×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ambigu |
Freqüència total: 897 |
CTILC1 |
cap judici temerari. El jove estès, d'una constitució física potser | ambigua | , és mort i va morir lluitant intrèpid, amb coratge, contra un heroi més | als carrers, l'agitació a la tranquil·la, modèlica nació —i amb l' | ambigua | paraula temem, pobres de nosaltres, infringir una sibil·lina llei—, però | tan a la vora?" "El vers, convocats i concurrents col·legues, peca d' | ambigu | , qui gosaria negar-ho?", perorava la professora indígena Aurembiaix | meu abast. I hi ha, si no, altres mil maneres d'amor", es desvergonyia l' | ambigu | jove. "Nimfes genèriques, nimfes específiques, nàiades, sàtirs, silens, | en atacar-lo, una posició ideològica concreta —la seva aparentment | ambigua | philosophia Christi—: ataquen, de més a més, les "bones | davant la pornografia, fins i tot en els individus més ingenus, també és | ambigua | : l'excitació mai no és únicament excitació; l'acompanya, de manera | diversions, malgrat haver-hi rogatives i es multiplicaven els saraus, els | ambigús | , les acadèmies, a can Bacigalupi, i Soler, i Oms i Novelli i Renart, on | de la seva columna deien sempre el mateix: t'estim... Era la seva forma | ambigua | de dir-me: jo sí i tu? La casa romangué tal com Helena l'havia deixada | que no pas jo. La vida moral? S'hi acosta, però és massa | ambigu | . Potser el terme millor és el d'egoisme, i és millor | i calgué revifar la llum nocturna perquè no tot aparegués | ambigu | i fos menys fràgil el cristall de l'urna on l'home | visitaven els escenaris i assistien a sopars d'última hora en companyies | ambigües | . Allò que una autèntica senyora de Barcelona, o una respectable burgesa, | de Déu era anomenada "Jovis alma parens", amb una retòrica tan | ambigua | que ja toca la indiferència? Si la pintura té un fi intrínsec, que no | criticada per Eggan sobre la base d'informacions més nombroses i menys | ambigües | que aquelles de què podia disposar Kroeber el 1915*16, data a la | en sentit absolut, ans només com a aspectes complementaris d'una relació | ambigua | per a si mateix i per a l'altre, tal com ha demostrat Morgan contra | el que il·lustren els canvis matrimonials presenta un caràcter | ambigu | i equívoc: car les dones són semblants quant a la natura i només respecte | d'entrada, els dos camps per mitjà d'una víctima sacralitzada —objecte | ambigu | que tant correspon, en efecte, a l'un com a l'altre—; després, abolint | pobra condició, la mísera! No intentava ni imitar la pell. Era una cosa | ambigua | , mixta, confusa, entre tela i hule, empastats l'una i l'altre, més que no | Lluís confessava que tampoc no havia vingut per casar-se. D'una manera | ambigua | parlava de nostàlgia: enyor de la terra, d'uns carrers, fins i tot d'uns | Gaspar, completà, no entengué quin pensament, amb aquesta expressió | ambigua | i interrogadora: —Els somnis... oi, Gaspar? Gaspar es tancà a la seva | Hem arribat en un punt on la qüestió de la unitat del coneixement esdevé | ambigua | , similarment al que passa amb el mot "veritat". En efecte, respecte als | suggerida causa els diu, i escampa gelosies entre ells i mots | ambigus | per provar lleialtats o per corrompre-les. Al senyal | ja, i molt fort, que tots ho sentin!" Així mofant-se'n amb uns mots | ambigus | , tot just va haver acabat, que a esquerra i dreta | belant, llanoses, les ovelles com plantes; entre mar i terra, | ambigus | , l'escatós cocodril i l'hipopòtam. Sorgeix, de sobte, | per al gos. Avui hi ha qui diu que la paraula "olor" resulta un xic | ambigua | i prefereix parlar de "missatges químics externs" (MQE). Ja hem dit que | anomenem "adolescència". La veritat és que el vocable "joventut", | ambigu | , permet manipulacions una mica capcioses. Sempre som joves respecte a | merament teòric, ¡ai!