DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
ambdós IND 6642 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ambdós Freqüència total:  6642 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

pels assistents, alegres tots pel vi i cantant en veu baixa entorn d'ambdós, bo i acompanyant-se picant de mans. Un d'ells, al compàs de les mans,
llàgrimes d'alegria, mentre la cançó anava referint el reconeixement d'ambdós i la relació que ella fa de les seves penes, la indignació del cavaller,
dels anys, i amb Màrius, amb qui l'unien tantes afinitats espirituals. Ambdós acudien a casa seva, i molts dies s'hi quedaven fent música, cantant i
percebre's el dolç palpitar de llurs cors), ell li digué, aquell dia: —Ambdós estàvem sols, Mila, i d'ençà que ens trobàrem estem en companyia. Que
estem en companyia. Que bella l'expressió, i que exacte el pensament! "Ambdós estàvem sols, i d'ençà que ens trobàrem estem en companyia." Cada dia
lligada estretament a la seva peculiar manera de pensar i de sentir. Ambdós es movien en plans diferents: cadascú mirava la vida des d'una vora
nit, aquelles paraules que no s'esborraran ja més de la seva ànima: "Ambdós estàvem sols, Mila, i d'ençà que ens hem trobat estem en companyia". Mai
una petita imatge de la Verge posada en una urna de cristall, amb flors a ambdós costats, i davant de la qual Mila, a les nits, s'agenolla sovint a resar.
l'avi i la mare, xerrotejava sense parar, com fent ressò a la conversa d'ambdós; ells s'interrompien de tant en tant per escoltar el que deia la nena i
replicà; es retirà preocupada, i més tard ho digué a Sileta. Convingueren ambdues que la noia cercaria entre els seus coneguts una casa on pogués viure
des de l'origen, s'estableix —si s'estableix— sobre bases fictícies per ambdues parts. Una bona mentida val per una veritat. I, repeteixo, "mentir bé"
alguns anys. A l'estiu l'Ebre baixa minse; deixa amples faixes de sorra a ambdós costats, i les aigües, a l'ombra dels canyars i els salzes, llisquen
per les atxes, i tornaven a enfonsar-se a l'ombra. Darrera el pal·li, a ambdós costats, i a mesura que passava, es produïa un redreçament silenciós de
La veu del sacerdot ressonava monòtona, greu i profunda en el silenci. A ambdós costats hi havia figures borroses, agenollades, que anaven redreçant-se a
de vegades i no perquè l'una copiï l'altra, la imiti, sinó perquè ambdues són humanes. Aquesta casualitat em fa, en certa manera, estar en deute
pressions humanes: les unes pacífiques, les altres bèl·liques. El joc d'ambdues tendències, contínuament desvetllat pel flux i reflux de les
gironines i barcelonines, la consideració dels mitjans de lluita d'ambdues parts. Per al nostre propòsit actual és suficient referir-nos al final
la més famosa de llurs institucions: la Mesta. Les topades entre ambdues concepcions del treball —per al castellà, un "castigo
mateixa visió del món. A començaments del segle XVI aconseguiren ambdues coses, malgrat el trontoll provocat en llurs posicions per la gran guerra
feudal del servatge i la mentalitat burgesa de la propietat exclusiva —ambdues, com és sabut, contràries al bé comú cristià. L'Església catalana patí
catalano-aragonesa. En aquest sentit encara fou més fecund el maridatge d'ambdós pobles. Fixats els principis intangibles de la nova comunitat política,
seu cosí Joan II de Castella amb finalitats purament dinàstiques. Entre ambdós pobles no hi podia ni hi devia haver rivalitats, sinó germanor. Del
país, arrencava del vell feudalisme muntanyenc i del nou patriciat urbà. Ambdues classes socials justificaven llurs privilegis en la reialesa. Monarquia,
34 i del juliol del 36, no és un secret per a ningú. En ambdues ocasions, els catalans deixàrem de donar testimoni de la nostra
