Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sentit alliberador. Com tants d'altres processos socials, aquest és d'una	ambigüitat	palmària. D'una banda, ha desembocat en una sorprenent trivialització del
un repic de timbal. Conrad usa en les seves novel·les aquest recurs de l'	ambigüitat	de les sensacions que triguen una mica a definir-se. M'ha costat bastant
lliure, sempre que respecti l'exigència d'una individuació sense	ambigüitat	i les regles particulars a les quals hem fet al·lusió. Per consegüent,
en el discurs amb un altre títol, si no és que el context en tregui l'	ambigüitat	. La diferència prové del fet que el bestiar està col·locat a la part
que la institució imaginada amb l'esperança de recollir-la no ho sigui, l'	ambigüitat	del totemisme és real. En efecte, segons el punt de vista que hom adopta,
i dels resultats de l'observació han de fer-se en un llenguatge sense	ambigüitats	utilitzant convenientment la terminologia de la Física clàssica. Aquest
físiques habituals als objectes atòmics comporta un element essencial d'	ambigüitat	, com és immediatament evident en el dilema referent a les propietats
la impossibilitat de subdividir els fenòmens quàntics i revelen l'	ambigüitat	de tota atribució als objectes atòmics de les qualitats físiques
autors esmentats conté —malgrat la prudència de la seva formulació— una	ambigüitat	essencial quan és aplicat als problemes pels quals ens interessem ací."
de la realitat física proposat per Einstein, Podolsky i Rosen conté una	ambigüitat	relativa al sentit de l'expressió ""sense pertorbar de cap manera el
dels dos dispositius experimentals, la qual permet la definició sense	ambigüitat	de quantitats físiques complementàries, el que deixa lloc a les noves
de l'argumentació, la qual tenia per finalitat fer ressaltar l'	ambigüitat	essencial implicada en qualsevol referència a atributs físics d'objectes
de l'experiència, és a dir, amb el problema de la comunicació sense	ambigüitat	. El nostre instrument de base és evidentment el llenguatge planer que
el llenguatge diari, que l'ús dels símbols matemàtics garanteix la no	ambigüitat	de definició que tota descripció objectiva requereix. El desenvolupament
l'existència d'insospitades pressuposicions per a l'aplicació sense	ambigüitat	d'alguns dels nostres conceptes més elementals, i ha donat així una lliçó
poc familiars, però en canvi ben definides, no implica cap classe d'	ambigüitat	sinó que demostra, al contrari, de manera clara com una ampliació de
subjectiva. En subratllar la necessitat, per a la comunicació sense	ambigüitat	, de tenir en compte el punt on se situa la separació entre el subjecte i
sabem tots, s'enunciaria així: eviteu les expressions fosques així com l'	ambigüitat	, i sigueu breus, no hi afegiu expressions innecessàries. Procureu no
es refereix a l'emblema, que és fàcilment reconegut i interpretat sense	ambigüitat	pel receptor. Contínuament en fem servir, d'aquests signes, per fer
un exemple. No ignoro que tot aquest petit confusionisme se centra en l'	ambigüitat	que, en l'ús normal, té el vocable "cultura". De fet, cultura ho és
cap mena. Una vegada reconeguda aquesta dificultat —o, si es vol, aquesta	ambigüitat	—, és possible tornar a la nostra i proclamar que, malgrat tot, es tendeix
dels homes de la meva terra no acaba d'eludir aquesta sensació d'	ambigüitat	. I és una ambigüitat paralitzadora, enervant. No crec que sigui
la meva terra no acaba d'eludir aquesta sensació d'ambigüitat. I és una	ambigüitat	paralitzadora, enervant. No crec que sigui irremeiable, naturalment —si
per a qualificar el país. Al mateix temps involucra en la seva	ambigüitat	més terres que les estrictament valencianes. Hom voldria restringir el
el que està fent-se; complaure's en la claredat, i no en l'	ambigüitat	i l'equívoc; donar-se límits i mesures, per a aturar la invasió de la
és una contracomunicació, intimida. Trobem, doncs, en tota escriptura l'	ambigüitat	d'un objecte que és alhora llenguatge i coerció: al fons de l'escriptura,
de "classe obrera" per "poble", més tard per "gent magnífica",	ambigüitat	voluntària dels termes "democràcia", "llibertat", "pau", etcètera).
