×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ambicionar |
Freqüència total: 207 |
CTILC1 |
el "Protector" va ser un dictador malgré lui. Mai no | ambicionà | fredament el cim més alt del poder: s'hi hagué d'instal·lar impel·lit per | pugui arreplegar la moneda necessària que li faci el preu del gall que | ambiciona | o que correspon a la seva posició social. Jo no sé si mai heu vist | no m'interessa gaire. Aquest xicot, que s'ha fet notable com a navegant, | ambiciona | ser un home d'idees pròpies i, per què no?, un pensador solitari. A mi, | amb Maria Carreres no va ésser del tot satisfactori per don Tomàs, que | ambicionava | per nora la filla d'un duc madrileny. Maria Carreres era d'una burgesia | damunt de la sorra un monstre marí, llepissós i fascinador. Conxa hauria | ambicionat | altres coses més, i d'aquesta ambició se n'adonà perfectament un | quan volem o desitgem que ens contradigui i calla quan nosaltres | ambicionem | el silenci, la persona que mai no té un no, però usa la gràcia de fer | modesta, per posar-se en condicions d'assolir l'èxit galant que | ambicionaven | , varen fer uns abusos dels instituts de bellesa, de les modistes, de les | una sexualitat sempre desperta, sempre iniciant paranys més dissimulats, | ambicionant | trucs de més eficàcia, com un caçador de monstres impossibles, i sempre | en deure, que s'imposa com un deure, l'esforç per aconseguir allò que | ambiciona | . Ben sovint, també, veiem l'home que lluita per complir un deure prendre | qui lluita per aconseguir allò que ell vol —allò que desitja o allò que | ambiciona | — no fa un esforç damunt d'ell mateix, perquè el que fa és deixar-se anar a | el porta a fer; si és lluitador —i aquest és el cas—, lluitar per allò que | ambiciona | o desitja és el que naturalment li surt de fer; l'esforç damunt d'ell | encarar-se amb cap obstacle que no li talli el camí d'alguna cosa que ell | ambiciona | o desitja. Que per aquí —i portant-ho als extrems— el primer cas enclou | fons de tot d'aquesta davallada. Havia abandonat totalment l'estudi. No | ambicionava | res, no llegia un llibre. Per a mi no existia l'activitat intel·lectual; | . Jo no vull ser metge, advocat, negociant. Per ara no penso casar-me. No | ambiciono | de ser ric. Jo vull ser un artista, un poeta que escriu coses belles i | a tan mala eminència; on ni esperava l'ha dut el desesper, i | ambiciona | pujar molt més encara, amb el desfici de seguir, | hi ha ningú a l'Infern, amb part petita de la pena actual, que | ambicioni | tenir-ne més! Gaudint tal avantatge per estar units, | " I, com a pare ofès, Adam va dir-li: "Oh abominable fill, que | ambiciona | senyorejar sobre els germans i usurpa l'autoritat que | on he pogut i sense regatejar cap mena de sacrifici en la meva vida, he | ambicionat | de comptar-me. Si la meva ambició era justa i si hem obtingut algun | i la seva ambició varen anar creixent paralel·lament, perquè com més | ambicionava | més penitència feia, i com més glòria volia més estimava a Déu i més | de l'ambició llulliana, que era una ambició que hauria arribat fins a | ambicionar | la glòria de renunciar a la glòria de aquest món, que és el que fa En | va trobar la possibilitat d'ésser el primer del cel i de la terra, va | ambicionar | la corona papal i la corona celestial, amb raó que li sobrava, perquè les | la corona papal i la corona celestial, amb raó que li sobrava, perquè les | ambicionava | amb fonament de causa i només se l'hauria pogut considerar foll si les | fonament de causa i només se l'hauria pogut considerar foll si les hagués | ambicionat | sense una justificació prèvia, que era la de què li havien vingut del | que com vam dir és la personificació de tot el que En Ramon Llull | ambicionava | . Capítol XXIX El misticisme d'En Ramon Llull En la vida d'En | fills, són la nostra brúixola. Per això l'home de pensament i d'acció | ambiciona | els deixebles i seguidors, que són la seva posteritat. I procura