DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
ambigu A 702 oc.
ambigú M 12 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ambigu Freqüència total:  714 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

cap judici temerari. El jove estès, d'una constitució física potser ambigua, és mort i va morir lluitant intrèpid, amb coratge, contra un heroi més
als carrers, l'agitació a la tranquil·la, modèlica nació —i amb l'ambigua paraula temem, pobres de nosaltres, infringir una sibil·lina llei—, però
tan a la vora?" "El vers, convocats i concurrents col·legues, peca d'ambigu, qui gosaria negar-ho?", perorava la professora indígena Aurembiaix
meu abast. I hi ha, si no, altres mil maneres d'amor", es desvergonyia l'ambigu jove. "Nimfes genèriques, nimfes específiques, nàiades, sàtirs, silens,
en atacar-lo, una posició ideològica concreta —la seva aparentment ambigua /philosophia Christi\—: ataquen, de més a més, les "bones
davant la pornografia, fins i tot en els individus més ingenus, també és ambigua: l'excitació mai no és únicament excitació; l'acompanya, de manera
diversions, malgrat haver-hi rogatives i es multiplicaven els saraus, els ambigús, les acadèmies, a can Bacigalupi, i Soler, i Oms i Novelli i Renart, on
de la seva columna deien sempre el mateix: t'estim... Era la seva forma ambigua de dir-me: jo sí i tu? La casa romangué tal com Helena l'havia deixada
que no pas jo. La vida moral? S'hi acosta, però és massa ambigu. Potser el terme millor és el d'egoisme, i és millor
i calgué revifar la llum nocturna perquè no tot aparegués ambigu i fos menys fràgil el cristall de l'urna on l'home
visitaven els escenaris i assistien a sopars d'última hora en companyies ambigües. Allò que una autèntica senyora de Barcelona, o una respectable burgesa,
de Déu era anomenada "Jovis alma parens", amb una retòrica tan ambigua que ja toca la indiferència? Si la pintura té un fi intrínsec, que no
criticada per Eggan sobre la base d'informacions més nombroses i menys ambigües que aquelles de què podia disposar Kroeber el 1915*16, data a la
en sentit absolut, ans només com a aspectes complementaris d'una relació ambigua per a si mateix i per a l'altre, tal com ha demostrat Morgan contra
el que il·lustren els canvis matrimonials presenta un caràcter ambigu i equívoc: car les dones són semblants quant a la natura i només respecte
d'entrada, els dos camps per mitjà d'una víctima sacralitzada —objecte ambigu que tant correspon, en efecte, a l'un com a l'altre—; després, abolint
pobra condició, la mísera! No intentava ni imitar la pell. Era una cosa ambigua, mixta, confusa, entre tela i hule, empastats l'una i l'altre, més que no
Lluís confessava que tampoc no havia vingut per casar-se. D'una manera ambigua parlava de nostàlgia: enyor de la terra, d'uns carrers, fins i tot d'uns
Gaspar, completà, no entengué quin pensament, amb aquesta expressió ambigua i interrogadora: —Els somnis... oi, Gaspar? Gaspar es tancà a la seva
Hem arribat en un punt on la qüestió de la unitat del coneixement esdevé ambigua, similarment al que passa amb el mot "veritat". En efecte, respecte als
suggerida causa els diu, i escampa gelosies entre ells i mots ambigus per provar lleialtats o per corrompre-les. Al senyal
ja, i molt fort, que tots ho sentin!" Així mofant-se'n amb uns mots ambigus, tot just va haver acabat, que a esquerra i dreta
belant, llanoses, les ovelles com plantes; entre mar i terra, ambigus, l'escatós cocodril i l'hipopòtam. Sorgeix, de sobte,
per al gos. Avui hi ha qui diu que la paraula "olor" resulta un xic ambigua i prefereix parlar de "missatges químics externs" (MQE). Ja hem dit que
anomenem "adolescència". La veritat és que el vocable "joventut", ambigu, permet manipulacions una mica capcioses. Sempre som joves respecte a