— de cara al futur. ¿Avantatge? La paraula semblarà | ambigua | . ¿Per a què, per a qui? Resoludament: ambigua. Però, si se'm permet | La paraula semblarà ambigua. ¿Per a què, per a qui? Resoludament: | ambigua | . Però, si se'm permet el truc, m'atreviré a una observació. I és: que | en un context on només pot aconseguir una validesa afeblida, o si més no, | ambigua | . Amb les altres "revolucions", amb les de debò, no hi ha dificultats: | de discutible fixació. I ni tan sols elles. Ni Nefertiti, ni l' | ambigua | Gioconda, ni la robusta model de la Venus de Milo, o tal o tal altra | ser de difícil precisió, a l'hora de la veritat. Un terme encara més | ambigu | , però així mateix més estès, és el d'"erotisme". Jo diria, i torno al | pel de Shakespeare i d'Eliot, sinó per a deixar pas a un tercer idioma | ambigu | i barrejat. La meitat francès i la meitat anglès, o qualsevol que en | pensat es descobrirà, o remarcarà, que el mot "estructuralisme" és | ambigu | , si no equívoc, i que se n'ha abusat per a posar en venda mercaderies | només la transcendència d'una "moda", i la refracció del "centre" és | ambigua | i dèbil. València té la seva cort: una cort amb una reina i tot, la vídua | al de València, que té una vida prou menys activa. L'Alacant pròsper i | ambigu | del Set-cents estava ben preparat per a forjar-se un provincialisme clar. | no al terme del seu consum. Per consegüent, l'escriptura és una realitat | ambigua | : d'una banda, neix incontestablement d'una confrontació de l'escriptor | feina consisteix a posar la màscara i alhora designar-la. Aquesta funció | ambigua | del passé simple, la retrobem en un altre fet d'escriptura: la | creïble i tanmateix incessantment manifestada com a falsa. Menys | ambigu | , el "je" és per la mateixa raó menys novel·lesc: és | al terme més tardívol del soliloqui, com si l'acte literari, supremament | ambigu | , no donés a llum una creació consagrada per la societat més que en el | que tenen amb una època i uns llocs on jo ara escateixo les primeres | ambigües | admonicions del destí que després tant plenament m'ha aombrat. Deixeu-me, | generositat del món, de la seva diversitat, també; aquest pessimisme és | ambigu | , però; també és el fruit d'una avidesa, si no d'explicació, sí | un retòric, que es giri contra ella i que la contesti. Tal és el lligam | ambigu | que sembla unir La Rochefoucauld a la seva casta; la màxima ha sortit | de la seva escriptura cingladora i pura, és essencialment un discurs | ambigu | , situat en la frontera de dos mons. Quins mons? Hom pot dir: el de la mort | amb l'home. L'objecte, ben al contrari, humanament és una cosa molt | ambigua | ; s'ha vist que durant molt de temps la nostra literatura no l'ha | hi ha missatge més que en situació. Amb això es veu com és, finalment, d' | ambigu | el didactisme de l'Enciclopèdia: molt fort en la part | una mena de surrealisme desenfrenat (fenomen que retrobem sobre un mode | ambigu | en la commovedora enciclopèdia de Flaubert, Bouvard et | que sorgeixi la veritat, el narrador proustià ha de complir una tasca | ambigua | (i és que mena a la veritat a través de força equivocacions), que | en el seu sofà: és la "marinade", situació per altra banda | ambigua | , i és que el signe del fracàs també és el lloc del fantasma, d'on el | codi estret, segur: aquest model exerceix sobre Flaubert una fascinació | ambigua | , ja que la prosa alhora ha d'arribar fins al vers i passar-lo, igualar-lo | del tema adàmic: el de la colonització. Aquest mot és, naturalment, | ambigu | (colònia de vacances, d'insectes, penitenciari, colonialisme); | Una forma fràgil serveix de transició o de pas —aquest terme neutre, | ambigu | , estimat pels grans classificadors— entre la borratxera ètica (l'amor |
|