espectacularment engatjada de la parla, conté alhora, a través d'una	ambigüitat	preciosa, l'ésser i la manifestació del poder, el que és i allò per què
a l'imaginari la caució formal del real, però deixant a aquest signe l'	ambigüitat	d'un objecte doble, alhora versemblant i fals; és una operació constant
i ésser consumida. El producte, i després, finalment, la deu d'aquesta	ambigüitat	, és l'escriptura. Aquest llenguatge especial l'ús del qual dóna a
ultrapassar-se més que condemnant-se; l'escriptor esdevé la presa d'una	ambigüitat	, ja que la seva consciència no recobreix ja exactament la seva condició.
és un signe literari finalment deslligat del seu contingut, que sense	ambigüitat	situa la Literatura com una categoria sense relació amb els altres
de la Història, amb una unitat paràsita, i dóna a la novel·la l'	ambigüitat	d'un testimoniatge tal vegada fals. Amb això veiem que una obra mestra
el d'un esdeveniment, hi ha el designi de tota situació revolucionària, l'	ambigüitat	fonamental de la qual és que bé cal que la Revolució poui del fons d'allò
més horrible com més vaga era, i una terror més terrible per la seva	ambigüitat	. Era una espaventosa pàgina en el registre de la meva existencia, escrita
tota la segona meitat del segle XVII va ésser treballada per l'	ambigüitat	dels signes. Com llegir l'home? La tragèdia raciniana està plena
intolerable inexactitud del codi humà. La Rochefoucauld fa cessar aquesta	ambigüitat	dels signes quan desemmascara les virtuts; sens dubte, primer de tot i al
descripció vivent sota la definició terrorista, la constatació sota les	ambigüitats	d'una llei, que és donada alhora com a moral i física. Ara: aquesta
la voluptuositat tenen dificultats a fondre's. Si més no, en virtut de l'	ambigüitat	mateixa de tota escriptura, aquest text ideològic comporta intersticis;
(sujet) de Dominique (assaborim l'	ambigüitat	del mot en francès desapareixeria en anglès: el "sujet" d'un llibre és,
que la nostra vida espiritual pot esdevenir fàcilment ambigua. L'	ambigüitat	no ve del fet sobrenatural, sinó del terreny on arrela, del natural en
en la majoria de les nostres possibilitats i actituds. Potser aquesta	ambigüitat	és una de les angoixes més punyentes en l'home que vol ser lúcid i
més punyentes en l'home que vol ser lúcid i conseqüent. El perill d'	ambigüitat	i la dificultat d'esquivar-lo és un factor que entra en la causalitat de
és un factor que entra en la causalitat de moltes dimissions. L'	ambigüitat	de l'Església, per exemple, en les seves estructures i els seus homes, en
entre els laics. La vida se'ns torna sovint una lluita contra tota mena d'	ambigüitats	. No ens és pas fàcil de netejar-les totes i potser només queda la
pregària pot ser també tremendament ambigua. Escriu el P. Besnard: "L'	ambigüitat	característica de les realitats religioses pesa sobre la pregària. De dos
donava als seus gestos afalagadors. Cert que resultaven d'una especial	ambigüitat	, que es reduïen a estrebar la cadena i un rudimentari onejar el llom;
contemplava esverat, tremolós, incapaç de seguir aquella conversa plena d'	ambigüitats	ardents, però temia d'expressar-se amb un acte massa categòric. Era
guanyareu; Ells ho havien promés. b) Quan pot haver-hi	ambigüitat	; exemples: Ja deia jo (o ell, ella, vosté); Toni trobà
marca posant damunt seu una dièresi (ü). Exemple: llengües,	ambigüitat	, pasqües, obliqüitat (Cp. figues, antiguitat, tasques,

Pàgina 1 (de 17)

50 següents