la ruina del anima, i del cos: 9 No murmurar, ni contrastar	amba	'l teu proxim antisbè amarlu, cumpatirlu, excusarlu amba caritat:
ni contrastar amba 'l teu proxim antisbè amarlu, cumpatirlu, excusarlu	amba	caritat: 10 Cumplir cadaqual amba la propria obligaciò segons lu
amarlu, cumpatirlu, excusarlu amba caritat: 10 Cumplir cadaqual	amba	la propria obligaciò segons lu vol lu seu estat' y lu seu empleu. Actas
de la bontad y paciencia, ab la qual m' aveu soffrit y tolerat tant agns	amba	tanta pecats: Vus donc gracias de la bona nit (o dia) que m'aveu dunat, y
y de las gliums, ab las quals aveu illuminat la mia ment, dels affectas	amba	que aveu mugut la mia voluntad. Acta de petició Vus daman Señor, glium y
com Vus promet sincerament de ferlu. Acta de caritat Vus am, Deû meu,	amba	tot lu meu cor sobra totas las cosas, perchè sobra totas las cosas seu
, i Paul, i a tots lus Sants, i a vos Para meu espiritual, que he peccat	amba	lu pensament, amba las paraulas, amba las obras; per culpa mia, per culpa
lus Sants, i a vos Para meu espiritual, que he peccat amba lu pensament,	amba	las paraulas, amba las obras; per culpa mia, per culpa mia, per mia gran
Para meu espiritual, que he peccat amba lu pensament, amba las paraulas,	amba	las obras; per culpa mia, per culpa mia, per mia gran culpa; pertant
una Santa y diciosa mort. Axi sia. Gesus, Giusep, y Maria vus donch	amba	lu meu cor l' anima mia. Gesus, Giusep, y Maria assistiuma en l' ultima
assistiuma en l' ultima agonia. Gesus, Giusep, y Maria espiri en pau	amba	Vos l' anima mia. Qui reserà las tres predictas Jaculatorias guagnerà
suspicacia sería la d'aquell qui cregués qu'aquestes festes seculars	amb-e	que una rassa gloriosa honra'l naixement de son Fundador, no més son un
perque diuen que sa Diputació provincial vol suprimir sa petita subvenció	ambe	què contribueix an es sosteniment d' aquell Institut de segona
per acabar prest, Faldó, es matrimoni téu. Faldó. Escoltáume, y ¿	emb'a	quí? Llest. Emb'en Roagó Florít. Faldó. ¡Oh, mestre
Llest. Tú escoltas aquexa jaya, y ella te cerca engañá. Jo sé	emb'a	quí et vol casá: ell es un qui no té pá, y com ha de aná á colgá
plana y la ciutat, Per viure sol amb el ramat Y sol	ambe	la nostra terra. Esclops als peus me vull posar, Al cap la
noves: Com els aybres, renaixerà sota del cel...	Ambe	la primavera, al bell fons de les coves Arriben les sentors de
á nit ta dolça aparició Sús de la mar serena, O tú qu'	ambe	tus cants fas fuge tota pena. II Al peu de les Alberes
L'hora amorosa. IV La vela blanca	Ambe	jo tinch un llibre amich; mes el meu ull Á cada pensament
de les fonts Me serà mès gustosa y també mès amiga,	Ambe	tú, dolç company, Josep-Sebastià Pons. VII Les figues
la pau en ell, ja qu'el fossar Nos espera, fret y negrench,	ambe	ses lloses... Qui nos consolarà, si res no nos respon
y planys, Lluny del raig de sol de la teua cara,	Ambe	'l mal recort dels derrers dos anys, Y 'l temor de rebre, o

Pàgina 1 (de 5)

50 següents