i retorna seguida del Lleter, que durà els atuells del cas. Ambdós es fiquen a la cuina sense fer-se invisibles del públic. La senyora Rosa
el judici mateix com la font de la qual brolla. En darrera instància, ambdós poden arribar, i arriben amb freqüència, al mateix judici. No obstant,
ni a la salvació ni a l'experiència i que pretén sempre establir entre ambdues tendències oposades i enemigues una fecunda integració. En la seva doble
seny. En el cas del català, però, el seny coincideix amb la mesura, i ambdues formes impregnen igualment la seva vida. Això és primordialment el que el
certament, ple d'experiències personals, però fóra buit de sentit. Ambdues coses, però són necessàries. El seny és, intel·lectualment considerat,
oposat al cos i a l'ànima, i que per aquest mateix motiu participa d'ambdós en igual proporció i mesura. Impossible qualsevol obra plàstica sense
com a home sensible. Però s'esvaeix tan aviat com considerem conjuntament ambdues coses, tan aviat com ens adonem que la seva manca aparent de sensibilitat
cap d'elles, ans al contrari mantenint-se en el centre per a participar d'ambdues i no satisfer-ne plenament ni una. Inserció constant de la mesura en
duo final Andante calmo que l'orquestra comença amb (7), ambdós personatges canten els maleficis del Castell, i se superposen els
tradicional i, per tant, la consistència unitària i delimitada d'ambdós períodes. Constitueixen, si més no, un instant d'aqueixa evolució
per altra part evident, entre la pintura abstracta i la música: ambdues són arts no representatives. La música també pot ésser creada
de l'home. De l'home que el fa i de l'home que el rep, establint entre ambdós una oportunitat de comunió salvadora. I diguen el que vulguen els seus
de ferre e espaes" (cap. 191; IV, pàg. 16). Ambdues peces, però, eren feixugues, com es dedueix d'aquesta observació, sobre
destinades a fixar-hi una cadena que subjectés l'espasa o el casc, o ambdues coses. La riquesa del rest daurat de Joan Llull no ens ha de sorprendre,
i, per altra banda, rebé la influència de la celada. Per tal de distingir ambdues modalitats sovint és dita cervellera rasa quan s'emmotlla a la
no la mateixa cosa, perquè a l'inventari dels béns de Francesc Garcia ambdues són ben diferenciades: "Item, dos cervelleres calades... Item, una
de ferre o bavera", la qual cosa pot induir a creure, o bé que ambdós termes són sinònims, o bé que són dues peces tan semblants que poden
el qui les signa escriu "espases", molt sovint vol dir que cadascun d'ambdós contendents té dret a dur-ne una. De vegades, però, hom manifesta
, i la segona (1522) a peu, és a dir, que l'estoc era usat en ambdues formes de lluita. Hem vist que l'estoc, com l'espasa, té pom, mantí,
igualment singulars, però amagades. Admetre que la relació entre ambdós sigui sensible en ella mateixa —que una grana en forma de dent preservi
que confina amb el bricolage, i en detriment de l'estructura en ambdós casos. No obstant això, cap forma d'art no mereixeria aquest nom si es
a fi d'obtenir un suplement de vida real al preu d'una mort simulada. En ambdós casos, la mort és usurpada, però només per a ésser enganyada. El joc es
(C. M. N. White /1\, pàgs. 46*47.) Si doncs, en ambdós casos el blanc correspon a la situació "no marcada", el vermell —pol
que serveixen per a construir un esquema grandiós de reciprocitat. En ambdós casos, per tant, la reciprocitat no és absoluta: a les vores resta com
Bisó-enfurit, com si, finalment, es tracta d'una combinació d'ambdós procediments: Ulls-centellejants-de-l'ós. En la relació així enunciada,
benedicció d'un sentit a una primera humanitat que n'estava mancada. En ambdós casos hom deixa escapar la riquesa prodigiosa i la diversitat dels usos,

  Pàgina 1 (de 133) 50 següents »