Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
ambaixador M 924 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ambaixador Freqüència total:  924 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

les Lletres Catalanes, on saludo Díez-Canedo, que ha estat, fins fa poc, ambaixador a la República Argentina. Li pregunto per l'opinió anglesa, ja que acaba
italià i França ha demanat a Itàlia negociacions per al nomenament d'ambaixador a Roma. Daladier i Bonnet aniran a Londres el 28: sembla que
rebuda que va fer el Parlament anglès a Chamberlain: ministre i ambaixadors cantaven /He's a jolly good fellow\ i deu mil persones el
i l'amistat d'aquest minyó li havia fet l'efecte de l'amistat amb l'ambaixador d'un país completament desconegut, que havia vingut a confessar-se dins
cavalleresques que l'emperador de Constantinoble fa per honorar els ambaixadors del Soldà. El conestable Diafebus, que s'abilla sumptuosament, hi porta
aplaudeix, ara, l'habilitat del genet. Passen uns minuts i arriba l'ambaixador moro amb el seu acompanyament: un abanderat, soldats, etc.. Se li acosta
conegut durant el període barroc— i el dels moros. Els parlaments dels ambaixadors, però, trigarien més d'un segle a aparèixer: hom els documenta cap el
ho sigui, el cert és que el mèrit literari de les al·locucions dels dos ambaixadors, grandiloqüents i patrioteres, és més aviat escàs. Joan Valls Jordà,
prosperà i s'ha tornat de nou al text originari en castellà. Per tant l'ambaixador moro es detura a la vista del castell i exclama: {"Fortuna
constante siempre y firme en ampararnos."} El parlament de l'ambaixador moro és llarg, llarguíssim. I la resposta del capità cristià no és menys
llarguíssim. I la resposta del capità cristià no és menys dilatada. L'ambaixador d'enguany recità la seva part amb gran vehemència i aconseguí una gran
tothom estava disposat a morir per tal de defensar la corona d'Aragó, l'ambaixador moro s'acomiadà i girà cua. Llavors vingueren les hostilitats. Les
cristià, esquinçada del missatge per part del capità moro, cavalcada de l'ambaixador i bescanvi de discursos. Després comença la batalla campal que culmina
que menen al carrer de sota. El pas següent és el de l'ambaixada. L'ambaixador moro commina el capità cristià del castell a rendir-se. Del balcó de
un municipal despenja un micròfon que capcineja a l'extrem d'un cable. L'ambaixador recita la seva tirallonga de versos muntat a cavall i amb un auxiliar que
ulleres de sol i contemplen impertorbables els esforços oratoris de l'ambaixador moresc. Els tres prohoms cristians estan rodejats de criatures per totes
inunden la fortalesa des de la tribuna a la torre d'homenatge. Quan l'ambaixador acaba de transmetre les propostes que portava, el capità cristià, amb veu
de quitxalla, es disposen a guerrejar, no sense rebre abans, de part de l'ambaixador, quatre fàstics i amenaces. Com que les negociacions semblen acabades el
a Saragossa, el Justícia d'Aragó va emparar-se dels bagatges dels ambaixadors valencians, instat per un Ladrón de Guevara, vescomte de Xelva, ofès per
pertànyer a la categoria dels "ciutadans", i fou Jurat, i assistí com a ambaixador de la ciutat a la coronació d' Alfons el Benigne. En
gener del 1641, Pau Claris pronuncià un discurs explicant que l'ambaixador francès, Du Plessis-Besançon, havia presentat els poders que li havia
no conto cap cosa que no sàpiga de bona tinta, ho he sabut per Seton, ambaixador de França en aquella cort, retornat alguns dies ha de París; el conec
greument; arriba a realitzar-se: Diceòpoli firma la pau amb els ambaixadors d'Esparta; Strepsíades aconsegueix que el seu fill esdevingui un sofista.
