Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

pels assistents, alegres tots pel vi i cantant en veu baixa entorn d'	ambdós	, bo i acompanyant-se picant de mans. Un d'ells, al compàs de les mans,
llàgrimes d'alegria, mentre la cançó anava referint el reconeixement d'	ambdós	i la relació que ella fa de les seves penes, la indignació del cavaller,
dels anys, i amb Màrius, amb qui l'unien tantes afinitats espirituals.	Ambdós	acudien a casa seva, i molts dies s'hi quedaven fent música, cantant i
percebre's el dolç palpitar de llurs cors), ell li digué, aquell dia: —	Ambdós	estàvem sols, Mila, i d'ençà que ens trobàrem estem en companyia. Que
estem en companyia. Que bella l'expressió, i que exacte el pensament! "	Ambdós	estàvem sols, i d'ençà que ens trobàrem estem en companyia." Cada dia
lligada estretament a la seva peculiar manera de pensar i de sentir.	Ambdós	es movien en plans diferents: cadascú mirava la vida des d'una vora
nit, aquelles paraules que no s'esborraran ja més de la seva ànima: "	Ambdós	estàvem sols, Mila, i d'ençà que ens hem trobat estem en companyia". Mai
una petita imatge de la Verge posada en una urna de cristall, amb flors a	ambdós	costats, i davant de la qual Mila, a les nits, s'agenolla sovint a resar.
l'avi i la mare, xerrotejava sense parar, com fent ressò a la conversa d'	ambdós	; ells s'interrompien de tant en tant per escoltar el que deia la nena i
replicà; es retirà preocupada, i més tard ho digué a Sileta. Convingueren	ambdues	que la noia cercaria entre els seus coneguts una casa on pogués viure
des de l'origen, s'estableix —si s'estableix— sobre bases fictícies per	ambdues	parts. Una bona mentida val per una veritat. I, repeteixo, "mentir bé"
alguns anys. A l'estiu l'Ebre baixa minse; deixa amples faixes de sorra a	ambdós	costats, i les aigües, a l'ombra dels canyars i els salzes, llisquen
per les atxes, i tornaven a enfonsar-se a l'ombra. Darrera el pal·li, a	ambdós	costats, i a mesura que passava, es produïa un redreçament silenciós de
La veu del sacerdot ressonava monòtona, greu i profunda en el silenci. A	ambdós	costats hi havia figures borroses, agenollades, que anaven redreçant-se a
de vegades i no perquè l'una copiï l'altra, la imiti, sinó perquè	ambdues	són humanes. Aquesta casualitat em fa, en certa manera, estar en deute
pressions humanes: les unes pacífiques, les altres bèl·liques. El joc d'	ambdues	tendències, contínuament desvetllat pel flux i reflux de les
gironines i barcelonines, la consideració dels mitjans de lluita d'	ambdues	parts. Per al nostre propòsit actual és suficient referir-nos al final
la més famosa de llurs institucions: la Mesta. Les topades entre	ambdues	concepcions del treball —per al castellà, un "castigo
mateixa visió del món. A començaments del segle XVI aconseguiren	ambdues	coses, malgrat el trontoll provocat en llurs posicions per la gran guerra
feudal del servatge i la mentalitat burgesa de la propietat exclusiva —	ambdues	, com és sabut, contràries al bé comú cristià. L'Església catalana patí
catalano-aragonesa. En aquest sentit encara fou més fecund el maridatge d'	ambdós	pobles. Fixats els principis intangibles de la nova comunitat política,
seu cosí Joan II de Castella amb finalitats purament dinàstiques. Entre	ambdós	pobles no hi podia ni hi devia haver rivalitats, sinó germanor. Del
país, arrencava del vell feudalisme muntanyenc i del nou patriciat urbà.	Ambdues	classes socials justificaven llurs privilegis en la reialesa. Monarquia,
34 i del juliol del 36, no és un secret per a ningú. En	ambdues	ocasions, els catalans deixàrem de donar testimoni de la nostra
i retorna seguida del Lleter, que durà els atuells del cas.	Ambdós	es fiquen a la cuina sense fer-se invisibles del públic. La senyora Rosa