merament teòric, ¡ai!— de cara al futur. ¿Avantatge? La paraula semblarà ambigua. ¿Per a què, per a qui? Resoludament: ambigua. Però, si se'm permet
La paraula semblarà ambigua. ¿Per a què, per a qui? Resoludament: ambigua. Però, si se'm permet el truc, m'atreviré a una observació. I és: que
en un context on només pot aconseguir una validesa afeblida, o si més no, ambigua. Amb les altres "revolucions", amb les de debò, no hi ha dificultats:
de discutible fixació. I ni tan sols elles. Ni Nefertiti, ni l'ambigua Gioconda, ni la robusta model de la Venus de Milo, o tal o tal altra
ser de difícil precisió, a l'hora de la veritat. Un terme encara més ambigu, però així mateix més estès, és el d'"erotisme". Jo diria, i torno al
pel de Shakespeare i d'Eliot, sinó per a deixar pas a un tercer idioma ambigu i barrejat. La meitat francès i la meitat anglès, o qualsevol que en
pensat es descobrirà, o remarcarà, que el mot "estructuralisme" és ambigu, si no equívoc, i que se n'ha abusat per a posar en venda mercaderies
només la transcendència d'una "moda", i la refracció del "centre" és ambigua i dèbil. València té la seva cort: una cort amb una reina i tot, la vídua
al de València, que té una vida prou menys activa. L'Alacant pròsper i ambigu del Set-cents estava ben preparat per a forjar-se un provincialisme clar.
no al terme del seu consum. Per consegüent, l'escriptura és una realitat ambigua: d'una banda, neix incontestablement d'una confrontació de l'escriptor
feina consisteix a posar la màscara i alhora designar-la. Aquesta funció ambigua del passé simple, la retrobem en un altre fet d'escriptura: la
creïble i tanmateix incessantment manifestada com a falsa. Menys ambigu, el "/je\" és per la mateixa raó menys novel·lesc: és doncs
al terme més tardívol del soliloqui, com si l'acte literari, supremament ambigu, no donés a llum una creació consagrada per la societat més que en el
que tenen amb una època i uns llocs on jo ara escateixo les primeres ambigües admonicions del destí que després tant plenament m'ha aombrat. Deixeu-me,
generositat del món, de la seva diversitat, també; aquest pessimisme és ambigu, però; també és el fruit d'una avidesa, si no d'explicació, sí
un retòric, que es giri contra ella i que la contesti. Tal és el lligam ambigu que sembla unir La Rochefoucauld a la seva casta; la màxima ha sortit
de la seva escriptura cingladora i pura, és essencialment un discurs ambigu, situat en la frontera de dos mons. Quins mons? Hom pot dir: el de la mort
amb l'home. L'objecte, ben al contrari, humanament és una cosa molt ambigua; s'ha vist que durant molt de temps la nostra literatura no l'ha
hi ha missatge més que en situació. Amb això es veu com és, finalment, d'ambigu el didactisme de l'/Enciclopèdia\: molt fort en la part inferior
una mena de surrealisme desenfrenat (fenomen que retrobem sobre un mode ambigu en la commovedora enciclopèdia de Flaubert, /Bouvard et
que sorgeixi la veritat, el narrador proustià ha de complir una tasca ambigua (i és que mena a la veritat a través de força equivocacions), que
en el seu sofà: és la "marinade", situació per altra banda ambigua, i és que el signe del fracàs també és el lloc del fantasma, d'on el
codi estret, segur: aquest model exerceix sobre Flaubert una fascinació ambigua, ja que la prosa alhora ha d'arribar fins al vers i passar-lo, igualar-lo
del tema adàmic: el de la colonització. Aquest mot és, naturalment, ambigu (colònia de vacances, d'insectes, penitenciari, colonialisme);
Una forma fràgil serveix de transició o de pas —aquest terme neutre, ambigu, estimat pels grans classificadors— entre la borratxera ètica (l'amor

  Pàgina 1 (de 15) 50 següents »