qual conta com no solament anaren al reialme llegendari del Preste Joan ambaixadors nostres —l'un d'ells mercader— sinó també artífexs, i que un segle més
. Jo't parlo d'una noya de talent, de molt talent. —De la filla d'un embaxador, —interposà a mitja veu l'Adela. L'artista comensà a acotar el cap, a
que's desprenía de totes ses paraules. —¿Y còm ho sabs qu'es filla d'un embaxador? —La targeta ho canta. Es la de son pare. Elles matexes hauràn pensat
contà una vegada que un rei de Polònia donà un any un dinar en honor de l'ambaixador de França, servit per óssos blancs... El polonès em féu remarcar amb un
óssos blancs... El polonès em féu remarcar amb un cert menyspreu que l'ambaixador en veure els animals, fugí amb les mans al cap, esborronat. Els
orientals fins al punt que el rei de Portugal va dir, amb molta raó, als ambaixadors venecians que se li van anar a queixar de la competència, que el millor
, per la pintura que n'havia fet a Felip V, qui, enamorant-se'n pel que l'ambaixador, que després va ser cardenal, li deia, va decidir casar-s'hi abans de
com efectivament se li van descobrir les conspiracions dels seus ambaixadors a l'estranger, com aquella que tenia per fi dissoldre la quàdruple
Trassa rai! Però se la farà valer i es farà pregar. Qui li enviarem d'embaixador? Tots girem els ulls a l'oncle Sadurní: —Oncle; vostè l'hi dirà i si convé
la nit va a casa seva amb sa muller i sos fills, a la mateixa vila, és l'ambaixador obligat de casa a la vila i de la vila a casa. Quan comença a fosquejar
Gabriel Alomar. Els diaris asseguren que el senyor Alomar serà nomenat ambaixador a Roma, al Quirinal. —L'haig de felicitar, senyor Alomar? —li dic. —
voltant de les ambaixades no té pas la volubilitat d'abans. Llevat de l'ambaixador francès —Mr. Herbette és un entusiasta del nou règim i un especialista en
que es produí ací en publicar els diaris il·lustrats la fotografia de l'ambaixador a Londres, Pèrez de Ayala, amb calça curta i mitges de seda blanques. Per
mateixa Crònica, en el qual descriu la rendició de Menorca als ambaixadors que hi va trametre, mentre ell i l'exigua colla que l'acompanyava calaven
don Llorenç. —Vengan —ens ha respost, amb una prosopopeia d'introductor d'ambaixadors. Don Llorenç és una glòria de Campanet. Els seus conveïns tal volta no
Una Martorell fou duquessa d'Arjona, mullerada amb el magnífic ambaixador d'Espanya a París en temps de Lluís XVI; una Martorell fou l'esposa del
la senyoreta Valèria està en un reservat amb uns quants amics d'upa: l'ambaixador del Xa de Pèrsia, un príncep rus, un tenor d'òpera i un milionari mexicà.
que ens voleu llençar a perdre! No sabeu que us esperen el senyor ambaixador i el senyor... —No estic per brocs, amic meu; duc molta pressa. El meu
—O, desgràcia nostra... Maleït sigui el parir! Què dirà el senyor ambaixador? —exclamà el pobre home a pic d'engegar el plor. —Expliqueu-li que es
acompanyava els clients a la sala d'espera a tall d'introductor d'ambaixadors; feia uns exquisits rendiments a les senyores deixant-les extasiades, i
com no duc pressa, encara tinc de començar les diligències. Ja sé que a l'ambaixador del meu país li plauria de ficar-hi cullerada... Però, no; vull
—Em sembla, germana Alícia, que serà qüestió de posar-hi el vostre ambaixador. Al pas que anem... —Ja us vaig dir que vull ésser jo sola, i ho
jo sola, i ho aconseguiré, —respongué amb fermesa ma companya.— Res d'ambaixadors; jo sola, jo sola. Però, una cosa és bufar i l'altre fer ampolles.
en mans dels tarragonins entusiastes, dels recaders de Barcelona, dels ambaixadors de les corts de Madrid i de París, i dels cardenals tramesos expressament
els indis que pel to del crit i pels moviments que feien, semblaven ambaixadors pacífics i no guerrers ferotges. —Xana!, xana! —va
interpretava bé llurs desigs, cinc genets amb dotze cavalls partiren com ambaixadors, cap a la línia espanyola. Lau i el Roig els seguiren amb la vista fins
protecció del cacic Txelpuruca Varen passar dies i més dies sense que els ambaixadors tornessin. Lau i el Roig s'adonaren aviat que els "poiutxes" els

  Pàgina 1 (de 19) 50 següents »