el poder | crear una escola de semitistes, volia... volia... No té límit allò que | ambicionava | per a la glòria de Déu i de la nostra llengua. "Tot això ho fem pel | de tota vanitat per revestir la brusa dels manobres de l'obra bona que | ambicionem | . En assolir-la, serem els constructors verídics que hem sentit invocar. | drets, seríem indignes del passat que ens honora i de l'esdevenidor que | ambicionem | . Catalunya autònoma. "Quan Catalunya tingui l'autonomia, ja no caldrà | ni gelosies de funcions; té raó Graell en dir que els catalans més que | ambicionar | càrrecs honorífics o de domini, haurien anat darrera els negocis. No es | Galsworthy) a la coordinació de personatges, ambients i fets diversos que | ambiciona | Jules Romains; de la història a l'aventura; de la fantasia a la | de la gent, sinó com la veu la intuïció (potser morbosa) del poeta que | ambiciona | elevar la terrenal materia a les regions de lo supra-sensible i de lo | a la generalització, i el que es deturi en el caràcter individual; el que | ambicioni | lo absolut i immanent, i el que es doni per satisfet amb lo mudable i | va aspirar a remuntar-se al principi (sensible) de les coses, acabant per | ambicionar | la conquista del sol, d'aquell sol que tan formosos miratges espargía | a manifestar-se amb tota sa personalitat una generació nova, la qual | ambiciona | renovar no sols les formes, sinó l'esperit del gènere ruralista. Per no | a les causes, va aspirar a fondre les parts en el tot, acabant per | ambicionar | que la imatge dels éssers s'animés amb palpitacions indefinibles de la | guanys que es repartien entre tots. En Boi Delit es pot dir que ja no | ambicionava | més grans empreses. Tot el més a què aspirava era poder arribar a ésser | una mica més vers ella: —Doncs tot això tindries i tot el que poguessis | ambicionar | , si volguessis ésser la meva esposa. En sentir aquestes paraules, | de posició econòmica modesta, d'horitzons intel·lectuals limitats, que | ambicionava | fer-lo enginyer i que va aconseguir-ho?... Després, figures il·lustres, | jeràrquic, que tenia raó el bisbe Morgades. En una altra època hauria | ambicionat | d'esdevenir prelat, però hauria mort cremat a la foguera, car de fet ell | No havia arribat a ser actor, encara que no massa secretament ho | ambicionava | , i es considerava, com tot autor de veritable vena, amb condicions | pobre com els Apòstols?" Si ho sospesaven bé, ja us asseguro jo que no l' | ambicionarien | pas aquest honor i de bona gana se'n desfarien o durien una vida plena de | els turmentats escrúpols dels savis sobre el furt i la usura? Si el que | ambicionen | són els honors i les riqueses de l'Església, abans hi arribarà un ase o | noves escomeses. El comissari, visiblement insatisfet, volia saber més, | ambicionava | complicacions. El meu passaport no li ofrenava ni discussions ni dubtes, | militar o funcionari superior, que havia arribat una dona europea que | ambicionava | ésser rebuda per ell o per les seves dones, el moro ha contestat: "La | ningú no deixà d'enyorar-la en els curts moments de repòs. I quan ja no | ambicionàvem | ni més atractiu ni més encantament, heus aquí que els adolescents | es referia, en aquella petició, a la percepció d'aquella "dècima", o si | ambicionava | una mena de monopoli sobre el que produïen els forns enclavats al terme | d'Atlas, exemple d'herois i dotat de totes les qualitats nobles que pot | ambicionar | un rei. El primer d'aquests personatges que trobem reunits en el temple | generoso" i aquella "sólida aplicación" que havia | ambicionat | el comte de Peralada; ha calgut esperar el segle XX, i encara | aconseguit aplegar els treballadors de Barcelona en una Federació Local, | ambicionava | una més àmplia organització per als treballadors catalans i no cessava en | conscient de la seva inferioritat, no s'hi conformi, no la toleri i | ambicioni | suprimir la distància que el separa de l'ésser odiat. Aleshores tenim |
|