el judici mateix com la font de la qual brolla. En darrera instància,	ambdós	poden arribar, i arriben amb freqüència, al mateix judici. No obstant,
ni a la salvació ni a l'experiència i que pretén sempre establir entre	ambdues	tendències oposades i enemigues una fecunda integració. En la seva doble
seny. En el cas del català, però, el seny coincideix amb la mesura, i	ambdues	formes impregnen igualment la seva vida. Això és primordialment el que el
certament, ple d'experiències personals, però fóra buit de sentit.	Ambdues	coses, però són necessàries. El seny és, intel·lectualment considerat,
oposat al cos i a l'ànima, i que per aquest mateix motiu participa d'	ambdós	en igual proporció i mesura. Impossible qualsevol obra plàstica sense
com a home sensible. Però s'esvaeix tan aviat com considerem conjuntament	ambdues	coses, tan aviat com ens adonem que la seva manca aparent de sensibilitat
cap d'elles, ans al contrari mantenint-se en el centre per a participar d'	ambdues	i no satisfer-ne plenament ni una. Inserció constant de la mesura en
duo final Andante calmo que l'orquestra comença amb (7),	ambdós	personatges canten els maleficis del Castell, i se superposen els
tradicional i, per tant, la consistència unitària i delimitada d'	ambdós	períodes. Constitueixen, si més no, un instant d'aqueixa evolució
per altra part evident, entre la pintura abstracta i la música:	ambdues	són arts no representatives. La música també pot ésser creada
de l'home. De l'home que el fa i de l'home que el rep, establint entre	ambdós	una oportunitat de comunió salvadora. I diguen el que vulguen els seus
de ferre e espaes" (cap. 191; IV, pàg. 16).	Ambdues	peces, però, eren feixugues, com es dedueix d'aquesta observació, sobre
destinades a fixar-hi una cadena que subjectés l'espasa o el casc, o	ambdues	coses. La riquesa del rest daurat de Joan Llull no ens ha de sorprendre,
i, per altra banda, rebé la influència de la celada. Per tal de distingir	ambdues	modalitats sovint és dita cervellera rasa quan s'emmotlla a la
no la mateixa cosa, perquè a l'inventari dels béns de Francesc Garcia	ambdues	són ben diferenciades: "Item, dos cervelleres calades... Item, una
de ferre o bavera", la qual cosa pot induir a creure, o bé que	ambdós	termes són sinònims, o bé que són dues peces tan semblants que poden
el qui les signa escriu "espases", molt sovint vol dir que cadascun d'	ambdós	contendents té dret a dur-ne una. De vegades, però, hom manifesta
, i la segona (1522) a peu, és a dir, que l'estoc era usat en	ambdues	formes de lluita. Hem vist que l'estoc, com l'espasa, té pom, mantí,
igualment singulars, però amagades. Admetre que la relació entre	ambdós	sigui sensible en ella mateixa —que una grana en forma de dent preservi
que confina amb el bricolage, i en detriment de l'estructura en	ambdós	casos. No obstant això, cap forma d'art no mereixeria aquest nom si es
a fi d'obtenir un suplement de vida real al preu d'una mort simulada. En	ambdós	casos, la mort és usurpada, però només per a ésser enganyada. El joc es
(C. M. N. White /1\, pàgs. 46*47.) Si doncs, en	ambdós	casos el blanc correspon a la situació "no marcada", el vermell —pol
que serveixen per a construir un esquema grandiós de reciprocitat. En	ambdós	casos, per tant, la reciprocitat no és absoluta: a les vores resta com
Bisó-enfurit, com si, finalment, es tracta d'una combinació d'	ambdós	procediments: Ulls-centellejants-de-l'ós. En la relació així enunciada,
benedicció d'un sentit a una primera humanitat que n'estava mancada. En	ambdós	casos hom deixa escapar la riquesa prodigiosa i la diversitat dels usos,

Pàgina 1 (de 133)

50 següents